http://www.verkami.com/projects/14294-mauthausen-preguntes-i-respostes
Descripción del proyecto
Per què un llibre sobre els deportats?
En la primavera de 2015, coincidint amb el 70 aniversari de l'alliberament, vam editar una revista titulada Mauthausen [preguntes i respostes]. Sobre fotografies del camp de concentració dels republicans, del passat i actuals, feien una pregunta senzilla i, tot seguit, donàvem la resposta. Esquemàtica i clara. El quadern es centrava en Ontinyent i tenia una série de noms propis.
Vist l'èxit que va tindre, hem pensat convertir-lo en llibre, afegint preguntes [i respostes] i suprimint tota referència personal.
L'objectiu és apropar el què va passar a aquells que no saben res, a aquells que conéixen alguna cosa, però fet de manera que, també a aquells que saben què va ocórrer, el llibre els resulte atractiu i interessant.
Vist l'èxit que va tindre, hem pensat convertir-lo en llibre, afegint preguntes [i respostes] i suprimint tota referència personal.
L'objectiu és apropar el què va passar a aquells que no saben res, a aquells que conéixen alguna cosa, però fet de manera que, també a aquells que saben què va ocórrer, el llibre els resulte atractiu i interessant.
Per què aquest llibre ara?
Fa poc, en un diari molt important, apareixia una notícia sobre deportats al camp de concentració. La periodista es referia a Mauthausen com a camp de concentració i com a camp de refugiats indistintament. La informació havia superat tots els controls que té un mitjà de comunicació per no posar bestieses com la descrita. Conscients que a pesar del temps passat i de tota la bibliografia publicada no havia segut suficient per que una periodista s'assabentara, vam decidir fer el llibre.
Com són les preguntes [i les respostes]?
Bàsiques. [i les respostes] escarides, directes i clares. Sis exemples:
Van hi haver deportats espanyols als camps d’extermini?
Sí, van hi haver uns 8.000 republicans espanyols que van ser deportats al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria). D’ells, una xifra que es situa entre 5.500 i 6.500 van morir. És impossible saber la quantitat exacta. Les dones exiliades i republicanes les van deportar al camp de concentració de Ravensbruck (Alemanya). Als altres camps hi van haver molt pocs republicans.
Sí, van hi haver uns 8.000 republicans espanyols que van ser deportats al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria). D’ells, una xifra que es situa entre 5.500 i 6.500 van morir. És impossible saber la quantitat exacta. Les dones exiliades i republicanes les van deportar al camp de concentració de Ravensbruck (Alemanya). Als altres camps hi van haver molt pocs republicans.
Què era un ‘kommando’?
Un ‘kommando’ era un camp de concentració més xicotet que depenia d’un principal. Per exemple, Ebensee, Steyr, Melk o Gusen foren ‘kommandos’ de Mauthausen.
Un ‘kommando’ era un camp de concentració més xicotet que depenia d’un principal. Per exemple, Ebensee, Steyr, Melk o Gusen foren ‘kommandos’ de Mauthausen.
Quins tipus de presoners van ser deportats a Mauthausen?
Si bé en un primer moment fou un camp de concentració per a criminals comuns i prostitutes, posteriorment, a partir de mitjans de 1939, fou un recinte per a presoners polítics i gent il·lustrada.
Si bé en un primer moment fou un camp de concentració per a criminals comuns i prostitutes, posteriorment, a partir de mitjans de 1939, fou un recinte per a presoners polítics i gent il·lustrada.
Els republicans que van morir, foren tots al camp de concentració de Mauthausen?
No. De fet, van ser una minoria els que van morir al camp d’extermini de Mauthausen. On més en van morir va ser al ‘kommando’ de Gusen.
No. De fet, van ser una minoria els que van morir al camp d’extermini de Mauthausen. On més en van morir va ser al ‘kommando’ de Gusen.
En un camp de concentració on moria tanta gent, com se sap el dia que va faltar un deportat?
Els alemanys prenien nota de tot. Al salvar-se bona part dels arxius, es pot saber què va ser de molts dels deportats. A banda, també els presoners republicans que estaven en tasques administratives, ho copiaven tot. Era el doble de faena, però ho feien perquè volien deixar constància del què allí passava.
Els alemanys prenien nota de tot. Al salvar-se bona part dels arxius, es pot saber què va ser de molts dels deportats. A banda, també els presoners republicans que estaven en tasques administratives, ho copiaven tot. Era el doble de faena, però ho feien perquè volien deixar constància del què allí passava.
El 'kommando' de Gusen, s’ha conservat o no queda res en peu?
A diferència de Mauthausen no s’ha conservat res. El camp de concentració el van alliberar els nord-americans, però l'acord al que van arribar les potències aliades, va fer que en juliol de 1945 la zona passara a control soviètic. I aquests ho van derruir tot, malgrat les protestes dels ex-deportats austríacs que el volien en peu per recordar el què havia passat.
A diferència de Mauthausen no s’ha conservat res. El camp de concentració el van alliberar els nord-americans, però l'acord al que van arribar les potències aliades, va fer que en juliol de 1945 la zona passara a control soviètic. I aquests ho van derruir tot, malgrat les protestes dels ex-deportats austríacs que el volien en peu per recordar el què havia passat.
Característiques de l'obra
Llibre de tapa dura (o cartoné).
Format: 14 x 16 centímetres.
Paper couché.
Pàgines: 180 a color.
Format: 14 x 16 centímetres.
Paper couché.
Pàgines: 180 a color.
A què destinarem les vostres aportacions
75% per a l'edició del projecte.
15% per a despeses (Verkami, enviament, etc.).
10% donació a l'Amical de Mauthausen (entitat fundada el 1962 per ex-deportats republicans per mantenir viva la memòria del què va passar al camp de concentració de Mauthausen).
15% per a despeses (Verkami, enviament, etc.).
10% donació a l'Amical de Mauthausen (entitat fundada el 1962 per ex-deportats republicans per mantenir viva la memòria del què va passar al camp de concentració de Mauthausen).
Sobre les recompenses
Amb l'edició de Mauthausen [preguntes i respostes] recuperem el quadern que va editar la revista Cuadernos para el diálogo, en 1970, quan va publicar el monogràficEspañoles bajo el III Reich, de Javier Alfaya, que fou el primer estudi sobre el tema que es va publicar a l'Estat espanyol. Enviarem de franc una reproducció en facsímil a tots els mecenes.
Calendari previst
L'objectiu és que un mes després de haver tancat el projecte, els mecenes tinguen tots el producte final. A hores d'ara el llibre està pràcticament fet i maquetat, a l'espera d'incloure els noms dels mecenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada