Camde-PV, amb el treball dels investigadors Pepa Martínez i Juan Luis Porcar, llança el ‘Cens de víctimes de la guerra, el franquisme i la transició’
0
LLEGIR EN CASTELLÀ
José Granell Gil va ser executat per les tropes franquistes el 15 d’abril de 1938 en les tàpies del cementeri de Vinaròs. Doroteo Ibáñez Alconchel, cap guerriller dels enllaços de l’Associació Guerrillera de Llevant (AGL), va ser assassinat en el Terrer de Paterna el 10 de novembre de 1956. Ells són la primera i l’última víctima mortal de la repressió franquista documentades, fins al moment, en el Cens de víctimes de la guerra, el franquisme i la transició.
Com ells, més de 8.400 persones van morir al País Valencià afusellades, a conseqüència de les pèssimes condicions de vida de les presons de la dictadura, executades extrajudicialment, a causa de la repressió contra els maquis, en els bombardejos feixistes a les ciutats afins a la República o en el front de guerra. Això es desprén del treball que els historiadors Pepa Martínez i Juan Luis Porcar estan impulsant per a la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià (Camde-PV).
El cens, puntualitzen tots dos, està “incomplet”, perquè són conscients que “no hi estan ni hi estaran totes les víctimes hagudes”, a causa de l’estat de conservació dels arxius, les dificultats –si no la impossibilitat– d’accés als arxius religiosos i privats, la desaparició de nombrosa documentació o la defunció de familiars directes de les persones represaliades.
De moment, han documentat els assassinats esdevinguts en localitats valencianes entre el 1938 i el 1956 i han comptabilitzat més de 810 morts de valencians en altres territoris de l’Estat espanyol. No obstant això, puntualitzen que aspiren a ampliar el cens amb xifres de les últimes dècades de la dictadura franquista i la transició. “No ens conformem. Volem arribar a tots els racons del País Valencià”, sosté *Porcar. En aquesta línia, Martínez remarca que, malgrat haver inclòs milers de víctimes, el seu treball està en “revisió constant i obert a incloure noves dades”.
Han pres com a punt de partida “el treball d’anys i anys que diversos historiadors del País Valencià han cedit generosament”: bases de dades sobre els afusellaments en diferents zones del País Valencià, entre aquestes els treballs de l’historiador Vicent Gabarda sobre els afusellaments de la dictadura o de l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant; estudis com els dels historiadors Francisco Moreno, Miguel Orts i Miguel Mauri; documentació conservada i organitzada per les associacions memorialistes, o treballs d’àmbit local o comarcal. Així mateix, han acudit a arxius històrics per a ampliar la informació.
“Com a historiadora, considere que és fonamental que la veritat estiga a l’abast de tothom; que tota la població puga saber què va significar la guerra, la postguerra, la dictadura i la transició en aquest país”, defensa Martínez. En paraules del seu company, encara que és cert que hi ha diversos censos de víctimes de la repressió franquista, aquest és un dels més complets fins a la data.
En la base de dades del cens pot buscar-se per nom i cognoms, gènere i ofici de les víctimes, per localitats i províncies de residència o procedència o per municipis i província de la mort. A més, s’inclou una pestanya per a cada persona en què poder consultar tota la informació que se’n coneix. Totes les víctimes censades van patir la repressió de la barbàrie feixista i van ser, segons subratllen des de Camde-PV, “oblidades, silenciades i ignorades durant més de huitanta anys, sense cap mena de reparació”.
Aquest registre, afigen, és “un homenatge modest a totes i tots els que van donar la vida i/o van patir repressió a conseqüència d’un colp d’estat feixista” i forma part “de la justícia restaurativa que mai hem tingut”. En aquest sentit, Martínez destaca que el cens no inclou les víctimes de la violència política incontrolada en la rereguarda republicana, perquè “aquest treball ja està fet”: “No és perquè no considerem que són víctimes, que ho van ser, però aquestes persones ja van ser reconegudes per les autoritats republicanes, primer, i des dels inicis de la dictadura, després, amb la construcció d’infinitat de creus als caiguts per Déu i per Espanya”. No obstant això, afig que, a pesar que no descarten afegir-les en un futur, ara la “prioritat” és incloure “totes les víctimes que no van ser reconegudes mai”.
Compliment de la Llei de memòria democràtica
El Cens de víctimes de la guerra, el franquisme i la transició, posat en marxa al final del 2022 a instàncies de l’anterior Conselleria de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, va nàixer amb el propòsit ferm de complir la Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana –aprovada el 2017 i derogada el 2024 pel PP i Vox.
El febrer del 2023, la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Històrica del País Valencià ja va presentar uns resultats inicials que van certificar més de 6.900 víctimes (no exclusivament mortals). Ara, aquesta xifra ha ascendit a quasi 10.800 víctimes censades fins al moment. En la primera fase del projecte –sempre oberta a ampliacions–, s’han recollit les dades relatives a les persones executades per la repressió franquista, mortes a les presons, assassinades extrajudicialment i exterminades a causa de la persecució de la guerrilla antifranquista. Paral·lelament, s’hi ha incorporat un cens de 667 valencians internats en camps d’extermini nazis, creat a partir de les dades cedides per Adrián Blas, de l’Amical de Mauthausen i autor de Valencianes i valencians deportats en els camps nazis.
Durant la segona fase, alguns dels resultats de la qual ja poden consultar-se en el web del cens, van incloent-s’hi noves categories com ara víctimes mortals en el front guerra i durant els bombardejos, població reclusa, o persones exiliades i depurades –principalment els mestres i les mestres republicanes–. En aquesta última etapa es fa una atenció especial a les dones. “Hi ha hagut una gran discriminació cap a la població femenina represaliada per la dictadura franquista”, lamenta Pepa Martínez. Estan treballant per a remeiar-ho. De moment, han documentat més de 1.700 dones represaliades. En falten moltes, però és un començament.
De fet, fa poc han començat a incloure les persones desaparegudes. Actualment, només hi ha una persona en aquesta categoria. Es tracta de María de la Paz Pérez Seva, una cigarrera de 40 anys natural d’Alacant. El 17 de novembre de 1939 va ser detinguda i tancada en el Reformatori d’Adults de la capital. Posteriorment, va ser traslladada a la Presó Provincial de Dones de Barcelona. Les seues restes encara no s’han localitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada