diumenge, 2 de juny del 2024

Un simposi reivindica la memòria dels metges valencians que varen patir l’exili i la repressió franquista

 https://www.elperiodic.com/val/valencia/simposi-reivindica-memoria-dels-metges-valencians-varen-patir-lexili-repressio-franquista_962385


    L’Institut Interuniversitari López Piñero de la Universitat de València ha organitzat un simposi, els dies 30 i 31 de maig, sobre l’exili i la repressió que varen patir els metges arran de la Guerra Civil i la dictadura. ‘Metges valencians de l’exili: trajectòries individuals i col·lectives arran de la Guerra d’Espanya (1936-1939)’ és el títol de la iniciativa, impulsada per Josep Lluís Barona, Joan Lloret Pastor i Àlvar Martínez-Vidal.

    Les conferències i debats tindran lloc en l’Institut López Piñero, situat a la plaça de Cisneros 4 de València. El simposi arrancarà a les 15:45 de dijous 30 amb una taula moderada per Àlvar Martínez-Vidal, en què parlaran Josep Lluís Barona, catedràtic de la Universitat de València, (‘L’exili dels metges valencians: un balanç historiogràfic); Josep Bernabeu, de la Universitat d’Alacant, i Mercedes Pascual, també de la Universitat d’Alacant (‘Els metges represaliats: el casos de José Estellés Salarich i Àngel Pascual Devesa’); i Joan Lloret, de la Universitat de València, i Àngel Beneito, historiador, (‘Camí a l’exili: itineraris de la dispersió dels metges valencians’).

    El programa complet es pot consultar en: https://links.uv.es/5VKRbQf

    La historiografia sobre l’exili dels metges republicans arran de la Guerra d’Espanya (1936-1939) compta amb un bon nombre d’estudis, com ara ‘La medicina en el exilio republicano’ (Madrid, 2003), de Francisco Guerra, que inclou més de tres mil entrades biogràfiques de metges, odontòlegs, farmacèutics, infermeres, practicants, etc., que van haver de marxar a l’exili. Però, tot i ser una obra de referència, presenta limitacions notòries.

    El cas valencià conté una singularitat afegida derivada de la pràctica impossibilitat d’escapar de la repressió franquista amb l’acabament oficial de la guerra el dia 1 d’abril de 1939. El nombre de metges que fugiren a França o al Magrib fou inevitablement limitat, mentre que molts d’altres van haver de patir les represàlies a l’interior i van ser sancionats (Luis Urtubey, Ricard Muñoz Carbonero), desterrats (José Chabàs, José Estellés Salarich) o executats (Joan B. Peset Aleixandre, els germans Uribes Moreno). La depuració de l’administració i de les corporacions professionals provocà fins i tot la solsida de molts projectes sanitaris previs.

    Ara per ara, són escassos els metges valencians exiliats que han rebut alguna atenció més enllà de les figures de Francesc Bosch i Morata, conseller de Cultura i primer president de l’Institut d’Estudis Valencians, o de José Puche, catedràtic de Fisiologia i rector de la Universitat de València, que desenvolupà a Mèxic una fecunda labor d’integració dels exiliats, docent i investigadora. En l’actualitat, els noms de Domerio Mas, Mercedes Maestre Martí, Rafael Vilar Fiol o Manuel Usano Martín, per citar-ne només uns pocs, romanen pràcticament ignorats, no sols pel públic interessat en la Guerra Civil, sinó també entre els historiadors de la medicina i de la ciència.

    El simposi pretén analitzar les trajectòries individuals i col·lectives d’alguns d’ells. Igualment, es busca continuar i ampliar, en l’àmbit de la medicina, la labor investigadora i didàctica que ha suposat l’exposició ‘Escriptors valencians de l’exili’, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que estigué oberta al públic entre novembre de 2023 i febrer de 2024 en La Nau, seu del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València.