Josep Miquel Garcia i Luis Hernández han publicat amb Ontheroad un llibre que explica com es va viure la Guerra Civil des del club alacantí de futbol.
Imatge de jugadors de l'Hèrcules FC i de soviètics del vaixell Transvalt en un amistós disputat a Alacant el 3 de novembre de 1936 / Arxiu Vicente Mestre
Fa unes setmanes va veure la llum el primer llibre de l’editorial Ontheroad. Es tracta de «El Hércules FC en la guerra civil», i ha estat escrit per Josep Miquel Garcia i Luis Hernández, dos alacantins aficionats a l’equip de futbol de la ciutat i estudiosos de la seua història que ara fa dos anys van formar part de la Comissió del Centenari del club.
Els dos han fet un treball extens, meritori i ben interessant especialment pel fet que fins ara ben poc s’havia dit sobre el club durant aquesta etapa dramàtica. Tal com firma Josep Miquel Garcia, «la història de l’Hèrcules està per revisar, però en el cas de la Guerra Civil estava per escriure».
Els més observadors potser pensen que la denominació del títol del llibre, «Hércules FC» i no «Hércules CF», que és el nom actual, és un error d’escriptura, però no ho és. La denominació Hèrcules Football Club va ser la primera del club alacantí i la que va constar durant els primers anys fins que el franquisme va obligar a castellanitzar els noms dels equips.
Alacant durant la guerra
Com se sap, Alacant va ser l’última ciutat que l’exèrcit liderat pel general Francisco Franco va poder ocupar. Tot seguit es donaria per acabada la guerra i, com calia esperar, l’Hèrcules va ser testimoni directe d’aquell episodi. Durant el conflicte Alacant, convertida en ciutat de rereguarda, va comptar amb el seu equip, que va desenvolupar una acció de distracció per a transmetre sensació de normalitat entre els seus habitants. El club, al seu torn, no volia deixar d’existir, i la millor manera de fer-ho era mantenint-ne l’activitat en la mesura que fora possible.
Josep Miquel Garcia explica que l’Hèrcules va canviar de directiva tres setmanes abans del colp d’Estat de juliol del 1936, concretament el 30 de juny, i aquesta nova direcció va ser substituïda quan la guerra va començar. Hi entraren algunes persones vinculades amb partits i sindicats, alhora que es van mantindre els directius afins al Front Popular. Tot i els canvis, la nova directiva estava formada per persones relacionades amb l’Hèrcules, sis membres dels quinze de l’anterior junta hi continuaven i altres dos de la nova ja havien sigut directius anteriorment.
Josep Miquel Garcia explica que l’Hèrcules va canviar de directiva tres setmanes abans del colp d’Estat de juliol del 1936, concretament el 30 de juny. Començada la guerra va oferir al governador civil habilitar les dependències interiors de l’estadi Bardin per a hospitalitzar ferits. A més, René Bardin, empresari d’origen francès, tresorer i mecenes del club, va donar 2.000 pessetes per a les necessitats del moment. Malgrat aquestes mostres de col·laboració amb la causa republicana, la nova direcció no va tardar a ser substituïda. En agost el club va ser requisat i hi entraren algunes persones vinculades amb partits i sindicats, alhora que es van mantindre els directius afins al Front Popular. Tot i els canvis, la majoria de la nova directiva estava formada per persones relacionades amb l’Hèrcules, sis membres dels quinze de l’anterior junta hi continuaven i altres dos de la nova ja havien sigut directius anteriorment.
Les desgràcies
L’Hèrcules també va patir els efectes més terribles de la guerra. Luis Hernández admet que allò que més l’ha impactat va ser l’ús de l’autobús del club per a les denominades «saques», quan els presoners eren trets de la reclusió per tot seguit ser executats. L’autobús de l’Hèrcules, que havia sigut requisat, va ser utilitzat per a un d’aquests episodis a Cocentaina (Comtat) i per a dos trasllats a la mateixa Alacant després del bombardeig de les huit hores del 28 de novembre del 1936.
Les transcripcions dels consells de guerra, les declaracions i altres episodis dramàtics també consten en aquest treball, on es comptabilitzen cinc víctimes mortals herculanes durant la guerra. La més destacada, la de l’aleshores entrenador, Manuel Suárez de Begoña, trobat mort al terme municipal d’Aigües (l’Alacantí) a l’estiu de 1936 després d’haver sigut assassinat a mans d’anarquistes. Ramón Mendizábal, jugador herculà, va morir en un accident d’aviació mentre combatia amb el bàndol franquista, mentre que un altre exjugador –Rafael Roselló– i un directiu, Andreu Pascual Devesa, germà del metge i patrici valencianista Àngel Pascual Devesa, van morir al bombardeig del Mercat Central de 1938, provocat per les tropes feixistes italianes que van col·laborar amb el franquisme. El futbolista Manolo Paez, exherculà també, va ser l’altra víctima mortal després de caure al front mentre lluitava per la República.
Les competicions
L’Hèrcules va poder disputar algunes competicions en aquell moment, si bé la marxa de futbolistes al front va fer que no guanyara finalment el campionat «superregional», disputat per equips valencians i murcians, que van arribar a liderar els alacantins i que va acabar guanyat el València FC –que també canviaria la denominació per València CF. Altres tornejos no van poder ser disputats, com ara la Lliga Mediterrània, l’anomenada «Copa de l’Espanya Lliure» i el Campionat Valencià de 1937-1938, degut segurament als perills que suposava el fet de fer desplaçaments o els problemes econòmics en aquella etapa d’escassetat.
El final de la guerra
El club es va veure beneficiat per haver conservat intactes les instal·lacions i les oficines, i va poder reprendre la vida esportiva amb certa normalitat una vegada acabat el conflicte. La repressió, però, també va afectar l’equip, si bé l’ajuda de la família Bardin –que va tornar a posar-se al capdavant del club gràcies a la bona relació que mantenia amb el franquisme– i els contactes d’altres directius van facilitar la tornada de jugadors de l’estranger que havien fet la guerra amb el bàndol republicà. Un exemple, en aquest sentit, va ser el del mític defensor santapoler Manolo Macià.
Luis Hernández es pregunta, també, com hauria evolucionat l’Hèrcules si el conflicte no haguera esclatat, ja que va acabar la temporada 1935-1936, la de l’estrena en la Primera Divisió, en una molt reconfortant sisena posició. Més enllà de les especulacions, el cert és que la història de l’Hèrcules durant la Guerra Civil encaixa amb el que es va viure a Alacant, perquè amb més de cent anys d’història del club l’evolució de l’equip no es pot entendre sense la seua condició alacantina. I la història de l’últim segle a Alacant tampoc es pot concebre sense tindre present l’existència d’aquest club.
El llibre està disponible a les principals llibreries d’Alacant, com ara Pynchon & Co, 80 Mundos, Cilsa, FNAC o la Casa del Llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada