Trinidad Garrigues Ortí tenía 35 años y tres hijos cuando fue a visitar a su marido, Francisco Escorihuela Llorca, que estaba encarcelado en la Torre de Torrent (Valencia) en 1939. Probablemente, le fue a llevar algo de comida, como era habitual en aquellas circuntancias, o simplemente, fue a ver cómo estaba, no está claro. El caso es que tuvo un incidente con el soldado que estaba de guardia del calabozo. Él le pegó una palmada y ella le respondió con una bofetada, o algo por el estilo. Se ignoran los detalles exactos. Sin embargo, Trinidad, sin antecedes ni intereses políticos conocidos, fue detenida, encerrada en la cárcel de mujeres de Valencia, sometida a un juicio sumarísimo y fusilada por el regimen franquista el 17 de agosto de 1939 en el conocido como “paredón de España”, en Paterna, donde la dictadura mató a 2.238 personas, tras el fin de la Guerra Civil el 1 de abril de aquel año, y las arrojó a fosas comunes.
El nombre de Trinidad aparecía en algún listado de fusilados, pero había pasado desapercibido hasta que un grupo de mujeres integrantes de la nueva asociación Un Torrent en dones se puso a investigar. Hablaron con descendientes de represaliados, con expertos memorialistas, revisaron los registros civiles en Torrent y Paterna, los censos, los archivos parroquiales y del Ministerio del Interior y, finalmente, lograron reconstruir buena parte de la trayectoria y el árbol genealógico de la vecina de la ciudad distante 11 kilómetros de Valencia, con una población de 87.000 habitantes También localizaron a algunos de sus familiares.
Dos nietas y tres nietos residen actualmente en Torrent y en las poblaciones cercanas d Aldaia y Riba-roja. Algunos de ellos también desconocían la historia de su familiar. Trinidad Mateu Escorihuela, nieta de la fusilada, manifestó hace unos días a la asociación feminista que se puso en contacto con ella: “Mi madre sufrió mucho y siempre ha estado un poco triste. Se le notaba en los ojos. Nunca nos lo contó a nosotros, lo tenía callado. Pero cuando enfermó, un día me contó que su madre fue a llevar comida a su marido, que estaba encerrado en la Torre de Torrent y un soldado le dio una palmada, y ella le respondió con otra bofetada, por lo que la fusilaron”, explica. “No teníamos conocimiento de algunos actos, ni siquiera de la historia y nos hemos enterado gracias al trabajo que ha realizado Un Torrent de Dones, al que queremos agradecer este rescate de información”, añade Gaspar Mateu Escorihuela, otro de los nietos de Trinidad.

“Ha sido una investigación sin descanso que todavía continúa abierta para sacar del olvido a esta mujer torrentina a la que la dictadura segó la vida de una manera totalmente injusta. Una mujer a la que la historia ha silenciado y que merece ser rescatada del ostracismo y reconocida”, señala la presidenta del colectivo, Mariví Andreu, en una nota.
Torrent de dones es una asociación feminista que surgió de la vigilia de un grupo de mujeres por las víctimas de violencia machista el pasado año. “Nuestro propósito es trabajar por la igualdad y poner en valor la labor de las mujeres de Torrent, en su faceta profesional, pública, cualquiera de ellas. en este contexto, decidimos realizar una programa para este 14 de abril [día que se proclamó la Segunda República en España en 1931] de memoria histórica, enfocada en las mujeres y la represión. Y así empezó nuestra investigación”, explica a este periódico Laura Sena, directora de la asociación y periodista.
Las integrantes de Un Torrent de Dones se reunieron con los nietos Trinidad y Gaspar Mateu Escorihuela y los visitaron en Torrent, donde se hallaba la casa familiar, en la calle Toledo, además de conversar con ellos sobre la vida de su abuela y sobre el acto de homenaje que se prepara para el 17 de abril en el Museu de l’Horta Sud. Se espera la presencia de representantes de la tercera y cuarta generación de la familia. Una parte de los descendientes no ha mostrado interés por el pasado familiar.
Trinidad Garrigues Ortí fue una de las 19 mujeres entre las 2.238 personas a las que el franquismo arrebató la vida en el Terrer de Paterna, según las diversas investigaciones que se han realizado por parte de especialistas en memoria histórica y colectivos de familiares de las víctimas, apunta Un Torrent de dones, en un nota informativa.
“Creemos que merece la pena conocer la historia de Trinidad y, desde luego, que ella se merece que se le ponga cara y el homenaje de su pueblo, después de tanto tiempo silenciada y de ser víctima de una injusticia tan brutal”, afirma Laura Sena.
Homenatgen Trinidad Garrigues, veïna de Torrent afusellada pel franquisme
L'associació Un Torrent de Dones li retrà homenatge després de dur a terme una investigació i contactar amb els seus descendents
L’associació Un Torrent de Dones rescata la història “invisible i oblidada durant dècades” de Trinidad Garrigues Ortí, una veïna de Torrent (l’Horta Sud) que va ser afusellada pel règim franquista als 35 anys i el nom de la qual fins ara “simplement apareixia en alguna llista de les persones que van ser represaliades a Paterna, encara que es desconeixia la fossa en la qual la van soterrar”.
Ara, Trinidad rebrà un homenatge el 17 d’abril, a les 19.30 h, al Museu Comarcal de l’Horta Sud, i comptarà amb l’actuació del Cor.Dona.Veu i amb la presència de representants de la tercera i quarta generació de la família.
El col·lectiu feminista ha decidit traure a la llum el relat d’aquesta dona, mare de tres fills, “que va ser injustament detinguda al costat de la Torre de Torrent, després d’un incident amb el guarda, quan esperava visitar el seu marit, empresonat allí”. La veïna, que no tenia cap mena d’antecedents polítics, va acabar a la Presó de Dones de València i finalment va ser afusellada el 17 d’agost del 1939 a Paterna després d’un judici sumaríssim.
19 dones afusellades a Paterna
Trinidad Garrigues Ortí és, per tant, “una de les 2.238 persones a les quals el franquisme va arrabassar la vida al Terrer de Paterna, de les quals només 19 eren dones, segons les diverses investigacions que s’han dut a terme per part d’especialistes en memòria històrica i col·lectius de familiars de les víctimes”, explica l’entitat.
Un Torrent de Dones ha investigat la seua trajectòria a través de registres civils a Torrent i Paterna, censos, arxius parroquials i el Ministeri de l’Interior, fins a reconstruir una part de la seua vida i el seu arbre genealògic, la qual cosa ha permés localitzar els seus descendents.
“Ha sigut una investigació sense descans que encara continua oberta per a traure de l’oblit a aquesta dona torrentina a la qual la dictadura va segar la vida d’una manera totalment injusta. Una dona a la qual la història ha silenciat i que mereix ser rescatada de l’ostracisme i reconeguda”, defensa la presidenta d’Un Torrent de Dones, Mariví Andreu.
Trinidad Garrigues va nàixer a Torrent el 9 de juny del 1903, en una família que vivia al carrer Toledo. Va tindre dues germanes i dos germans, aquests últims també detinguts durant la postguerra. Es va casar amb Francisco Escorihuela Llorca i van tindre tres fills, Francisco, Trinidad i Carmen. La tercera va morir amb pocs anys. Els dos primers eren infants quan sa mare va ser detinguda i afusellada, i ja han mort. Dues netes i tres nets resideixen actualment a Torrent, Aldaia i Riba-roja, alguns dels quals també desconeixien la història familiar.
“No ens ho va explicar mai”
“La meua mare -en referència a la filla de Trinidad- va patir molt i sempre estava un poc trista. Se li notava als ulls. No ens ho va explicar mai, ho tenia callat. Però quan va emmalaltir, un dia em va contar que da mare un dia va anar a portar menjar al seu marit, que estava tancat a la Torre de Torrent i un soldat li va donar una palmada, i ella li va respondre amb una altra galtada, per la qual cosa la van afusellar”, explica Trinidad Mateu Escorihuela, neta de Trinidad.
“No teníem coneixement d’alguns actes, ni tan sols de la història i ens hem assabentat gràcies al treball que ha fet Un Torrent de Dones, entitat a la qual volem agrair aquest rescat d’informació”, afirma Gaspar Mateu Escorihuela, un altre dels nets de Trinidad.
Un Torrent de Donse es va reunir fa uns dies als descendents i va visitar a Torrent el lloc on estava la casa familiar, al carrer Toledo, a més de conversar amb ells sobre la vida de la seua àvia i sobre l’acte d’homenatge que es prepara.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada