https://www.diarilaveu.com/linea-palancia-trinxeres-polvorins-refugis-uneixen-alt-turia-puig-santa-maria
L'Estat Major de la República va planificar la defensa de la ciutat de València mitjançant unes trinxeres concèntriques, entre elles la que va des de la Serrania fins a l'Horta Nord, i que connecta amb l'XYZ
/
3 novembre 2019 06:00h
VALÈNCIA. Fa menys de 15 dies que les restes del dictador van eixir del Valle de los Caídos per a ser inhumades al cementeri de Mingorrubio. L'objectiu de l'exhumació de Franco és començar la resinificació d'un dels últims grans emblemes del franquisme i reparar d'alguna manera el dolor de les víctimes del franquisme allí soterrades, i que el construïren.
Però més enllà del Valle de los Caídos i dels ossos de Franco, el País Valencià, i tot l'Estat està replet de restes d'una guerra i dels 40 anys de dictadura que la seguiren. Moltes d'elles són conegudes, i fins i tot turístiques, com el poble de Belchite o la línia XYZ. D'altres són més desconegudes i de vegades hi ha qui es topeta amb elles per casualitat.
És el que li va passar a Ivan Hernádez Polo, un habitant de Titaigües (la Serrania), que s'ha proposat descobrir i recuperar el que es coneix com la linea del Palància. Es tracta d'un seguit de trinxeres, polvorins, fortificacions i refugis que uneixen de manera intermitent el Puig de Santa Maria (l'Horta Nord), amb Titaigües.
Mentre esporgaven la seua vinya situada a Los Cantos, al terme municipal de Toixa, Hernández i son pare van començar a parlar sobre la Guerra Civil, ja que havien tingut familiars que havien sigut presos polítics. En eixe moment, el pare li va explicar que sabia que pels voltants del terme hi havien trinxeres i altres construccions fetes durant la guerra, i li va prometre que un dia el portaria a veure-les.
Malauradament, el pare d'Hernández va emmalaltir i va morir abans de poder fer l'excursió amb el seu fill, que tot i això no va perdre l'interés en el tema. Temps després, li va comentar al seu oncle, de malnom Soguilla, la conversa que havia tingut amb son pare, i amb ell sí que va poder anar a veure algunes de les trinxeres als voltants d'una zona coneguda com La Boquera. Aquesta excursió, junt amb una visita que va fer a Belchite va avivar el seu interés per saber més sobre la Guerra Civil a la seua zona, i va començar a investigar.
En un moment donat de la seua investigació, va topar amb el volum 17 del llibre La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. El patrimonio material, d'Enrique R. Gil Hernández i Edelmir Galdón Casanoves. En aquest volum va trobar per primera vegada una referència a la línia Palància que segons la publicació, acabava a Titaigües. Amb tota aquesta informació junt amb les converses que havia tingut amb son pare va començar a traure conclusions, i va deduir que pels voltants de 'la recta' –la carretera sense corbes que hi ha a l'entrada de Titaigües, just després de baixar de l'alt de la Montalbana–, havia d'haver-hi trinxeres.
Una vegada recollida tota la informació, va decidir posar-se mans a l'obra i investigar el terreny. Primer va començar sol, i després s'hi van sumar els seus amics, festers de Titaigües de l'any 2019, que van voler ajudar-lo a netejar el terreny i preparar una excursió amb tots els veïns del poble que volgueren conéixer el patrimoni que envolta el municipi. La caminada es va haver de repetir en diverses ocasions perquè l'afluència de públic va superar les previsions dels festers.
La línia Palància
Segons extrau Hernández de diversos llibres –com Los Vestigios aqueológicos de la Guerra Civil en Chelva, de Juan José Ruiz López, i Crónica de la Guerra Civil en el Villar, de César Salvo– quan el front principal comença a apropar-se al País Valencià, l'Estat Major de la República inicia la planificació la defensa de València mitjançant un sistema de trinxeres concèntriques, la informació de les quals ha arribat als nostres dies, segons explica, gràcies als informes del Tinent Coronel d'Enginyers Sebatián Carrer.
Aquestes tres línies són la XYZ, que va des d'Almenara (la Plana Baixa), a Santa Cruz de Molla, a la demarcació de Conca; la línia Puig-Carassols, del Puig de Santa Maria a Bétera, i la línia Palància. L'XYZ, la més important, va ser la principal línia defensiva de l'exèrcit republicà prop del País Valencià, i l'últim baluard amb què es comptava per a frenar l'avançament de les tropes franquistes.
En el cas de la del Palància, que no va arribar a utilitzar-se perquè el front no hi va arribar mai, l'objectiu era fer de cordó preventiu per a defendre's d'una possible ofensiva a la ciutat de València. Si la línia XYZ fallava, el bàndol republicà comptava amb aquestes altres trinxeres per a tractar de mantindre la defensa de la ciutat tant en el front de Llevant, com en el d'Aragó. De fet, la línia del Palància enllaça amb l'XYZ, a l'altura d'Andilla (la Serrania), i protegeix la trajectòria fluvial del Túria.
Aquestes trinxeres no es van limitar a una rasa a terra, sinó que a més comptava amb filferro d'arç, posts per a tiradors, sacs de terra, posts de comandament, refugis antiaeris i búnquers. Segons ha pogut saber Hernández, les construccions es van fer entre el 1937 i el 1938, però la línia al complet, tal com estava planificada, no es va acabar.
La part de trinxeres i refugis que hi ha al Puig de Santa Maria estan recuperades i ben conservades, i inclús s'hi organitzen visites turístiques diverses vegades a l'any. I això és el que vol fer Hernández amb la que passa pel terme del seu poble i de molts altres de la comarca.
De moment, Hernández –ara assessorat per un arqueòleg de Xelva– ha 'descobert' 5,29 quilòmetres de trinxeres que van des del terme municipal d'Alpont, concretament des del llogaret del Campo de Abajo, fins a Titaigües, passant per Xelva i Toixa, tots municipis de la Serrania. La ruta traçada per Hernández deixa veure com l'exèrcit republicà va aprofitar l'orografia d'un terreny muntanyós per a crear una important línia defensiva amb trinxeres a l'aire lliure, d'altres soterrades, casamates, fortificacions, polvorins i refugis. Tots ells amb una impecable vista a una vall que hauria permés, si s'haguera donat l'ocasió, visualitzar l'enemic amb claredat.
Hernández està segur que pels voltants de la comarca encara hi ha molt per descobrir, perquè assegura que s'ha trobat restes de filferro d'arç prop més enllà de les trinxeres que ja ha explorat. Les investigacions, però, no avancen molt ràpidament, ja que el material bibliogràfic sobre la Guerra Civil a la Serrania és limitat, i la gent dels pobles que podria recordar alguna cosa, no hi vol parlar massa.
"En el poble ningú parla del tema, ni ho recorda, perquè si sabies sobre eixos temes era perquè alguna cosa tindries a veure", apunta. "Després amb la repressió franquista pagava la pena no dir res, i fer-se el sord. Molta gent que vol parlar encara et dona a entendre que té por al que li puga passar", lamenta Hernández.
No obstant això, Ivan Hernández no recula en el seu objectiu de donar a conéixer tot el que pot haver-hi al terreny. Per això, està tractant d'homologar i fer oficial la ruta que ha traçat, i que de la mà de l'arqueòleg espera ampliar i millorar. En aquest sentit, li agradaria que tots els pobles pels quals passa, ho declararen Bé d'Interès Local.
Aquest seria el primer pas per a fer un projecte conjunt entre els ajuntaments i la mancomunitat per a posar a l'abast de tothom aquesta part de la història de la qual la Serrania és protagonista. Hernández creu que els consistoris li donaran el suport, perquè considera que tot allò relacionat amb la Guerra Civil i el Franquisme "interessa" a cada vegada més gent.
De moment, encara no ha iniciat els contactes amb els responsables de la resta de municipis, però assegura que sí que compta ja amb el suport de l'alcalde de Titaigües, Ramiro Rivera, que també és diputat de Memòria Històrica en la Diputació de València. Hernández pensa que si finalment aconsegueix homologar la ruta, aquesta es convertirà en un atractiu turístic més de la zona, molt afectada pel despoblament.
"No solucionarà el problema que tenim", assegura Ivan, però sí que creu que podrà atraure visitants, sobretot a Titaigües, que és un dels nuclis urbans més propers a l'inici del tram disponible per ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada