La consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat, Gemma Ubasart, ha anunciat aquest dimecres al ple del Parlament, en resposta a una interpel·lació de Vox, que l'executiu ja ha adjudicat un contracte que té com a objectiu documentar i investigar la fossa comuna de Montcada i Reixac, la més gran que hi ha de represaliats a la rereguarda de Catalunya. En aquesta, hi ha "majoritàriament víctimes del bàndol franquista", ha detallat la consellera. El procés d'adjudicació, de fet, es va efectuar el mes de març a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. Davant aquesta acció, Ubasart ha volgut rebatre les acusacions de Sergio Macián, de Vox, que acusava el Govern de voler "manipular la història": "Treballem en l'exhumació d'ambdós bàndols de la Guerra Civil, no s'aguanta més aquesta acusació que actuem de part".

D'aquesta fossa encara en queda alguna part, situada al cementiri de la ciutat del Vallès Occidental. De fet, és una zona on ja es van efectuar algunes exhumacions, que es van fer durant la guerra i els anys quaranta per les autoritats franquistes. Tot i això, van quedar moltes restes sense identificar que van ser inhumades en una altra fossa comuna, que és la que encara existeix i que s'ubica a la dreta del cementiri, a l'entrada. De la fossa de Montcada i Reixac, segons el Mapa de Fosses del govern espanyol, es van traslladar les restes de vuit persones al Valle de Cuelgamuros, procediment que es va fer el 24 de març de 1959 i el 28 d'abril de 1961.

Aproximadament, es calcula que hi ha unes 700 persones mortes en aquesta fossa, no identificades, i que van ser executades entre el 1936 i 1937. D'altra banda, els historiadors han documentat que al cementiri de Montcada i Reixac van ser assassinades al voltant de 1.300 persones, la majoria d'elles per ser considerades afins al cop d'estat contra la Segona República. Les dades del Memorial Democràtic de la Generalitat recullen que, durant la Guerra Civil a Catalunya, va haver-hi més de 8.300 assassinats i, una vegada instaurat el franquisme, els tribunals militars van sentenciar a mort més de 3.350 persones. 

La reclamació de la senyalització

La fossa comuna de Montcada i Reixac, però, no està senyalitzada. El passat octubre del 2022, el PSC va anunciar que portaria al Parlament una proposta per assenyalar les diverses fosses comunes que hi ha a Catalunya "en un exercici de memòria històrica i memòria democràtica per complir les normatives vigents". Aquesta fossa ha generat controvèrsia perquè alguns sectors acusaven la Generalitat d'obstaculitzar-ne l'estudi per la probable presència de més cadàvers del bàndol nacional.