Bétera i Serra han tornat a estar unides este diumenge, 8 de novembre, per la memòria democràtica. La marxa anual fins a l'antic camp de concentració de Portaceli ha tornat a recórrer un itinerari que recorda un dels episodis més dolorosos de la repressió franquista al Camp de Túria.
La convocatòria, ajornada anteriorment per les pluges, havia fixat l'eixida a les deu del matí des de l'estació de Bétera. El recorregut té un significat que va més enllà d'una caminada commemorativa: recorda el trajecte que van haver de fer milers de presoners republicans traslladats fins a Portaceli després de la Guerra Civil.
La marxa d'este 8 de novembre recorda les víctimes de la repressió que va seguir al colp d'estat militar de juliol de 1936 contra el govern legítim de la Segona República, protagonitzat per generals revoltats, entre ells militars africanistes com Francisco Franco. Aquella insurrecció va provocar la Guerra Civil i, després de la victòria franquista, va donar pas a una dictadura marcada pels empresonaments, els afusellaments i la persecució política.
Un camp de concentració en plena serra Calderona
L'antic camp de Portaceli estava situat al terme municipal de Serra, en les instal·lacions d'un sanatori antituberculós que es trobava en construcció, a l'emplaçament de l'actual Hospital Doctor Moliner.
El camp va funcionar des de 1939 fins al seu desmantellament, entre finals de 1941 i principis de 1942. Allí van ser internats milers de republicans, en unes condicions marcades per l'amuntegament, la fam, les malalties i la repressió.
Segons l'obra El Camp de Concentració de Portaceli (1939-1942), divulgada per la Diputació de València, el recinte tenia habitualment entre 4.000 i 5.000 interns, però a finals de 1939 va arribar a concentrar-ne entre 12.000 i 15.000, arran dels trasllats des del camp d'Albatera.
D'Albatera a Portaceli: el camí dels vençuts
El camp de concentració d'Albatera, situat en l'actual terme municipal de San Isidro, al Baix Segura, va ser un dels principals centres de reclusió franquistes en acabar la guerra.
Molts dels seus presoners havien sigut capturats al port d'Alacant, on milers de republicans esperaven uns vaixells que els permeteren fugir de l'avanç de les tropes franquistes.
Quan Albatera va ser clausurat, a l'octubre de 1939, al voltant de 12.000 presoners van ser traslladats a Portaceli, segons l'estudi esmentat. Després del viatge en tren fins a València i posteriorment a Bétera, hagueren de continuar a peu fins al camp.
Aquell trajecte forçat és el que hui es recorda des de la llibertat, amb una marxa que transforma un camí de patiment en un espai de memòria col·lectiva.
Peset Aleixandre, una vida dedicada a la ciència i a la República
Entre les persones que patiren aquell itinerari repressiu es trobava Joan Baptista Peset Aleixandre, metge, científic, catedràtic, rector de la Universitat de València i diputat republicà.
Després de quedar atrapat al port d'Alacant, va passar pels camps dels Ametlers i d'Albatera i, posteriorment, pel de Portaceli. Finalment, va ser traslladat a la Presó Model de València.
Peset Aleixandre havia destacat per la seua trajectòria científica, universitària i política. Malgrat haver auxiliat persones perseguides durant la guerra, va ser condemnat a mort per la justícia militar franquista.
El 24 de maig de 1941 va ser afusellat a Paterna. La seua mort exemplifica la repressió que va patir una part de la societat valenciana, inclosos professionals, intel·lectuals i representants polítics vinculats a la República.
_retrato.png) |
| Peset Aleixandre |
Amb ell, la marxa recorda també els nombrosos presoners dels quals a penes han quedat noms en els documents o en la memòria familiar.
Entre les persones que van participar en la marxa es trobaven militants de l'esquerra, descendents de víctimes de la repressió franquista i persones conegudes pel seu compromís amb la memòria democràtica. Entre elles, Lara Manyes, candidata d'Esquerra Unida a les Corts Generals per la coalició Front Valencià, que va compartir el recorregut en esta jornada de record i homenatge a les víctimes del franquisme.
Caminar per a no oblidar
Els camps de concentració d'Albatera i Portaceli formaren part de l'aparell repressiu de la dictadura franquista. La derrota de la República en 1939 no va significar la fi de la violència política. Els vencedors van imposar un règim autoritari que va mantindre durant dècades la persecució dels vençuts, amb tribunals militars, presons, execucions i exili.
Hui, el recorregut des de Bétera fins a Portaceli recupera la memòria d'aquells fets des d'una perspectiva de dignitat i solidaritat amb les víctimes i les seues famílies.
La commemoració també recorda que darrere de les xifres de presoners, dels expedients militars i dels afusellaments hi havia persones amb noms, famílies, treballs i projectes de vida que la repressió va truncar.
La memòria de Portaceli forma part de la història del Camp de Túria. Conéixer-la i transmetre-la és una manera de defensar la veritat històrica, la justícia i les llibertats democràtiques.
#MemòriaDemocràtica #Portaceli #CampDeTúria
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
