https://metode.cat/noticies/qui-va-ser-joan-peset.html
Qui va ser Joan Peset?
Un metge, científic, intel·lectual, polític compromès amb l'ideal republicà. Però, per damunt de tots els càrrecs i títols, un home bo
Joan B. Peset Aleixandre (1886-1941) va ser metge, rector de la Universitat de València, científic, intel·lectual i polític compromès amb l’ideal republicà; tan compromès amb la II República, de fet, que va ser afusellat el 24 de maig de 1941 a Paterna. Però, per damunt de tots els càrrecs i títols, va ser un home bo. Una bondat entesa com una manera d’estar al món, d’exercir el poder i de comprometre’s amb la societat. Si no sabeu massa de la seua figura, pareu atenció al que ens conten en Mètode Pòdcast Felip Martínez Montsó, metge i expert en la figura de Peset, i Martí Domínguez, director de Mètode i autor d’Ingrata Pàtria –una obra que narra les últimes tres hores de vida del rector Peset– sobre la seua vida, la seua mort i del que representa.
La trajectòria vital de Peset s’entén des dels seus orígens: provenia d’una nissaga de metges que es remunta al segle XVIII i va rebre una formació excepcional. Va estudiar simultàniament Medicina i Ciències Químiques i, mentre iniciava el doctorat en Medicina, es va matricular també en la carrera de Dret. Al llarg de la seua trajectòria acadèmica, va defensar fins a tres tesis doctorals, un fet que ens mostra la seua enorme capacitat intel·lectual i del seu interès per diverses disciplines. Però, més enllà del seu currículum, Peset destacava per una manera molt concreta d’entendre el seu paper en la societat. Tal com explica Felip Martínez a Mètode Pòdcast, pertanyia a «una família de casa bona», marca per «un republicanisme ètic» i una forta consciència social. Aquest compromís es traduïa en el dia a dia: «Era una bona persona», recorda l’especialista en Peset, que subratlla que el científic valencià ajudava a qualsevol persona que se li acostava i mantenia una relació molt pròxima amb el seu alumnat.
Tesi doctoral en Medicina de Peset. / Imatge d’arxiu.
Aquest sentit de responsabilitat explica també el seu compromís polític. Per a Peset, la II República era una opció ideològica, però també una eina de progrés col·lectiu. «Per a ell la República era una possibilitat immensa perquè la societat avançara, ja que suposava una modernització de l’Estat acompanyada de l’arribada d’idees de l’estranger», assenyala Felip Martínez. A més, la seua activitat intel·lectual anava molt més enllà de la medicina. Peset concebia la ciència com un fet cultural i social, i participava en moviments heterogenis que sovint s’allunyaven de l’ortodòxia del moment. Un dels episodis més significatius va ser l’homenatge a Charles Darwin que va fer la Universitat de València, que va ser l’única universitat espanyola que va commemorar l’efemèride, un acte que va generar un rebuig per part de l’estat espanyol i en el qual al capdavant es trobaven «els Pesets».
Aquesta mentalitat oberta conviu amb una dimensió personal que pot sorprendre: era un home religiós. Segons explica Martí Domínguez, aquesta espiritualitat –poc habitual en una família de tradició darwinista– va fer que, fins i tot, l’arquebisbe Prudencio Melo intentara intercedir per ell quan ja havia sigut condemnat. Tot i això, i, malgrat provindre d’una família burgesa, el règim no li va perdonar la seua fidelitat a la República. «El que no li perdonen a Peset és no haver-se passat als sublevats; el consideren un traïdor als seus», explica l’autor d’Ingrata Pàtria. Va ser condemnat per auxili a la rebel·lió en un procés que Felip Martínez defineix com «la justícia a l’inrevés».
Inicialment, el van sentenciar a trenta anys de presó. Tanmateix, el procés es va endurir arran de delacions provinents del seu propi entorn professional. Alguns antics companys –com el metge Marco Merenciano i José Rosa Meca– el van presentar com «un perill per a l’Espanya imperial» i van aportar com a prova una conferència en què Peset feia una crida a la fidelitat de la República. Aquesta denúncia s’explica, en part, per la incomprensió que generava la seua figura: no s’entenia que un home de la seua categoria social i professional, ric i de l’esquerra burgesa, no s’haguera passat al bàndol dels insurrectes. A tot això, s’hi suma també l’enveja dels mateixos companys. Tot plegat va fer que finalment se’l condemnara a mort.
Finalment, Joan Peset va ser afusellat el 24 de maig de 1941 a Paterna. No per delictes de sang, sinó pel que representava. Avui, com explica Martí Domínguez «el seu nom és conegut, però hi ha un gran desconeixement de qui era i del que li va passar». Per tant, recuperar la seua figura és un exercici de memòria històrica i un acte de justícia. Peset s’ha convertit en un símbol de coherència, resistència i compromís amb uns valors socials pels quals va pagar amb la seua vida.
