LLEGIR EN CASTELLÀ
La figura del rector Joan Peset Aleixandre —metge, acadèmic i intel·lectual—, afusellat el 1941 al cementeri de Paterna, és un dels símbols de la repressió franquista al País Valencià. Però al territori hi va haver molts altres Peset, metges o científics depurats o que van haver de viure a l’exili després de la Guerra Civil. Almenys, 400.
El catedràtic emèrit d’Història de la Ciència de la Universitat de València Josep Lluís Barona, una de les veus més autoritzades en la matèria, ha liderat un equip per a construir una base de dades que recupere tots els casos. Professionals de la medicina, la infermeria, la ciència o la vida acadèmica que van patir la repressió. És la primera base d’aquest tipus, segons assegura la institució acadèmica.
Després de més de tres dècades de recerca, l’equip de Barona ha documentat centenars de casos en aquest arxiu digital, que porta el nom de Ciència represaliada. Es pot consultar en medcieval.uv.es o en l’enllaç sobre aquestes línies. El projecte naix de la proposta de “documentar la cartografia de la repressió”, com també de reflexionar, des d’un punt de vista historiogràfic, sobre “l’interés de la perspectiva valenciana”, aprofundint en la investigació dels centenars de metges i personal sanitari —infermers i infermeres, comares, practicants, farmacèutics...—, de químics, naturalistes, enginyers i arquitectes que “van veure truncades la seua vida i la seua carrera —acadèmica i professional— en els anys de la guerra i, sobretot, en els posteriors a aquesta, durant la repressió franquista”, en què l’exili republicà va fer desaparéixer el seu rastre, segons relata Josep Lluís Barona en un comunicat difós per la UV.
L’objectiu, prossegueix Barona, “no és només reivindicar figures com Joan Baptista Peset, José Puche, Luis Urtubey o José Chabás, les persones més eminents i emblemàtiques de la ciència i de la medicina valencianes, sinó també totes aquelles anònimes: posar-los nom i rostre i, en la mesura que siga possible, arribar a reconstruir la seua biografia, el seu procés de penalització i el que van viure al final de la guerra”.
La base de dades inclou una definició àmplia de professionals: professionals de la salut i altres sanitaris —metges, infermers, practicants, comares, farmacèutics i odontòlegs—; i científics —biòlegs, arqueòlegs, físics, químics, naturalistes, matemàtics i tecnòlegs, entre els quals hi ha enginyers i arquitectes—. El projecte compta amb fons del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
El catàleg s’ha presentat aquest dijous en unes jornades a l’Institut López Piñero, on diversos investigadors han oferit les seues ponències sobre l’exili i la repressió. El franquisme va suposar “un empobriment general en tots els sabers, una ruptura personal i col·lectiva i una pèrdua irreparable”, assenyala Joan Lloret Pastor en la presentació.
La investigadora Isabel Ortega, des de Mèxic, ha abordat la història de Cecilia Sanz Sanz, la seua besàvia. És una de les poques dones que formen part d’aquesta base de dades, ateses les dificultats documentals. Nascuda a Xàtiva, filla del director de l’hospital Ernesto Sanz Roselló, va ser secretària d’algunes cèl·lules del PCE valencià i metgessa en l’exèrcit republicà. El 1939 va travessar la frontera francesa i va emprendre el camí cap a Mèxic. Hui, un festival a Tampico porta el seu nom en homenatge al seu treball.
En l’equip es troben Joan Lloret, metge pediatre que va impartir classes d’Història de la Ciència a la Universitat de València; Àlvar Martínez, professor jubilat de la Universitat de València i investigador de l’Institut López Piñero; Josep Bernabeu, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant; i Àngel Beneito, doctor en Geografia i Història i investigador de memòria històrica, repressió i exili de la Guerra Civil espanyola.
0