Durant anys va córrer la llegenda que els falangistes que van traslladar el cos de Primo de Rivera des d’Alacant se’n van emportar, realment, les restes d’un pidolaire de color
El 20 de novembre de 1936, el líder de la Falange Española de les JONS, José Antonio Primo de Rivera, era afusellat a Alacant. El fundador de Falange, referent del feixisme a l’Estat espanyol, havia sigut detingut a Madrid el març d’aquell any, abans del colp d’estat militar protagonitzat per Franco, davant les evidències de la seua participació en diverses conspiracions armades contra la República.
Durant el judici es va enfrontar al magistrat que el va condemnar, al qual va arribar a amenaçar, fet que li va valdre una ampliació de la condemna, encara més agreujada amb el seu trasllat a la presó d’Alacant al juny. Un mes i mig després es produiria la sublevació franquista, amb el líder de Falange empresonat. L’esdeveniment complicava el seu possible alliberament, procurat pels militants del seu partit que es van organitzar a la zona. Finalment, a l’octubre, va ser sotmès a judici i afusellat, finalment, en la data esmentada.
La seua mort va coincidir amb la d’un personatge popular de la ciutat d’Alacant. Es tracta del Negre Lloma, el tripulant d’un vaixell que va evitar la repatriació després que la seua embarcació fora incendiada i els mariners restaren uns dies a Alacant a l’espera de ser arreplegats. Del Negre Lloma, que possiblement va ser enterrat com Juan Mallol, diuen que tenia com a nom John Moore, que era nord-americà i que acostumava a dedicar paraules inintel·ligibles, tot i que segurament grolleres, a les dones joves que passejaven per Alacant.
Aquest mariner anònim va esdevenir popular en una ciutat en què les persones amb pell negra eren tot una excepcionalitat. Anava descalç pel carrer, sovint amb les botes nuades al coll, ballant a un ritme incomprensible i mostrant desgana cada vegada que algú li llançava al terra una moneda per caritat. Aquesta actitud és l’origen d’un refrany que la seua generació va utilitzar sempre: «eres més gos que el Negre Lloma».
El 4 de novembre de 1936 El Luchador, diari republicà, anunciava la mort del Negre Lloma. La seua mort va coincidir amb la de José Antonio Primo de Rivera, i els dos van ser soterrats en el mateix moment. Alguns historiadors han assegurat, també, que van descansar a la mateixa fossa comuna. Acabada la guerra, a l’abril de 1939, el líder de Falange va ser homenatjat per companys de militància que seguien els passos del seu germà Miguel, protagonista viu de la cerimònia. Més tard, al novembre d’aquell any, el dictador Francisco Franco va autoritzar el trasllat del seu cos a El Escorial, i va ser transportat a muscles pels falangistes durant deu dies en què van haver de recórrer 450 quilòmetres.
Els vençuts, a Alacant, l’última ciutat a ser ocupada per Franco, van fer córrer la llegenda que els falangistes havien retut tal homenatge amb el cos del pidolaire a muscles, al qual haurien dedicat un soterrar d’allò més honorífic, amb la presència dels màxims dirigents del règim franquista. Fruit d’aquesta història és el nom de la Penya Negre Lloma, una de les més nombroses de l’equip de futbol de la ciutat, l’Hèrcules CF. Durant el tripartit d’esquerres que va governar Alacant entre 2015 i 2018, en virtut de la Llei de Memòria Històrica, el Negre Lloma també va ser homenatjat amb el nom d’un carrer, fins aleshores dedicat al capità José Meca Romero, militar present a la guerra del Marroc i conspirador contra la República. Un recurs del PP va revertir el canvi del nomenclàtor, però el Negre Lloma és recordat a la ciutat sempre que hi ha una referència a José Antonio Primo de Rivera. Ara, amb el trasllat de les seues restes, que eixiran del Valle de los Caídos –actualment rebatejat com a Cuelgamuros– i arribaran a un altre cementeri madrileny, aquesta història torna a ser rescatada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada