Durant la Guerra Civil, Franco va tenir orelles i ulls per tota la costa mediterrània francesa i per la frontera pirinenca. Alguns d'aquests espies eren influents catalans que van ajudar el general colpista a guanyar la contesa. Us expliquem qui eren
"Marsella és un niu d’espies feixistes.” “Franco té un centre d’espionatge a la ciutat.” El 4 d’agost de 1937 els francesos van llegir aquests titulars a les edicions de L’Humanité i Ce Soir. Ja feia un any que havia esclatat la Guerra Civil Espanyola, i l’activitat a França dels espies d’un bàndol i de l’altre era frenètica. Al país veí hi va haver un entramat d’espies franquistes que vigilava de prop l’enemic republicà i obtenia una informació clau per assenyalar els objectius que s’havien de bombardejar. Els agents de Franco escoltaven les converses telefòniques dels responsables polítics i militars republicans, i els interceptaven els telegrames. Obtenien informació força precisa sobre la localització d’efectius, hangars, dipòsits d’armes i artilleria.
L’entramat d’espies tenia oficines a Marsella, però també a París, on hi havia una oficina dirigida pel qui havia estat ambaixador espanyol a França fins al 1931, José Quiñones de León; a Biarritz i a Sant Joan Lohitzune. A aquestes dues ciutats els franquistes hi tenien dues seus importants: la vila de la Grand Frégate de Biarritz, refugi de monàrquics i catalans, entre ells molts homes de la Lliga Regionalista, que va ser un dels centres més actius i efectius de l’espionatge franquista. Al capdavant hi havia Francisco Moreno Zulueta, comte de los Andes, amb una àmplia experiència com a espia adquirida al servei del contraespionatge alemany durant la Primera Guerra Mundial. Des d’aquesta vila, de la rue de Vagnes, es gestionava tota la xarxa d’espies distribuïda pels Pirineus i la costa mediterrània. A la vila de Nacho Enea, a l’avenue Larreguy de Sant Joan Lohitzune, hi havia la residència d’Antonio Angulo, el marquès de Caviedes, i era lloc de pas de molts agents que fluctuaven entre França i el bàndol nacional.
Entre aquests espies hi havia influents catalans que van ajudar Franco a guanyar la Guerra Civil Espanyola, com es va comprovar en uns informes localitzats el 2007 per l'historiador Jordi Guixé al fons del Ministeri de l’Interior, dins dels Arxius Nacionals Francesos de Fontainebleau. Les investigacions de Guixé a França i al Fons del Servei d’Informació Militar franquista (SIM) d’Alcalá de Henares van permetre reconstruir per a SÀPIENS la nodrida xarxa d’espies que van ajudar Franco a conquerir el poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada