dissabte, 8 de desembre del 2018

Exili republicà a Mèxic, mexicans a Catalunya.

http://www.exiliorepublicano.org/tallerexilio/





Presentació

La realización de este proyecto en el año 2008, gracias al apoyo del Centre d’Estudis Sociolaborals de Barcelona y especialmente de Rafael Iniesta, que entonces era el coordinador de los proyectos memorialistas, dio origen a la Asociación hijos y nietos del exilio republicano.
Sonia Subirats, presidenta de la Asociación. ____________________________________________________
Amb motiu del 70 aniversari de l’exili republicà, el CESL ha volgut recuperar una part del record de l’exili, l’exili a Mèxic, per a la memòria històrica, a través dels testimonis orals dels familiars descendents. A través dels “Fills i néts de l’exili republicà, mexicans a Catalunya”, dels seus testimonis, es vol conèixer com van estar envoltats de la vivència de l’exili, com van créixer dins de la societat mexicana essent fills i néts d’exiliats i com van descobrir una realitat social diferent d’una Catalunya i una Espanya, que l’exili republicà els hi havia inculcat.
El projecte “Fills i Néts de l’exili republicà, mexicans a Catalunya” ha consistit en la realització d’un total 41 entrevistes individuals i dues grupals (31 fills i filles, 9 néts i nétes i 1 fill i nét), a partir d’un guió temàtic sobre la vivència familiar i personal de l’exili a Mèxic i de la vivència posterior a Catalunya. Del total de les entrevistes personals, vuit s’han pogut fer en format audiovisual.
Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport econòmic del programa del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i al treball realitzat per la investigadora Sonia Subirats i autora del disseny del projecte, amb la col·laboració de Aída Albert i Jorge Pons en les transcripcions de les entrevistes.
Per a la difusió del projecte s’ha elaborat una pàgina web sota el domini “exiliorepublicano.net”, on a més d’una breu ressenya biogràfica familiar de cada persona entrevistada, de la transcripció de les entrevistes en format digital PDF i d’un extracte de l’entrevista en format mp3 o audiovisual, es té accés a una bibliografia general, fotografies, música i diversos articles, específics sobre l’exili republicà a Mèxic.
De pie de izquierda a derecha: Fernando Armada, Jordi Salvat, Heidi Burguès, Ramón Tomás, Jordi Piñol, Horacio López, Sonia Subirats, Eulalia Ribó, Angel Messeguer, Luís Fernando Areán, el marido de Heidi, Narcís Parés y Jordi Pons. Sentados de izquierda a derecha: Aída Albert, Ana Victoria Segura, Teresa Torroja y la esposa de Jordi Piñol, Isabel Casanovas.

VÍDEO DE LA TROBADA DELS PARTICIPANTS

Con motivo del 70 aniversario del exilio republicano, el CESL ha querido recuperar una parte del recuerdo del exilio, el exilio en México, para la memoria histórica, a través de los testimonios orales de los familiares descendientes. A través de los “Hijos y nietos del exilio republicano, mexicanos en Catalunya”, de sus testimonios, se quiere conocer cómo estuvieron rodeados de la vivencia del exilio, como crecieron dentro de la sociedad mexicana siendo hijos y nietos de exiliados y como descubrieron una realidad social diferente de una Catalunya y una España, que el exilio republicano les había inculcado.
El proyecto “Hijos y nietos del exilio republicano, mexicanos en Catalunya” ha consistido en la realización de 41 entrevistas individuales y dos grupales (31 hijos e hijas, 9 nietos y nietas y 1 hijo y nieto), a partir de un guión temático sobre la vivencia familiar y personal del exilio en México y de la vivencia posterior en Catalunya. Del total de las entrevistas personales, ocho se han podido hacer en formato audiovisual.
Este proyecto ha sido posible gracias al apoyo económico del programa del Memorial Democrático de la Generalitat de Catalunya y al trabajo realizado por la investigadora Sonia Subirats, autora del diseño del proyecto, con la colaboración de Aida Albert y Jorge Pons en las transcripciones de las entrevistas.
Para la difusión del proyecto se ha elaborado una página web, bajo el dominio “exiliorepublicano.net”, dónde además de una breve reseña biográfica familiar de cada persona entrevistada, de la trascripción de las entrevistas en formato digital PDF y de un extracto de las entrevistas en formato mp3 o video, se tiene acceso a una bibliografía general, fotografías, música y varios artículos, específicos sobre el exilio republicano en México.
Barcelona, 28 de noviembre de 2008
Rafael Iniesta

Metodologia

El nostre propòsit en la realització d’aquest projecte ha estat la creació d’un primer fons de fonts orals a partir de l’estudi i recerca de testimoniatges de familiars descendents de l’exili republicà que va arribar a Mèxic.
El període comprèn des de 1939 a 1980, corresponent a l’exili a Mèxic dels pares i avis, que van viure la República i la guerra civil. Dintre d’aquest període s’incorpora l’experiència i vivències del retorn a Catalunya durant el franquisme i la transició (1958 – 1980) que van realitzar els fills i néts dels exiliats.
El mètode utilitzat per a la recuperació de la memòria col·lectiva i en particular de la vivència de l’exili, ha estat la història oral. En el cas d’aquest projecte de recuperació de la memòria històrica (república, guerra Civil i franquisme) se li demana als quals mai han parlat, que parlin sobre el que coneixen dels seus pares i avis i de la influència que ha tingut per a aquests, ser fills i néts d’exiliats. Aquestes entrevistes es conceben com un homenatge als pares i avis exiliats on els seus fills i néts expressen coses que ells “només van explicar dintre de l’entorn familiar” i també constitueix la divulgació i explicació de la memòria de les segones i terceres generacions als quals mai se’ls ha demanat que senten per ser fills o néts de refugiats, que pensaven o que pensen d’aquest exili, i com els ha influït.
El procés de selecció de les persones a entrevistar es va realitzar a partir de la identificació d’una mostra de persones que són fills i néts dels exiliats republicans a Mèxic que resideixen a Catalunya. La identificació i selecció de la mostra i de les persones seleccionades es van poder realitzar a través de la investigadora que realitza el projecte per la seva pertinença i coneixement de la mostra identificada, és mexicana filla d’exiliats, que viu a Catalunya.
Es van realitzar 41 entrevistes individuals i dues grupals. Els entrevistats són mexicans fills i néts d’exiliats republicans tant catalans com no catalans i que estan vivint a Catalunya. Alguns van tornar amb els seus pares abans de la mort de Franco, els altres durant i després de la transició.
La durada de les entrevistes va anar d’una hora i mitjana a dues i mitjana segons cada entrevistat, el lloc i l’espai on es van fer les entrevistes ho va decidir cadascun d’ells, es van gravar i una vegada acabades es va fer la transcripció de les mateixes.
La funció de l’entrevistador es va limitar a estimular a l’informant perquè expliqui les seves experiències. L’entrevistador va tenir llibertat d’incorporar nous temes que van ser sorgint al llarg de les entrevistes
El guió de les entrevistes va ser el següent :
– Coneixement de la vida dels seus pares i avis de la seva vida durant la República.
– Com es van exiliar i van arribar a Mèxic.
– Com van viure l’exili els seus pares i avis i si mantenien activitats polítiques i sindicals antifranquistes.
– Com repercuteix la vivència de l’exili en les vides dels fills i els néts.
– Educació, inserció mexicana, interacció entre els valors culturals mexicans i espanyols. ( De la bombolla a la immersió)
– El pas per la Universitat, coneixement d’amistats mexicanes i de l’exili. Si coneixien Catalunya, perquè es van i perquè escullen Catalunya.
– Desig de conèixer les arrels, qui som, d’on venim, recorregut pels llocs del passat dels seus pares i avis.
– Com s’han trobat a Catalunya, si han estat reconeguts com fills de l’exili, problemes per a treballar, com veuen als partits polítics i sindicats i si aquests s’han acostat a ells.
– Com veuen als catalans i Catalunya i els contrastos amb les idees que es tenien.
Ja que es tractava d’escoltar les veus dels fills i néts de l’exili republicà a Mèxic, i atès que varis d’ells s’expressen habitualment en català, es va acordar utilitzar per a totes les entrevistes d’idioma espanyol.
Els enregistraments de les entrevistes es van realitzar en suport digital (àudio i audiovisual) i la transcripció es va realitzar per una tècnica i un tècnic, en suport paper i posteriorment s’ha preservat en format digital (PDF). Les entrevistes en suport audiovisual s’han preservat en format DVD, lliurant una còpia original codificada per a la seva conservació pel memorial Democràtic.
Per a la difusió del projecte s’ha realitzat un portal web que inclou, una breu ressenya familiar amb la transcripció de totes les entrevistes, una selecció de les seves respostes en suport àudio o audiovisual, una bibliografia específica, documents i fotografies sobre l’exili republicà a Mèxic i enllaços a altres pàgines web relacionades amb l’exili.
Totes les persones entrevistades van cedir de manera altruista els possibles drets de les seves paraules i imatges.
Barcelona, novembre 2008
Nuestro propósito en la realización de este proyecto ha sido la creación de un primer fondo de fuentes orales a partir del estudio y búsqueda de testimonios de familiares descendientes del exilio republicano que llegó a México.
El periodo comprende desde 1939 a 1980, correspondiente al exilio en México de los padres y abuelos, que vivieron la República y la guerra civil. Dentro de este periodo se incorpora la experiencia y vivencias del regreso a Catalunya durante el franquismo y la transición (1958 – 1980) que realizaron los hijos y nietos de los exiliados.
El método utilizado para la recuperación de la memoria colectiva y en particular de la vivencia del exilio, ha sido la historia oral.
En el caso de este proyecto de recuperación de la memoria histórica (república, guerra Civil y franquismo) se le pide a los que nunca han hablado, que hablen sobre lo que conocen de sus padres y abuelos y de la influencia que ha tenido para estos, ser hijos y nietos de exiliados. Estas entrevistas se conciben como un homenaje a los padres y abuelos exiliados dónde sus hijos y nietos expresan cosas que ellos “sólo explicaron dentro del entorno familiar” y también constituye la divulgación y explicación de la memoria de las segundas y terceras generaciones a los cuales nunca se les ha pedido que sienten por ser hijos o nietos de refugiados, que pensaban o que piensan de este exilio, y como los ha influido.
El proceso de selección de las personas a entrevistar se realizó a partir de la identificación de una muestra de personas que son hijos y nietos de los exiliados republicanos en México que residen en Cataluña. La identificación y selección de la muestra y de las personas seleccionadas se pudieron realizar a través de la investigadora que realiza el proyecto por su pertenencia y conocimiento de la muestra identificada, es mexicana hija de exiliados, que vive en Cataluña.
Se realizaron 41 entrevistas individuales y dos grupales. Los entrevistados son mexicanos hijos y nietos de exiliados republicanos tanto catalanes como no catalanes y que están viviendo en Cataluña. Algunos volvieron con sus padres antes de la muerte de Franco, los otros durante y después de la transición.
La duración de las entrevistas fue de una hora y media a dos y media según cada entrevistado, el lugar y el espacio dónde se hicieron las entrevistas lo decidió cada uno de ellos, se grabaron y una vez acabadas se hizo la trascripción de las mismas.
La función del entrevistador se limitó a estimular al informante para que explique sus experiencias. El entrevistador tuvo libertad de incorporar nuevos temas que fueron surgiendo a lo largo de las entrevistas.
El guión de las entrevistas fue el siguiente
– Conocimiento de la vida de sus padres y abuelos de su vida durante la República.
– Como se exiliaron y llegaron a México.
– Cómo vivieron el exilio sus padres y abuelos y si mantenían actividades políticas y sindicales antifranquistas.
– Cómo repercute la vivencia del exilio en las vidas de los hijos y los nietos.
– Educación, inserción mexicana, interacción entre los valores culturales mexicanos y españoles. ( De la burbuja a la inmersión)
– El paso por la Universidad, conocimiento de amistades mexicanas y del exilio.
– Si conocían Cataluña, porque se van y porque escogen Cataluña.
– Deseo de conocer las raíces, quienes somos, de dónde venimos, recorrido por los lugares del pasado de sus padres y abuelos.
– Como se han encontrado en Cataluña, si han sido reconocidos como hijos del exilio, problemas para trabajar, como ven a los partidos políticos y sindicatos y si estos se han acercado a ellos.
– Cómo ven a los catalanes y Cataluña y los contrastes con las ideas que se tenían.
Puesto que se trataba de escuchar las voces de los hijos y nietos del exilio republicano en México, y dado que varios de ellos se expresan habitualmente en catalán, se acordó utilizar para todas las entrevistas el idioma español.
Las grabaciones de las entrevistas se realizaron en soporte digital (audio y audiovisual) y la trascripción se realizó por una técnica i un técnico, en soporte papel y posteriormente se ha preservado en formato digital (PDF). Las entrevistas en soporte audiovisual se han preservado en formato DVD, entregando una copia original codificada para su conservación por el Memorial Democrático.
Para la difusión del proyecto se ha realizado un portal web que incluye, una breve reseña familiar con la trascripción de todas las entrevistas, una selección de sus respuestas en soporte audio o audiovisual, una bibliografía específica, documentos y fotografías sobre el exilio republicano en México y enlaces a otras páginas web relacionadas con el exilio.
Todas las personas entrevistadas cedieron altruistamente los posibles derechos de sus palabras e imágenes.
Barcelona, noviembre 2008

Bibliografia


Altres documents i enllaços


Los que Despertaron Vocaciones y Levantaron Pasiones. Los colegios del exilio de la Cuidad de México, por Beatriz Morán
Enllaços d’interès

Música

Música grabada en la Ciudad de México en el programa “Descendientes del exilio, al aire”.
      musica-exilio
(Programa realizado en Radio Educación por Rodrigo de Oyarzabal también hijo de exiliados)

      El Himno de la República o de Riego (sin letra).
El Himno de República, cantado por el tenor Miguel Fleta en 1932.
      himno_republica_miguel_fleta