Amb motiu del 75 aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la comarca, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat inicia una secció basada en una selecció de documents que mostra la irrupció i la primera implantació del franquisme en aquest territori.
L’objectiu d’aquesta secció és donar a conèixer una part important de les fonts sobre els últims temps de la Guerra Civil i primers anys de la dictadura franquista a la comarca. A partir dels documents, veurem el rastre de la derrota i l’exili i, més tard, les empremtes de la violència i l’ocupació dels vencedors.
Hi haurà documents referits a diversos municipis, a diferents fons (municipals, judicials, d’associacions, d’empreses, de persones i de famílies) i de distinta tipologia (impresos, fotografies, documents textuals, audivisuals, sonors i gràfics), tots ells amb un denominador comú: es troben i es poden consultar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Veurem els últims documents d’alguns governs municipals de la República al costat de les evidències de les forces d’ocupació. Entremig copsarem la vida del poble menut davant l’excepcionalitat del moment.
La mostra pretén donar eines per conèixer les possibilitats que ofereix l’Arxiu sobre aquest tema i proporcionar orientacions per accedir directament als documents que ja són a Internet.
La secció contindrà diverses entregues de periodicitat setmanal.
El primer número abastarà la derrota de la República, amb la retirada i la marxa cap a l'exili de centenars de milers de persones. El pròxim dijous 23 de gener, setanta-cinc anys després de l'entrada de les tropes franquistes a la comarca, en coneixereu el contingut.
Hi haurà documents referits a diversos municipis, a diferents fons (municipals, judicials, d’associacions, d’empreses, de persones i de famílies) i de distinta tipologia (impresos, fotografies, documents textuals, audivisuals, sonors i gràfics), tots ells amb un denominador comú: es troben i es poden consultar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Veurem els últims documents d’alguns governs municipals de la República al costat de les evidències de les forces d’ocupació. Entremig copsarem la vida del poble menut davant l’excepcionalitat del moment.
La mostra pretén donar eines per conèixer les possibilitats que ofereix l’Arxiu sobre aquest tema i proporcionar orientacions per accedir directament als documents que ja són a Internet.
La secció contindrà diverses entregues de periodicitat setmanal.
El primer número abastarà la derrota de la República, amb la retirada i la marxa cap a l'exili de centenars de milers de persones. El pròxim dijous 23 de gener, setanta-cinc anys després de l'entrada de les tropes franquistes a la comarca, en coneixereu el contingut.
La retirada i la fugida (1)
- Tarja postal utilitzada pels soldats del front, on diu textualment: “El Estado garantizará los derechos del trabajador a través de una legislación social avanzada”. Aquesta en concret va ser enviada per un santjoanenc un mes i mig abans de l'acabament de la guerra. ACBL. Col·lecció de documents esparsos.
- Visió de la carretera Laureà Miró en direcció Barcelona, amb el pas d'un vehicle, a l’alçada dels pisos Bertrand. Any 1927. Fotògraf: Desconegut. ACBL Col·lecció ciutadana d’imatges de Sant Feliu Llobregat.
- Llibre d’actes de les sessions del consistori de Sant Feliu de Llobregat on s’observen les pàgines retallades a partir del 18 de juliol de 1936. ACBL Fons de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
- Estació del ferrocarril, amb el moll de descàrrega de mercaderies a l’esquerra i uns vagons situats a les vies mortes. Febrer de 1941. Fotògraf: Pere Gelabert Enrich. ACBL Col·lecció ciutadana d’imatges de Sant Feliu de Llobregat. Imatge cedida per l’autor.
A partir de la derrota del front de l’Ebre, les institucions i en general la població comencen a albirar el final de la Guerra Civil i l’acabament de la República. Les tropes franquistes avancen cap a Barcelona des del Segre i l'Ebre en diverses direccions, per la costa, per l’Ordal i des de la comarca de l’Anoia. Avui, 23 de gener, fa 75 anys que van arribar a la comarca l'any 1939, el primer municipi que van trepitjar del Baix Llobregat va ser Castellví de Rosanes. Dies abans, havien marxat les persones que més s’havien significat públicament durant l’època de la Guerra Civil: els membres dels comitès de milícies antifeixistes i els militants més actius dels partits polítics i de les organitzacions sindicals. Aquesta marxa precipitada es pot copsar en la documentació.
L’Arxiu Comarcal conserva documentació sobre morts i desapareguts del Baix Llobregat durant el període de la Guerra Civil. Es tracta d’una sèrie documental del fons del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sant Feliu de Llobregat que es va produir molts anys després, a instància dels familiars, amb la finalitat d’inscriure les defuncions de la Guerra en els registres civils. Són expedients que parlen de les circumstàncies concretes de les morts i dels últims moments de vida dels soldats del front. (doc. 1). També es custodien cartes personals de combatents dirigides als amics i familiars. En elles batega el drama humà d’una guerra i es copsa el desig que s’acabi (doc. 2 i doc. 3).
En la retirada, les persones, que havien estat a les institucions i a les organitzacions polítiques i obreres, van destruir documents o se’ls van endur per por a la repressió (doc. 4). Lògicament no es conserven documents d’aquell dramàtic moment, però si que hi ha mostres de la desfeta, com, per exemple, els últims bans sobre els allistament de la República, llibres d’actes amb els últims fulls arrancats, justament quan s’inicia el període de la Guerra civil o bé quan hi ha informació compromesa de les persones; o les proves de l’assalt als magatzems de queviures, quan els republicans havien marxat i encara no havia entrat l’exèrcit d’ocupació (doc. 5, 6 i 16). Són les evidències del dolor: el guariment dels soldats que tornen vençuts del front; la necessitat dels aliments més bàsics, com la llet i el sucre per als nadons i els infants; les ordres d’apagar els llums a la nit per no ser objectiu dels bombardejos i les últimes decisions dels ajuntaments que administren la desmoralització i la derrota (doc. 11, 12, 13, 14, 15).
No tenim fotografies sobre la sortida de la gent del Baix Llobregat cap a l’exili, ni documents escrits sobre la gestió general de la partença, per això són imprescindibles els testimonis orals. L’Arxiu en conserva algun entre les col·leccions de documents sonors i audiovisuals. Són relats molt vius del patiment de retirada, n’és un exemple les paraules d’Helios Peñalver, que recorda la dramàtica marxa dels seus pares, amb la mare embarassada de 8 mesos (doc. 7).
També hem pogut preservar algun rastre de les decisions preses. Es van recuperar molts anys després, durant la dècada dels vuitanta, quan personal de l’Arxiu va entrar en contacte amb un nucli d’exiliats que hi havia a Pàmies (França). Un exemple és aquesta relació de la liquidació dels diners de la Col·lectiva Agrària de Roses de Llobregat. La van fer els col·lectivistes a Lladó (Alt Empordà) abans d’entrar a França. Llavors es van repartir els diners de la caixa de la col·lectivitat i es van separar per començar una dolorosa odissea. El document informa que la caravana que va marxar cap a la frontera va sortir el 23 de gener, el mateix dia que l'exèrcit de Franco entrava a la comarca. Aquí en teniu la prova (doc. 8).
Sovint els documents que es conserven sobre la retirada i l’exili no són els dels protagonistes, sinó els de la repressió. Són els documents dels altres. Les noves autoritats imposades per les forces d’ocupació, informaven sobre qui eren els que van marxar. Avui us mostrarem un document excepcional: una relació dels santfeliuencs i santfeliuenques que van partir cap a l’exili (doc. 9). No és un document fidel a la realitat, falten noms de persones i s’hi relacionen altres que estaven amagades i no van anar a l’exili. En record d’aquells homes i aquelles dones, avui, per primera vegada, el fem públic. També us mostrem l’elaboració posterior que d’aquest document han fet dos historiadors de Sant Feliu de Llobregat (annex).
I van passar els anys i, quan la postguerra més dura va quedar enrere, es van reprendre els contactes entre la gent del país i els que eren fora. Es felicitaven pel Nadal i per les onomàstiques i es facilitaven informació sobre les respectives situacions personals (doc. 10 i 17). Alguns d’aquest documents es conserven a l’Arxiu. Avui volem retre homenatge a aquelles persones que al llarg del temps han fet donació d’aquest llegat a la institució. Gràcies a elles, les fonts per construir la història, són una miqueta més plurals i podran permetre a les noves generacions saber quelcom més de la derrota i de l’estroncament de la democràcia republicana.
L'entrada de les forces d'ocupació (2)
- Ponts de Martorell sobre el riu Llobregat que van ser volats de forma parcial per explosius el mes de gener de 1939, a la retirada de les tropes republicanes per contenir l'avanç de l'exèrcit d'ocupació. A l'esquerra el pont de la carretera de Terrassa i a la dreta el pont del Diable. 1912 - 1919. Postal. Fototípia Thomas, Barcelona. Edició Mas i Rafols, Martorell. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció d'imatges del Baix Llobregat.
- Pont metàl·lic sobre el riu Llobregat del ferrocarril de MZA, al Prat de Llobregat, que va ser en part volat per explosius a la retirada de les tropes republicanes, per contenir l'avanç de l'exèrcit d'ocupació, el mes de gener de 1939. 1910-1920. Postal. Fototípia Thomas, Barcelona. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció d'imatges del Baix Llobregat.
- Grup de nenes i nens davant d'un obús o projectil caigut el dia abans en el domicili dels germans Solsona al carrer de Sant Jaume de Sant Feliu de Llobregat. Va caure la tarda del dia 25 de gener de 1939, dia d'entrada de les tropes franquistes. La fotografia és del dia 26 de gener de 1939. Apareixen, d'esquerra a dreta: Maria Padilla, 2. Providència Padilla, 3. Carme Solsona, 4. Salvador Solsona. 1939. Fotògraf desconegut. Donació: Antoni Estapé. ACBL. Col·lecció ciutadana de Sant Feliu de Llobregat. Signatura: ACBL51-90-N-10998
- Fragment d'un projectil que va esclatar a la carretera de Laureà Miró, de Sant Feliu de Llobregat, davant dels pisos Bertrand i de l'establiment de venda de pa de la Cooperativa La Fraternitat, poc abans de l'entrada de les tropes franquistes el dia 25 de gener de 1939. Fotògraf: Jordi Amigó Barbeta.ACBL. Col·lecció ciutadana de Sant Feliu de Llobregat. Signatura: ACBL51-90-N-10320
Entre els dies 23 i 26 de gener, les tropes franquistes ocupen tota la comarca del Baix Llobregat. Amb anterioritat, l’aviació franquista bombardeja algun municipi i ambdós combatents es llancen peces d’artilleria. En la retirada, els republicans volen alguns ponts del Llobregat i es resisteixen en alguns indrets. Més tard, amb la victòria, les autoritats militars imposen la creació de comissions gestores integrades per persones que els hi són addictes. Alguns aspectes de l’entrada de les tropes franquistes han deixat empremtes en la documentació.
Abans de l’entrada de l’exèrcit a Martorell, els republicans dinamiten el pont del Diable i parcialment el de la carretera de Terrassa i el de l’Anoia. L’Arxiu no conserva fotografies sobre el resultat d’aquestes voladures, però si que hi ha rastres de la presència d’alguns cossos de voluntaris, com els italians, que són responsables d’una bona part de l’ocupació de la zona Nord del Baix Llobregat (doc. 1). L’aviació dels anomenats «Nacionals» bombardeja Martorell i com a conseqüència moren persones de la població civil. Els documents acrediten la mort d’una família sencera: el pare, la mare i dos fills (doc. 2). Durant un temps, en alguns llocs, queden restes de metralla i moltes bombes, això ocasiona accidents, sobretot entre els més menuts. Alguns nens i nois, jugant, moren per l’esclat d’alguna bomba que no havia explotat en el seu moment. El rastre de la mort es prolonga i afecta sobretot als municipis que han estat més agredits, com per exemple Martorell i Abrera, a la part Nord, però també Gavà, amb les restes de l’actuació de l’exèrcit que va entrar pel Garraf (docs. 3 i 4). Alguna mort inesperada rebla el patiment d’aleshores, com la d’un nen santboià orfe de mare i fill d’un combatent republicà empresonat a Pamplona (doc. 5).
Per conèixer l’entrada de les tropes tenim els testimonis orals, els documents del vencedors (doc. 6) i fins i tot algun article publicat anys després a la premsa local. Un d’aquests testimonis és la narració de la resistència d’un grup de republicans que es va fer fort al pont d’Esplugues de Llobregat. Els resistents van intentar volar el pont, sense aconseguir-ho i es va trencar la última contenció de l’accés a Barcelona (doc.7).
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva les primeres actes dels ajuntaments de Castellví, Collbató, Sant Feliu de Llobregat i Torrelles de Llobregat. Els llibres complets són consultables a través del cercador «Arxius en Línia». Aquest cercador també conté les reproduccions de les actes que es troben als arxius municipals de Begues, Corbera de Llobregat, el Papiol i Esplugues de Llobregat (docs. 8,9,10,11,12,13,14 i 15).
Al costat de les últimes actes en català, el nou règim redacta les actes en castellà amb un llenguatge imbuït de les proclames i dels referents del nou Estat implantat per les forces d’ocupació. Sota la salutació de «Arriba España» i «Viva Franco», es constitueixen les gestores que regiran els ajuntaments. La primera acta que es conserva és la de Torrelles, del 24 de gener, on «diversos miembros afectos al nuevo régimen de Franco, Franco, Franco, o sea de España Nacional» es reuneixen i constitueixen el nou Ajuntament, sota l’autoritat i signatura del Jefe Comandante Militar i Jefe de Grupo 105/11 3a. División. A Collbató, per exemple, s’apleguen les persones «adictas al Glorioso Movimiento Nacional» per nomenar una comissió gestora sota les ordres de les autoritats militars. Altres municipis, com Castellví, triguen a formalitzar la comissió gestora, tot i ser la primera població ocupada de la comarca. Al Papiol, la gestora es constitueix el 4 d’abril, molt temps després que les autoritats militars haguessin ordenat fer-ho (el 29 de gener), la causa que al·leguen és «por el inaudito estado de destrucción y confusión absoluta en que fueron halladas todas las dependencias de la Casa del Ayuntamiento después de la huida de sus detentores marxistas». A Sant Feliu, l’encapçalament exemplifica el discurs dels vencedors:
«Que con motivo de la liberación de esta ciudad y al objeto de rendir en nombre del vecindario, los debidos honores a las invictas divisiones del valeroso Ejército Nacional, que en el día de ayer trajo consigo el muy deseado restablecimiento de vida en esta población, al entrar en ella a las diecisiete horas recibiendo por ello grandes muestras de un entusiasmo delirante y de una conmoción sin precedentes por parte de sus habitantes, reuniéndose en estas casas consistoriales los estamentos… »
Comença l’organització de la repressió al Baix Llobregat, amb Sant Feliu de Llobregat com a un dels principals centres de les actuacions.
Per visionar les actes de la postguerra i els sumaris complets, heu d’entrar al web de l’Arxiu:
Per conèixer l’entrada de les tropes tenim els testimonis orals, els documents del vencedors (doc. 6) i fins i tot algun article publicat anys després a la premsa local. Un d’aquests testimonis és la narració de la resistència d’un grup de republicans que es va fer fort al pont d’Esplugues de Llobregat. Els resistents van intentar volar el pont, sense aconseguir-ho i es va trencar la última contenció de l’accés a Barcelona (doc.7).
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva les primeres actes dels ajuntaments de Castellví, Collbató, Sant Feliu de Llobregat i Torrelles de Llobregat. Els llibres complets són consultables a través del cercador «Arxius en Línia». Aquest cercador també conté les reproduccions de les actes que es troben als arxius municipals de Begues, Corbera de Llobregat, el Papiol i Esplugues de Llobregat (docs. 8,9,10,11,12,13,14 i 15).
Al costat de les últimes actes en català, el nou règim redacta les actes en castellà amb un llenguatge imbuït de les proclames i dels referents del nou Estat implantat per les forces d’ocupació. Sota la salutació de «Arriba España» i «Viva Franco», es constitueixen les gestores que regiran els ajuntaments. La primera acta que es conserva és la de Torrelles, del 24 de gener, on «diversos miembros afectos al nuevo régimen de Franco, Franco, Franco, o sea de España Nacional» es reuneixen i constitueixen el nou Ajuntament, sota l’autoritat i signatura del Jefe Comandante Militar i Jefe de Grupo 105/11 3a. División. A Collbató, per exemple, s’apleguen les persones «adictas al Glorioso Movimiento Nacional» per nomenar una comissió gestora sota les ordres de les autoritats militars. Altres municipis, com Castellví, triguen a formalitzar la comissió gestora, tot i ser la primera població ocupada de la comarca. Al Papiol, la gestora es constitueix el 4 d’abril, molt temps després que les autoritats militars haguessin ordenat fer-ho (el 29 de gener), la causa que al·leguen és «por el inaudito estado de destrucción y confusión absoluta en que fueron halladas todas las dependencias de la Casa del Ayuntamiento después de la huida de sus detentores marxistas». A Sant Feliu, l’encapçalament exemplifica el discurs dels vencedors:
«Que con motivo de la liberación de esta ciudad y al objeto de rendir en nombre del vecindario, los debidos honores a las invictas divisiones del valeroso Ejército Nacional, que en el día de ayer trajo consigo el muy deseado restablecimiento de vida en esta población, al entrar en ella a las diecisiete horas recibiendo por ello grandes muestras de un entusiasmo delirante y de una conmoción sin precedentes por parte de sus habitantes, reuniéndose en estas casas consistoriales los estamentos… »
Comença l’organització de la repressió al Baix Llobregat, amb Sant Feliu de Llobregat com a un dels principals centres de les actuacions.
Per visionar les actes de la postguerra i els sumaris complets, heu d’entrar al web de l’Arxiu:
http://cultura.gencat.cat/arxius/acbl
Després heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «documentació textual», posar «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre, fons de l’administració local, en el camp de tipus de fons, i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada», que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu a tots els fons d’ajuntaments amb unitats amb imatges associades. A la part esquerra hi ha els quadres de classificació dels fons i a partir d’aquí podeu entrar a les actes dels ajuntaments on estan les actes de les comissions gestores.
En el cas dels sumaris esmentats sobre accidents per bombes o altres, heu del fer el mateix, però triar el fons núm. 12 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat i veureu els sumaris dels exemples
Després heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «documentació textual», posar «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre, fons de l’administració local, en el camp de tipus de fons, i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada», que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu a tots els fons d’ajuntaments amb unitats amb imatges associades. A la part esquerra hi ha els quadres de classificació dels fons i a partir d’aquí podeu entrar a les actes dels ajuntaments on estan les actes de les comissions gestores.
En el cas dels sumaris esmentats sobre accidents per bombes o altres, heu del fer el mateix, però triar el fons núm. 12 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat i veureu els sumaris dels exemples
La persecució i la repressió de les persones (3)
- El pati interior de la presó del partit judicial de Sant Feliu. 1965. Fotògraf desconegut. ACBL. Col·lecció Ciutadana de Sant Feliu de Llobregat. Fotografia publicada a la monografia feta per Antonio García de Sant Feliu. «La Torre de la Presó».Gener 1966. Gràfiques Ossó.Signatura. ACBL-51-90-T3-8917.
- Visió de la torre medieval de la presó. 1960. Fotògraf desconegut. ACBL. Col·lecció Ciutadana de Sant Feliu de Llobregat. Donació de Pepita Salvat Virgili. Signatura. ACBL-51-90-T3-7335
- Portada del llibre «Causa general.La dominación Roja en España. Avance de la información instruïda por el Ministerio Público » [Madrid: Ministerio de Justicia, 1943?].
Acabada la Guerra Civil, i després de la mort i de l’exili de centenars de milers de persones, el nou règim sotmet el conjunt de la població a una investigació exhaustiva. Per això s’informa sobre les filiacions polítiques i les actuacions de les persones abans i durant la guerra, i es classifiquen els homes i les dones com a addictes, desafectes, no hostils i indiferents al «Movimiento». El resultat de tot plegat és una repressió cruel i total de les persones que s’havien manifestat contràries a l’alçament militar. L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva diverses sèries documentals que permeten reconèixer les formes d’actuació de la repressió.
Els ajuntaments, les delegacions locals de Falange, la Guàrdia Civil i, a vegades, els rectors informen sobre el comportament dels ciutadans i ciutadanes a petició dels òrgans encarregats d’exercir la repressió: el Jutjat Militar de la Quarta Regió Militar, amb el Jutjat Militar de Sant Feliu de Llobregat que pren les primeres declaracions dels detinguts, la presó del partit judicial, els tribunals de responsabilitats polítiques i el Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo. S’inicia una depuració administrativa i s’obliga a tots els col·lectius professionals a depurar els seus membres. Per a molts actes de la vida personal es necessita acreditar ser addicte, no hostil o bé indiferent al «Movimiento Nacional», per exemple en els processos de depuracions de funcionaris, per exercir una professió, per presentar-se a les oposicions, per accedir a les juntes de les entitats i fins i tot per recollir títols acadèmics. Aquests informes s’integren en la instrucció dels consells de guerra que condemnen moltes persones a mort -138 en el cas del Baix Llobregat- o a llargs períodes de presidi, també formen part dels expedients d’inhabilitació dels funcionaris -mestres, metges, llevadores, personal administratiu, juristes, carters, ferroviaris, etc (doc.1). L’Arxiu conserva aquest tipus informes dels ajuntaments de Castellví de Rosanes, Collbató, Corbera de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat (doc. 2, 3, i 4) i en alguns casos els expedients de depuracions dels funcionaris.
Els ajuntaments, les delegacions locals de Falange, la Guàrdia Civil i, a vegades, els rectors informen sobre el comportament dels ciutadans i ciutadanes a petició dels òrgans encarregats d’exercir la repressió: el Jutjat Militar de la Quarta Regió Militar, amb el Jutjat Militar de Sant Feliu de Llobregat que pren les primeres declaracions dels detinguts, la presó del partit judicial, els tribunals de responsabilitats polítiques i el Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo. S’inicia una depuració administrativa i s’obliga a tots els col·lectius professionals a depurar els seus membres. Per a molts actes de la vida personal es necessita acreditar ser addicte, no hostil o bé indiferent al «Movimiento Nacional», per exemple en els processos de depuracions de funcionaris, per exercir una professió, per presentar-se a les oposicions, per accedir a les juntes de les entitats i fins i tot per recollir títols acadèmics. Aquests informes s’integren en la instrucció dels consells de guerra que condemnen moltes persones a mort -138 en el cas del Baix Llobregat- o a llargs períodes de presidi, també formen part dels expedients d’inhabilitació dels funcionaris -mestres, metges, llevadores, personal administratiu, juristes, carters, ferroviaris, etc (doc.1). L’Arxiu conserva aquest tipus informes dels ajuntaments de Castellví de Rosanes, Collbató, Corbera de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat (doc. 2, 3, i 4) i en alguns casos els expedients de depuracions dels funcionaris.
La presó de Sant Feliu de Llobregat acull les primeres detencions. És una torre medieval que primer havia estat presó dels senyors jurisdiccionals de Sant Feliu i després, quan es va crear el Jutjat de primera instància i instrucció, presó del partit judicial. Durant la immediata postguerra, el dipòsit de detinguts juga un paper de presó política dels detinguts de l’Hospitalet i de la majoria de pobles del Baix Llobregat (excepte de Collbató i d’Olesa de Montserrat). És una presó de pas on els presoners resten poc temps, normalment fins prestar declaració davant el jutge del Jutjat Militar de Sant Feliu de Llobregat, després marxen cap a altres presons com la Model. Els presos estan amuntegats en unes condicions molt insalubres (doc. 5). L’Arxiu conserva els expedients de 1.615 presos del període de 1939 a 1943 (doc. 6 i doc. 7). El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a través del projecte del «Memorial Democràtic del Baix Llobregat, de les experiències personals a l’èxit col·lectiu» ha buidat part de les dades d’aquests expedients que es poden consultar a través del web: www.memorialbaixllobregat.cat
La repressió més dura es produeix durant el període de 1939 a 1945. Les persones poden ser objecte de dos processos, el militar, i el instruït pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, aquest últim en un doble vessant, el penal i l’econòmic.
L’Arxiu Comarcal Conserva una part dels expedients de responsabilitats polítiques de ciutadans dels municipis del partit judicial, entre ells, cal esmentar el de Josep Tarradellas, conseller de Finances durant la Guerra i natural del municipi de Cervelló (doc. 8, 9, 10, 11).
L’Arxiu Comarcal Conserva una part dels expedients de responsabilitats polítiques de ciutadans dels municipis del partit judicial, entre ells, cal esmentar el de Josep Tarradellas, conseller de Finances durant la Guerra i natural del municipi de Cervelló (doc. 8, 9, 10, 11).
A partir del Decret del 26 d’abril de 1940, el Ministeri Fiscal instrueix la Causa General, un procés d’investigació, que abasta tot el territori de l’Estat espanyol, sobre les actuacions dels republicans durant el període de la Guerra civil i els fets d’octubre de 1934 a Catalunya i a Astúries. La finalitat és establir culpabilitats i innocències entre els membres dels comitès de milícies antifeixistes i les persones que més s’havien significat de les forces polítiques i sindicals. Es fan llistes de les víctimes i es relacionen les destruccions i incendis d’edificis per tal d’establir les culpabilitats de la repressió de la rereguarda republicana. Els ajuntaments omplen uns qüestionaris on es defineixen responsabilitats. L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva els expedients que van tramitar els ajuntaments de Corbera (doc. 12) i de Sant Feliu de Llobregat (doc. 13). En el cas de Sant Feliu, l’expedient complet es pot consultar a través del cercador d’Arxius en Línia).
Per visionar la Causa General i l’índex de detinguts de la presó del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, heu d’entrar al web de l’Arxiu:
http://cultura.gencat.cat/arxius/acbl
Després heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «documentació textual», posar «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre; Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en el camp de fons; i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada» que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu a tots els documents del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb imatges associades. A la part esquerra hi ha els quadre de classificació dels fons i des d’aquí podeu entrar a l’entrada de la presó i a la d’expedients de secretaria on trobareu l’expedient complet de la Causa General de Sant Feliu de Llobregat.
En el cas dels expedients de responsabilitats polítiques, heu del fer el mateix i triar el fons núm. 12 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat. Després, si premeu l’opció de llista de tots els documents que hi ha a la part inferior de la pantalla, veureu les descripcions de tots els expedients de responsabilitats polítiques que es conserven a l’Arxiu, i si trieu l’opció de llista de «Documents amb imatge associada», veureu només els que estan digitalitzats.
Després heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «documentació textual», posar «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre; Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en el camp de fons; i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada» que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu a tots els documents del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb imatges associades. A la part esquerra hi ha els quadre de classificació dels fons i des d’aquí podeu entrar a l’entrada de la presó i a la d’expedients de secretaria on trobareu l’expedient complet de la Causa General de Sant Feliu de Llobregat.
En el cas dels expedients de responsabilitats polítiques, heu del fer el mateix i triar el fons núm. 12 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat. Després, si premeu l’opció de llista de tots els documents que hi ha a la part inferior de la pantalla, veureu les descripcions de tots els expedients de responsabilitats polítiques que es conserven a l’Arxiu, i si trieu l’opció de llista de «Documents amb imatge associada», veureu només els que estan digitalitzats.
L’aniquilació de la cultura i l’educació republicana (4)
- Recopilació de lleis referides a la classe obrera. José Sánchez Rosa, “El abogado del obrero”, Sevilla, 1930. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Biblioteca dels Amics de l’Art i de les Lletres.
- Desfilada commemorativa de la victòria de l'exèrcit franquista, per part d'una formació de falangistes i militars per l'avinguda del Caudillo de Sant Feliu de Llobregat. 1940-1945. Fotògraf desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Signatura. ACBL50-1-N-169
- Portada del programa de la Festa Major de Molins de Rei. 1939. Per accedir al programa complet, consulteu les orientacions sobre el cercador «Arxius en Línia». Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de programes menors. Signatura. ACBL-29-T3-549
- Portada del programa de la festa de la “Liberación” de Sant Boi de Llobregat. 1947. Per accedir al programa complet, consulteu les orientacions sobre el cercador «Arxius en Línia». Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció de programes menors. Signatura. ACBL-29-T3- 690
Els documents són fidels testimonis de l’aniquilació del model cultural republicà de Catalunya. A través de la legislació general i de diversos decrets i ordres concretes es prohibeix l’ús del català en els actes i serveis públics, es limiten els llibres que es poden llegir i les manifestacions festives que es poden fer. Hi ha un desmantellament del sistema educatiu de la República. Desapareix la coeducació, l’ensenyament del català i la innovació pedagògica, i es castiga amb acarnissament els mestres. Es clausuren les entitats republicanes i es crea un nou simbolisme commemoratiu i festiu. Els documents dels primers anys del franquisme estan profundament impregnats de l’ideari del nou estat.
El nou règim implanta símbols propagandístics propis, amb un calendari commemoratiu específic, que inclou la festa de la «Liberación», que recorda a cada municipi l’entrada de les tropes franquistes; la festa de la Victòria, data de l’acabament de la Guerra, i el «18 de Julio», dia de l'alçament militar, així com un llenguatge amb un nou vocabulari totalitari. Els documents contenen expressions com «Arriba España» o «Arriba Franco» i les dates s’acompanyen d'expressions com «III Año Triunfal» (doc.1). Es canvien els noms dels carrers per noms de destacats combatents i ideòlegs del bàndol franquista (doc. 2).
El nou règim implanta símbols propagandístics propis, amb un calendari commemoratiu específic, que inclou la festa de la «Liberación», que recorda a cada municipi l’entrada de les tropes franquistes; la festa de la Victòria, data de l’acabament de la Guerra, i el «18 de Julio», dia de l'alçament militar, així com un llenguatge amb un nou vocabulari totalitari. Els documents contenen expressions com «Arriba España» o «Arriba Franco» i les dates s’acompanyen d'expressions com «III Año Triunfal» (doc.1). Es canvien els noms dels carrers per noms de destacats combatents i ideòlegs del bàndol franquista (doc. 2).
Es prohibeix l’ús del català en els serveis públics i en l’ensenyament i s’elimina la cultura catalana llevat de certs aspectes que reben un tractament folklòric i tradicional, com les sardanes i els ballets o les representacions de les Passió (doc. 3 i 4).
Es posa fi al sistema educatiu de la República i es torna a l’escola tradicional, impregnada d’integrisme catòlic i d’un espanyolisme exaltat. Es torna a separar els nens de les nenes a les escoles, en paraules textuals, perquè:
«…toda vez que la enseñanza coeducativa pugna del todo con el alto sentido de moralidad que debe existir en los centros culturales... » (doc. 5).
Es tanquen les escoles dels ateneus i d’altres entitats republicanes i es cessen tots els mestres públics, els quals han de presentar una declaració sobre la seva ideologia i actuació durant la Guerra. Després tenen un termini de quinze dies per demanar el reingrés. Els mestres que havien fet costat a la República són expulsats de la docència. (doc. 6, 7, i 8).
Es clausuren definitivament algunes entitats i les que no, se sotmeten a un inflexible control. Es depuren les persones de les juntes anteriors i se’n nomenen de noves que han de disposar d’informes favorables de la Falange, l’ajuntament o la Guàrdia Civil per aconseguir l’aprovació posterior del Govern Civil de Barcelona. Els estatuts de les entitats es reformen per adequar-los a la disciplina del règim i es presenten el llistats de socis al Govern Civil per tal que les entitats puguin reprendre les activitats (doc. 9 i 10).
Les noves autoritats intervenen directament en les festes i controlen les celebracions festives de les associacions, com per exemple els carnestoltes, les revetlles i les festes majors (doc. 11).
S’especifica quin tipus de llibres no poden estar a les biblioteques i es recomana retirar les fitxes de les obres que no es consideren adequades (doc.12). Es controla el tipus de biblioteques que hi ha i els continguts que poden tenir (doc. 13). Les biblioteques de les entitats republicanes es clausuren. En aquest sentit, l’Arxiu conserva un exemple paradigmàtic del que era una biblioteca d’una entitat durant la Segona República: la biblioteca dels Amics de l’Art i de les Lletres. Es tracta d’una entitat cultural de Sant Feliu de Llobregat que va existir entre 1928 i 1939 i que, amb la victòria franquista, va ser clausurada. Els 382 llibres que conté són una mostra de les obres que es consideraven bàsiques per a la cultura general durant la dècada dels trenta a Catalunya. Hi ha llibres de ciències, educació de la ciutadania, legislació, història, teatre, novel·la, poesia, etc. Llibres que mostren la modernitat del llegat cultural republicà. Alguns contenen dedicatòries dels mateixos autors. Aquesta petita biblioteca ens ha arribat fins avui gràcies a la donació que va fer el bibliotecari de l’entitat desapareguda, Josep Torras Boada, que va amagar els llibres a casa seva durant molts anys. I, amb la democràcia, els va lliurar a l’Ajuntament perquè estiguessin a disposició de la ciutadania (doc. 14, 15, 16).
Per consultar el catàleg dels llibres de la biblioteca dels Amics de l’Art i de les Lletres, accediu al web de l’Arxiu http://cultura.gencat.cat/arxius/acbl, i a la icona que hi ha a mà dreta que diu "Accés al catàleg de la Biblioteca Auxiliar de l’ACBL". Per visionar els exemples dels programes d’activitats i els expedients complets heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «produccions impreses», per als programes impresos, «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre; «Col·lecció d’impresos menors», en el camp de fons; i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada» que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu als programes que tenen imatges associades.
En el cas dels expedients sobre l’ús de l’idioma oficial, l’eliminació de la coeducació o el canvi dels noms dels carrers heu de prémer «documentació textual» «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre; «Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat», en el camp de fons; i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada» que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu a tots els documents del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb imatges associades. A la part esquerra hi ha el quadre de classificació dels fons i des d’aquí podeu entrar a l’entrada de secretaria on estan els expedients complets.
Autarquia econòmica i control obrer (5)
- Àpat de l'empresari i família amb els treballadors de la foneria i taller metal·lúrgic Estapé. Els empresaris estaven obligats a abonar un dinar als seus treballadors, que es va fer en el propi centre de treball. 18 de juliol de 1945. Fotògraf: Desconegut. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció d'imatges ciutadanes de Sant Feliu de Llobregat. imatge facilitada per Miquel Estapé Rius.
- Acte de celebració del III aniversari de l'alliberació de la ciutat, davant de la caserna del "Frente de Juventudes"a la casa de les bruixes del parc Nadal. Hi ha persones uniformades en formació presidida pel governador civil i cap provincial del "Movimiento", Antonio F. de Correa Veglison. 25 de gener de 1942. Fotógraf: Desconegut. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Jaume Amigó Mata.
- Diversos agricultors amb un carro i un cavall, ocupats en les tasques de ruixar els arbres, en el camp de Pere Cortés a la zona del Pla. Anys 1940. Fotògraf: Desconegut. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció d'imatges de Sant Feliu de Llobregat. Imatge facilitada per Joan Parés Ripoll
Acabada la Guerra, s’estableix una política autàrquica i d’intervencionisme econòmic. L’Estat regula tots els àmbits de la vida econòmica i laboral. Escassegen els productes més bàsics i el racionament condiciona les activitats comercials. Falten matèries primeres i les fonts d’energia són limitades. La indústria té dificultats per reprendre la producció. Els transports públics no circulen amb normalitat, la Guerra ha malmès la xarxa viària i hi ha dificultats per al manteniment de vehicles. Es suprimeixen els drets sindicals dels treballadors i treballadores i es prohibeixen els sindicats llevat del sindicat únic, la CNS (Central Nacional Sindicalista). Aquests anys de penúries els podem observar a través de diversa documentació de l’Arxiu. Hi ha empremtes en els fons dels ajuntaments, de les empreses i de les germandats de pagesos locals.
El consum és mínim, falten els productes de primera necessitat: llet, oli, patates, farina, (docs. 1 i 2). Els nivells són de pura subsistència. L’Estat exerceix un fort control sobre la producció agrària i això comporta l’aparició del mercat negre. S’estableixen quotes per tal d’evitar l’acaparament d’aliments i d’altres productes (doc. 3). La falta de relacions comercials obliga al règim a reorientar la producció agrícola amb la finalitat de poder proporcionar aliments a la població. Es fa un control ferreny dels proveïments i s’obliga als pagesos a fer declaracions de les collites, sota l’amenaça que una declaració falsa «constituye un delito con reclusión perpetua a muerte» (doc. 4).
El consum és mínim, falten els productes de primera necessitat: llet, oli, patates, farina, (docs. 1 i 2). Els nivells són de pura subsistència. L’Estat exerceix un fort control sobre la producció agrària i això comporta l’aparició del mercat negre. S’estableixen quotes per tal d’evitar l’acaparament d’aliments i d’altres productes (doc. 3). La falta de relacions comercials obliga al règim a reorientar la producció agrícola amb la finalitat de poder proporcionar aliments a la població. Es fa un control ferreny dels proveïments i s’obliga als pagesos a fer declaracions de les collites, sota l’amenaça que una declaració falsa «constituye un delito con reclusión perpetua a muerte» (doc. 4).
Desapareixen les col·lectivitzacions agràries i es revoca la legislació republicana sobre contractes de conreu. Es desnonen de la terra a arrendataris i rabassaires (doc. 18). Es desmantellen els sindicats agrícoles i, l’any 1940, es creen les «Hemandades Sindicales de Labradores» dins l’organització sindical del nou Estat i sota les directrius del règim: «Por Dios, por España y por la Revolución Nacional Sindicalista». L’Arxiu conté diversos fons sobre aquestes germandats (doc. 5 i 6).
L’accés a les fonts d’energia és limitat i la indústria se’n ressent. Sovintegen els talls d’electricitat i falten matèries primeres com el carbó (docs. 7 i 8). Es dissolen les col·lectivitzacions i els comitès de fàbrica i s’acomiada els treballadors i les treballadores per les seves actuacions durant el «periodo rojo». S’afavoreix la delació i la revenja. Es persegueix especialment els líders obrers de les col·lectivitzacions de les fàbriques i tallers de l’època de la Guerra Civil. Per poder treballar en una empresa cal acreditar no ser hostil al «Glorioso Movimento Nacional». Les autoritats demanen informes a les empreses sobre el comportament dels seus treballadors i els amos dels tallers i les fàbriques els emeten (docs. 9 al 13). Les organitzacions que depenen de la Falange, com per exemple el «Frente de Juventudes», adrecen ordres als propietaris dels tallers per tal que la joventut s’enquadri en el sistema ideològic del règim i vagi a les seves manifestacions d’exaltació (festa de la «Liberación», celebració del 18 de juliol, etc.) sota l’amenaça que si no hi assisteixen se’ls multarà (doc. 14).
Els danys ocasionats per la Guerra en els edificis públics i les vies de transport són notables. Les carreteres, els ponts i les vies fèrries estan malmesos i cal arranjar-los. Els municipis s’acullen a les declaracions de «zonas devastadas» per tal d’aconseguir recursos pe reparar edificis (doc. 15).
Els mitjans de transports de persones i mercaderies són molt precaris, en paraules textuals: «debido a las actuales circunstancias de post-guerra y a la conflagración mundial». Els problemes amb el comerç internacional, provoquen que hi manquin les matèries primeres, les peces i els accessoris necessaris per fer funcionar els vehicles (doc. 16).
Els municipis es troben aïllats i els treballadors i treballadores s’han de desplaçar a la feina caminant fins a les poblacions veïnes i fins a Barcelona. La gent d’altres pobles del partit judicial no poden traslladar-se amb transport públic a Sant Feliu de Llobregat per fer gestions administratives i processals amb el Jutjat de primera instància, el Registre de la Propietat, l’Oficina d’Impostos de l’Estat i els jutjats militars (doc. 17).
Per visionar els expedients complets referits al transport i a la declaració de zona devastada heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «documents textual», «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre; «Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat», en el camp de fons; i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada» que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu a tots els documents del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb imatges associades. A la part esquerra hi ha el quadre de classificació dels fons i des d’aquí podeu entrar a l’entrada de secretaria on són aquests expedients complets.
Aquella infinita misèria (6)
- Cartell del "Día del Plato Único", de la Junta Provincial de Beneficència de Barcelona. [1939]. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Collbató. "Día del Plato Único"
- Menjadors infantils de «Auxilio Social» a la Unió Coral de Sant Feliu de Llobregat, amb l'equip de cambreres voluntàries davant de la porta. 11 de març de 1939. Fotògraf: Desconegut. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana d'imatges reproduïdes de Sant Feliu de Llobregat. Imatge facilitada per Maria Teresa Aparici.
- Col·lectiu de la gent gran, un dels més empobrits a la postguerra i que no rebia cap ingrés. Van percebre els primers subsidis del «Instituto Nacional de Previsión», a partir del setembre de 1941. S'observen a les escales del Casino Santfeliuenc. Fotògraf: E. Unal. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
- Coves situades al torrent de Matasens, a l'actual carrer de Llorenç Martí de Sant Feliu de Llobregat. 1940-1949. Algunes foren habitades durant la postguerra. Fotògraf: Manuel Claramunt Raspall. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons Manuel Claramunt Raspall. CU 97
Durant els anys quaranta del segle XX es deterioren les condicions de vida i de treball dels sectors populars. És temps d’empobriment i de misèria. La gent passa gana. La documentació de tot tipus de fons: ajuntaments, jutjats, empreses, persones, etc. , així ho acredita.
Durant els primers anys de la postguerra, una part de la població es trasllada al camp per sobreviure perquè l’entorn rural es més favorable. La misèria es concreta en el racionament de molts productes, sobretot dels més bàsics. Es crea la cartilla de racionament amb la finalitat d’assegurar el proveïment mínim d’aliments a un preu fix. Això no elimina el mercat negre, sinó que l’incrementa. És el que es coneix amb el nom d’estraperlo, conseqüència del racionament i de la manca d’aliments i altres productes de primera necessitat (doc. 1, doc. 2).
Per subsistir moltes persones es veuen abocades al robatori. La major part són delictes menors de poca importància, sostracció de patates, fruites, conills... L’horta del Llobregat és un bon rebost per a qui no té res i una temptació per a la població afamada. La pagesia es protegeix dels robatoris amb la vigilància de guardes rurals. Es castiguen els furts i l’estraperlo amb multes de diferent quantia, detencions als dipòsits municipals i arrestos domiciliaris. És la conflictivitat de la gana, que després de la repressió política, produeix el major nombre de detencions. Els fons judicials mostren aquets tipus de delicte (doc. 3, doc. 4 i doc. 5).
Moltes llars es queden sense una font d’ingressos imprescindible per a la subsistència. A les cases falten familiars perquè han mort al front o per la repressió. No entren els salaris de presoners, reclosos en els camps de concentració, exiliats, o simplement acomiadats de la feina per raons polítiques. Cal més d’un sou per tirar endavant la família i sovint les dones ho han de fer en solitari. La pobresa femenina encara és més colpidora. Hi ha moltes vídues de guerra o amb els marits absents. La pobresa extrema obliga les dones a intentar tornar amb els seus homes, després de l’abolició del divorci. En els processos dels fons dels jutjats de pau es pot copsar un munt de situacions personals, la majoria d’elles amb un denominador comú de la misèria (doc. 6).
Els salaris són baixos i els preus del mercat negre són elevats. Les empreses fan tasques de beneficència i distribueixen aliments entre els seus treballadors i treballadores perquè puguin rendir millor a la feina. (docs.7, 8, 9 )
L’alimentació es degrada extraordinàriament. Canvien els costums alimentaris i els aliments tradicionals es substitueixen per succedanis de baixa qualitat. El pa de blat esdevé una raresa, els moniatos substitueixen les patates i la xicoira el cafè. Proveir-se de menjar esdevé una obsessió. Altres productes com la llet, els ous, el peix, la carn i la fruita són inassequibles per a la major part de la població, si més no la urbana.
La falta de nutrients i vitamines provoca malalties. La salut es ressenteix extraordinàriament dels dèficits alimentaris. Augmenten determinades malalties, i de manera particular, la tuberculosi. L’impacte d’aquesta infermetat és especialment intens a les àrees industrials i urbanes. La seva presència és un indicador clar de l’empitjorament de les condicions de vida i de treball de la població. Altres malalties sensibles a la subalimentació i a les males condicions de vida també proliferen, com la tracoma, sarna, tifus, meningitis i moltes altres. Això es dóna en una situació amb una assistència sanitària pública molt deficient. Manquen hospitals i llits. La majoria de la població no pot recórrer a la medicina privada i només té el suport de la beneficència (doc. 10 i 11).
Abans que acabi la Guerra, l’any 1937, es crea l’«Auxilio Social» a la zona dominada per Franco. Es tracta d’una xarxa de beneficència, vinculada a la «Falange Española Tradicionalista y de les JONS», que s’estén arreu del territori durant els primers anys de la postguerra. Tenen serveis de menjador i acollida d’infants. Per això organitzen col·lectes. Molta gent necessitada es veu obligada a acudir-hi per rebre racions d’aliments. Els fons locals de la Falange i els dels ajuntaments conserven documentació sobre l’actuació d’aquestes organitzacions (doc. 12).
S’organitzen diverses campanyes, com les del «plato único» o del «día sin postre». En aquestes campanyes els hotels, les fondes i els restaurants serveixen un plat únic uns dies concrets de cada més, tot i que es cobren tot el menú. També hi ha el dia sense postres, normalment els dilluns. Els particulars també hi contribueixen amb la compra de segells de la campanya. La recaptació es dedica a menjadors, llars d’infants, orfenats, i altres activitats vinculades a l’«Auxilio Social». Es fa molta publicitat d’aquesta activitat que serveix per fer propaganda del règim. (doc. 13, doc. 14.).
La mobilitat de les persones resta condicionada per la seva significació política. Les autoritats vigilen els moviments de la població (doc. 15 i 16). Persones procedents de diferents indrets de l’estat, es desplacen cap els voltants de la ciutat per viure en l’anonimat. La manca d’habitatges esdevé un problema social. La guerra ha destruït molts edificis i no hi ha activitat constructora per falta de matèries primeres. Només es fan vivendes per a les classes altes perquè les classes populars no tenen la possibilitat d’adquirir-les. Es desnonen a persones per falta de pagament dels lloguers. Diverses generacions de famílies viuen en una mateixa llar, també els que tenen casa acullen a rellogats. Tota aquesta situació es reflecteix en el padrons d’habitants dels fons dels ajuntaments. Fins hi tot hi ha persones que per manca d’habitatges viuen en coves i en barraques. Llavors trobar un habitatge és tota una odissea (doc. 17 i 18).
Per visionar els processos de robatoris complets del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Llobregat, heu d’entrar al web de l’Arxiu:
http://cultura.gencat.cat/arxius/acbl
Després heu de prémer la icona d’«Arxius en línia: cercador de fons i documents» (situada a la dreta de la pantalla), fer «una cerca avançada», prémer «documentació textual», posar «Arxiu Comarcal del Baix Llobregat», en el camp de centre; Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1, en el camp de fons; i triar l’opció de llista de «Documents amb imatge associada» que es troba a la part inferior de la pantalla. Aleshores accedireu a tots els documents del fons d'aquest jutjat amb imatges associades. A la part esquerra hi ha els quadre de classificació dels fons i des d’aquí podeu entrar a l’entrada de matèria penal.
Les pistes de la derrota a través del temps i la memòria democràtica (i 7)
00:00
04:20
- Trasllat des del cementiri de Terrassa dels 14 santfeliuencs assassinats el dia 23 d'agost de 1936, durant la repressió de la reraguarda de la Guerra Civil. És una desfilada en processó encapçalada per uns escolans amb crucifixos i religiosos, seguits per persones uniformades de falangistes amb armes i d'altres que sostenen els fèretres. És el moment del pas pel començament del carrer de Joan Batllori a costat de la masia de ca n'Oliveres. 23 d'agost de 1941. Fotògraf: E. Unal. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
- Neus Pérez Susín (Barbusa-Osca, 1912) acompanyada de dues noies més exiliades. D'esquerra a dreta, la 2a és Maria Monguet, la 4a Neus Pérez i la 5a Joefina Tornil. Les altres dues són franceses. Fou regidora del Consell Municipal de Roses de Llobregat (1938) pel PSUC. Durant la Guerra Civil, l'any següent de la retirada, s'exilià a França, a Sollies Toucas (Var), prop de Toulon..Al departament de Var es dedicà a feines diverses (recollir fruita, netejar cases, rentar roba...) Any 1939. Fotògraf: Desconegut. ACBL Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció ciutadana d’imatges. Cedida per Neus Pérez Susín.
«En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado». Avui, 1 d’abril de 2014, fa exactament 75 anys de l’últim part de guerra signat pel general Franco.
Aquest és també el dia de l’última entrega de la selecció de documents de la sèrie. Es mostraran alguna pista documental sobre els vençuts al llarg del temps. Veurem alguns documents, tant dels que es van quedar, com dels que van marxar del país, i recuperarem algun rastre de persones que van veure recobrada la democràcia, així com algun document de la posterior rehabilitació dels derrotats.
Més enllà de l’empresonament i les execucions, en l’embalum dels documents dels ajuntaments podem identificar empremtes del tracte quotidià als vençuts. Aquestes pistes a vegades són imperceptibles, però només cal estar amatent per identificar-ne la por i la humiliació. Durant dècades, es detenen republicans en moments concrets, com les visites de Franco o en certes situacions en les que es vol exercir un control polític especial. També es vigilen els moviments dels que havien estat empresonats (doc.1). En el dia a dia, es pressiona persones destacades de l’època anterior perquè es manifestin a favor del nou règim. Són molt il·lustratives les situacions que es produeixen entorn a l’exaltació dels «màrtirs» (els executats durant la repressió de la rereguarda republicana dels primers mesos de la Guerra). Per sufragar les despeses dels homenatges, trasllats i enterraments d’aquests caiguts es fan col·lectes «voluntàries». Entre els que hi participen, sempre hi ha persones del bàndol del vençuts. Per exemple, en el cas de Sant Feliu, apareix l’alcalde de la Segona República Josep Gaspà, el mestre de l’Ateneu Hilari Pàmpols i Llorenç Sans, membre del Comitè de Milícies Antifeixistes per Acció Republicana de Catalunya, per citar algun nom. (doc. 2).
Des de l’exili alguns baixllobregatins són en contacte amb els guerrillers que preveuen actuar en la resistència. Entre ells, Joan Peñalver, l’antic coordinador de les col·lectivitzacions agràries del Baix Llobregat, amic de Quico Sabaté. Algun document fotogràfic aportat pel seu fill Helios Peñalver i el seu propi testimoni procedent de la col·lecció de documents audiovisuals de l’Arxiu, ens informen sobre els contactes que van mantenir a Grenoble, entorn la dècada dels anys cinquanta (docs. 3 i 4).
L’any 1947 Franco decreta un indult i alguns exiliats poden retornar, però durant la dècada dels seixanta i fins al final de la Dictadura, encara és molt present el record de l’actuació de les persones que havien tingut responsabilitats polítiques durant el període de la Guerra Civil. La majoria d’elles tenen prohibit entrar al país. S’hi conserva algun document aïllat sobre aquestes situacions, fruit dels contactes entre els protagonistes i/o els seus descendents amb el personal de l’Arxiu. També han arribat a través d’algun fons personal, com el de l’historiador Llorenç Sans. Per exemple, set anys abans de la mort d’en Franco, persones com Tomàs Gaspà, alcalde durant bona part de la Guerra Civil, es troba amb moltes dificultats per entrar a Catalunya a visitar el seu germà malalt (doc. 5).
En comunitats relativament petites en les que tothom es coneix, com succeïa en la majoria dels municipis de la comarca, el record persisteix i es continua condemnant a l’ostracisme les persones que havien estat vinculades a la tradició republicana. L'any 1962, els exalumnes de l’Ateneu Santfeliuenc volen recordar al mestre Esteve Guarro i organitzen una exposició dels seus antics treballs escolars. Desitgen honorar al mestre que tant estimen i el conviden a què assisteixi a l’acte de cloenda. Però al final es desdiuen perquè se n’adonen que les autoritats locals no veuen amb bons ulls la iniciativa i, com no volen posar en situació d’incomoditat al mestre, decideixen evitar la seva presència pública i l’acullen en privat (doc. 6).
Passen els anys i, fins després de la mort d’en Franco, no comença a obrir-se pas l’esperança d’un canvi (doc. 7). Molts dels vençuts, que ja tenen feta la vida en l’exili, tornen després de la mort del General. Alguns ho fan amb la idea de recuperar i impulsar la seva antiga militància sindical i política, però veuen que el país és un altre, i retornen al lloc d’on procedien. És el cas de l’anarquista Josep Torres, que l’any 1978, quan tenia 81 anys, regressa a Catalunya amb l’objectiu de reorganitzar la CNT de Sant Feliu, però aviat se n’adona que són altres temps (doc. 8). Alguns vénen per establir-s’hi definitivament i, a vegades, apareixen en les llistes dels candidats de diferents partits en les primeres eleccions municipals de la democràcia, l’any 1979 (docs. 9 i 10). Tanmateix, durant la Transició democràtica, els partits polítics no promouen la recuperació de la memòria d’aquest període. Pensen que per poder tirar endavant el procés democràtic, cal passar pàgina d’aquell passat. Llavors algunes veus se’n fan ressò (doc. 11).
Durant la democràcia s’ha legislat diverses vegades perquè les persones o els seus cònjuges i altres familiars acreditessin drets adquirits durant l’època republicana. L’Arxiu conserva expedients dels fons dels ajuntaments tramitats amb aquesta finalitat (docs.12, 13). Des de l’Arxiu també s’ha informat de la documentació sobre casos concrets de la repressió (doc.14).
En els darrers anys, ha pres importància la recuperació de la memòria democràtica i s’ha impulsat la recerca, divulgació i reconeixement de l’obra dels homes i les dones del període de la Segona República i la Guerra Civil. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, els ajuntaments i el Memorial Democràtic han estat els principals dinamitzadors d’aquest tema en el territori. Els documents sonors i els treballs de recerca de batxillerat del fons del Centre d’Estudis són alguns dels testimonis de tota aquesta tasca (doc. 15).
Bibliografia de tota la sèrie
Amigó, Jordi, «Gener de 1939. Retirada i ocupació versus huida i liberación al Baix Llobregat», a: Santacana, Carles (a cura de) et al., El franquisme al Baix Llobregat Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2001, p. 43-214.
Muñoz Àlvarez, Àngel, «El franquisme», DDAA, Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, p. 283-319.
DDAA, Història Política, Societat i Cultura del Països Catalans. Volum 10, La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.
Aquest és també el dia de l’última entrega de la selecció de documents de la sèrie. Es mostraran alguna pista documental sobre els vençuts al llarg del temps. Veurem alguns documents, tant dels que es van quedar, com dels que van marxar del país, i recuperarem algun rastre de persones que van veure recobrada la democràcia, així com algun document de la posterior rehabilitació dels derrotats.
Més enllà de l’empresonament i les execucions, en l’embalum dels documents dels ajuntaments podem identificar empremtes del tracte quotidià als vençuts. Aquestes pistes a vegades són imperceptibles, però només cal estar amatent per identificar-ne la por i la humiliació. Durant dècades, es detenen republicans en moments concrets, com les visites de Franco o en certes situacions en les que es vol exercir un control polític especial. També es vigilen els moviments dels que havien estat empresonats (doc.1). En el dia a dia, es pressiona persones destacades de l’època anterior perquè es manifestin a favor del nou règim. Són molt il·lustratives les situacions que es produeixen entorn a l’exaltació dels «màrtirs» (els executats durant la repressió de la rereguarda republicana dels primers mesos de la Guerra). Per sufragar les despeses dels homenatges, trasllats i enterraments d’aquests caiguts es fan col·lectes «voluntàries». Entre els que hi participen, sempre hi ha persones del bàndol del vençuts. Per exemple, en el cas de Sant Feliu, apareix l’alcalde de la Segona República Josep Gaspà, el mestre de l’Ateneu Hilari Pàmpols i Llorenç Sans, membre del Comitè de Milícies Antifeixistes per Acció Republicana de Catalunya, per citar algun nom. (doc. 2).
Des de l’exili alguns baixllobregatins són en contacte amb els guerrillers que preveuen actuar en la resistència. Entre ells, Joan Peñalver, l’antic coordinador de les col·lectivitzacions agràries del Baix Llobregat, amic de Quico Sabaté. Algun document fotogràfic aportat pel seu fill Helios Peñalver i el seu propi testimoni procedent de la col·lecció de documents audiovisuals de l’Arxiu, ens informen sobre els contactes que van mantenir a Grenoble, entorn la dècada dels anys cinquanta (docs. 3 i 4).
L’any 1947 Franco decreta un indult i alguns exiliats poden retornar, però durant la dècada dels seixanta i fins al final de la Dictadura, encara és molt present el record de l’actuació de les persones que havien tingut responsabilitats polítiques durant el període de la Guerra Civil. La majoria d’elles tenen prohibit entrar al país. S’hi conserva algun document aïllat sobre aquestes situacions, fruit dels contactes entre els protagonistes i/o els seus descendents amb el personal de l’Arxiu. També han arribat a través d’algun fons personal, com el de l’historiador Llorenç Sans. Per exemple, set anys abans de la mort d’en Franco, persones com Tomàs Gaspà, alcalde durant bona part de la Guerra Civil, es troba amb moltes dificultats per entrar a Catalunya a visitar el seu germà malalt (doc. 5).
En comunitats relativament petites en les que tothom es coneix, com succeïa en la majoria dels municipis de la comarca, el record persisteix i es continua condemnant a l’ostracisme les persones que havien estat vinculades a la tradició republicana. L'any 1962, els exalumnes de l’Ateneu Santfeliuenc volen recordar al mestre Esteve Guarro i organitzen una exposició dels seus antics treballs escolars. Desitgen honorar al mestre que tant estimen i el conviden a què assisteixi a l’acte de cloenda. Però al final es desdiuen perquè se n’adonen que les autoritats locals no veuen amb bons ulls la iniciativa i, com no volen posar en situació d’incomoditat al mestre, decideixen evitar la seva presència pública i l’acullen en privat (doc. 6).
Passen els anys i, fins després de la mort d’en Franco, no comença a obrir-se pas l’esperança d’un canvi (doc. 7). Molts dels vençuts, que ja tenen feta la vida en l’exili, tornen després de la mort del General. Alguns ho fan amb la idea de recuperar i impulsar la seva antiga militància sindical i política, però veuen que el país és un altre, i retornen al lloc d’on procedien. És el cas de l’anarquista Josep Torres, que l’any 1978, quan tenia 81 anys, regressa a Catalunya amb l’objectiu de reorganitzar la CNT de Sant Feliu, però aviat se n’adona que són altres temps (doc. 8). Alguns vénen per establir-s’hi definitivament i, a vegades, apareixen en les llistes dels candidats de diferents partits en les primeres eleccions municipals de la democràcia, l’any 1979 (docs. 9 i 10). Tanmateix, durant la Transició democràtica, els partits polítics no promouen la recuperació de la memòria d’aquest període. Pensen que per poder tirar endavant el procés democràtic, cal passar pàgina d’aquell passat. Llavors algunes veus se’n fan ressò (doc. 11).
Durant la democràcia s’ha legislat diverses vegades perquè les persones o els seus cònjuges i altres familiars acreditessin drets adquirits durant l’època republicana. L’Arxiu conserva expedients dels fons dels ajuntaments tramitats amb aquesta finalitat (docs.12, 13). Des de l’Arxiu també s’ha informat de la documentació sobre casos concrets de la repressió (doc.14).
En els darrers anys, ha pres importància la recuperació de la memòria democràtica i s’ha impulsat la recerca, divulgació i reconeixement de l’obra dels homes i les dones del període de la Segona República i la Guerra Civil. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, els ajuntaments i el Memorial Democràtic han estat els principals dinamitzadors d’aquest tema en el territori. Els documents sonors i els treballs de recerca de batxillerat del fons del Centre d’Estudis són alguns dels testimonis de tota aquesta tasca (doc. 15).
Bibliografia de tota la sèrie
Amigó, Jordi, «Gener de 1939. Retirada i ocupació versus huida i liberación al Baix Llobregat», a: Santacana, Carles (a cura de) et al., El franquisme al Baix Llobregat Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2001, p. 43-214.
Muñoz Àlvarez, Àngel, «El franquisme», DDAA, Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, p. 283-319.
DDAA, Història Política, Societat i Cultura del Països Catalans. Volum 10, La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada