divendres, 6 de juliol del 2018

ANTONI BENAIGES, EL MAESTRO QUE PROMETIÓ EL MAR



Una exposición y una novela que dignifican la memoria de los maestros víctimas del franquismo.

 “Los niños y niñas de Bañuelos no habían visto nunca el mar y, en enero de 1936, su maestro los animó para que lo imaginasen y lo describiesen. El resultado fue un cuaderno monográfico sobre la inmensidad azul. «El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo». Así es como se imagi­naba el mar uno de los niños de este pueblecito de Burgos. Las descripciones se repetían: «El mar será...», «El mar será...».
El maestro Antoni Benaiges, que revolucionó su escuela dando la palabra a sus alumnos con la ayuda de la imprenta Freinet, les prometió que irían a Mont-roig del Camp, a casa de su familia, para verlo por primera vez y así poder decir: «El mar es...», «El mar es...».

Pero el sueño de aquellas criaturas y la promesa del maestro quedaron truncados para siempre el 18 de julio de 1936, con el estallido de la Guerra Civil.”

Esta novela relata la historia de una promesa que no se pudo cumplir lleva por título:  El mar será...

Frente a la política de olvido y de banalización del fascismo: Memoria democrática y republicana.

 
Ven el día 19 de julio a la inauguración de la exposición en el Museu Marítim de Barcelona:  

http://mmb.cat/exposicions/antoni-benaiges-el-mestre-que-va-prometre-el-mar/

¡Colabora en la difusión de esta propuesta cultural compartiéndola en tu red de contactos!

http://mmb.cat/exposicions/antoni-benaiges-el-mestre-que-va-prometre-el-mar/




Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar... (Francesc Escribano).

Exposició sobre Antoni Benaiges, mestre republicà de Mont-roig del Camp, que seguía les tècniques pedagògiques de Célestin Freinet. La metodologia de treball consistia a editar a l’escola unes petites publicacions o 'quaderns' a partir dels dibuixos i els textos lliures que feien els nens i nenes, i que eren un reflex de la seva manera de viure i d’entendre el món: sobre la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, les excursions, els viatges, els jocs, el folklore... La impremta, doncs, passava a tenir un paper essencial a l’aula: era l’instrument que permetia materialitzar, copsar, veure i tocar tot el que s’aprenia. Els quaderns de Bañuelos de Bureba eren el Gestos i el Recreo.

Ben aviat les pràctiques educatives de Benaiges  van entrar en conflicte amb algunes famílies i els poders fàctics locals. Els nens i nenes de Bañuelos no havien vist mai el mar i el gener de 1936 el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser el quadern 'El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca'. A més el mestre va prometre als nens i nenes que a l'estiu anirien a veure el mar i els convidà a la seva casa familiar.  Però el 19 de juliol d'aquell any, mentre preparava el viatge dels seus alumnes cap a Mont-roig, va ser detingut, torturat i executat.

L'exposició, organitzada en col·laboració amb el Memorial Democràtic de Catalunya, vol retre homenatge a la comunitat de mestres de la República i al llibret que un dia, els infants d'una escola de Castella, varen escriure tot imaginant-se el mar.