divendres, 26 de gener del 2024

Tal dia com hui de 1938 l’aviació feixista va matar 143 persones a València

 https://www.diarilaveu.cat/societat/tal-dia-com-hui-de-1938-laviacio-feixista-va-matar-143-persones-a-valencia-524056/

El bombardeig feixista més sanguinari que va patir la ciutat també va ferir 208 persones

Societat Sebastià Carratalà

El 26 de gener del 1938 el bombardeig feixista de més envergadura i més sanguinari que va patir València durant la Guerra Civil va matar 143 persones i en va ferir 208. Aquest va ser un dels atacs aeris més cruels i indiscriminats ocorreguts en el conflicte bèl·lic a la ciutat. Formava part de la campanya de terror ordenada per les autoritats franquistes després que les tropes rebels arribaren a la Mediterrània i començaren el consegüent avanç sobre el Cap i casal.

En aquestes mateixes dates, va haver-hi raids sobre altres municipis de tota la costa valenciana, amb l’objectiu d’atemorir la població civil i menyscabar la moral, a càrrec dels avions italians que tenien com a base d’operacions l’illa de Mallorca. Uns atacs que no van cessar fins que es va iniciar la batalla de l’Ebre. Els ports, sobretot, eren els punts per on podien entrar armes, municions, ajuda o menjar. A més, hi havia ciutats que produïen per a la guerra, tant a Catalunya com al País Valencià, i això va fer que els bombardejos augmentaren a partir del 1938.

A València i a les comarques properes, les defenses contra aquest tipus d’atac eren insuficients, els mitjans que hi existien eren totalment inadequats i antics, ja que en la primera part de la guerra el front havia estat lluny i, encara que el de Terol era només a 150 quilòmetres, no oferia cap perill. Tanmateix, quan els bombardejos es van fer més freqüents, no es van poder preparar les defenses. 

Document de l’Aviació Italiana que identifica el «nombre de bombardejos i localitats bombardejades per l’Aviació Legionària de les Balears durant el 1938». No inclou, diu la llegenda, «28 localitats bombardejades una sola vegada»

Aquestes incursions tenien com a objectius principals Sagunt (el Camp de Morvedre), Gandia (la Safor) i València, atés que els ports de totes tres ciutats eren fonamentals per a l’economia republicana. 

El 1936, el Cap i casal no va patir cap bombardeig, però a partir del gener del 1937 es van fer constants i cada vegada més mortífers. El 13 de gener es va produir el primer per mar, a conseqüència del qual van morir 7 persones i en van resultar ferides 15. Els següents van matar 53 persones i en van ferir més de 100.

Durant el 1938 es van dur a terme més raids i més cruents, no només sobre les ciutats esmentades, sinó en pobles totalment indefensos. Des de gener del 1937 fins al juliol del 1938 es van produir un total de 72 atacs aeris i marítims a València i les comarques pròximes. Els mesos de més intensitat van ser maig i juny del 1938. 

En aquest període l’aviació feixista italiana va matar aproximadament 451 persones i en va ferir 813. A més, va destruir 334 cases. Mussolini va dir: «La nostra aviació és una de les primeres del món. Els CR38 han fet des del cel ibèric veritables carnisseries».

L’assetjament del bàndol revoltat a les costes del País Valencià van anar en augment a mesura que la guerra avançava gràcies a l’ajuda de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, que amb els seus avions van ofegar l’economia republicana mitjançant la destrucció dels ports. Però alhora, aquestes armes s’utilitzaven en una tasca més bruta que fins llavors no s’havia dut a terme en cap altra guerra: atacar la població civil indefensa i matar persones innocents. Eren assaigs de guerra psicològica destinada a desmoralitzar la població que després es va posar en pràctica en la II Guerra Mundial.

Fonts: Eladi Mainar Cabanes, «Ataques franquistas sobre València durante la Guerra Civil. 1936-1939», Universitat de València