|
|
|
|
|
|
Divendres,
30 d'octubre de 2015
|
|
|
|
Memorial
Democràtic
Una institució de la Generalitat de Catalunya que treballa
per a recuperar i fomentar la memòria democràtica entre 1931 i 1980.
|
|
|
|
|
|
|
30 de novembre i 1 i 2 de desembre
Palau
Centelles
Baixada de
Sant Miquel, 6
Barcelona
Gratuït
En els processos de transició d'una dictadura a una
democràcia o d'un conflicte armat a la pau s'han d'equilibrar les
exigències polítiques i jurídiques per tal d'assegurar els drets de les
víctimes a la veritat, a la justícia, a la reparació i les garanties de
no repetició. El procés es caracteritza per una combinació de diverses
estratègies, judicials i no judicials (persecució de criminals, creació
de comissions de la veritat i la reconciliació, reparació a les
víctimes pels danys soferts, etc.).
L'objectiu d'aquest col·loqui, que comptarà amb la
participació d'una vintena de ponents, és oferir una aproximació
rigorosa a diversos processos transicionals que han tingut lloc a bona
part del món des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a
l'actualitat.
El col·loqui finalitzarà amb un debat obert sobre la
possibilitat de constituir una Comissió de la Veritat a Catalunya.
|
|
|
|
Dimecres, 18 de novembre, a les 18.30 h
Memorial
Democràtic
Peu de la
Creu, 4
Barcelona
Els Grossi, una família napolitana fugitiva del feixisme,
van arribar a Barcelona el 1936. Van muntar una emissora de ràdio,
Radio Libertà, que es va convertir el mitjà informatiu de referència
per a tots els antifeixistes que sobrevivien a la Itàlia de Mussolini o
a l'exili.
Arran de la mort d'Ada Grossi, amb 98 anys, el passat mes
d'agost, el Memorial Democràtic vol organitzar un homenatge a aquesta
família de lluitadors antifeixistes. Hi participaran el periodista Joan
Solés, l'historiador Giuseppe Aragno, el filòsof Oreste Scalzone, la
filla d'Ada Grossi, Silvia Guzmán Grossi, i el director del Memorial
Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. Durant l'acte també es recordarà el
president Companys i la resta de represaliats pel franquisme, i es farà
una lectura dramatitzada d'un text de l'obra teatral Radio Libertà,
d'Alfredo Giraldi.
|
|
|
|
|
|
|
|
La consellera de Governació i Relacions Institucionals,
Meritxell Borràs; el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume
Casals, i el president de l'Amical de Mauthausen i altres camps i de
totes les víctimes del nazisme d'Espanya, Enric Garriga, van signar el
21 d'octubre un conveni per regular la col·laboració entre les tres
parts pel que fa a la gestió de la base de dades de persones deportades
als camps de concentració nazi.
Per mitjà d'aquest acord, el fitxer de dades de caràcter
personal de deportats passarà a ser titularitat del Memorial Democràtic
de la Generalitat de Catalunya. Cal destacar que el fitxer recull els
resultats de la recerca feta sobre deportats catalans i espanyols als
camps nazis i és fruit de la col·laboració, formalitzada per mitjà de
diversos convenis anteriors, entre el Departament de Governació, l'UPF
i l'Amical de Mauthausen. El responsable actual de la base dades és la
UPF, que haurà de transferir el fitxer al Memorial Democràtic. Els
signataris garanteixen que la cessió es farà d'acord amb la normativa
de protecció de dades de caràcter personal.
La cessió es farà efectiva un cop el Memorial Democràtic
aprovi la disposició de caràcter general que reguli el fitxer de dades
de caràcter personal corresponent, amb tot el contingut legalment
establert, i l'inscrigui al Registre de Protecció de Dades de
Catalunya.
|
|
|
|
Preservem el record. Participa!
El Govern va proclamar el 15 d'octubre de 2015 "Dia
Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes
de la repressió de la dictadura franquista". La data coincideix
amb el 75è aniversari de l'afusellament del president de la
Generalitat, Lluís Companys.
L'acord de Govern té en compte l'existència de pluralitat
de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma
constructiva, i les diverses iniciatives que s'han posat en marxa per a
l'esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes
les víctimes i supervivents.
En el marc de l'acord de Govern, i per tal de fer presents
les víctimes mortals i les víctimes supervivents, i preservar la seva
memòria, el Memorial Democràtic convida a la participació i fa una
crida a les víctimes individuals i els seus familiars i amics, així com
les víctimes col·lectives (ajuntaments, associacions, sindicats, ateneus,
col·lectius, etc).
Us convidem a enviar un escrit , una imatge o un vídeo que
recuperi la memòria de les persones, entitats, col·lectius i/o
institucions que van ser víctimes durant la Guerra Civil o patiren la
repressió de la dictadura franquista.
|
|
|
|
::Audiovisuals i espectacles
|
|
|
|
Dimecres, 25 de novembre, a les 19 h
Peu de la
Creu, 4
Barcelona
"Valadredo" és un documental dirigit per
l'historiador i documentalista Oriol Riart que descriu una de les
batalles més cruents i alhora més desconegudes que va tenir lloc al
Pirineu català durant la Guerra Civil: la batalla de la muntanya de Valadredo.
El documental es divideix en tres parts: l'arribada del
front al Pallars Sobirà i la batalla del Valadredo, l'activitat de les
unitats guerrilleres republicanes a la rereguarda franquista i la
immediata postguerra, en la que els habitants de les zones més properes
al front van trobar en la venda de metralla i material bèl·lic un mitjà
econòmic per sobreviure. El fil conductor de l'obra és el dietari
personal del doctor Pere Tarrés, sanitari del primer batalló de la 133
Brigada Mixta republicana.
Hi participaran Oriol Riart, director del documental, José
María Simón Castellví, comissionat del Col·legi de Metges de Barcelona
per a l'Any Doctor Tarrés el 2005 i Jordi Palou-Loverdos, director del
Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
|
|
|
|
Dijous, 5 de novembre, a les 19h
Memorial
Democràtic
Peu de la
Creu, 4
Barcelona
La presentació anirà a càrrec del director del film,
Bartomeu Vilà; el doctor d'història contemporània per la Universitat de
Barcelona, Magí Crusells; el doctor de Filosofia i Lletres, professor
titular d'història contemporània i cinema de la Universitat de
Barcelona i director del Centre d'Investigacions Film-Història (Parc
Científic de la UB), Josep Maria Caparrós, l'historiador del Memorial
Democràtic Gerard Corbella i el director del Memorial Democràtic,
Jordi Palou-Loverdos.
Cinema en temps de guerra
explica com va ser la producció fílmica de la Generalitat durant la
Guerra Civil. Els diferents partits i sindicats, i la mateixa
Generalitat van plasmar, en documentals i pel·lícules de ficció, una
combinació de propaganda i creativitat davant de la insurrecció
feixista. El director de fotografia Joan Mariné, darrer testimoni
d'aquella època, és el fil conductor en aquesta pel·lícula al voltant
d'aquest intens i convuls moment del cinema català.
|
|
|
|
Fins al 28 de novembre
Teatre
Nacional de Catalunya
Plaça de les
Arts, 1
Barcelona
La sala petita del Teatre Nacional de Catalunya ofereix,
fins al 28 de novembre, la peça teatral Només són dones.
L'obra explica cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de
milers de dones a les presons de l'Estat espanyol durant la guerra.
Aquesta obra de teatre de la dramaturga Carme Domingo està dirigida per
Carme Portacelli i interpretada per Míriam Iscla, Maika Makovski, Sol
Picó i Xaro Campos. Hi col·labora el Memorial Democràtic.
|
|
|
|
Fins al 8 de novembre
Sala
Atrium
Carrer del
Consell de Cent, 435
Barcelona
L'obra teatral 'Himelweg (camino al cielo)', del dramaturg
Juan Mayorga, es representarà a la Sala Atrium del 14 d'octubre i fins
al 8 de novembre.
Inscrita en el terreny del teatre històric i polític,
l'obra gira al voltant de tres personatges; un delegat de la Creu Roja,
encarregat de la inspecció d'un camp de concentració, el comandant del camp
i el responsable de la comunitat jueva, que no té clar si la seva
col·laboració amb el comandant és una ajuda per al seu poble o bé si
està cooperant amb un botxí.
L'obra ja va ser representada anteriorment l'any 2013 i va
ser programada pel Memorial Democràtic el darrer 27 de gener amb motiu
de la commemoració del Dia Internacional en record de les Víctimes de
l'Holocaust.
|
|
|
|
::Commemoracions i homenatges
|
|
|
|
Dimarts, 10 de novembre, a les 18 h
Plaça del
Pedró, s/n
Barcelona
La Comunitat de Sant'Egidio organitza cada any la marxa
silenciosa "No hi ha futur sense memòria" coincidint amb
l'aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. L'objectiu és que tothom,
i en particular els joves, recordi la deportació esdevinguda durant
l'ocupació nazi.
L'acte començarà a la plaça Pedró a les 18.00 h amb una
trobada amb Dory Sontheimer, autora del llibre "Les set
caixes". La marxa s'iniciarà a les 19.30 h.
|
|
|
|
::Conferències i jornades
|
|
|
|
Del 12 al 14 de novembre
Diversos
espais de Barcelona
Memorial
Democràtic
Peu de la
Creu, 4
Barcelona
El Ministero dell'Istruzione, dell'Università e della
Ricerca i l'IIS Torriani de Cremona (Lombardia, Itàlia) han organitzat
les jornades "Barcelona i Catalunya a la Guerra Civil
espanyola", adreçades a professors d'història d'altres instituts
de la província de Cremona.
Les jornades, que tindran lloc entre el 12 i el 14 de
novembre a Barcelona, permetran al professorat conèixer diferents
espais de memòria de la ciutat. En el marc de les activitats programades,
el 13 de novembre, el Memorial Democràtic acollirà el seminari
"Sobre la Guerra Civil a Barcelona: el paper de Mussolini i dels
brigadistes internacionals italians". Anirà a càrrec de Javier
Rodrigo (Universitat Autònoma de Barcelona); Ruben Doll (Memorial
du Camp du Rivesaltes, Francia); Marco Puppini (Universitat de Trieste.
Membre Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti in
Spagna), i Carlos Vallejo, víctima de la repressió franquista. Hi
participarà també Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial
Democràtic.
|
|
|
|
Dijous, 19 de novembre, a les 19 h
Peu de la
Creu, 4
Barcelona
40 anys després de la mort de Franco, el periodista Antoni
Batista farà un repàs dels diferents atemptats fallits que va patir el
dictador. Alguns d'aquests intents van ser ideats per falangistes
antifranquistes i d'altres per anarquistes. Entre aquests destaca,
especialment, el del mes d'agost de 1952 a Sant Sebastià, un intent que
va estar molt a prop d'assolir el seu objectiu.
Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952) és doctor en
Ciències de la Comunicació, professor de la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona, periodista, musicòleg i escriptor.
|
|
|
|
|
|
|
|
Diumenge, 1 de novembre, a les 11 h
Inici al Museu
de Gavà
Plaça de
Dolors Clua, 13
Gavà
Preu: 4
€. entrada reduïda: 2,50 €
Entre març i desembre de 1938, setze gavanencs van perdre
la vida en diversos bombardejos. Gavà era objectiu militar a causa de
la fàbrica Roca, on es produïen projectils, i les noves tàctiques no
discriminaven entre objectius militars i població civil. Una de les
respostes davant d'aquesta amenaça va ser la construcció de refugis. Un
itinerari per Gavà i la visita al refugi antiaeri us permetrà conèixer
aquells fets.
|
|
|
|
Dimarts, 24 de novembre, a les 19 h
Can
Riera-espai de memòria de l'Hospitalet
Riera de
l'Escorxador, 6
L'Hospitalet
de Llobregat
Can Riera-espai de memòria de l'Hospitalet organitza un
debat amb el mateix títol i els mateixos objectius del llibre publicat
per Francesc Candel l'any 2001, en què recull el testimoni de diversos
immigrants que s'han d'enfrontar als problemes més bàsics de la
immigració Hi participaran membres de col·lectius immigrants d'orígens,
ètnies i cultures diferents,
|
|
|
|
|
|
|
|
Fins al 27 de novembre
Memorial
Democràtic
Peu de la
Creu, 4
Barcelona
Horari:
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 16.30 a 18.30 h
Entrada lliure
Aquesta exposició, produïda pel Memorial Democràtic, dóna
a conèixer l'efervescència cinematogràfica que va viure Catalunya
durant la Guerra Civil, així com l'alt preu que van haver de pagar
molts dels seus professionals durant la dictadura franquista o a
l'exili.
Catalunya va viure entre el 1936 i el 1975 gairebé quatre
dècades de convulsió que van afectar diversos àmbits del país, un
d'ells, el cinematogràfic. L'exposició mostra alguns fets coneguts, com
ara la col·lectivització de les sales de cinema pels sindicats
|
|
|
|
Del 20 de novembre al 15 de desembre
Inauguració:
20 de novembre a les 20 h
Sala
d'exposicions del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Nou, 48
Figueres
Accés lliure
L'exposició, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una
mirada catalana sobre la Transició partint de dues singularitats. Una
és el procés que condueix a les eleccions generals de l'any 1977. El
segon tret diferenciador és el procés polític des de les eleccions del
15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de
1980, que comporta un mapa polític diferenciat del que es constitueix a
la resta de l'Estat.
Aquesta mostra produïda pel Memorial Democràtic acompanya
una exposició sobre el franquisme
preparada per deu instituts de la comarca. La inauguració
de totes dues exposicions tindrà lloc el 20 de novembre amb una xerrada
sobre la relació entre l'holocaust i el franquisme a càrrec del
periodista Eduardo Martín de Pozuelo.
|
|
|
|
Fins al 19 de desembre
Diferents
espais
Terrassa
El 24 de setembre la ciutat de Terrassa es va adherir a la
l'Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de proclamar el 15
d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra
Civil i les víctimes de la repressió franquista.
Per celebrar la commemoració, l'exposició del Memorial
Democràtic 'Psst... Passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya
(1939-1975)' es pot visitar a diferents espais de Terrassa.
L'exposició i la ruta guiada de novembre han estat
organitzades per l'Ajuntament de Terrassa amb el suport del Centre
d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona
i el Memorial Democràtic
Del 29 d'octubre al 5 de novembre
Centre Cívic M. Aurèlia Capmany (Avinguda d'Àngel Sallent
55). Horari: De dilluns a divendres de 9h a 22 h i dissabtes de 10h a
14 h
Del 7 al 14 de novembre
Biblioteca del Districte 3 (Carrer del Germà Joaquim
66). Horari: Dilluns de 16h a 20h. De dimarts a dissabte de 10h a
13 h i 16 h a 2 0h
Del 17 al 28 de novembre
Centre Cívic President Macià (Rambla de Francesc Macià
189). Horari: De dilluns a divendres de 9 h a 22 h i dissabtes de 10 h
a 14 h
De l'1 al 10 de desembre
Centre Cívic Avel·lí Estrenjer (Plaça de la Cultura 5).
Horari: De dilluns a divendres de 9h a 22h i dissabtes de 10 h a 14 h i
de 16 h a 20 h
Del 12 al 19 de desembre
Centre Cívic Montserrat Roig (Avinguda de Barcelona, 180).
Horari: De dilluns a divendres de 9 h a 22 h i dissabtes de 10 h
a 14 h
Ruta guiada sobre la Guerra Civil a Terrassa
Dies: 8 i 28 de novembre a les 11h
Durada: Una hora i mitja.
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia trucant al 93 739
70 72, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Places limitades.
|
|
|
|
|
Fins al 29 de febrer de 2016
Memorial
Democràtic
Peu de la
Creu, 4
Barcelona
Horari:
De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 16.30 a 18.30 h
Entrada lliure
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, està dividida
en 5 àmbits: "Ocupació militar a Catalunya", "Retirada i
exili", "Els vencedors", "Els vençuts" i
"Esperances enfrontades". "Vencedors i vençuts" ha
estat concebuda per itinerar per Catalunya i consta de 20 rollers
expositius que reprodueixen 90 fotografies.
Després de quasi tres anys de guerra, Catalunya va ser
ocupada per les tropes franquistes. La derrota portaria desenes de
milers de catalans a marxar l'exili, a ser empresonats i, en el pitjor
dels casos, a ser afusellats i enterrats en fosses comunes. A més, el
franquisme va suprimir l'autonomia catalana i va perseguir la nostra
seva llengua i cultura. Així es va iniciar la llarga nit del
franquisme, una dictadura que separaria la societat, fins al darrer
moment, entre vencedors i vençuts.
|
|
|
|
|
|
|
|
El cinquè volum de la col·lecció "Documents del
Memorial Democràtic" és una biografia que repassa, a través dels
textos de diversos especialistes, els fets més destacats de la vida del
president Companys. També vol mostrar totes les activitats
reivindicatives que s'han fet a nivell polític, científic - amb un
repàs de tots els volums que s'han publicat a l'entorn de la seva
figura - i popular des del moment que es va produir la seva mort. Molt
especialment, des del precís moment que Catalunya va poder recuperar
les llibertats, l'autonomia i la democràcia.
Hi han col·laborat Paola Lo Cascio, Daniel Roig, Gemma
Caballé, Queralt Solé, Juli Cuéllar, Elena Lorente, Rubèn Doll, Oriol
Dueñas, Raül Digón, Carolina Rúa, Josep Cruanyes, Josep M. Figueres i
Óscar López.
El Llibre es pot adquirir en línia a la llibreria de la
Generalitat de Catalunya.
|
|
|
|
Dissabte, 28 de novembre, a les 12 h
Auditori del
Centre Cultural la Roca
Lope de Vega,
10
La Roca del
Vallès
Activitat gratuïta
L'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès i
l'Ajuntament d'aquest municipi convoquen anualment aquest premi, que
reuneix patrimoni documental de caràcter memorialístic. A l'acte
de lliurament d'aquesta 18a edició, que tindrà lloc el 28 de novembre,
a les 12 h, a l'Auditori del Centre Cultural la Roca (C/Lope de Vega,
10) hi assistiran l'alcalde de la Roca del Vallès, Albert Gil i
Gutiérrez, i el regidor de Cultura del consistori, Xavier del Villar i
Berenguel.
Un jurat popular i un d'estatal escollirà l'obra
guanyadora d'aquesta edició del Premi Romà Planas i Miró de memorials
populars d'entre totes les seleccionades prèviament: Memòria d'interior,
de Dolors Cruells Burón; Ahora
que aún recuerdo, d'Inés Fernández López; Más dura serà la paz,
d'Almuth Petrus; Petjades
d'una educació dictatorial, de María Navarrete Cano, i Diario de Rusia 17.9.41 -
13.8.42, de Daniel Torra Ferrer, a més de la menció
especial del jurat per a Dels
Dauchez, dels Vilà i dels Vilà Dauchez, d'Eulàlia Petit
Vilà.
|
|
|
|
Amb motiu dels 100 anys del naixement de Neus Català, el
Memorial Democràtic reedita el llibre que la mateixa Neus va escriure
per testimoniar els horrors de l'holocaust i homenatjar milers de dones
oblidades.
Neus Català va recuperar les memòries de 50 dones valentes
i resistents que van sobreviure les experiències límits de la
deportació als camps nazis. En recollir aquestes memòries va complir la
promesa que es van fer entre elles si aconseguien sortir vives dels
camps i dels crematoris: explicar el que havien viscut i patit.
El llibre es pot adquirir en línia a la Llibreria de la
Generalitat de Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
|
Divendres, 6 de novembre, a les 19 h
Museu Memorial
de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Entrada lliure
David García Algilaga és l'autor del llibre Ales Negres i Xampinyons.
Bombardeigs i Refugis.
L'obra ha estat construïda sobre dos pilars mestres, els
bombardeigs i els refugis. És el resultat d'un treball d'investigació
històrica al voltant dels atacs aeris patits per la capital empordanesa
durant la Guerra Civil, i ajuda a contextualitzar els fets en el marc
de la Guerra Civil.
|
|
|
|
Del 28 de novembre de 2015 al 31 de gener de 2016
Inauguració:
dissabte, 28 de novembre, a les 12 h
Exposició
temporal gratuïta
Museu Memorial
de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Accés lliure
En aquest conjunt d'obres, l'artista alemanya Monika
Anselment investiga les estructures i relacions en les nostres
societats prenent com a punt de partida els mitjans de comunicació de
masses.
La instal·lació es basa en fotografies preses davant de la
televisió relacionades amb conflictes bèl·lics, desplaçaments forçosos
de població, situacions d'exili i d'immigració. Es tracta d'una
reapropiació crítica de documents gràfics del que veiem cada dia en els
telenotícies o en documentals i reportatges.
L'exposició ha estat realitzada en col·laboració amb el
Museu de l'Empordà.
|
|
|
|
Diumenge, 29 de novembre
Museu Memorial
de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Visita guiada: 11 h
Jornada de portes obertes: de 10 a 14 h
El darrer diumenge de cada mes el Museu Memorial de
l'Exili (MUME) obre les portes gratuïtament al públic de 10 a 14 h. El
mateix dia, a les 11 h, ofereix una visita guiada de franc per a
particulars. Cal confirmació prèvia al telèfon 972 556 533.
|
|
|
|
Fins al 27 de desembre
Exposició
temporal gratuïta
Museu Memorial
de l'Exili
Major, 43
La
Jonquera
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, i diumenges i festius, de 10 a 14
h
Entrada lliure a les exposicions temporals
L'exposició, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una
mirada catalana sobre la Transició partint de dues singularitats. Una
és el procés que condueix a les eleccions generals de l'any 1977. El
segon tret diferenciador és el procés polític des de les eleccions del
15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de
1980, que comporta un mapa polític diferenciat del que es constitueix a
la resta de l'Estat.
La inauguració de la mostra és una de les activitats
programades amb motiu de la visita als espais de memòria de La
Jonquera, El Portús i Agullana organitzada per l'Associació d'Amics del
MUME.
|
|
|
|
Fins a l'11 de novembre
MUME
Major, 43
La Jonquera
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, i diumenges i festius, de 10 a 14
h
Entrada lliure a les exposicions temporals
Gonzalo Elvira, artista argentí instal·lat a Barcelona,
treballa sobre la representació pictòrica i fotogràfica dels fets
històrics excepcionals. Oblit, memòria i nostàlgia transiten per unes
acurades obres pictòriques que tenen com a referent el document i la
fotografia històrica.
"Assaig S.T. 1909-1919" és un projecte que
parteix dels fets de les Setmanes Tràgiques de Barcelona 1909 i Buenos
Aires.
La tècnica escollida ha estat paper i tela perforats amb
agulla i martell. El projecte també inclou pintures i una instal·lació.
|
|
|
|
Fins al 22 de novembre
Museu Memorial
de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Entrada lliure
L'exposició "Walter Benjamin. Constel·lacions de
l'exili" mostra cartes i textos del pensador. Els documents
permeten resseguir la relació de Benjamin amb importants intel·lectuals
durant l'exili a París i a les illes Balears i Dinamarca, fins al seu
suïcidi a Portbou.
La seva "constel·lació intel·lectual" estava
formada per la seva germana Dora, psicòloga social; l'historiador
Gershom Scholem; els sociòlegs Max Horkheimer i Theodor W. Adorno; la
politòloga Hannah Arendt; el dramaturg Bertolt Brecht; la fotògrafa
Gisèle Freund, i la llibretera i escriptora Adrienne Monnier.
La mostra, que també tracta també dels darrers dies de
Benjamin a Portbou, ha estat cedida al Museu Memorial de l'Exili per
l'Arxiu Walter Benjamin de l'Akademie der Künste de Berlín.
|
|
|
|
D'acord
amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de
protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades
personals han estat recollides, incorporades i tractades en un fitxer
automatitzat anomenat Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la
finalitat del qual és trametre la publicació que el/la ciutadà/ana ha
requerit. L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció
Ciutadana i Difusió i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets
d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3 r,
08003 Barcelona.
ISSN 2013-309X
|
|
|
|
|
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada