El territori valencià, última rereguarda republicana, va ser bombardejat durant 637 dies dels 992 que durà la Guerra Civil. Malgrat els esforços del govern republicà per pal·liar els seus efectes, les bombes produïren mé d'un miler de morts directes
Regia Aeronautica Italiana
03/11/2016
El 6 i 7 de novembre de 1936, la ciutat del Túria inicià la seua curta trajectòria com a capital de la II República. El País Valencià, última rereguarda republicana, va ser fortament castigat pels bombardejos nazis i feixistes. Dels 992 dies que durà la Guerra Civil, durant 637 les bombes sembraren de sang, foc, mort i pànic més de cinquanta municipis valencians i la seua població. Més d'un miler de víctimes mortals i innombrables persones ferides –físiques i psíquiques- que marcaran les vivències de diverses generacions. Per disminuir els efectes dels atacs aeris, el govern republicà facultà les Juntes de Defensa Passiva, encarregades d'informar a la societat –una societat que, en la seua majoria, mai havia vist un avió- i construir els refugis antiaeris. Alguns d'ells són visitables actualment – el d'Alcoi, el d'Ontinyent o el del Lluís Vives a València, en són alguns- i altres esperen el suport de les institucions públiques per poder ser restaurats.
Gran part de la informació de què disposem actualment prové de l'obra El País Valencià sota les bombes (1936-1939). Els seus autors, Rafael Aracil i Joan Villarroya, afirmen que "per a molts teòrics de la guerra aèria, terroritzar la població civil també constituïa un objectiu militar" i que "formava part dels seus objectius causar danys entre la població civil. Durant aquest període els avions dels revoltats van bombardejar els nuclis urbans de manera conscient i perfectament premeditada".
Gran part de la informació de què disposem actualment prové de l'obra El País Valencià sota les bombes (1936-1939). Els seus autors, Rafael Aracil i Joan Villarroya, afirmen que "per a molts teòrics de la guerra aèria, terroritzar la població civil també constituïa un objectiu militar" i que "formava part dels seus objectius causar danys entre la població civil. Durant aquest període els avions dels revoltats van bombardejar els nuclis urbans de manera conscient i perfectament premeditada".
Els bombardejos de l’Estació de Xàtiva i del Mercat Central d’Alacant, dirigits contra la població civil i apartats d’episodis bèl·lics, són hui en dia emblemes de la lluita per la memòria antifeixista
Les morts civils i els bombardejos aconseguiren, en gran mesura, desmoralitzar la població i destruir instal·lacions vitals per a l'acció militar republicana: ports, estacions de tren o zones industrials. A més, el bàndol revoltat mostrava la seua superioritat en la guerra aèria i el suport incondicional del règim nazi alemany i el feixista italià. En canvi, el bàndol republicà mostrava la seua debilitat defensiva i la seua incapacitat per garantir la seguretat de la població civil a la rereguarda.
Els bombardejos cruels i indiscriminats contra la població civil foren l'avantsala de la realitat posterior a l'1 d'abril de 1939: la repressió franquista de postguerra. Alguns atacs aeris són objecte actualment d'homenatges i la construcció d'espais de memòria; altres, oblidats durant dècades, han estat fruit d'estudis recents, com el cas del Maestrat. Malauradament, altres encara romanen oblidats per al gran públic. Parlar de bombes i mort durant la Guerra Civil al País Valencià és, en gran mesura, parlar d'Alacant i Xàtiva: recordar dos dels bombardejos més cruels que s'han vist mai a les nostres coordenades geogràfiques.
Alacant i el Mercat Central
25 de maig de 1938, dimecres. El Mercat Central d'Alacant es trobava ple a vessar. Amb l'arribada d'un abundant carregament de sardines –realitat poc habitual en temps de Guerra-, la gent s'aplegava a les parades per fer les seues compres. De sobte, sonen avions i s'inicia el caos: 9 avions Savoia-Marchetti SM79 de l'aviació feixista italiana vinguts des de les bases militars a les Illes Balears, soltaven 90 bombes al nucli urbà, en la seua majoria al Mercat Central. Població Civil, majorment dones i xiquets, sofrien un nou bombardeig criminal: dia de mercat i al migdia, l'aviació italiana assassinava centenars de persones – 275 morts segons el Registre del Cementeri Municipal i 393 segons els informes posteriors de les autoritats franquistes, tal com està a la documentació de l'Arxiu Municipal- i més de 1.100 ferits.
Alacant i el Mercat Central
25 de maig de 1938, dimecres. El Mercat Central d'Alacant es trobava ple a vessar. Amb l'arribada d'un abundant carregament de sardines –realitat poc habitual en temps de Guerra-, la gent s'aplegava a les parades per fer les seues compres. De sobte, sonen avions i s'inicia el caos: 9 avions Savoia-Marchetti SM79 de l'aviació feixista italiana vinguts des de les bases militars a les Illes Balears, soltaven 90 bombes al nucli urbà, en la seua majoria al Mercat Central. Població Civil, majorment dones i xiquets, sofrien un nou bombardeig criminal: dia de mercat i al migdia, l'aviació italiana assassinava centenars de persones – 275 morts segons el Registre del Cementeri Municipal i 393 segons els informes posteriors de les autoritats franquistes, tal com està a la documentació de l'Arxiu Municipal- i més de 1.100 ferits.
Les alarmes antiaèries instal·lades per la resistència republicana no arribaren a sonar ja, que els avions entraven per l'interior. Les escoltes situades a la Platja del Postiguet i al Port, orientades cap al Mediterrani, no captaren la seua arribada. Alacant, que va ser bombardejada més de 70 vegades durant el conflicte bèl·lic, comptava amb desenes de refugis antiaeris amb capacitat per a més de 30.000 persones.
Un mes després, el 28 de juny de 1938, Francisco Franco declarava en una entrevista al The New York Times que "l'aviació nacional no bombardejava, no havia bombardejat mai, població civil: sols objectius estrictament militars" i que "la repercussió d'alguns bombardejos es devia a la campanya de propaganda roja i soviètica encaminada a la difamació dels nacionals".
Alacant, que va ser bombardejada més de 70 vegades durant el conflicte bèl·lic, comptava amb desenes de refugis antiaeris amb capacitat per a més de 30.000 persones
Des del 2013, a la plaça del Mercat llueix una placa commemorativa que resa: "La Comisión Cívica de Alicante para la Recuperación de la Memoria Histórica a las más de 300 víctimas civiles del bombardeo de la aviación italiana fascista del 25 de mayo de 1938", obviant la motivació del bombardeig i la seua vinculació amb el franquisme, el context en què es produeix i atribuint la "tragèdia" a "l'aviació feixista italiana". Encara hui, Alacant només ha canviat 6 dels 86 noms dels noms de carrers, vies i places vinculats amb el franquisme i el feixisme. El moviment memorialista de la ciutat espera que s'agilitzen les mesures anunciades pel govern municipal i que la propera aprovació de la "Llei de Memòria Democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana", facilite el canvi de rumb de les polítiques públiques de geomemòria.
Xàtiva, la mort al tornar del front
El 12 de febrer de 1939, poc més d'un mes abans de la finalització oficial de la Guerra Civil i amb una derrota previsible i imminent del bàndol republicà, a l'Estació de Xàtiva, centenars de persones esperaven l'arribada d'amics, veïns i familiars que tornaven del Front d'Extremadura vençuts. Passades les 11.30 del matí, uns minuts abans de l'arribada del tren a l'estació, cinc aparells de l'aviació feixista italiana, provinents de Mallorca, descarregaren més de vint bombes de 250 quilos sobre l'estació i els seus voltants. Més de 109 morts certificades – alguns historiadors parlen de 152- i més de 300 persones ferides. Algunes d'elles hagueren de ser traslladades a Ontinyent, ja que els hospitals de Xàtiva quedaren desbordats. D'entre les víctimes mortals cal destacar la població civil: catorze dones i tres menors de vuit anys. La resta, voluntaris a la XLIX Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular.
Xàtiva, la mort al tornar del front
El 12 de febrer de 1939, poc més d'un mes abans de la finalització oficial de la Guerra Civil i amb una derrota previsible i imminent del bàndol republicà, a l'Estació de Xàtiva, centenars de persones esperaven l'arribada d'amics, veïns i familiars que tornaven del Front d'Extremadura vençuts. Passades les 11.30 del matí, uns minuts abans de l'arribada del tren a l'estació, cinc aparells de l'aviació feixista italiana, provinents de Mallorca, descarregaren més de vint bombes de 250 quilos sobre l'estació i els seus voltants. Més de 109 morts certificades – alguns historiadors parlen de 152- i més de 300 persones ferides. Algunes d'elles hagueren de ser traslladades a Ontinyent, ja que els hospitals de Xàtiva quedaren desbordats. D'entre les víctimes mortals cal destacar la població civil: catorze dones i tres menors de vuit anys. La resta, voluntaris a la XLIX Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular.
Va ser un bombardeig contra població civil indefensa –mai no s'ha pogut demostrar que l'aviació feixista italiana coneixia l'existència del comboi de soldats que tornaven del front– poques setmanes abans de la finalització de la Guerra Civil. Un bombardeig cruel i sagnant que diverses organitzacions han denunciat com a "crim contra la Humanitat".
Des dels anys 90, el moviment memorialista de Xàtiva celebra homenatges en record a les víctimes del bombardeig, on acudeixen familiars, descendents i persones compromeses amb la recuperació de la memòria
Des dels anys 90, el moviment memorialista de Xàtiva celebra homenatges en record a les víctimes del bombardeig, on acudeixen familiars, descendents i persones compromeses amb la recuperació de la memòria. Des del 2007, aquests homenatges se celebren davant del monument commemoratiu, pagat amb sufragi popular i impulsat pel Consell de la Joventut de Xàtiva (CJX). Héctor Cuenca, president del CJX, ens explica que "encara hi ha molta reticència assistir a l'homenatge o a què aquest tinga una presència institucional. No és com la crema de Xàtiva, que tothom la sent pròpia i està completament assimilada pel conjunt de la població." De la mateixa manera, argumenta que existeix una relació directa entre "la implicació del CJX i l'augment de repercussió social del bombardeig. De la mateixa manera que, tot i ser un esdeveniment tractat per la historiografia, no va ser un tema de debat social i de lluita per la recuperació de la memòria fins els anys 90".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada