El Foro Canario de Víctimas del Franquismo acompanya els familiars de la fossa 92 en la jornada que posa fi a l'excavació
Els treballs d'excavació de la fossa 92 del cementeri de Paterna s'han tancat amb un sabor agredolç. L'objectiu, com ja va explicar aquest diari, era localitzar els cossos de 20 represaliats del franquismede Benifaió, Alginet, Carlet, Oliva i l'Alcúdia, entre altres municipis que, d'acord amb els documents escrits, es pensava que es trobaven a la fossa 82 de la mateixa necròpolis, on després de les excavacions encetades el passat 18 d'abril, i una vegada obert el terreny fins als 4 metres de profunditat, els arqueòlegs van comprovar que només hi havia restes de dos cossos incomplets que no es corresponen amb els dels represaliats.
En aquesta ocasió, el resultat final ha sigut la troballa de les restes de nou persones –dos cossos in situ i quatre caixes amb fragments ossis repartits en les fases 91 i 91B– que ara passaran a ser analitzades per a comprovar si es tracta dels agricultors represaliats en la coneguda causa de Benifaió. Eduard Ortuño, president de l'Agrupació de Familiars de la Fossa 92, es mostra parcialment satisfet. "Els familiars estem més contents, sobretot si ho comparem amb la decepció que vam sentir quan van obrir la fossa 82 i ens vam fiar de la documentació existent. Ara bé, la satisfacció no és plena perquè pensàvem que els trobaríem a tots sense tocar en la mateixa fossa, i ens hem trobat que la fossa havia sigut presumptament exhumada, o que aquesta no és", indica Ortuño.
"Els familiars de la fossa 92 presentaran un nou projecte per obrir la fossa 74 i comprovar si es troben allí les víctimes de la causa de Benifaió"
Això no obstant, Ortuño, que busca les restes de seu avi matern, no es rendeix i anuncia que prepararan la documentació per a sol·licitar una nova excavació al cementeri. En concret, se sol·licitarà l'obertura de la fossa 74, que és justament el quadrant que està al costat de la 92. A aquest lloc portaven flors la mare d'Ortuño i la seua àvia per a recordar el pare represaliat. "És el nostre últim cartutx, l'última esperança. Les restes que hem trobat en la 92 donen credibilitat al testimoni de la meua mare i al de Lola Albuixech, qui també apunta que el seu pare està soterrat amb el meu avi", expressa Ortuño.
Però si hi ha una cosa que el fa sentir-se especialment orgullós de la investigació que va obrir fa una dècada, és el ressò aconseguit als mitjans de comunicació i, també, el fet d'haver-se constituït en una referència per a altres familiars i entitats que també lluiten per la recuperació de la memòria històrica. "Fa deu anys aquest tema era tabú, ningú no en sabia res de res. Durant tot el temps que han durat les excavacions són moltes les persones que han vingut a dir-nos que tenen al seu avi ací i a demanar-nos què han de fer per exhumar-lo o que simplement ens agraeixen el nostre treball", indica Ortuño.
La memòria de les Illes Canàries
I precisament ahir, quan es va posar punt final a l'excavació, Ortuño va rebre la visita del president del Foro Canario de Víctimas del Franquismo, Francisco González, qui volia conéixer sobre el terreny el treball desenvolupat a Paterna. "Estem coordinats en la lluita per la memòria històrica i ambdues entitats treballem per a recuperar les restes dels nostres familiars. Paterna és ja un referent i volem saber com s'organitzen", explica González a Diari la Veu. El canari és autor de dos publicacions sobre la repressió franquista a les Illes Canàries, on els historiadors xifren en 5.000 les persones assassinades des del colp d'estat de 1936. Tormenta en la memoria y Semilla de Tormenta, ofereixen relats curts i testimonis reals sobre alguns d'aquests casos.
Francisco Gónzalez: "Paterna és un referent en la lluita per la memòria històrica i volíem conéixer de prop com treballen"
Alguns tan esfereïdors com el que ell mateix conta del seu oncle Braulio González García, el qual, amb tan sols quatre mesos d'edat i durant un escorcoll buscant el seu avi, va ser assassinat al bressol. "El van traure del llit i el van llançar contra la paret. Aquella 'brigada del amanecer' que feia desaparéixer els elements contraris al règim, estava liderada per un empresari tabaquer molt important a Gran Canària, Eufemiano Fuentes, oncle del metge imputat en l'operació Puerto contra el dopatge al ciclisme", explica González.
En el cas de les Illes, el president del Foro subratlla que la recerca encara presenta més dificultats, atés que la majoria de les víctimes "van desaparèixer" en ser llançades a simes, pous o fins i tot a la mar. "Hi ha un percentatge menor d'afusellats després d'haver sentenciats a mort en un consell de guerra, però en la majoria dels casos es tracta de desapareguts. Canàries està esguitada de pous de l'horror de persones que van ser assassinades. Els feixistes aprofitàvem els forats volcànics i la mar per a, o bé ficar els presoners en sacs i llançar-los des dels penya-segats o des de barcasses a alta mar", expressa González. I és que, com subratlla, a Canàries no va haver confrontació armada, però sí que es va produir "genocidi". "Hi ha historiadors que parlen de fins i tot 8.000 víctimes, perquè amb tantes desaparicions és molt difícil de quantificar", insisteix.
Francisco González: "A Canàries no va haver confrontació armada, però sí que es va produir un autèntic genocidi, que els historiadors xifren en unes 5.000 persones assassinades"
Com en el cas valencià fins fa uns anys, a les Illes les associacions per la recuperació de la memòria històrica també s'hi troben amb grans dificultats per a desenvolupar els seus objectius. "Quan l'exministre José Manuel Soria presidia el Cabildo de Gran Canària, va tancar totes les portes a les exhumacions. I continua havent ocultisme intencionat i jutges que determinen en contra quan presentes una demanda per exhumar cossos, argumentant que és un crim prescrit, encara que el ben cert és que aquests mai prescriuen", indica tot apuntant que els últims canvis polítics han possibilitat una certa obertura, que ha de permetre la recuperació d'un lloc emblemàtic semblant al paretó de Paterna.
"Es tracta de la Sima de Jinamar a Gran Canària, molt a prop del municipi de Telde. És un forat volcànic de 90 metres de profunditat, on es calcula que més de 800 persones van ser llançades vives. Volem recuperar les restes i que la Jinamar siga un lloc com Paterna", confia González.
Dues fosses exhumades
De les dificultats per recuperar les restes dels represaliats, n'és un bon exemple la primera fossa que es va exhumar a les Illes Canàries. Es tracta de la Fosa de Fuencaliente, també coneguda com la de Los 13 de Fuencaliente a La Palma, en un bosc de pins. Allà, les famílies, després de la negativa institucional i jurídica, amb les seues pròpies ferramentes i l'ajuda d'un arqueòleg, van traure les restes. "Van avisar la Guàrdia Civil es va judicialitzar el cas i, finalment, es van identificar huit cossos", indica González.
La segona fossa exhumada es troba a Los Pozos de Aruca, on van llançar 60 persones de les quals se n'han recuperat 31, i 24 han sigut identificades amb ADN. "Per fi, els seus familiars els van poder donar sepultura", indica González. Al Pozo de Tenoya Cenolla, un barri d'Aruca, es van trobar altres sis cossos més però sense cap. "Creiem que van ser decapitats de forma intencionada perquè no se'ls poguera identificar", indica el president de l'entitat canària.
La de San Lorenzo será la tercera que s'excave durant la primavera de 2018 a Canàries, gràcies a l'acord aconseguit amb el Cabildo, l'Ajuntament i la Unversitat de Las Palmas. La vinculació de González amb aquesta excavació antropològica és especial, ja que entre les restes que es buscaran es troben les del seu avi patern Francisco González Santana, conegut com Pancho La Mahoma. "Fa vint anys que lluitem per recuperar els cinc afusellats de San Lorenzo, un municipi annexionat a Las Palmas en 1937, i on el meu avi, sindicalista, exercia com a regidor pel Front Popular. Dos càrrecs que van motivar que fóra afusellat després d'un judici sumaríssim", relata González, qui desitja, com en el cas d'Eduardo Ortuño amb la seua mare, que el seu pare de 91 anys puga donar sepultura al seu progenitor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada