https://www.diarilaveu.com/canvi-carrers-rehabilitacio-refugis-retirada-distincions-valencia-recupera-memoria-democratica
El canvi de nom de 51 vies, la retirada de 25 honors i la senyalització de huit llocs emblemàtics són algunes de les actuacions fetes per l'Ajuntament per a ajustar-se a la normativa estatal
18 febrer 2019 06:00h
VALÈNCIA. El canvi de nom de 51 carrers o la recuperació dels refugis antiaeris han sigut dos de les mesures més mediàtiques de l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica a la ciutat de València. Però, al llarg dels darrers anys, les iniciatives per a ajustar-se a la norma estatal –aprovada a l'octubre del 2007 al Congrés dels Diputats– s'han estès a molts altres àmbits de la ciutat per tal de reconéixer i ampliar els drets d'aquelles persones que van patir la persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
"El treball fet que ens vam trobar en arribar al govern municipal va ser exactament cap, malgrat que ja feia quasi 10 anys que havia entrat en vigor la Llei 52/2007, de 26 de desembre, més coneguda com a Llei de Memòria Històrica", expressa a Diari La Veu l'actual responsable de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals a l'Ajuntament de València, Glòria Tello, qui va arribar en maig de 2015 al càrrec.
En eixe sentit, des del consistori es va contactar aleshores amb el Departament d'Història Contemporània de la Universitat de València per a començar a treballar en les actuacions necessàries. Un departament que ara mateixa ja ha creat la seua Aula de Memòria, però que en eixe moment no la tenia i l'equip humà era més reduït. A més, la selecció d'aquesta universitat va interessar des del consistori, ja que és una de les tres entitats consultives oficials reconegudes per la Llei de Patrimoni Valencià i els seus informes resulten preceptius.
Des d'aleshores, s'ha avançat molt en la recuperació de la memòria de la ciutat. El canvi de nom de 51 carrers, la retirada de 25 honors i distincions, la senyalització de huit llocs emblemàtics, la recuperació de dos refugis i la publicació de quatre llibres sobre la València republicana són algunes de les actuacions realitzades fins ara per a ajustar-se a la normativa estatal i que deixen palés que la memòria històrica ha vingut per a quedar-se.
De fet, entre les pròximes intervencions plantejades per l'Ajuntament de València es troba la recuperació i posada en valor del búnquer del Saler o Copón de Miaja, principal símbol de defensa de la ciutat en primera línia de costa; la protecció d'elements mobles singulars, com ara l'última de les sirenes d'avís de bombardeig, que es conserva enfront de la coneguda Finca Roja, o el patrocini de documentals relacionats amb la memòria, com ara el de les víctimes de la fossa 113 de Paterna.
A més, el govern municipal té pensada la publicació d'un llibre en homenatge a l'alcalde Vicente Alfaro, qui va governar la ciutat durant els primers anys de la Segona República, entre octubre del 1931 i juny del 1932. Molt simbòlic és que Alfaro fora fins fa poc l'únic alcalde des de finals del segle XIX que encara no tenia quadre al consistori, un fet que es va solucionar al desembre del 2017.
Commemoracions municipals
La retirada dels honors i distincions, que es va aprovar al ple municipal de juliol del 2016, implica que la ciutat de València ja no commemora l'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta, la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura, com demana l'article 15 de la mencionada llei. Així mateix ocorre amb la denominació de les vies, on s'ha buscat que els carrers "siguen ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge", assenyala la regidora Glòria Tello.
A més dels 51 carrers que han canviat de nom, la moció aprovada al maig del 2017 va incloure la resignificació de quatre espais públics, és a dir, es va canviar no el nom, sinó les raons per les quals es donaven els seus noms. Entre els criteris que es van seguir a l'hora de reanomenar les vies està la recuperació de denominacions anteriors; la visibilització de les dones; la utilització de conceptes universals relacionats amb la cultura, i el reconeixement i la distinció de figures il·lustres i de personatges culturals.
Recorregut per la València republicana
Al novembre del 1936, València es constituïa com a capital de la Segona República davant la temor de la caiguda de Madrid a mans de l'exèrcit franquista i es traslladaven a la ciutat el govern i la major part de l'administració estatal. Ara és possible recórrer els edificis i els llocs que van tindre un paper destacat en aquella època gràcies a la senyalística que es va incorporar el 2016 amb la commemoració del 80é aniversari, a través del projecte municipal 'València en la memòria'.
Aquestos espais compten amb un panell en què s'explica de manera breu i en tres idiomes la importància de cada lloc. A més, s'acompanya amb alguna imatge i un plànol en què es marquen els diferents llocs on es pot trobar més informació, fins i tot per a fer una ruta seguint-los. En una primera fase es van senyalitzar amb aquestos panells huit espais emblemàtics, però ja està prevista la seua instal·lació en altres huit.
La Casa Consistorial, les Torres dels Serrans, el palau del Marqués de Campo (o museu de la Ciutat), l'entorn de la plaça de la Mare de Déu, el palau dels Borja (actual seu de les Corts), el Sant Pius V i l'edifici del Monte de Piedad són els edificis que ja compten amb aquesta senyalització.
Refugis davant dels bombardejos
En els darrers anys, els refugis antiaeris s'han posat en valor, i no només per part de les institucions públiques. El primer a obrir-se per part de les autoritats municipals va ser a l'abril del 2017 i es tracta del refugi situat al pati de la Casa Consistorial. És un refugi de tipus escolar que va ser construït el 1938 i que tenia capacitat per a 700 infants, amb cinc naus voltades i dues escales d'accés situades en tots dos extrems.
Es va modificar parcialment en la dècada dels 50 i en la dècada dels 60 es va utilitzar com a magatzem de documents, quan va patir l'eliminació d'alguns dels elements originals, com ara els bancs i la maquinària, i es van picar les parets per a eliminar humitats. Les actuacions realitzades han permés recuperar l'aspecte original que tindria en el seu moment el refugi pel que fa a distribució o acabats de les parets amb els colors originals.
A l'abril de l'any passat, l'Ajuntament de València va reobrir un segon refugi, ubicat al carrer dels Serrans. Aquest va ser un dels primers a construir-se, el 22 de juny del 1937, i compta amb característiques pròpies que s'hi han mantingut pràcticament inalterades al llarg del temps i que el fan diferent de la resta. Una de les seues particularitats es troba a les parets i sostres, en les quals s'han recuperat acabats originals que permeten veure més de 200 dibuixos que mostren escenes de bombardejos i textos originals de l'època que indiquen diverses prohibicions, com ara 'No fumar' o 'No estacionar-se'.
A més, el refugi dels Serrans disposa de repeus per a posar béns i bancs adossats a les parets, i encara conserva les reixes de ventilació i la instal·lació elèctrica. Amb 105 metres quadrats, la infraestructura té capacitat per a 400 persones i també conserva el rètol original, que resa 'Refugi' amb tipografia art-déco en relleu i color roig; un text que era igual en tots els refugis de la ciutat, perquè els qui no saberen llegir pogueren posar-se fora de perill en reconéixer el tipus de lletra.
El tercer refugi sobre el qual ja es planteja la rehabilitació per part del govern municipal es troba al poble de Massarrojos. Aquest, que no es va acabar de construir en finalitzar la Guerra Civil espanyola, resulta d'interés per la seua tipologia diferent dels construïts a la ciutat, ja que està excavat a la roca i està format per un llarg corredor amb bancs d'obra. Es va descobrir el 2016 i ja s'ha fet un estudi arqueològic previ i s'ha redactat el projecte per a la seua pròxima rehabilitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada