https://www.libreriarayuela.com/libro/tagoj-kaj-ruinoj_1142816#
https://www.todostuslibros.com/libros/tagoj-kaj-ruinoj_978-84-697-3015-7
https://www.libreriaproteo.com/libro/ver/id/1941401/titulo/tagoj-kaj-ruinoj.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Grau_Casas (Entrada sobre mi abuelo que hice en la Viqui y que fue posteriormente editada y mejorada).
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0030970.xml (Ídem)
Con mi mayor agradecimiento, como nieto de Jaume y en nombre de sus hijos y nietos, a todos los que han trabajado itensamente en este proyecto que parte de los escritos dejados por mi abuelo en casi 6 años -enero de 1939 a septiembre de 1944- de campos de concentración en Francia, de los que no acabó de repoerse: volvió a Barcelona en 1948 y murió en València antes de haber cumplido los 54 en 1950.
Mención especial a Marie-Hélène Meléndez por su primer gran impulso que acabó con la versión original en francés, "Ulysse dans la boue", publicada en abril de 2014 y que puso las bases a la edición en esperanto de junio de 2017.
http://www.marenostrumedition.com/index.php?p=livre&id=113&PHPSESSID=cc0dacc0c5245144ee56d03111da3a7d
Y a quienes han hecho posible esta nueva versión en esperanto: traductor (Miguel Fernández), editor (Pedro Sanz), maquetista (Joan Inglada) y Xavi Alcalde que han echado horas, ganas y competencia...
Bueno, y a mí mismo que puse la primera piedra y alguna ayuda más, desetrañando fotos de los escritos originales, sobre todo de 2008 a 2014.
Sólo que esperar que cuaje algún proyecto editorial e catalán y/o castellano: hago otro llamamiento y me pongo a disposición para hacer o ayudar a hacer. ambas versiones
http://www.esperanto.cat/web/Publicat-el-llibre-Tagoj-kaj?lang=ca
Al darrer congrés espanyol d’esperanto a Terol, es va presentar el llibre ’Tagoj kaj ruinoj’ (Dies i ruïnes). Es tracta dels diaris de Jaume Grau Casas als camps de concentració francesos, després de la guerra civil espanyola.
Traduïts i comentats per Miguel Fernández, els responsable d’aquesta bonica, monumental i professional edició són els nostres amics de l’Associació Esquerra i Esperanto, amb la col·laboració de diversos membres de l’Associació Catalana d’Esperanto.
Més de 500 pàgines - amb abundants fotografies i dibuixos i amb moltes notes al peu biogràfiques i altres anexos - on l’autor d’una manera molt emotiva explica les seves vivències qüotidianes. El llibre no és només una traducció de la valuosa edició francesa de l’investigadora Marie-Helène Menendez, sinó que inclou diverses novetats, com per exemple un prolèg del seu amic Eduard Vivancos - esperantista nascut a Barcelona i encara viu, que participa en algunes de les aventures que explica el llibre - o d’un complet índex onomàstic, on es poden trobar centenerars de les persones (conegudes i menys conegudes) que menciona l’autor.
Jaume Grau Casas és conegut, entre altres coses, per haver editat la modèlica Antologia Catalana el 1925. Va ser un motor del moviment esperantista, tant a nivell català com internacionalment. Així, va ser, per exemple, vicepresident de la Acadèmica de l’Esperanto i també redactor en cap de la nostra revista, Kataluna Esperantisto. El seu delicat estat de salut només el va permetre sobreviure a les penalitats dels camps de concentració gràcies a l’ajut d’altres esperantistes, que regularment li enviaven paquets i es preocupaven per ell. Com diu Menendez a la seva introducció, sense aquest ajut, l’intel·lectual català hagués mort abans de sortir en llibertat. Lamentablement, va morir pocs anys després de la segona guerra mundial.
Al proper congrés català d’esperanto a Àger (12-15 Octubre), l’Associació Catalana d’Esperanto l’homenatjarà la figura de Jaume Grau Casas i tindrem l’oportunitat de conversar tant amb el traductor (l’escriptor i poeta Miguel Fernández), com amb l’editor i maquetador d’aquesta obra (en Pedro Sanz), responsables d’una edició de luxe dels diaris de Jaume Grau, en un format editorial que fa justícia al valor literari, històric i humà dels texts de l’esperantista català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada