El 29 de maig de 1941 José Monfort Gil, espardenyer de professió, va ser afusellat a Castelló, represaliat per la seua participació en l’Ajuntament de Forcall (els Ports) durant el període de la República. Ara, els seus fills, que es van traslladar a viure a Terrassa, estan més prop de recuperar les despulles del seu progenitor gràcies al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. La capital de la Plana és la segona ciutat del País Valencià, només per darrere de Paterna, on més morts per repressió hi ha registrats. L’Ajuntament acaba de finalitzar la primera fase d’exhumacions.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
L’Euromed que aquest dijous ha de dur María Monfort i el seu germà José fins a Castelló procedent de Barcelona arriba amb una hora de retard. En unes altres circumstàncies, el contratemps —tan habitual en la connexió ferroviària de l’arc mediterrani, d’altra banda— seria una molèstia irreparable. En aquest cas, però, el retard és una qüestió intranscendent. Després de tants anys d’espera, una hora més o una hora menys esdevé una anècdota. Perquè avui María i José començaran a tancar una ferida que va esgarrar la família Monfort Gil.
Avui, aquests dos germans, que compten 91 i 82 anys i amb una memòria prodigiosa, retrobaran les que amb tota probabilitat són les restes del seu pare, afusellat a poca distància del cementiri de Castelló un 29 de maig de 1941. Han vingut des de Terrassa, on tota l’estirp va fer niu després que l’ambient esdevinguera irrespirable en el seu poble nadiu, Forcall, a la comarca dels Ports, a la part més septentrional del País Valencià. A Terrassa els Monfort Gil van acabar fent vida: ella, darrere el taulell d’un bar; ell treballant en la foneria. “Ara el podrem soterrar a Terrassa, amb la mare”, diu, alleujada, María.
La de José Monfort Gil és una història de repressió com tantes altres: un home amb inquietuds polítiques que va ser afusellat durant la dictadura; una família esgarrada pel dolor que ha de començar una vida nova lluny de casa; i uns descendents que mouen cel i terra per retrobar les despulles de l’avantpassat assassinat. És una història personal i familiar, sí, però explica en part l’esdevenir sociodemogràfic de les àrees d’interior del País Valencià. I és, també i sobretot, una prova de la magnitud repressiva del règim franquista, una acció que va provocar milers de morts. “La repressió franquista va ser el fruit d’una planificació freda i sistemàtica que pretenia impedir la reorganització futura de l’oponent polític, i al mateix temps portava lligada una institucionalització de la mort i del terror exercida amb la plena col·laboració i suport de l’Església que va legitimar la violència i la repressió dels colpistes”, explica Juan Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC).
Castelló és la segona ciutat del País Valencià on més morts per repressió hi ha registrats. Només el cementiri de Paterna la supera. El GRMHC ha comptabilitzat 976 víctimes de la repressió franquista(afusellats, però també morts a la presó, guerrillers i suposats col·laboradors) a les comarques de Castelló, de les quals 530 —una cinquantena correspondria a persones d’altres territoris de l’Estat— van ser dipositades al cementiri civil de la capital de la Plana. José n’és una. “Era un home bo, treballador”, repeteix la seua filla, que aquest dijous al matí de finals de novembre s’ha convertit en protagonista involuntària de la història.
Un esquerrà en terres carlines
A José Monfort la Guerra Civil el va agafar en la plenitud de la vida. Casat amb María Gil, pare de dos criatures, María i José, era un home inquiet que participava en la vida social i cultural de Forcall, el poble on havia nascut. Com tants altres per aquestes contrades de terres eixutes i clima rigorós es va dedicar a la fabricació d’espardenyes. I també com tants altres en aquest territori de cruïlla va veure en Catalunya una possibilitat d’ampliar les vendes. Al capdavall, ja havia tingut lloc la primera onada d’emigració de valencians cap a Catalunya, allà per la dècada dels 20, així que les relacions comercials s’hi van intensificar.
Abans que esclatara l’enfrontament civil va anar obrint-se mercat a Terrassa. Amb la proclamació de la República, José, que era afiliat de la CNT, assumí tasques de dipositari dins l’Ajuntament de Forcall, segons consta en els arxius del municipi. Aquella havia sigut, tradicionalment, una terra conservadora, molt lligada al carlisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada