La Generalitat Valenciana s'ha erigit en referent a l'Estat espanyol de la lluita contra els nadons robats pel franquisme amb la creació d'un banc de dades d'ADN de les víctimes al País Valencià. Les primeres anàlisis han aconseguit establir el parentesc de dues parelles de germans, dues dones i un home i una dona. «Es tracta d'una passa històrica per tancar un capítol molt obscur de la nostra història», ha expressat la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida.
La transició a l'Estat espanyol va ser una etapa convulsa. Amb la pressió del soroll dels sabres d'un exèrcit nostàlgic de la dictadura, així com l'impacte de la violència ultra i del terrorisme de diferent procedència, la represa democràtica va produir-se amb la imposició d'un mant de silenci sobre les ombres criminals del règim franquista. Ni l'espoli de propietats per part dels colpistes, ni els episodis foscos que van engreixar la fortuna de la família Franco foren objectes de debat públic. L'oblit, fins i tot, va imposar-se sobre les fosses comunes, on havien estat soterrats milers i milers de víctimes del feixisme espanyol.
En aquesta extensa llista de deutes democràtics, hi constava un altre dels capítols més aborronadors de la llarga nit del franquisme, en la qual sovint sortia assenyalada l'Església catòlica: la identificació pendent dels nadons furtats. Com amb l'exhumació de les fosses comunes dels represaliats de la dictadura sanguinària, les víctimes van haver d'esgarrar pel seu compte el mant de silenci i lluitar per la reparació democràtica. Les institucions van menysprear-les durant temps.
Ho saben víctimes d'aquelles trames de nadons furtats, com ara l'advocat Enrique J. Vila, qui va estar buscant durant 25 anys la seua mare biològica. La identitat de la seua progenitora està a l'arxiu de la Casa Cuna Santa Isabel de València, la qual va negar-se en tot moment a facilitar la informació. Vila, de fet, va ser un dels pioners en engegar una batalla legal per accedir a tota aquella documentació, amb una denúncia presentada l'any 2011 a la Fiscalia General de l'Estat. Un altre rostre d'aquest combat ha estat la psicòloga Sonia Espinosa, una altra víctima Casa Cuna Santa Isabel de València.
L'exemple valencià
L'arribada de l'esquerra a la Generalitat Valenciana va canviar el pas. La sensibilitat per elaborar els deures pendents en matèria de memòria democràtica va incrementar-se. La conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, encapçalada per Rosa Pérez, d'Esquerra Unida, va reunir-se a principis d'aquesta segona legislatura botànica per traçar un full de ruta comú amb les associacions de nadons furtats, és a dir, amb l'Associació d'Alacant de Nadons Furtats i Adopcions Irregulars, l'Associació de Nadons Furtats de València, SOS Nadons Furtats Comunitat Valenciana i la Plataforma Fòrum Internacional de Víctimes per Desaparicions Forçades Infantils 'T'estem Buscant'.
D'aquella trobada, van mostrar-se dues reivindicacions principals: una tasca de sensibilitat per visualitzar una problemàtica desconeguda per a determinades capes de la societat valenciana i la creació d'un banc d'ADN públic que permeta identificar a persones amb el mateix parentesc. El documental «Los que buscamos» va contribuir a trencar la manca de consciència sobre aquest capítol fosc del règim antidemocràtic de Franco.
El projecte audiovisual, no debades, explicava l'origen i els mecanismes de funcionament d'una xarxa dedicada a furtar nadons i facilitar adopcions marcades per la sospita. Ubicada després de la Guerra Civil espanyola i prolongada durant cinc dècades, la trama esquitxava diverses institucions catòliques. Tanmateix, ni l'Arquebisbat de València, ni tampoc l'exdirectora de Casa Cuna Santa Isabel de València van voler intervenir en aquell documental.
Amb l'objectiu de complir amb la segona petició dels col·lectius que batallen per dotar d'una identitat a les víctimes d'aquell entramat de nadons robats durant el franquisme, el departament comandat per Pérez va impulsar de manera pionera a l'Estat espanyol un banc públic d'ADN amb la col·laboració tècnica de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), de caràcter públic. La primera mesura fou fer una crida perquè s'apuntaren totes aquelles persones víctimes al País Valencià.
La consellera, acompanyada de Llúcia Martínez, investigadora del Fisabio, ha anunciat aquest dimecres que s'han aconseguit els primers resultats de l'anàlisi del banc d'ADN amb la troballa del parentesc de dues parelles de germans, una conformada per dues dones i una segona per una dona i un home. Es tracta dels primers resultats d'una anàlisi de 134 mostres biològiques, que estaven dividides entre 91 procedents de familiars i unes altres 43 de possibles casos de nadons robats. La mostra, d'entrada, havia estat més àmplia, concretament de 231 persones, però, segons ha explicat Martínez, «van descartar-se pel desfasament en les dades».
Aquests resultats, tot i acreditar aquest parentesc, són encara provisionals i, en conseqüència, la consellera ha anunciat que «esperaran a rebre els informes definitius per traslladar aquests fets a la Fiscalia». «Entenem que al contrari d'altres delictes comesos durant el franquisme, no hi ha la possibilitat de la prescripció en aquests fets, atesa la continuïtat del delicte», ha matisat per comparar-ho amb el mur judicial que es troben les víctimes del franquisme i els seus familiars quan presenten denuncies per tortures i assassinats durant la dictadura.
«És un cas paradigmàtic, ja que ambdues germanes no tenien coneixem una de l'altra. Anirem més enllà del que és habitual i s'organitzaran les recollides de mostres que facen falta», ha assegurat la investigadora, qui ha detallat que s'han fet quatre sessions de recepció de mostres a les comarques de València, tres a la demarcació d'Alacant i una a les comarques del nord del País Valencià. «Tota la gent que tinga sospites, o certeses, de la seua condició de nadons robats que es pose en contacte amb les associacions per obtenir la seua mostra», ha fet una crida pública.
El mirall argentí
El descobriment d'aquest parentesc, en paraules de la consellera, «ha estat una passa molt important, històrica, per esclarir i tancar un capítol molt obscur de la nostra història». «Es guardarà la identitat de les dues parelles de germanes, així com el lloc on es va produir el robatori», ha agregat, per reclamar, del bracet de les associacions de nadons furtats, «la necessitat d'un banc d'ADN a escala estatal». «Un banc autonòmic es queda curt», ha lamentat com a acte de pressió al Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, i també com a manera d'encoratjar a altres territoris a seguir l'exemple valencià.
«L'afer dels nadons furtats s'hauria d'haver iniciat fa moltíssims anys. Encara estem en bolquers», ha expressat amb tristesa la consellera, qui ha incidit en els entrebancs que es troben moltes de les víctimes que batallen per aconseguir informació sobre els seus progenitors biològics, siga per part d'administracions públiques o, especialment, d'entitats privades a l'òrbita de l'Església catòlica. «Tenim el mirall argentí per actuar contra aquesta problemàtica», ha ressaltat. «Ens han donat una gran lliçó de memòria, justícia i reparació», ha emfatitzat.
El model argentí, fonamentat, a parer de la consellera, «en una col·laboració completa entre les associacions de nadons furtats, les institucions i la justícia», ha permès comptabilitzar fins a 500 menors robats i localitzar-ne a 132. Argentina, no debades, va condemnar en el seu moment al dictador militar Rafael Videla a cadena perpètua, a més d'altres peixos grossos del règim criminal argentí, i ha estat, precisament, el salconduit de les associacions per la memòria històrica de l'Estat espanyol per jutjar els crims del franquisme arran del tap jurídic que representa per a la judicatura espanyola la llei d'Amnistia de 1977.
Un dels encausats per l'anomenada «querella argentina» contra les aberracions franquistes és l'exvicepresident Rodolfo Martín Villa, figura assenyalada en diverses trames negres als anys convulsos de la Transició espanyola i del postfranquisme. «Aquest descobriment forma part del nostre compromís per la memòria democràtica, amb l'obertura de quasi el 66% de les fosses comunes del País Valencià i l'exhumació de les seues restes, la confecció d'un catàleg dels indrets de la memòria democràtica, al qual hem afegit recentment el camp de concentració d'Albatera (Baix Segura) i l'eliminació dels vestigis franquistes», ha arredonit en un acte que marca l'espurna valenciana per acabar amb «la indecència oblidada» dels nadons robats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada