Ressenya bibliogràfica de Juan Luis Porcar
Vicent Gabarda, un referent en la investigació de la guerra civil i la repressió al País Valencià, ha publicat recentment El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956), editat per Publicacions de la Universitat de València. Aquesta obra representa la culminació de més de mitja vida dedicada a l’estudi rigorós i científic de la violència i la repressió que van sacsejar les nostres comarques tant durant la guerra com durant gran part de la dictadura franquista. Un estudi d’aquestes característiques únic al nostre País i necessari per la recerca d’aquesta temàtica a tot l’Estat espanyol.
Les guerres civils suposen una guerra total. Són dos contendents dotats d’armes i mitjans per a exercir la violència, de capacitat de mobilització i voluntat per a implantar el seu domini en tot un territori. En el cas espanyol es tractava del govern de l’Estat legalment constituït, agredit per un aixecament militar amb component civil. Tota la població es converteix en bel·ligerant en una guerra civil, perquè tota ella forma part d’una confrontació d’identitats nacionals amb l’objectiu de l’eliminació de l’altre del territori nacional. Són pròpies de les guerres civils l’eliminació física de l’adversari, la violència extrema, l’exili i els moviments forçosos de població.
Pot ser que fins al moment les dues obres més conegudes de Vicent Gabarda hagen sigut La represión en la retaguardia republicana i Els afusellaments al País Valencià 1938-1956 , publicades la seua primera edició fa més de 25 anys. En aquesta la seua última obra s’analitza la repressió exercida pels dos bàndols de manera global, una violència com a part i conseqüència d’un mateix fenomen: el colp d’estat i la guerra civil que va desencadenar, sense aquests dos factors no s’haguera produït tota aquesta violència.
Vicent Gabarda estudia tots els aspectes i vessants de la repressió tant en zona de rereguarda republicana com l’exercida per l’exèrcit colpista. Els seus estudis ja van ser en el seu moment precursors entre les investigacions realitzades científicament i metòdicament sobre la violència republicana i anticlerical, que no començarien a realitzar-se a Espanya fins a la dècada dels 90. Treballs com el seu i alguns més van ser fonamentals per a fer caure els mites i tòpics franquistes sobre la repressió republicana. Tal com s’explica al llibre, en zona republicana el primer objectiu va ser perseguir i eliminar als implicats o col·laboradors en la revolta, unes víctimes ampliades poc més tard a tots els que eren contraris a l’Estat republicà -dirigents dretans, l’Església Catòlica- i contraris a la revolució social -terratinents, propietaris i fins i tot població rural contrària a les col·lectivitzacions. En moltes localitats la repressió va adquirir característiques pròpies i concretes determinades per diversos factors polítics i socials com la formació dels comités locals i la preponderància o no d’organitzacions revolucionàries, a més de circumstàncies tan particulars que van determinar accions violentes i venjances personals. Com bé explica i documenta Gabarda la violència desbocada amb execucions i afusellaments en massa provocats pels revoltats els primers dies de la guerra en les zones on s’imposa el colp i en el territori que es va ocupar amb l’avanç de les tropes, juntament amb les víctimes civils produïdes pels bombardejos indiscriminats sobre diferents poblacions de la rereguarda republicana, van constituir també un important factor en l’activació de la violència revolucionària en la zona republicana.
El terror en la zona revoltada estava planificat i programat. La violència es va convertir en un element estructural del franquisme per a perpetuar-se en el poder. Ja des de 1936 aquesta violència va ser més intensa quantitativament a l’àmbit de l’Estat. La seua anàlisi tipològica el trobem també desenvolupat en aquesta obra i ens ajuda a comprendre millor les diferències de la violències exercides pels dos contendents. Les víctimes en la zona rebel/franquista no van ser simplement aqueixos militars que es van mantenir lleials al govern constitucional o els líders sindicals o d’organitzacions polítiques esquerranes, sinó també sindicalistes, militants de partits polítics d’esquerra, d’organitzacions progressistes, liberals, francmaçons, separatistes i inclús persones que simplement no van manifestar el seu recolzament a la sublevació. Els consells de guerra eren òrgans judicials sense les més mínimes garanties legals per a l’acusat, van ser la forma de legitimar i donar aparença de legalitat a la venjança i a la repressió planificada envers una població diversa condemnada per “rebel·lió militar”.
Aquesta obra ens ofereix el panorama del qual va ser la violència repressiva conseqüència de la guerra civil al País Valencià, gràcies a la consulta i el tractament de les fonts històriques adequades, tenint en compte les últimes investigacions sobre els afusellaments i assassinats de la guerra i de la repressió franquista de postguerra, actualitza en conseqüència l’estat de la qüestió referent a les víctimes de la guerra civil.
És de destacar la doble vessant que ens ofereix aquest llibre, el seu valor com a investigació històrica que el converteix en un referent en el camp científic sobre el tema i la funció social que significa poder donar resposta a les legítimes demandes d’informació i de coneixement de la veritat de moltes persones que volen saber que va passar amb els seus familiars o els seus veïns de la localitat, les circumstàncies de la seua mort o desaparició i la localització de les seues restes, víctimes totes elles al cap i a la fi d’un colp d’estat contra un estat i un govern legalment constituït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada