https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-blanca-serra-militant-historica-esquerra-independentista/
- Víctima de tortures durant el franquisme i la transició espanyola, Serra va lluitar fins als darrers dies de la seva vida contra la desmemòria, les injustícies i els abusos del règim
11.04.2026 - 07:25
|
Actualització: 11.04.2026 - 12:36
Blanca Serra, activista i militant històrica de l’esquerra independentista, s’ha mort aquesta nit a 82 anys. Víctima de tortures durant el franquisme i la transició espanyola, Serra va lluitar fins als darrers dies de la seva vida contra la desmemòria, les injustícies i els abusos del règim. “Massa joves no saben el que significa viure sota un règim autoritari sense llibertats, sota la por i la repressió”, va dir en l’última declaració pública, ara fa pocs dies, quan es va saber que la fiscalia arxivava la seva denúncia perquè no podia identificar-ne els torturadors. El funeral serà dilluns a dos quarts d’una al tanatori de les Corts.
En la darrera entrevista a VilaWeb, publicada ara fa un any, parlava del sentit de la seva lluita, i de la necessitat de fer memòria de les tortures que va rebre, tal com va expressar a la fiscal mateixa: “He vist què ha passat amb unes altres dictadures, com a l’Argentina i a Xile, i m’he adonat que paga la pena no oblidar. No col·laborar amb la política que diu: ‘Aquí no ha passat res, ara tot va bé.’ Doncs, no. Com que sóc independentista, sé que això no s’ha acabat. Vaig dir a la fiscal: ‘Els qui defensem l’autodeterminació sabem que tenim un estat enemic, contrari.’ Per a un independentista, això no s’ha acabat’.”
Llicenciada en filologia clàssica, Serra va combinar l’estima per la llengua i la docència amb la seva defensa política del país. Als anys seixanta, va començar a militar a files independentistes, al Front Nacional de Catalunya. Unes sigles que va abandonar el 1969 per entrar al comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i, posteriorment, el PSAN-Provisional. El 1973, s’involucrà en l’acte fundacional de l’Assemblea de Catalunya.
Repressió i exili
Dos anys més tard s’exilià a Catalunya Nord, on visqué la mort del dictador Francisco Franco. El 1977, poc després de tornar a Barcelona, fou detinguda de manera arbitrària per primera volta sota l’acusació d’haver col·laborat amb ETA. Així va començar un calvari repressiu, al costat de la seva germana Eva, que la va enfrontar amb el rostre més fosc i sàdic de la transició.
Serra fou detinguda tres voltes més: el 1980 i el 1981 en aplicació de la llei antiterrorista –inclòs el trasllat a dependències policíaques a Madrid–, i el 1982, poc abans del Mundial de futbol, va ser empresonada preventivament a la Trinitat –acusada de sedició i apologia de la rebel·lió– per portar una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA.
Fa anys, en una entrevista a VilaWeb, va relatar les tortures psicològiques i físiques que va rebre per part de la policia espanyola: “Recordo que em posaven la caputxa i no em deixaven respirar. I que em picaven a la planta dels peus, que no sabia que feia tant de mal. Em van trencar un parell de dits i ja no podia ni posar-me les sabates. Ah, després agafaven una cadira, el policia s’hi asseia, i el pres, agenollat, havia de posar el cap entre les seves cames. Aleshores ell agafava els braços i els estirava molt.”
En aquesta mateixa entrevista també es mostrava decebuda amb la resposta política a la repressió del procés. “Es podia haver fet molt més el 2017. Els dies posteriors al referèndum s’havien d’haver aprofitat més per a fer una cosa semblant al que es va fer a Kossove. Es va perdre una oportunitat. L’1-O va ser un dels dies més emocionants que he vist. Vam estar lligades a l’escola Pare Manyanet, on havíem de votar. Va ser increïble. Una situació que no s’explica per una explosió d’emocions, sinó perquè la gent volia un canvi. I no s’ha aconseguit, per això està amargada. Però no s’ha de fer el ploramiques i s’ha de continuar. I després de nosaltres en vindran uns altres”, assenyalava. “També recordo amb ràbia el judici als nostres polítics. Perquè vam intentar de totes totes que fos un judici polític. I això volia dir no admetre el tribunal i utilitzar el català en tot moment. Sabíem que era un judici retransmès mundialment, era la nostra targeta de presentació com a poble, i va ser un desastre. Estaven horroritzats, pensaven que els caurien quatre dies si tenien una actitud de col·laboració. Això no els ho perdono, perquè es va perdre una oportunitat d’or.”
Contra l’horror de la Via Laietana
El seu testimoni, més enllà de colpir, es va convertir en una de les veus més potents contra el silenci de l’estat sobre les tortures a la comissaria de la Via Laietana, que actualment acull a la prefectura de la policia espanyola a Catalunya. Serra va reclamar sense descans que l’espai es reconvertís en un centre de memòria i reparació.
Malgrat la repressió, Serra va continuar vinculada amb l’activisme i l’esquerra independentista. Va participar activament en l’organització de les consultes per la independència i va formar part del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana. El 2012 i el 2015, va anar a les llistes de la CUP a les eleccions al parlament i a les municipals a Barcelona. Més tard, també fou membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República.
Serra també fou membre fundacional de Poble Lliure (de fet, en va ser consellera nacional activa fins fa dos mesos) i s’involucrà en el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya de la Intersindical-CSC, la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals i de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada