La “fossa de la cultura” del cementeri de Paterna (l’Horta Nord) és, amb la fossa 126, una de les més grans localitzades al territori valencià. En l’interior hi ha els cossos d’uns 180 afusellats per la repressió franquista en la postguerra immediata. Així doncs, la fossa 114 està conformada per cinc sacas d’afusellats entre el 9 de maig i el 28 de juny de 1940.
La primera saca conté les despulles de 31 persones, incloent-hi l’editor de la revista La Traca, Vicent Miquel Carceller, així com el dibuixant de la revista satírica valenciana Carlos Gómez Carrera, conegut com ‘Bluff’, i dos alcaldes de Godella i un de Foios.
Entre els represaliats tirats a la fossa també figura Manuel Contreras García, avi patern de Carlos Contreras, secretari de la junta directiva de l’Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 114 de Paterna. Manuel Contreras García va ser regidor de Godella, a penes 23 dies abans d’acabar la Guerra Civil, i afiliat a Izquierda Republicana.
Les faenes dutes a terme per l’equip especialitzat Arqueoantro han detectat el mateix patró que en altres fosses que han exhumat en els últims anys: sacas d’afusellats separades per capes de calç i cossos tirats en desordre. Les restes, segons explica l’arqueòleg per telèfon a elDiario.es, presenten un bon estat de conservació.
“A grans trets a Paterna, llevat d’algunes fosses molt concretes, sol eixir un estat de conservació molt bo, pot haver-hi problemes d’humitat perquè estan prop del nivell de la mar i per la pluja, però no hi ha corrents d’aigua passant de manera constant com passa en el cementeri de Castelló”, postil·la Calpe. Les faenes han localitzat “ossos llargs bastant compactes”, cosa que “és un bon senyal”.
Les faenes sí que han detectat el “despenjament” d’alguns cossos, un fenomen que provoca que, en descompondre’s, les restes es queden apegades en les parets de la fossa. “Són molts cossos junts i la tendència és que, quan es descomponen, s’uneixen des del centre”, afirma l’arqueòleg. “Havia passat abans, però no tan exageradament, a mesura anem obrint entendrem millor la diferència”, afig.
En una primera fase, segons explica l’arqueòleg d’Arqueoantro, els responsables de l’exhumació lleven tota la terra de voltant per localitzar exactament el lloc on reposen els cossos i poder assegurar el forat. En aquest moment és quan retiren els cossos dels enterraments rutinaris per morts naturals que no tenen res a veure amb la repressió franquista (en la zona oest de la fossa 114 han localitzat quatre esquelets).
Una vegada apuntalada la fossa per evitar solsides i que els especialistes d’Arqueoantro puguen treballar amb seguretat, continua la garbellada de la terra i, a uns dos metres de profunditat, sorgeix la primera capa de calç que segella els cossos. Amb la calç, els responsables de la repressió franquista pretenien accelerar la descomposició dels cossos perquè minvaren de volum, tal com explica Calpe en un vídeo penjat en YouTube perquè els familiars dels represaliats puguen seguir les faenes telemàticament.
“En els vídeos, ara amb una periodicitat mensual, donem unes pinzellades per a informar les famílies que estan molt atentes al procés d’exhumació”, assenyala Calpe. Els especialistes d’Arqueoantro, un grup compost per arqueòlegs i antropòlegs, entre altres, preveuen localitzar fins a cinc capes i excavar fins a uns cinc metres de profunditat en els pròxims quatre mesos, almenys.
La saca del 28 de juny de 1940 inclou, segons les investigacions prèvies i els treballs de l’historiador Vicent Gavarda, una trentena de represaliats, dels quals ja han aconseguit exhumar-ne 26. “Això és una cosa que acabarem de dilucidar en els pròxims dies, perquè hi ha zones de la fossa en què es veu terra on no ixen restes, creiem que estem prop del final de la saca”, explica l’arqueòleg. “En principi són les xifres que esperem, no anem per mal camí”, afig Calpe.
Acabada la primera saca, l’excavació continua fins a localitzar la segona capa de calç. I així fins a les cinc saques d’afusellats que conformen l’anomenada “fossa de la cultura”, l’exhumació de la qual finança la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València. Els cossos repeteixen el patró que han observat els especialistes d’Arqueoantro en altres exhumacions: “Estan mal posicionats, com sol ser habitual, això no canvia. Per desgràcia, el patró continua repetint-se i és el que hem vist ja en una desena de fosses”, postil·la l’arqueòleg Álex Calpe.
Sobre este blog
Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada