https://www.diarilaveu.cat/societat/histories-de-la-postguerra-a-oliva-582136/
Entre 1941 i 1943, en plena Segona Guerra Mundial, més de 45.000 soldats van formar part de la Divisió Espanyola de Voluntaris, més coneguda com la División Azul. Aquella unitat va ser creada pel règim franquista, amb l’únic objectiu de posar-la al servei de l’Alemanya nazi per a lluitar en diferents accions bèl·liques contra Rússia, especialment en el setge de Leningrad. Una vegada va ser dissolt el contingent, molts dels supervivents van ser repatriats als seus llocs d’origen o residència. Un d’ells va ser Alberto Coscollá Teixidor. Aquell «gloriós cavaller mutilat» va arribar a Oliva, on vivia sa mare, a l’estiu de 1942, moment en què tota la població li va dispensar una càlida rebuda i li va manifestar l’admiració pel «títol honrós» que ostentava. Vist «l’unànime sentir del veïnat», l’ajuntament no va dubtar gens ni mica a nomenar-lo fill adoptiu de la ciutat el 19 de juliol d’aquell any. En la mateixa sessió, la corporació municipal va decidir, a més, sumar-se a la iniciativa mampresa pel governador civil de València, a fi d’obrir una subscripció que traduïra en mitjans materials les demostracions afectives dels olivers al «gloriós heroi de la División Azul». El consistori va aportar 2.000 pessetes per a la dita causa, import que s’afegia a les 2.500 pessetes que ja havia avançat la primera autoritat de la província.
Llavors, Blas Mestre Torres era l’alcalde accidental de la localitat. Val a dir que, sis mesos abans, Mestre va haver de pagar una multa de 2.500 pessetes, després de ser sancionat per la Fiscalia Provincial de Taxes per exercir el comerç clandestí de l’estraperlo. Mestre havia estat al capdavant de la Regidoria d’Abastiments i Transports entre juliol de 1940 i gener de 1941, quan l’alcaldia va estar en mans de Domingo Barreres Gregori, amb qui, pel que sembla, mantenia les distàncies per la seua forma de procedir i actuar, un tant opaca i irregular. En certa ocasió, Mestre va assegurar que tenia proves que Barreres havia fet regals a un advocat de la població, el qual s’havia destacat per prestar un suport actiu i incondicional a l’alçament militar de 1936. Segons va assenyalar Mestre, Barreres havia donat a l’esmentat lletrat, amb motiu del seu casament, cinc quilos de sucre procedents de la Delegació d’Abastiments. Barreres va admetre els fets sense pal·liatius ni mitges tintes.
Arran d’aquella acusació pública, l’alcalde Domingo Barreres Gregori va ser censurat pel Ple el 15 de maig de 1941 (set dels huit edils li van negar la confiança en la votació). Dues setmanes més tard, era destituït pel governador civil. Barreres també es va dedicar al negoci il·legal de l’estraperlo, fins i tot quan va ser la màxima autoritat d’Oliva. Per la dita raó, la Fiscalia Provincial de Taxes el va sancionar més d’una volta. La primera d’elles, al maig de 1941, amb una multa de 7.500 pessetes; i la segona, al gener de 1942, amb una multa de 5.000 pessetes. Barreres va ser regidor des d’abril del 1939 fins a juliol del 1940 i alcalde accidental entre juliol de 1940 i juny de 1941. Anys abans, al febrer de 1925, va ser sotmés a expedient militar «per haver faltat a concentració a la Caixa de Reclutes d’Alzira, número 39».
Tornem, però, al cas d’Alberto Coscollá Teixidor. Un any i mig després de ser nomenat fill adoptiu d’Oliva, concretament al febrer del 1944, aquell «gloriós cavaller mutilat» demanava a l’ajuntament autorització per a establir en l’edifici número 3 de la carretera de Gandia una casa de prostitució. La petició va provocar un colossal estat d’indignació i malestar en el si de la corporació municipal, per haver-la cursada qui l’havia cursada, tot un «gloriós heroi de la División Azul». Com era d’esperar, la sol·licitud va ser desestimada de manera categòrica i contundent. Així mateix, el Ple va revocar l’acord que havia pres, temps arrere, de declarar-lo fill adoptiu de la vila, «deixant-lo sense cap efecte per no ser creditor de tal distinció». La cosa no va acabar ací. Unes setmanes més avant, l’alcalde, a instància del regidor José Llorca Navarro, es comprometia a adoptar les mesures oportunes per a solucionar els escàndols que es produïen en el local que ocupava la família del «mutilat» Alberto Coscollá. L’immoble es trobava al costat de les escoles de la carretera de Gandia i, des del seu interior, es cridava els soldats que estaven en la planta baixa. Aleshores, Francisco Llorca Escrivá era la primera autoritat de la ciutat.
Manel Arcos i Martínez és periodista, escriptor i divulgador històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada