La memòria no necessita protagonistes, necessita veritat
Cada vegada que s'inicia una nova campanya d'exhumacions al cementeri de Llíria, torna a repetir-se el mateix escenari: comunicats institucionals, fotografies oficials, declaracions polítiques i una allau de publicacions que acaben situant l'atenció sobre qui governa i no sobre qui realment importa. Les víctimes.
Des de La Repressió a Llíria hem decidit no sumar-nos a aquesta dinàmica. No perquè no siga una notícia rellevant —ho és, i molt— sinó perquè la nostra obligació no és alimentar el debat polític. La nostra responsabilitat és una altra: investigar, documentar i preservar la història de la repressió franquista que va patir Llíria.
Fa anys que recorrem arxius, consultem expedients, contrastem documentació, recuperem noms i reconstruïm vides que la dictadura va voler condemnar també a l'oblit. Ho fem sense buscar titulars, sense buscar rèdits i sense preguntar-nos quin color polític governa cada administració. La història no canvia segons qui ocupe un despatx institucional.
La memòria democràtica no hauria de convertir-se mai en un espai de confrontació partidista. Quan això ocorre, les víctimes deixen de ser el centre del relat per convertir-se, involuntàriament, en part d'una batalla política que no els pertany. I això és un error que una societat democràtica no hauria de permetre.
El cementeri de Llíria no és únicament un espai d'enterrament. Les investigacions que hem desenvolupat durant anys demostren que és una de les grans fosses comunes de la repressió franquista al nostre territori. Baix la seua terra descansen homes i dones assassinats per les seues idees, per la seua defensa de la legalitat republicana o, simplement, per haver estat al costat equivocat d'una guerra imposada per un colp d'estat.
Cada resta humana que apareix durant una excavació no és només una troballa arqueològica. És una història interrompuda. És una família que, després de dècades de silenci, pot començar a recuperar una part de la seua dignitat. És una prova documental que reforça el coneixement històric i combat l'oblit.
Per això desitgem, amb absoluta sinceritat, que esta tercera campanya d'exhumacions aconseguisca localitzar el major nombre possible de víctimes. No serà un triomf d'un govern ni d'una administració. Serà un triomf de la veritat, de la ciència, de la investigació i dels drets humans.
Cal reconéixer també la professionalitat dels equips arqueològics, antropòlegs, forenses i investigadors que treballen sobre el terreny. La seua labor és discreta, rigorosa i científica. No treballen per alimentar discursos polítics; treballen per donar nom als qui durant massa temps només han sigut un número, una absència o un record trencat.
Les administracions públiques tenen el deure de finançar estes actuacions. No és una qüestió ideològica. És una obligació democràtica. Les polítiques de memòria no haurien de dependre del govern de torn, perquè els drets de les víctimes tampoc no depenen dels calendaris electorals. Invertir en exhumacions, en investigació i en identificació de desapareguts no és un gest de generositat institucional; és el compliment d'una responsabilitat amb la història i amb la democràcia.
Des de La Repressió a Llíria continuarem fent el mateix que hem fet des del primer dia: investigar, documentar i divulgar. No som un instrument polític ni pretenem ser-ho. No escrivim per agradar a ningú ni per incomodar a ningú. Escrivim perquè les proves documentals parlen, perquè els arxius expliquen una realitat que durant massa temps va ser silenciada i perquè les víctimes mereixen ser recordades amb dignitat.
La memòria democràtica no necessita més propaganda. Necessita més investigació. Necessita més rigor. Necessita més respecte. I, sobretot, necessita menys soroll.
Perquè quan la política ocupa tot l'espai, la història deixa de ser escoltada.
I nosaltres no estem al costat del soroll.
Estem al costat de la veritat, de la justícia i de la reparació.
Sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada