https://www.diarilaveu.com/familia-angel-fernandez-recuperar-restes-56-robades-franquisme
La germana i la neboda d'Ángel Fernández han rebut l'autorització de Patrimoni Nacional per a exhumar el seu cadàver del Valle de los Caídos
14 novembre 2019 06:00h
VALÈNCIA. Ángel Fernández va ser una de les desenes de milers de persones que van morir en la batalla de Terol del 1938. Amb 22 anys, va perdre la vida lluitant en el bàndol republicà. La família mai no va conéixer el seu parador fins que la seua neboda, Montse Martínez, va esbrinar que havia sigut soterrat al cementeri de Terol. Junt amb aquest descobriment també es va trobar amb el fet que, el 1963, la dictadura franquista va decidir dur les seues restes a Cuelgamuros junt amb altres víctimes republicanes. Durant anys l'objectiu va ser traslladar morts d'ambdós bàndols a aquell monument que homenatjava la dictadura i que va ser batejat pels vencedors de la guerra com a Valle de los Caídos.
Quasi 56 anys després del seu trasllat, Patrimoni Nacional ha autoritzat Montse i la seua mare Antonia –germana d'Ángel– a recuperar les restes del seu familiar per a poder enterrar-les amb les dels seus avis, pares i germans.
Junt amb el cas de Montse i Antonia, han sigut resoltes altres 30 sol·licituds d'exhumació que es trobaven en tràmit. Les restes d'Ángel Fernández van ser reclamades el passat 4 de juny, poc després que el Tribunal Suprem paralitzara cautelarment l'exhumació de Franco.
El president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana, Matías Alonso, es va encarregar de coordinar aquesta petició realitzada al govern espanyol. A parer seu, el més important és que la família "ja té el seu dret reconegut".
Ara bé, ningú no sap quant es podrà dilatar el procés que s'obri ara. L'exhumació no és immediata i, tal com recorda Alonso, "s'ha de fer un projecte de condicionament per a assegurar que es puga treballar allí", ja que "ningú no ha vist com està realment per dins l'espai". En concret, les restes d'Ángel es troben en una de les criptes de l'edifici, la Capilla del Santísimo, que serà la segona en ser oberta després de la Capilla del Santo Sepulcro.
"És el punt amarg de tot açò", incideix Alonso. En efecte, els processos d'exhumació de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil sovint es dilaten en el temps, la qual cosa juga en contra dels familiars més propers, d'edats molt avançades. És el cas de la germana d'Ángel, Antonia, que als seus 88 anys encara espera per a poder ser reparada en vida. "La justícia no serveix de res si no s'administra al viu", assevera Alonso.
Les primeres exhumacions després de Franco
En els contactes que la família d'Ángel ha mantingut amb el govern espanyol, se'ls ha garantit que podran accedir a un "acte presencial" per a homenatjar el seu familiar. Però, com que a hores d'ara es desconeixen els detalls tècnics del procés, ningú no els ha deixat clar si se'ls permetrà complir el seu desig d'estar-hi presents en el moment de l'exhumació. Un desig que sí que va ser garantit a la família de Franco el passat 24 d'octubre.
En qualsevol cas, podran acudir al Valle amb la consciència que el dictador ja no descansa al costat de les restes del seu germà. La seua exhumació va ser un primer pas per a la reparació per tot el que va suposar aquesta obra faraònica construïda pels presoners de guerra del franquisme, però encara resten allí, almenys, 33.833 persones més. En la gran majoria de casos, sobretot entre les víctimes represaliades pel franquisme, aquestes van ser traslladades sense l'autorització ni coneixement de les seues famílies.
Segons el cens del Ministeri de Justícia, tan sols s'ha pogut esbrinar la identitat de 21.423 d'aquestes persones. En el cas de les que van ser traslladades al Valle des del País Valencià, es tracta de 1.971 persones, però només 1.164 registrades amb els seus noms. Entre elles, quatre dones: Carmen Ripoll Monerri, de Tavernes de la Valldigna; Ana María Borreda Ferrero i Concepción Borreda Ferrero, d'Ontinyent, i Elisa Bayarri Algarra, de València.
Ara bé, tot i que s'ha pogut escatir que aquestes persones es troben al Valle, la seua posterior identificació pot no resultar tan senzilla. En primer lloc, perquè la gran majoria d'elles no han sigut reclamades pels seus familiars –en molts casos, ja desapareguts–, i, en segon lloc, perquè no és segur que les caixes en què es troben dins de les criptes continuen amb la numeració original, ja que en molts casos "va ser dibuixada amb tisa" que podria haver-se esborrat, tal com recorda Alonso.
Patrimoni Nacional ja ha advertit que la llista inicial de 31 exhumacions podria variar si pròximament arriben noves sol·licituds, però primer s'hauran d'executar les que ja estan en marxa. Per ara, el govern espanyol tampoc no ha especificat cap partida pressupostària, per la qual cosa és difícil saber quant de temps durà començar amb els treballs que ja han sigut autoritzats i finalitzar-los.
Primers passos per a la reparació
D'altra banda, les associacions memorialístiques continuen exigint més mesures que esperen que un futur govern espanyol del PSOE amb Unides Podem tire endavant. Entre elles, l'aprofundiment "urgent" en la Llei de Memòria Històrica del 2007, ja que tal com denuncia Alonso, el PP la va deixar "sense a penes efectes" a través de múltiples modificacions. A més, pensa que a través d'aquesta norma podria deixar-se sense valor part de la Llei d'Amnistia del 1977, que fins ara ha permés que es deixen sense jutjar els crims contra la humanitat del franquisme.
Segons afirma, aquesta llei –que també va emparar els presos polítics que s'oposaven a la dictadura– no és tant el problema com la interpretació que els jutges fan a partir d'ella. En opinió d'altres experts memorialistes com el president de la Coordinadora d'Associacions de Memòria Democràtica del País Valencià, Ángel González, seria beneficiós modificar la Llei d'Amnistia per a deixar sense efectes aquelles parts que protegeixen els torturadors i assassins del règim.
Més enllà d'aplicar una solució o una altra –l'estricta aplicació de la jurisprudència internacional respecte dels crims contra la humanitat hauria de ser suficient–, tots dos coincideixen que aquests crims no poden quedar impunes.
A més a més, la creació de bancs públics d'ADN –actuació que es preveu, sense data, per part de la Conselleria de Transparència i Qualitat Democràtica– per a un reconeixement més ràpid i efectiu de les víctimes, o que l'Estat assumisca la iniciativa i el cost directe de les exhumacions són altres de les reivindicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada