La Diputació de València realitzarà al llarg d’enguany, per primera vegada, una exhumació pròpia a les fosses comunes del cementeri de Llíria per a buscar restes de víctimes de la Guerra Civil i de la posterior repressió franquista. Els treballs han sigut adjudicats per 77.000 euros a l’empresa especialitzada Drakkar, que disposarà d’un termini de deu mesos per a executar les excavacions arqueològiques.
Esta intervenció obri una nova etapa en la recuperació de la memòria històrica de Llíria, una ciutat que va patir durament les conseqüències de la guerra i de la repressió posterior. Però també cal entendre que el cementeri de Llíria no conté una única realitat, sinó moltes històries distintes de sofriment, mort i desaparició.
Segons les investigacions dutes a terme, a Llíria consten 113 persones afusellades durant la repressió franquista. No obstant això, és molt probable que no totes les restes continuen a les fosses comunes per diferents motius.
En primer lloc, alguns familiars pogueren recuperar els cossos del conegut com “el muntó” per a traslladar-los als seus municipis d’origen o donar-los sepultura en nínxols del cementeri de Llíria. Casos com el de Mario Blat i altres famílies així ho indiquen.
També existix constància que, durant la dècada de 1960, amb la connivència del soterrador de l’època, es van extraure algunes restes de les fosses comunes per a col·locar-les en nínxols particulars. Com a investigador, resulta difícil assegurar que aquelles identificacions foren correctes i que les restes traslladades correspongueren realment a les persones que les famílies pensaven haver recuperat.
Però la realitat repressiva del cementeri de Llíria va molt més enllà dels afusellats (113). També hi trobem les 114 persones que van morir a l’Hospital Militar de Llíria, molts d’ells soldats republicans ferits al front. A això cal sumar les 21 persones mortes a la presó habilitada del Remei, les 2 persones que van morir al dipòsit municipal de presoners ubicat a la part alta de l’Ajuntament, i una altra persona morta a la presó del Partit Judicial, situada a l’actual Biblioteca de l’Almodí.
Totes estes xifres mostren una realitat contundent: el cementeri de Llíria és, en gran part, una gran fossa comuna de la repressió i de les conseqüències de la Guerra Civil. En ell conviuen distintes tipologies de víctimes: afusellats, presos morts en captivitat, soldats republicans caiguts després de ser ferits i persones desaparegudes enmig del silenci i la por de la postguerra.
Per això, les futures exhumacions no només busquen restes humanes. També pretenen recuperar memòria, dignitat i veritat històrica. Perquè darrere de cada cos hi havia una vida, una família i una història que durant dècades va quedar condemnada a l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada