Discurs íntegre del president Obama.

_

Discurso inaugural del presidente Barack Obama en español
_

Discurs íntegre del president

MÉS INFORMACIÓ

Obama: "Estem en crisi, però la superarem perquè els adversaris no se n'aprofitin"


Compatriotes:

Em trobo avui aquí amb humilitat davant la tasca que afrontem, agraït per la confiança que m'ha sigut atorgada, conscient dels sacrificis dels nostres avantpassats. Agraeixo al president Bush el seu servei a la nostra nació, així com la generositat i cooperació que ha demostrat al llarg d'aquesta transició.Ja són quaranta-quatre els nord-americans que han fet el jurament presidencial. Aquestes paraules han sigut pronunciades durant marees de prosperitat i aigües tranquil·les de la pau. I, no obstant, a vegades el jurament es fa enmig de nuvolades i furioses tempestes. En aquests moments, Estats Units s'ha mantingut no només per la perícia o visió dels alts càrrecs, sinó perquè nosaltres, el poble, hem sigut fidels als ideals dels nostres antecessors i als nostres documents fundacionals.

Així ha sigut. I així ha de ser amb aquesta generació de nord-americans.


La crisi

Que estem enmig d'una crisi és un fet molt assumit. La nostra nació està en guerra contra una xarxa de gran abast de violència i odi. La nostra economia està greument debilitada, com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d'alguns, però també pel fracàs col·lectiu a l'hora d'elegir opcions difícils i de preparar la nació per a una nova era.

S'han perdut cases i llocs de treball i s'han tancat empreses. El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat massa; i cada dia aporta noves proves que la manera en què utilitzem l'energia reforça els nostres adversaris i amenaça el nostre planeta.Aquests són els indicadors d'una crisi, segons les dades i les estadístiques. Menys tangible però no menys profunda és la pèrdua de confiança al nostre país, un temor persistent que el declivi dels Estats Units és inevitable i que la pròxima generació ha de reduir les seves expectatives.

Avui us dic que els desafiaments a què ens enfrontem són reals. Són greus i són molts. No els afrontarem fàcilment o en un curt període de temps. Però Estats Units ha de saber que hi farem front.


Esperança contra el temor

Avui ens reunim perquè hem elegit l'esperança sobre el temor, la unitat de propòsits sobre el conflicte i la discòrdia. Avui hem vingut a proclamar el final de les queixes mesquines i les falses promeses, de les recriminacions i els dogmes caducs que durant massa temps han estrangulat la nostra política.

Seguim sent una nació jove, però, segons les paraules de les Escriptures, ha arribat el moment de deixar de banda els infantilismes. Ha arribat el moment de reafirmar el nostre esperit de fermesa: d'elegir la nostra millor història; de portar endavant aquest valuós do, aquesta noble idea que ha passat de generació en generació: la promesa divina que tots són iguals, tots són lliures i tots mereixen l'oportunitat d'aconseguir la felicitat plena.

Al reafirmar la grandesa de la nostra nació, som conscients que la grandesa no és mai un regal. Ha de guanyar-se. El nostre camí mai ha sigut de dreceres o de conformar-se amb menys. No ha sigut un camí per als pusil·lànimes, per als que prefereixen l'oci al treball o busquen només els plaers de la riquesa i la fama. Més aviat, han sigut els que han assumit riscos, els que actuen, els que fan coses -alguns d'ells reconeguts, però més sovint homes i dones desconeguts en la seva tasca, els que ens han portat cap endavant pel llarg, escarpat camí cap a la prosperitat i la llibertat.

Per nosaltres es van emportar les seves poques possessions materials i van viatjar a través dels oceans a la recerca una nova vida.

Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i es van establir a l'oest; van suportar el fuet i van llaurar la dura terra.

Per nosaltres van lluitar i van morir en llocs com Concord i Gettysburg, Normandia i Khe Sahn.


La nació més poderosa

Una vegada i una altra aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir llagues a les mans perquè poguéssim tenir una vida millor. Veien els Estats Units més gran que la suma de les nostres ambicions individuals, més gran que totes les diferències d'origen, riquesa o facció.Aquest és el viatge que continuem avui. Seguim sent la nació més pròspera i poderosa de la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments no són menys inventives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat o l'any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Però el temps de l'immobilisme, de la protecció d'interessos limitats i d'ajornar les decisions desagradables, aquell temps segurament ha passat. A partir d'avui, hem d'aixecar-nos, espolsar-nos i tornar a començar la tasca de refer Estats Units.

Perquè allà on mirem, hi ha feina a fer. L'estat de l'economia requereix una acció audaç i ràpida i actuarem no només per crear nous llocs de treball sinó per aixecar nous fonaments per al creixement. Construirem carreteres i ponts, les xarxes elèctriques i les línies digitals que alimenten el nostre comerç i ens mantenen units. Posarem la ciència al lloc on es mereix i aprofitarem les meravelles de la tecnologia per augmentar la qualitat de la sanitat i reduir-ne el cost. Utilitzarem el sol, el vent i la terra per alimentar els nostres automòbils i fer funcionar les nostres fàbriques. I transformarem les nostres escoles i universitats per fer front a les necessitats d'una nova era. Tot això podem fer-ho. I tot això ho farem.

Alguns qüestionen l'amplitud de les nostres ambicions i suggereixen que el nostre sistema no pot tolerar gaires grans plans. Les seves memòries són curtes. Perquè han oblidat el que aquest país ja ha fet; el que homes i dones lliures poden aconseguir quan la imaginació s'uneix a l'interès comú i la necessitat a la valentia.


Nou panorama

El que no entenen els cínics és que el terreny que trepitgen ha canviat i que els arguments polítics estèrils que ens han consumit durant massa temps ja no serveixen.

La pregunta que ens fem avui no és si el nostre govern és massa gran o petit, sinó si funciona -ja sigui per ajudar les famílies a trobar feines amb un sou decent, assistència que puguin pagar i una jubilació digna. Allà on la resposta és sí, seguirem avançant i allà on la resposta és no, posarem fi als programes. I als que controlem el diner públic se'ns demanaran comptes per gastar amb saviesa, canviar els mals hàbits i fer la nostra feina a la llum del dia, perquè només llavors podrem restablir la confiança vital entre un poble i el seu govern.

La qüestió per a nosaltres tampoc és si el mercat és una força del bé o del mal. El seu poder per generar riquesa i expandir la llibertat no té rival, però aquesta crisi ens ha recordat a tots que sense vigilància, el mercat pot descontrolar-se i que una nació no pot prosperar durant molt temps si afavoreix només els rics. L'èxit de la nostra economia sempre ha depès no només del nostre Producte Nacional Brut, sinó de l'abast de la nostra prosperitat, de la nostra habilitat d'oferir oportunitats a tots els que ho desitgin, no per caritat sinó perquè és la via més segura cap al bé comú.

Pel que fa a la nostra defensa comuna, rebutgem per falsa l'elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals. Els nostres pares fundadors, enfrontats a perills que gairebé no podem imaginar, van redactar una carta per garantir l'imperi de la llei i els drets humans, una carta que s'ha expandit amb la sang de generacions. Aquells ideals encara il·luminen el món i no hi renunciarem per conveniència. I als altres pobles i governs que ens observen avui, des de les grans capitals al petit poble on va néixer el meu pare: sapigueu que Amèrica és l'amiga de cada nació i cada home, dona i nen que persegueix un futur de pau i dignitat i que estem preparats per assumir el lideratge una vegada més.


Guardians d'un patrimoni

Recordeu que generacions anteriors es van enfrontar al feixisme i al comunisme no només amb míssils i tancs, sinó amb sòlides aliances i fermes conviccions. Van entendre que el nostre poder sol no pot protegir-nos ni ens dóna dret a fer el que ens sembli. Sabien per contra que el nostre poder creix a través del seu ús prudent, que la seguretat emana de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple i les qualitats de la temperància, la humilitat i la contenció.

Som els guardians d'aquest patrimoni. Guiats de nou per aquests principis, podem fer front a noves amenaces que exigeixen encara més esforç -fins i tot més cooperació i entesa entre les nacions. Començarem a deixar l'Iraq, de manera responsable, al seu poble, i forjar una pau guanyada amb dificultat a l'Afganistan.


Contra el terror

Amb vells amics i antics contrincants, treballarem sense descans per reduir l'amenaça nuclear i fer retrocedir el fantasma d'un planeta que s'escalfa. No demanarem perdó pel nostre estil de vida, ni vacil·larem a defensar-lo, i per a aquells que pretenen aconseguir els seus fins mitjançant el foment del terror i de les matances d'innocents, els diem des d'ara que el nostre esperit és més fort i no se'l pot trencar; no podeu perdurar més que nosaltres, i us vencerem.

Perquè sabem que la nostra herència multiètnica és una fortalesa, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus i hindús, i de no creients. Estem formats per totes les llengües i cultures, procedents de cada racó d'aquesta Terra; perquè hem provat el mal trago de la guerra civil i la segregació, i ressorgit més forts i més units d'aquell capítol negre, no podem evitar creure que els vells odis s'esvairan algun dia, que les línies divisòries entre tribus aviat es dissoldran; que mentre el món s'empetiteix, la nostra humanitat comuna es revelarà; i Amèrica ha d'exercir el seu paper en el naixement d'una nova era de pau.

Al món musulmà, hi busquem un nou camí endavant, basat en l'interès mutu i el respecte mutu. A aquells líders en diferents parts del món que pretenen sembrar el conflicte, o culpar Occident dels mals de les seves societats, sapigueu que els vostres pobles us jutjaran pel que pugueu construir, no pel que destruïu.


Als països més pobres

A aquells que s'aferren al poder mitjançant la corrupció i l'engany i la repressió de la dissidència, heu de saber que esteu en el costat equivocat de la Història; però us allargarem la mà si esteu disposats a obrir el puny.

Als pobles de les nacions més pobres, ens comprometem a col·laborar amb vosaltres perquè les vostres granges floreixin i deixar que flueixin aigües netes; donar menjar als cossos desnodrits i alimentar les ments famolenques. I a aquelles nacions que, com la nostra, disfruten de relativa abundància, els diem que no ens podem permetre més la indiferència davant el patiment fora de les nostres fronteres, ni podem consumir els recursos del món sense prendre en compte les conseqüències. Perquè el món ha canviat, i nosaltres hem de canviar amb ell.

Al contemplar la ruta que es desplega davant nostre, recordem amb humil agraïment aquells nord-americans valents que, en aquest mateix moment, patrullen deserts llunyans i muntanyes distants. Tenen una cosa per dir-nos, igual que els herois caiguts que descansen a (el cementiri nacional de) Arlington murmuren des dels temps llunyans. Els rendim homenatge no només perquè són els guardians de la nostra llibertat, sinó també perquè encarnen l'esperit de servei; la voluntat de trobar sentit en una cosa més gran que ells mateixos. No obstant, en aquest moment -un moment que definirà una generació- és precisament aquest esperit el que ha d'instal·lar-se en tots nosaltres.


L'era de la responsabilitat

Per molt que el govern pugui i hagi de fer, en última instància aquesta nació depèn de la fe i la decisió del poble nord-americà. És la bondat d'acollir un estrany quan es trenquen els dics, l'abnegació dels treballadors que prefereixen retallar els seus horaris abans que veure un amic perdre el seu lloc de treball, el que ens fa superar els nostres moments més foscos. És la valentia del bomber al pujar una escala plena de fum, però també la voluntat del progenitor de cuidar un nen, el que al final decideix la nostra sort.

Els nostres desafiaments podrien ser nous. Les eines amb què hi fem front podrien ser noves. Però aquests valors sobre els quals depèn el nostre èxit, el treball dur i l'honestedat, la valentia i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme, aquestes coses són velles. Aquestes coses són verdaderes. Han sigut la força silenciosa darrere del nostre progrés durant tota la nostra història. El que s'exigeix, per tant, és el retorn a aquestes veritats. El que se'ns demana ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement, per part de cada nord-americà, que tenim deures amb nosaltres, la nostra nació, i el món, deures que no admetem a desgrat, sinó que acollim amb alegria, ferms en el coneixement que no hi ha res tan gratificant per a l'esperit, tan representatiu del nostre caràcter que entregar-lo tot en una tasca difícil.

Aquest és el preu i la promesa de la ciutadania.Aquesta és la font de la nostra confiança, el saber que Déu ens crida a donar forma a un destí incert.

Aquest és el significat de la nostra llibertat i del nostre credo, de manera que homes i dones i nens de totes les races i de totes les fes poden unir-se en una celebració de cap a cap d'aquesta magnífica esplanada, i un home el pare del qual, fa menys de 60 anys, no hauria estat servit en un restaurant ara està davant vostre per prestar el jurament més sagrat.

Així que, assenyalem aquest dia fent memòria de qui som i que llarg que ha sigut el camí recorregut. L'any del naixement d'Amèrica, en un dels mesos més freds, una reduïda banda de patriotes s'aplegava davant les minvants fogueres a peu d'un riu gelat. La capital s'havia abandonat. L'enemic avançava. La neu estava tacada de sang. En un moment en què el desenllaç de la nostra revolució estava més en dubte, el pare de la nostra nació va manar que es llegissin al poble aquestes paraules:"Que s'expliqui al món del futur que en les profunditats de l'hivern, quan res excepte l'esperança i la virtut podien sobreviure ... l'urbs i el país, alarmats davant un perill comú, van sortir al seu pas".


Amèrica.

Davant els nostres perills comuns, en aquest hivern de les nostres privacions, recordem aquestes paraules eternes. Amb esperança i virtut, evitem novament els corrents gelats, i aguantem les tempestes que ens caiguin a sobre. Que els fills dels nostres fills diguin que quan vam ser posats a prova ens vam negar a permetre que aquest viatge acabés, no vam girar cua, i amb la vista posada a l'horitzó i la gràcia de Déu a sobre nostre, portem aquest gran regal de la llibertat i el fem a mans de les generacions venidores.


Gràcies, que Déu us beneeixi, que Déu beneeixi Amèrica.
_