Ha mort a França Josep Almudéver Mateu, als 101 anys d’edat, una font inesgotable de vitalitat, compromís polític i perseverança. El temps l’havia convertit en l’últim supervivent d’aquelles Brigades Internacionals, que mogudes per un ideal vingueren a combatre la sublevació franquista.
Vivia a Alcàsser, però va nàixer a Marsella quan els pares estaven treballant a França, per això posseïa la doble nacionalitat. Tornaren a casa 11 anys després i es va dedicar a treballar, però també a instruir-se. Era un lector infatigable, impartia classes d’adults i llegia els diaris als analfabets del poble.
Proclamada la República va fer seus els ideals de progrés i una setmana després del colp d’Estat de 1936, quan encara era menor d’edat es va allistar en la columna Germania, però no el deixaren combatre. Ho intentà en la Pablo Iglesias del Partit Socialista, estant destinat al Front d’Aragó, on va resultar ferit. Una vegada recuperat, amb el passaport francès va ingressar a les Brigades Internacionals en la bateria Carlos Roselli allotjada al Molí de Magalló de Silla. Amb ells va combatre fins que el Comitè de No Intervención els va desmobilitzar.
L’any 1938 es trobava refugiat a Marsella, però en seguir les noticies d’Espanya va decidir tornar al front. Després d’un temps de combat i davant la derrota imminent, va fugir en companyia de son pare al port d’Alacant, esperant un vaixell que mai arribaria.
L’1 abril de 1939 va ser empresonat en el camp d’Albatera, on va compartir penalitats amb altres 17.000 presos republicans, fins l’extrem, que avui encara el persegueixen els malsons d’aquell horrible trauma: Fam, malalties, pallisses, tortures, suïcidis, execucions... sense saber qui seria el pròxim en ser afusellat. D’Albatera és transferit a Portacelli; després a la Modelo, condemnat a mort pel delicte de «auxilio a la rebelión» (sentència commutada per 30 anys de presó). Posteriorment se li rebaixa a 12 anys, fins que per bona conducta, en novembre de 1942 ix en llibertat condicional.
Aleshores es va casar amb Carmen Ballester, de Silla, i semblava l’hora de descansar i formar una família. Però decideix continuar el combat contra la dictadura enrolant-se en l’Agrupació Guerrillera de Llevant. Allí actuarà d’enllaç fins a 1946, quan a ran de l’atemptat del ferrocarril a Catarroja, són detinguts la majoria dels companys, entre ells, tres veïns de Silla: els germans Victor i José Benedicto, i José Arévalo, afusellats a Paterna.
Es veu obligat a fugir a Barcelona, i clandestinament creua els Pirineus per establir-se definitivament a França. Allí va refer la vida relacionat amb els espanyols exiliats, les associacions franceses i participant en diversos aplecs internacionals. Totes aquestes vivències les relata en un llibre, en conferències i entrevistes de premsa i ràdio, i al documental ‘L’últim brigadista’.
Almudéver ha rebut homenatges per tot arreu de les universitats valencianes i catalanes, on ha departit amb els joves, destacant especialment l’Alta Distinció que li va atorgar la Generalitat posant en valor el seu compromís de valentia i dignitat. El novembre de 2017 també va rebre el Porrot Ciutat de Silla.
Repose en pau.
Josep Almudéver, el último brigadista internacional, fallece a los 101 años
El último brigadista internacional vivo ha fallecido a los 101 años. Josep Almudéver Mateu (1919-2021) nació en Marsella (Francia) pero su familia residía en Alcàsser. Distinguido por la Generalitat Valenciana en el marco de los premis 9 d'Octubre hace un lustro, a los que Almudéver asistió enarbolando la bandera tricolor, poseía la doble nacionalidad española y francesa.
Con el estallido de la Guerra Civil tras el golpe de Estado franquista, el ilustre valenciano centenario estuvo destinado en el frente de Aragón, donde resultó herido. Con su pasaporte francés, ingresó en las Brigadas Internacionales hasta la desmovilización de los combatientes extranjeros a favor de la República. En 1938, estando refugiado en Marsella, volvió a combatir en España y, con la derrota, intentó huir sin éxito a través del puerto de Alicante.
En un itinerario vital compartido con miles de republicanos al inicio de la represión franquista de posguerra, Almudéver fue internado en el campo de Albatera, de donde fue trasladado al de Portaceli, para luego ingresar en la prisión Modelo de Valencia. Condenado a muerte, su sentencia fue conmutada por 12 años de prisión. "Era un sitio criminal. Allí se moría de hambre, de estreñimiento, de todo", rememoraba su paso por los campos en una entrevista con este diario.
En 1942, el hombre fue liberado y se casó con Carmen Ballester, oriunda de Chiva. Enrolado en la Agrupación Guerrillera de Levante, de la que actuó de enlace, se vio obligado a cruzar de nuevo los Pirineos hasta el exilio francés. Con la prohibición de entrar en España, no pudo volver a España hasta 1965.
La vida de Almudéver fue retratada en el documental El último brigadista, producido por Three Roots Media. La Generalitat Valenciana homenajeó al republicano con la distinción honorífica de embajador "como testigo excepcional de nuestra historia y como memoria viva de la lucha por la libertad", reza el decreto. Almudéver ha fallecido a los 101 años en en Francia. Se va el último brigadista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada