La llei de Memòria Democràtica obliga a canviar el nom dels municipis que conserven la denominació franquista
Foto: Ajuntament Badajoz / Villafranco del Guadiana
Barcelona. Dissabte, 20 de maig de 2023. 10:14
Actualitzat: Dissabte, 20 de maig de 2023. 10:17
Set pobles espanyols, que conserven el nom franquista, celebraran les eleccions municipals del 28 de maig sense complir la Llei de Memòria Democràtica que obliga a canviar-ne la denominació. "El que preocupa als veïns és que no plou, no el nom del poble", afirma l'alcalde de Llanos del Caudillo (Ciudad Real), Andrés Antonio Arroyo, del Partit Popular. Aquest municipi, d'uns 700 habitants, és un dels set que manté el nom franquista juntament amb Alberche del Caudillo (Toledo), Villafranco del Guadiana (Badajoz), Villafranco del Guadalhorce (Màlaga), Alcocero de Mola (Burgos), Quintanilla de Onésimo (Valladolid) i San Leonardo de Yagüe (Sòria).
Per tal de no canviar el nom de Llanos del Caudillo, l'alcalde s'empara en una sentència del 2018 dictada per un jutjat Contenciós Administratiu de Ciudad Real, que va rebutjar la petició que va fer un advocat perquè el municipi canviés la seva denominació oficial en aplicació de la Llei de la Memòria Històrica. Malgrat que l'actual Llei Democràtica és més exigent en aquest sentit, el batlle continua negant-se a canviar el nom. L'alcalde també lamenta que el seu poble només desperti interès pel seu nom i no per les coses que s'hi fan. Segons ell, a la gent no li molesta "el seu cognom" perquè forma part de la història, d'"aquesta història que cal aprendre per no tornar-hi" a caure en els mateixos errors", afegeix.
Un tema tabú i sovint rebutjat
En alguns d'aquests municipis, canviar la denominació franquista s'ha convertit en un tema tabú pels polítics i els veïns. És el cas, per exemple, de Quintanilla de Onésimo (d'aproximadament 1.000 habitants) i Sant Leonardo de Yagüe (d'aproximadament 2.000 habitants). "Després de les eleccions parlem", declara en una entrevista per a l'agència Efe l'alcalde de Quintanilla de Onésimo, Carlos del Barrio (PSOE).
El canvi de nom no només és un tema tabú en alguns d'aquests pobles, sinó que també és rebutjat pels veïns. És el cas, per exemple, de Villafranco del Guadiana. En aquest poble, segons el seu alcalde, Daniel Sánchez (PP), els veïns estan en contra de canviar la denominació. De fet, l'any 2016, 800 dels seus 1.500 veïns van signar a favor de mantenir la denominació franquista. "Els veïns no s'aixequen cada dia pensant si som Villafranco o Villapedro", afirma Sánchez, que assegura que el seu objectiu és "governar i treure projectes endavant per als veïns, no embolicar-se en embolics".
Només un poble ha iniciat els tràmits per canviar-se el nom
L'únic poble dels set que ha iniciat els tràmits per canviar-se el nom és Alberche del Caudillo, que depèn de l'Ajuntament de Calera i Chozas. Ara bé, segons explica l'alcalde, Gabriel López-Colina (PP), en aquests moments, el procediment està aturat. El procés està paralitzat perquè l'administració local va demanar un informe jurídic en què es recomana aquesta paralització fins que no estigui elaborat un catàleg oficial dels municipis, carrers i altres espais que n'han de canviar la denominació en aplicació de la Llei de Memòria Democràtica. "Nosaltres volem complir amb la llei, així que estigui el catàleg nosaltres tornarem a realitzar els tràmits", ha assegurat López Colina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada