La Librería de El Sueño Igualitario
.Què és el CEHI? Des de quan funciona?
.El Centre d’Estudis Històrics Internacionals va ser creat ara [2015] fa 66 anys! És un dels centres de recerca amb fons documentals propis més antic de la Universitat de Barcelona. Llarga, a voltes complicada però consolidada trajectòria.
Jaume Vicens Vives el va posar en marxa l’any 1949 però per entendre aquest projecte i el que va representar arrencar-lo cal tenir molt present el context en el qual va aparèixer i que no era un altre que la Universitat franquista amb tot el que això comportà (repressió, mediocritat, acientifisme, corrupteles...). Vicens Vives, depurat com a professor i expulsat de la universitat l’any 1939 –malauradament com tants d’altres!-, va aconseguir amb moltes dificultats tornar l’any 1948 a la Universitat de Barcelona com a catedràtic d’Història Moderna i Contemporània. I, amb la força i les ganes de recuperar el temps perdut, va posar fil a l’agulla per embastar un seguit de projectes que encara avui –amb els canvis i modificacions inevitables- tenen continuïtat!
L’any 1960 amb la mort de Vicens Vives el Centre va viure una mena de parèntesi o d’estat d’hibernació fins que un dels seus deixebles- el professor Emili Giralt – va prendre el testimoni i va reprendre la tasca inacabada del mestre. Durant aquest període, l’Arxiu-Biblioteca del CEHI va rebre una colossal empenta amb la signatura d’un conveni amb la FIEHS (Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre Civile d’Espagne) amb seu a Ginebra i Centre de recerca a Perpinyà. Els valuosos fons documentals d’aquesta institució es van incorporar als del CEHI. Aquesta nova etapa va permetre, per exemple, organitzar el Primer Col·loqui sobre la Guerra Civil que es feia a l’Estat espanyol després de la mort del dictador.
A finals dels anys noranta, el Centre inicià una nova etapa ja ubicat al Pavelló de la República de la mà del professor Rafael Aracil i jo mateix. Va obrir una etapa de revitalització i d’obertura cap a nous reptes i com a resposta a les noves demandes d’un món canviant.
-Amb quines il·lusions va néixer?
-Potser més que d’il·lusions parlaríem d’una bona barreja d’ambició, empenta i optimisme amb grans dosis de pragmatisme i possibilisme. La idea de Vicens Vives era construir una plataforma per tal d’ultrapassar el constrenyiment i les estretors per les quals havia de moure’s el desenvolupament de la història dins dels pobres esquemes que el règim franquista atorgà a la disciplina. Els seus objectius foren reimpulsar la historiografia catalana i espanyola, la recerca de qualitat i la difusió entre els estudiants i joves investigadors dels avenços científics que es produïen fora de les nostres fronteres i que el nou règim mirava amb recel. El terme “internacionals” que acompanya el nom del Centre és, de fet, tota una declaració de principis.
I aquí continuem! Intentant alimentar la il·lusió curs rere curs donant suport i guia a les noves fornades d’historiadors que s’apleguen al voltant del Centre. Especialment important per a nosaltres són els investigadors novells que inicien las seves recerques i la prova són les tesis doctorals que al llarg d’aquests anys s’han realitzat sota l’aixopluc del Centre. Més d’una desena de recerques sobre diferents aspectes de la Guerra civil, de l’exili republicà, del franquisme, de la Transició política...Aquest balanç el considerem molt positiu i engrescador! Però el projecte del CEHI vol traspassar els murs de l’Acadèmia i fer arribar a la ciutadania els resultats de les recerques perquè a banda de la il·lusió també intentem mantenir un ferm compromís amb el nostre present. El CEHI no és aliè a les preocupacions i debats que tenen lloc en el si de la nostra societat i vol aportar elements de qualitat per a la reflexió. En aquest sentit, per exemple, l’any 1999 vàrem iniciar una sèrie de cursos monogràfics oberts a tots els públics sobre “Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya” que durant 7 anys consecutius va anar fent una dissecció de la transició política a través dels seus protagonistes i de prestigiosos experts tant de l’àmbit polític, cultural, econòmic o educatiu. En la mateixa línia i amb el mateix objectiu d’apropar el debat acadèmic a la ciutadania, el CEHI va dur a terme, entre 1997 i 2012, 15 edicions del curs “Conflictes i Convergències del Món Actual”. En la mateixa línia de posar sobre la taula elements de reflexió l’any 2013 vàrem organitzar unes jornades acadèmiques però obertes a tothom amb el títol “Formació de nous estats al món del segle XXI?: els processos independentistes (Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, Euskadi, Catalunya).
-Quin paper creus que hi juga el CEHI (les seves funcions, activitats i vincles...)amb la historiografia i la manera de mirar , d´ estudiar e investigar des de la història avui en dia?
-Si estem d’acord que la història es refà contínuament i que cada nova generació es pregunta i s’interessa per allò que ha tingut lloc en el passat i per allò que d’altres han dit sobre aquest passat, un dels nostres motors és generar nous coneixements i noves formes d’entendre i explicar aquest passat. I la nostra millor benzina - o font d’energia alternativa, per allò de la sostenibilitat- són, sense dubte, les noves fornades d’historiadors que curs rere curs s’inicien en aquest viatge i per les quals apostem fortament.
-Quina vinculació teniu amb el Pavelló de la República? ( per favor feu-nos cinc cèntims de què és i quina és la funció del Pavelló de la República)
-El Pavelló de la República és la seu actual del CEHI. És una rèplica de l’emblemàtic edifici que va construir la República espanyola per a l’Exposició Internacional de París de l’any 1937. L’any 1992 l’Ajuntament de Barcelona el va copiar –gairebé amb esperit amanuense per la fidelitat a l’original- i va ser inaugurat un 19 de juliol pel rei Joan Carles I: capricis de la història! . El va cedir per 25 anys a la Universitat l’any 1993 per tal d’encabir la Fundació Biblioteca Figueras – Centre d’Estudis d’Història Contemporània i el nostre Centre. Aquesta unió ha donat lloc a un dels centres més importants per a l’estudi de la nostra història més recent gràcies als fons que custodiem i a l’equip que, any rere any, ha anat treballant i consolidant l’enorme tasca de difusió que mirem de fer a tothora!
El dia a dia de l’ Arxiu-Biblioteca corre a càrrec del CRAI (Centre de Recursos per a l’aprenentatge i la investigació) unitat especialitzada creada per la UB per gestionar totes les biblioteques de la Institució. Això permet assegurar un tractament professional i normativament homologat així com afavoreix la difusió i l’accessibilitat als fons no només de la comunitat universitària en sentit ampli (estudiants de grau, de màsters, de doctorat, professors...) sinó també dona la possibilitat d’atendre molts investigadors d’arreu. En aquest sentit, la especificitat i riquesa de l’ Arxiu-Biblioteca del CEHI el fa únic en el si de la Universitat i va més enllà d’allò que es considera una biblioteca universitària strictosensu. Per això no entenem que les mesures de tancament d’edificis que la Universitat ha establert des de fa uns anys per estalviar s’apliquin a aquest servei. Molts dels investigadors d’arreu aprofiten les èpoques de vacances (d’hivern o d’estiu) per a desplaçar-se fins el Centre i dur a terme les seves consultes i, evidentment, el tancament els deixa una mica orfes.
Pensem que la unió entre un edifici que simbolitza la lluita contra el feixisme i les dictadures, com és el Pavelló de la República, i una institució com el CEHI, no fan sinó reforçar i ampliar l’esperit que inspirà el naixement del Centre. Com deia en Jaume Vicens: «(...) si tots els que sentim la crida de la vocació històrica ens col·loquem en el lloc de servei que ens correspon i engranem els nostres esforços en un decidit propòsit de superació col·lectiva » de ben segur que el CEHI seguirà anant a rumb amb la recuperació de la memòria i la defensa de les llibertats democràtiques com a nord.
-Teniu col·laboracions, suposo, amb altres entitats i demés: com són, com les duent a terme...?
-Col·laborar és per a nosaltres fonamental. És més, moltes de les activitats del CEHI no serien possibles sense el concurs de molts col·laboradors. Des del CEHI hem procurat sempre mantenir-ne amb tothom i a molts nivells: amb companys de professió, amb institucions públiques o privades que entenen i recolzen els nostres projectes, amb ciutadans concrets que perceben el nostre Centre com una institució seriosa i professional per dipositar els seus papers personals...
Entenem que donada la dificultat d’aconseguir finançament estable, trobar formes de col·laborar és la única manera de funcionar i d’aconseguir tirar endavant el projecte. Estem convençuts de la necessitat de teixir xarxes i eixamplar-les perquè el coneixement que es pugui desprendre de les recerques no deixi d’avançar, i perquè no esdevingui estèril o merament estètic cal compartir-lo.
-Amb l´ estudi de la història més recent ens topetem amb la II República, la proclamació de Companys de l´ Estat Català i la particular “partida de dominó” que va jugar amb la II República, el colp d´ Estat militar , la guerra civil, la posguerra i la llarga dictadura...De ben segur, que tots aquests assumptes són els més consultats i els que més preguntes, encara avui, enregistren… Què ens pots comentar?.És el CEHI un lloc on podem , dit d´ alguna manera, anar a curar la desfeta de tants anys de “desmemòria”, vos trobeu , avui en dia, amb gent, estudiants e investigadors que apleguen amb aquella mena d´ il·lusió, d´ estudiar e investigar pel gust de traure pel gust de traure a la llum certs esdeveniments?
-La Guerra Civil continua sent un tema principal de consulta i recerca perquè encara queden moltes històries per (re)explicar. La postguerra, la repressió i la lluita contra la dictadura són temes que interessen cada cop més perquè formen part d’un passat que ha estat traumàtic per a diverses generacions i sobre el qual necessitem actuar traient a la llum tot el que va ocórrer. Potser seria excessiu parlar del CEHI com un lloc de “curació de la desmemòria” com apunteu, encara que sí tenim clar el que ha de ser el nostre paper per tal de contribuir a pal·liar aquestes memòries ferides –en el sentit apuntat per Paul Ricoeur sobre “memoires blessées”.
-Quines publicacions impulsa el CEHI?
La publicació de monografies és un dels objectius prioritaris del CEHI per tal de transferir el coneixement cap a la societat perquè de poc serveixen les investigacions si no traspassen els murs de l’Acadèmia. Com a ciutadans tenim el dret de conèixer la nostra història però, a més a més, com a professionals tenim el deure de difondre-la!
En els darrers anys hem publicat una bona mostra fruit de les recerques que l’equip d’historiadors del CEHI ha dut a terme com ara: Catalunya al món. La presència catalana al món: segles XIX i XX (2009), Atles de la Guerra Civil a Catalunya (1a. 2010; 2a. 2012), Diari d’una postguerra: <> (1939-1946) (2010); Soldiers, Bombsand Rifles: Military History of the 20th Century (2013). També aquelles relacionades amb les exposicions que hem organitzat a partir del ric fons del nostre arxiu com araRepública! Cartells i cartellistes (1931-1939) (2006), Educació, municipis i República (2006), Defensar Madrid és defensar Catalunya: solidaritat en temps de guerra (2009); i, evidentment, publicacions de caire més acadèmic com a actes de congressos i seminaris: Fosses comunes i simbologia franquista (2008), La Dictadura franquista: la institucionalització d’un règim (2010), Hablemos de reconciliación: un encuentro con víctimas del conflicto vasco (2013).
Per una altra banda, procurem ajudar a publicar els treballs individuals dels investigadors adscrits al Centre per tal de donar a conèixer les seves recerques, com per exemple les que tenen el seu origen en tesis doctorals: Federico Vázquez, L’Administració de Justícia a Catalunya (1939-1953), Paola Lo Cascio, Nacionalisme i autogovern. Catalunya (1980-2003); o la de Queralt Solé, Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. Aquestes investigacions han estat publicades per l’editorial Afersamb qui ens uneix molts anys de ferma col·laboració.
-Aquestes són les monografies, podem ara parlar de les vostres publicacions de caràcter més periòdic?
-L’altre constant del CEHI pel que fa a l’impuls de publicacions és la que té a veure amb dues revistes científiques especialitzades de periodicitat anual: Índice Histórico Español (IHE) i Estudis d’Història Agrària (EHA).
IHE va aparèixer l’any 1953 sota la direcció de Vicens Vives com una revista d’informació i crítica bibliogràfica de la producció històrica referent a Espanya i a Hispanoamèrica. A partir de 2012 vam iniciar una nova etapa més concorde a les necessitats actuals dels investigadors i es centra en la publicació d’estats de la qüestió referits a qualsevol moment i a qualsevol tema de la Història d’Espanya. A més a més, i per no oblidar d’on venim i com a tribut als orígens de la revista, continuem realitzant una selecció mensual de ressenyes que són consultables en accés obert a través del portal RCUB (Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona).
L’altre publicació periòdica és Estudis d’Història Agrària la primera revista que va aparèixer a l’Estat espanyol especialitzada en aquesta qüestió i que es va editar per primer cop l’any 1978 de la mà dels professors Emili Giralt i Rafael Aracil. La revista continua editant-se ara sota la direcció del professor Llorenç Ferrer i amb col·laboració amb la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona.
-Antoni ,un dels principals batecs del, dia a dia, del CEHI és la seva biblioteca i el seu arxiu...? Podríem considerar-lo n dels arxius és importants del món de tot allò referent a la II República?
-I tant! Però no només per aquest període sinó també per a l’estudi de la Guerra Civil, la repressió, l’exili, el Franquisme, l’oposició al franquisme, la transició a la democràcia...
-“Els papers del Pavelló de la República” en què consisteix i la sèrie “memòria de la transició”?
-La col·lecció “Els papers del Pavelló de la República” neix com un projecte per a donar difusió als fons que custodia el CEHI mitjançant la selecció de documents realitzat per un especialista que s’encarrega de contextualitzar-los i analitzar-los. Es tracta de posar en valor aquests fons que, any rere any, el Centre ha anat aconseguint. La seva ànima “impulsora” va ser el professor Rafael Aracil, i, gràcies a la bona acollida de la idea per part de Vicent Olmos i l’editorial Afers i al seu suport constant, l’any 2004 vam editar el primer número de la mà de Josep Termes el Fons de Jordi Arquer – fundador del POUM-. Ja en portem 14 números! sobre el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), la CNT, el periodista Xavier Vinader, el filòsof José María Valverde, sobre polítics i activistes com ara Manuel Serra i Moret, Miquel Ferrer, Josep Maria Trias Peitx ...Aquest any 2015 acabem de publicar el fons de l’Alberto Pérez Baró, sindicalista i un dels impulsors de les col·lectivitzacions durant la guerra civil.
La sèrie “Memòria de la Transició“ que consta de 6 volums i un DVD amb material divers (intervencions dels ponents, cartells i adhesius d’eleccions i de campanyes cíviques), i són el resultat de les 7 edicions del curs “Memòria de la Transició a Catalunya i a Espanya” que vam iniciar l’any 1999, i recullen la transcripció de les intervencions dels protagonistes polítics – Jordi Pujol, Joan Reventós, Josep Benet, Miquel Roca, Santiago Carrillo...- i d’especialistes de reconeguda solvència en el seu àmbit que van participar del debat de cada una de les sessions que cada any es va dedicar a temes concrets: sindicalisme, gènere i qüestió nacional; la reforma de l’exèrcit i de l’administració local; els joves; els mitjans de comunicació; l’ensenyament i la cultura; i la reforma de la justícia.
-Què esteu preparant per l´ any vinent, pel curs vinent?
-Pel que fa a la recerca de base, el CEHI compta amb un Grup de Recerca Consolidat i Reconegut per la Generalitat de Catalunya el GRANMA (Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual), dins del qual actualment estem duent a terme el projecte “La guerra espanyola i trenta anys de guerra a Europa: herències y conseqüències (1914-1945/2015)”, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i que té per objectiu una reflexió d’ampli abast a l’entorn del què van suposar i quin llegat van deixar les tres dècades de guerra (1914-1945) que van sacsejar Europa. El nostre observatori no pot ser un altre que el de la Guerra Civil espanyola però amb la voluntat de projectar e inserir les seves conseqüències en el context europeu. La hipòtesis de partida és que la Guerra Civil espanyola forma part del gran conflicte del segle XX. Les dinàmiques militars, socials, econòmiques i polítiques que es van donar a Espanya entre 1936 i 1939 recorren tots els conflictes del segle XX i representen un moment decisiu del cicle de canvis inaugurat amb la I Guerra Mundial i que s’estén fins la II Guerra Mundial.
Estem treballant també sobre “Humanitarisme i protecció als refugiats en els conflictes armats d’Afganistan, Síria i palestina: reptes i oportunitats en el suport a la construcció de la pau”, projecte que desenvolupem gràcies a l’ajut rebut de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). I esperem poder presentar públicament les conclusions a finals de l’any 2016.
Pel que fa a publicacions, està a punt de sortir el número 128 de la revista Índice Histórico Español amb estats de la qüestió sobre didàctica de la història, o Espanya i la I Guerra Mundial, entre d’altres. I tenim dos “Papers del Pavelló de la República” al forn: un sobre un militant de base del PSUC i d’ ICV, Romuald Grané, i un altre sobre els partits d’esquerra marxista durant la transició a partir del fons de partits polítics que té el CEHI.
En el terreny de la divulgació històrica, participem novament en el programa Gaudir UB oferint dos cursos: “Banda sonora del segle XX: música i societat al món contemporani” i “Dictadures i cinema: una mirada cinematogràfica al terror polític del segle XX”.
I mantenim a la cartera de possibles un seguit de projectes que esperen trobar la seva oportunitat per reeixir!
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada