La Diputació de València ha subvencionat des de l’any 2016 un total de 35 projectes que han exhumat un total de 1.160 persones represaliades pel franquisme. Per fer-ho ha invertit 3.028.000 euros, que inclouen també anàlisis genètiques de víctimes de la Guerra Civil.
La delegació de Memòria Històrica de la institució provincial va iniciar fa 6 anys les accions de reparació i reconeixement dels represaliats, tant del règim franquista com del bàndol republicà.
Les intervencions s’han dut a terme en 11 municipis i la major part d’aquestes exhumacions corresponen a sol·licituds fetes per associacions de familiars de les víctimes i es localitzen en el cementeri de Paterna, conegut popularment com el Paredón de España pel fet de ser escenari de l’afusellament de més de 2.000 persones durant la repressió franquista. La Diputació subvenciona íntegrament cada projecte després de rebre les sol·licituds de les famílies de les víctimes o dels mateixos ajuntaments, que cada vegada més es presenten com a promotors en la cerca de persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic i en els anys posteriors.
En xifres, la delegació de Memòria Històrica, que dirigeix actualment Ramiro Rivera, ha cobert les despeses de 21 projectes en fosses comunes del cementeri de Paterna, amb 700 víctimes exhumades, de les quals 145 han sigut ja identificades després de l’anàlisi genètica corresponent. De totes, la 114, coneguda popularment com a ‘fossa de la cultura’, perquè s’hi troben entre els represaliats personalitats del món de l’art, ha sigut la que més nombre d’exhumacions ha registrat amb 176, totes pendents d’identificació genètica.
A més, les empreses ArqueoAntro i Paleolab han fet excavacions en els cementeris d’Ontinyent, Castelló de la Plana, Alfarb i Gandia, a què caldria afegir les faenes dutes a terme per l’equip de Cristina Albir en una cuneta de la CV-345 entre Figueroles i el Cerro de la Nevera, finançats per l’àrea provincial de Carreteres en produir-se la troballa durant l’ampliació d’aquesta carretera dels Serrans, en el terme municipal d’Andilla.
A Ontinyent es van recuperar les despulles de 13 persones, amb tres identificacions, mentre que a Castelló es van exhumar tres cossos, amb una víctima identificada. A Gandia i Alfarb no es van poder trobar les víctimes, malgrat les previsions de trobar-hi més de 60 represaliats en el cementeri de la capital de la Safor i dos més en el municipi de la Ribera Alta, mentre que en la carretera d’Andilla es van comptabilitzar 14 exhumacions.
Convenis 2022-23
El responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, destaca “la necessària col·laboració entre municipis, diputacions i altres entitats locals i col·lectius familiars en les accions de reparació i reconeixement de les víctimes”, i assegura que la corporació valenciana continuarà destinant fons per a aquest procés d’exhumació i identificació que té com a finalitat la dignificació de les víctimes i els seus familiars.
Rivera avança els convenis signats per a enguany i l’any que ve, amb projectes en les fosses 69, 101 i 139 del cementeri de Paterna, en què s’espera trobar les restes de 37 represaliats; i altres exhumacions previstes a Utiel, la Venta del Moro, Énguera, Llíria, el Villar i Albaida, aquesta última promoguda pel Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida amb una inversió prevista per part de la Diputació de gairebé 100.000 euros i la previsió de localitzar 22 víctimes del conflicte armat.
El projecte més recent, amb una subvenció de 77.500 euros, és el de la fossa 6 de Llíria, on s’espera trobar les restes de 12 persones represaliades. El cap de setmana passat, el diputat de Memòria Històrica i el coordinador del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, van visitar la capital del Camp de Túria per acompanyar els familiars de les víctimes de la fossa 6 de Llíria, on s’han recuperat ja les despulles de sis de les víctimes.
En referència a la gestió de la memòria democràtica, el diputat Rivera explica els canvis que s’han produït en el trànsit de les subvencions de concurrència competitiva a les directes mitjançant convenis amb les associacions i els ajuntaments sol·licitants, que permeten que un projecte ja iniciat “no es quede sense finançament l’any següent”. Pel que fa a les subvencions directes, el responsable de Memòria Històrica posa en valor el paper de la Diputació com a interlocutora amb les famílies i els consistoris, però també amb els laboratoris d’identificació genètica i la resta dels professionals que intervenen en el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada