dissabte, 8 de juliol del 2023

Les restes de quatre víctimes del franquisme seran retornades a les seues famílies aquest diumenge

 https://www.diarilaveu.cat/noticia/15988/les-restes-de-quatre-victimes-del-franquisme-seran-retornats-a-les-seues-families-aquest-d?id_butlleti_enviar=421&utm_source=facebook&utm_medium=social-media&utm_campaign=addtoany&fbclid=IwAR2Iezv7JtKkiC-2uYQyo4M5u3v50EgoJWYq41NZTqBgMbhdw7lxrJVSC8o

Els cossos es trobaven fins ara a la Fossa 126 del cementeri de Paterna

Les restes de quatre víctimes del franquisme, que fins ara estaven en la Fossa 126 del cementiri de Paterna (Horta Nord), seran lliurades a les seues famílies aquest diumenge, en un acte de «profund significat històric» que retrà homenatge als 243 represaliats de l’anomenada Fossa de la Terra.

La Fossa 126 és la més gran de tot el País Valencià, amb 243 persones enterrades de les 2.238 víctimes que van ser afusellades al Terrer de Paterna una vegada finalitzada la Guerra Civil. Entre 2021 i juliol de 2022 es van desenvolupar els treballs d'exhumació, liderats per Atics Gestió i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Històric. Durant aquest procés es van exhumar 144 cossos, dels quals només s'han pogut identificar a quatre persones de moment.

Ara, l'Associació de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 celebrarà a les 10 hores d'aquest diumenge un acte en el qual Francisco Arnal Moreno, Josep Brell Pinyol, Ernest Fabra Hernandis i Francesc Gregori Chulià seran lliurats a les seues famílies, posant fi a una espera de 83 anys.

«El seu retorn a casa representa un moment de tancament i reconstrucció històrica, brindant a les famílies l'oportunitat de retre tribut als seus éssers estimats i donar-los un lloc de descans digne», ha destacat l'associació.

La cerimònia comptarà amb la participació d'artistes com ara Xavi Sarrià (veu), Jota Terranegra (guitarra) i Vicent Camps (rapsode). Formaran part també la Muixeranga la Torrentina i el grup de veu Va de Cant, integrat per la cantaora María Amparo Hurtado, el dolçainer Xema Chornet i el tabaleter Pepe Martínez.

Aquest esdeveniment d'homenatge i memòria compta amb el suport de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i l'Ajuntament de Paterna.

«És una oportunitat per a reflexionar sobre la nostra història, reconeixent el llegat d'aquells que van patir la repressió i la violència durant el franquisme», ha ressaltat l'associació, abans de recordar que encara hi ha almenys 140 persones d'aquesta fossa sense identificar.

divendres, 7 de juliol del 2023

Declaración de reconocimiento y reparación personal de Mariano Gutiérrez del Pino.

 

Araceli Vinuesa Romero


El Viernes pasado recibí por correo certificado una carta que me llenó de emoción y a la vez de alegría. Por el Reconocimiento y Reparación Personal de mi tío abuelo #MarianoGutierrezdelPino.

Estás son las alegrías que esté Gobierno da a las familias que perdimos a nuestros seres queridos, en condiciones infrahumanas y dónde l@s privaron de #Libertad y acabaron con sus vidas, cometiendo #CrimenesDeLesaHumanidad . Todo contemplado en la #leydememoriademocratica del 20 de Octubre de 2022. Si querid@s amig@s y compañer@s, ley que el PP y Vox quieren derogar. De hecho en las Comunidades Autónomas dónde ya han pactado la han derogado. Como es la Extremeña y la Valenciana.
A Mariano lo detienen la misma noche del golpe de estado. En el Pueblo de Rute (Córdoba) junto con mi ABUELO, su hermano Luis y demás compañeros SOCIALISTAS. Esa noche lo llevan a todos engañados al cuartel de la guardia civil, todo organizado por el sinvergüenza y asesino más grande que ha dado la historia de Rute el teniente "Basilio Osado Labrador". Comentando a la MADRE de Mariano (mi bisabuela Micaela) que iba a acabar con toda la semilla Vinuesa Gutiérrez. No acabastes aquí estoy yo y lucharé hasta el último suspiro de mi Vida 🧬.
Durante casi cerca de un mes los tienen en la cárcel en contra de su voluntad, pasando hambre e insultandolos, con palabras vejatorias hacía ellos y sus familias. Y en la noche del 17 de Agosto de 1936 llega a Rute un requeté de Priego de Córdoba. Formado por falangistas y fascistas. Los sacan de la cárcel, los montan en la denominada " Camioneta Chapada" y los asesinan en los caminos de Encinas Reales (Córdoba) que en aquella época era una pedanía de Lucena. Sigo buscandote Mariano a tí, a mí abuelo y a todos tus compañeros SOCIALISTAS.
Por favor 🙏🙏 no volvamos a retroceder. Avancemos que es lo que nos toca. Para nosotr@s y para nuestras futuras generaciones.
.
May be an image of ticket stub i text
All reactions:
Tu i 69 persones més

dijous, 6 de juliol del 2023

Manifest: En defensa de la memòria democràtica.


 
Les entitats memorialistes, les que defensem la recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica a l’Estat espanyol, en els termes que estableixen les Nacions Unides i el reconeixement i la reparació de les víctimes del franquisme i dels represaliats que van combatre la dictadura, volem manifestar la nostra preocupació per l'avenç de les forces d'ultradreta que posen en risc les conquestes assolides en els darrers anys en matèria de Memòria democràtica. Estan en risc les polítiques públiques en memòria practicades per les institucions democràtiques, començant per les de l'Estat, i perillen, entre altres la llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica.
 
Certament, encara queda molt per fer justícia i per reparar i homenatjar les víctimes, encara hem de posar nom i cara a milers d'exiliats, deportats i represaliats, encara queden desapareguts per recuperar i identificar víctimes de desaparicions forçades, que jeuen vergonyosament en fosses a cunetes, carreteres i prats. Ara no podem retrocedir.
 
Els avenços aconseguits gràcies a la pressió de les entitats memorialistes i de la societat en general que durant anys hem mantingut viu el record de la lluita per la llibertat i la democràcia, estan amenaçats seriosament si vencen, a les eleccions generals del 23 de juliol, les forces de la dreta i l’extrema dreta, representades pel Partit Popular i per VOX, que ja han anunciat la derogació de la llei de memòria democràtica aprovada fa tot just un any, així com la supressió de la Secretària d'Estat de Memòria Democràtica. És innegable la clara pretensió d'aquestes dues forces polítiques de recular i eliminar anys de feina i avenços en polítiques de memòria. Davant aquest escenari, les entitats de memòria històrica i democràtica ens emplacem, legítimament i responsablement, a mantenir la lluita per reivindicar el nostre passat democràtic, en clau de present i futur, passi el que passi aquest 23 de juliol.
 
Creiem necessari fer una crida al conjunt de la ciutadania perquè en aquesta data exerceixi el vot a favor de les forces polítiques que defensen clarament les polítiques de memòria democràtica, independentment del seu color o ideologia. Reivindiquem la memòria democràtica, com un patrimoni del conjunt de la ciutadania, compatible amb la diversitat d'orígens, tradicions culturals, pensament i sensibilitats que conformen la societat.
 
Per això, les entitats sotasignades demanem a la ciutadania el vot a les forces polítiques que segueixen lluitant per la memòria i els valors de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, i així tancar el pas a forces polítiques com el PP i VOX, que només volen esborrar el llegat democràtic i revisar i blanquejar la dictadura franquista.
 
Per això, el 23 de juliol cal votar lliurement allò que us dicti el cor, però sempre amb memòria, per evitar que desapareguin de les nostres institucions el reconeixement i la justa reparació a les víctimes de la dictadura. Perquè mai més no torni, ni el franquisme, ni el feixisme, ni el nazisme.
 
Promotors del document:
 
  • Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme.
  • Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya.
  • Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme a Espanya.
  • Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya.
  • Amical dels Antics Guerrillers de Catalunya.
Barcelona, 6 de juliol de 2023.
 
Si us voleu adherir a aquest Manifest com a persona o com Entitat
 
Feu un correu amb les vostres dades a à expresospolitics@gmail.com

A sus 90 años localiza al fin los restos de su padre en Cuelgamuros: "Estoy abrumado. Es un acto de normalidad democrática y derechos humanos"

 https://cadenaser.com/nacional/2023/07/05/la-emocion-del-hijo-de-uno-de-los-identificados-en-cuelgamuros-estoy-abrumado-es-un-acto-de-normalidad-democratica-y-derechos-humanos-cadena-ser/

Los forenses logran identificar los restos de cuatro víctimas del franquismo enterradas en una fosa común


El Valle de Cuelgamuros, en plena Sierra de Guadarrama.

Madrid

El pasado 12 de junio comenzaron las tareas de exhumación de víctimas del franquismo enterradas en el Valle de Cuelgamuros. Era una reivindicación histórica de los familiares, en concreto, se buscaba alrededor de 130 víctimas. Y esos trabajos, realizados por un equipo multidisciplinar compuesto por 15 técnicos, ya ha dado este miércoles sus primeros frutos al identificarse los restos de cuatro víctimas. Fausto Canales, hijo de uno de ellos, ha mostrado su satisfacción y alegría de que poco a poco se vaya cumpliendo el sueño de recuperar a sus seres queridos. Algo que ha conseguido a sus 90 años: "Estoy absolutamente abrumado. Es un acto de normalidad democrática y de derechos humanos".

Thanks for watching!
PUBLICIDAD
 

Más información

Fausto es hijo de Valérico Canales, una de las siete personas que fueron asesinados a la vez y que se conocen popularmente como Los siete de Pajares de Adaja. Todos ellos eran jornaleros en Pajares de Adaja, un municipio de Ávila, y pertenecían a la Casa del Pueblo de la localidad. Un mes después de que estallara la guerra, en agosto de 1936, un grupo de falangistas procedentes de un pueblo cercano se los llevó en una furgoneta y los asesinaron en Aldeaseca, otro municipio. Sus cuerpos fueron arrojados a una cuneta y tiempo después llevados a Cuelgamuros, antes conocido como Valle de los Caídos.

Los siete estaban enterrados en el columbario número 198 del Valle y allí han sido identificados ahora cuatro cuerpos, 87 años después de su asesinato. "Hemos logrado, después de toda la lucha, ya cuatro determinaciones de la caja 198 y, entre ellos, mi padre. De manera que faltan tres", ha puntualizado Canales en declaraciones a la SER. Los restos hallados pertenecen a Valérico Canales, Emilio Caro, Flora Labajos y Román González y queda por identificar a Celestino Puebla, Víctor Blázquez y Pedro Ángel Sanz. Fausto Canales también ha querido agradecer a quienes lo han hecho posible: "Estoy muy contento por el trabajo realizado por los técnicos y por la voluntad política que ha habido por el presente Gobierno de coalición".

En este sentido, y a pocos días de las próximas elecciones generales, ha reivindicado la necesidad de que estos trabajos sigan adelante. "Debe estar contento el movimiento memorialista, porque los trabajos continúan y esperemos que sigan este tipo de resultados positivos. Y tenemos la esperanza de que o bien la revalidación de este gobierno, o bien el gobierno que sea, permita y continúe esta labor de exhumaciones absolutamente humanitarias". A su juicio, estas identificaciones son "actuaciones de sanación democrática y es lo mejor que le puede ocurrir a un país".

130 víctimas por hallar

El equipo forense trabaja para rescatar los restos de alrededor de 130 víctimas en la Cripta del Santo Sepulcro. Los restos fueron encontrados en una caja, junto a otras víctimas, en el primer nivel de la cripta del Santo Sepulcro; abierta por primera vez desde 1956. Los familiares de los enterrados en Cuelgamuros serán recibidos por la Secretaría de Estado de Memoria Democrática el próximo lunes, para que conozcan los detalles sobre los trabajos.

El valle de Cuelgamuros, ubicado en la localidad de San Lorenzo de El Escorial, alberga la mayor fosa común de España con alrededor de 34.000 restos mortales de ambos bandos de la Guerra Civil.

"Llevamos 15 años esperando": las familias de los republicanos que siguen en Cuelgamuros critican que se haga política con las exhumaciones

"Llevamos 15 años esperando": las familias de los republicanos que siguen en Cuelgamuros critican que se haga política con las exhumaciones

04:03

Compartir