http://www.naciodigital.cat/delcamp/reusdiari/noticia/5523/memoria/anarcosindicalista/garcia/oliver/torna/ser/present/reus
Traductor: http://www.apertium.org/?lang=ca#translation
El militant reusenc va ser una de les figures més rellevants de la CNT durant la primera meitat del segle XX
Redacció | Actualitzat el 29/04/2014 a les 12:40h
Alguns dels veïns han estat presents durant l'acte. Foto: Laia Solanellas
La memòria del militant anarcosindicalista reusenc i una de les figures més rellevants de la CNT durant la primera meitat del segle XX, Joan Garcia Oliver, torna a estar present a la ciutat de Reus. L'Ajuntament ha inaugurat aquest dimarts una placa a la casa on va néixer Garcia Oliver, situada al carrer Sant Elies, 30-32, amb la presència d'alguns dels veïns que habiten a l'edifici actual, i l'absència de representació de la CUP de Reus, que va ser de fet qui emplaçar al consistori a fer aquest reconeixement.
La memòria del militant anarcosindicalista reusenc i una de les figures més rellevants de la CNT durant la primera meitat del segle XX, Joan Garcia Oliver, torna a estar present a la ciutat de Reus. L'Ajuntament ha inaugurat aquest dimarts una placa a la casa on va néixer Garcia Oliver, situada al carrer Sant Elies, 30-32, amb la presència d'alguns dels veïns que habiten a l'edifici actual, i l'absència de representació de la CUP de Reus, que va ser de fet qui emplaçar al consistori a fer aquest reconeixement.
Joan Garcia Oliver (Reus, 1902-Guadalajara, Mèxic, 1980) va ser un sindicalista i polític anarquista que va arribar a ser ministre de Justícia en el govern republicà presidit pel socialista Francisco Largo Caballero en representació de la Confederació Nacional del Treball – Federació Anarquista Ibèrica des de novembre de 1936 a maig de 1937. Inicià l’organització de les Escoles Populars de la Guerra i va posar en funcionament els camps de treball per als detinguts polítics. Durant els fets de maig de 1937 exhortà els cenetistes de Barcelona que deixessin la lluita als carrers de Barcelona, cosa que més tard li va ser durament criticada. Exiliat l’any 1939 coincidint amb la derrota republicana, s’instal·là a Suècia, Veneçuela i Mèxic. Va escriure un llibre de memòries, «El eco de los pasos».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada