Els professors Maria Conca i Josep Guia imparteixen a Ondara una conferència sobre la vida de la militar de Beneixama.
16 de maig de 2022 - 06:00h
Abans que empassar-se la gala d'Eurovisió amb el mos a la gola, els amics d'Esmorzar de la Terra-Espai de Debat i l'Associació cultural Ocell van gaudir a Ondara (la Marina Alta) del relat sobre la vida de la comandant republicana Encarna Hernández Luna, a càrrec dels professors Maria Conca i Josep Guia, històrics activistes del nacionalisme valencià. En l'actualitat, Josep Guia és el representant pel País Valencià del Consell per la República.
La xerrada, organitzada per Vicent Serra, va desvelar la fantàstica història d'aquesta militar de l'exèrcit de la República, nascuda a Beneixama (l’Alcoià), que va acabar sent espia de la Unió Soviètica sota les ordres de Stalin. Els professors Conca i Guia han escorcollat entre investigacions acadèmiques, veïns i família d'aquesta dona que va ser la primera a comandar un batalló en primera línia a la Brigada Mixta de Metralladores del V Regiment.
Criada a Narbona i Madrid, des de joveneta va formar part de les Joventuts, primer, i després del Partit Comunista d'Espanya. En arribar la guerra, es va incorporar voluntària a la 22a Brigada Mixta de Metralladores del Cinqué Regiment. Va anar ascendint per mèrits de guerra a la 11a Divisió, a les ordres de l'històric comandant Enrique Líster, i va arribar a ser capitana el 1937 de l'exèrcit regular de la República.
Cal destacar que en aquell moment el govern espanyol ja havia retirat les dones del front en la que va ser la primera guerra on les dones combatien armades junt amb els homes. Encarna Hernández, Lluna, com se la coneix al poble, va continuar a primera línia guanyant guardons i va aconseguir la graduació més alta de les 31 dones oficials. Després de la batalla de l'Ebre va ser ascendida a comandant de Brigada i la confirmació en el càrrec de capitana va ser publicada al Diari Oficial del Ministeri de Defensa republicà, com consta als arxius de guerra.
Mentre combatia a la Serra de Madrid va conéixer el brigadista cubà Alberto Sánchez, amb qui es casaria després de la batalla de Guadalajara. Va celebrar la cerimònia Enrique Líster. El seu marit va morir el 25 de juliol defensant Brunete. Coetanis de Pablo Neruda, de qui es van fer amics, el poeta xilé els va dedicar un poema.
L'Institut no. 100
En acabar la guerra tota la família es va exiliar. Lluna va creuar la Jonquera el 1939 i va arribar fins a Moscou, on des del 1941 va estudiar a l'Institut no. 100 per a formar-la al servei del Soviet Suprem. L'avalaven les batalles lluitades contra el feixisme a Espanya. Amb una formació escassa, ja que era costurera, hi va estudiar història del Partit Comunista i els idiomes rus i alemany.
«Moderada i disciplinada, amb capacitat de comandament i d'assumir responsabilitats», segons la fitxa escolar, el govern de la Unió Soviètica va qualificar-la com a «apta» per a utilitzar-la d'espia a l'estranger. Lluna ja parlava altres idiomes: llengua materna -el valencià-, espanyol i francés, de les seues estades a Madrid i Narbona. Explicava Josep Guia la importància del coneixement d'una llengua materna a la Rússia soviètica.
La seua primera missió va ser a París en acabar la guerra. Allí feia de costurera i passava informació al KGB. Després la van enviar a Mèxic, on va treballar cuidant un vell escriptor, de qui encara es desconeix el nom. L’última missió va ser a Quebec i Mont-real (Canadà) on va treballar en uns grans magatzems fins que va morir el 2002 o 2004 d'un accident de cotxe.
Ho explicava per telèfon, recorda Maria Conca, la seua neboda, que encara viu a França i a la qual va visitar en tres ocasions.
Els professors Conca i Guia continuaran amb aquesta investigació de la Memòria Democràtica que el franquisme va intentar negar i esborrar. Queda encara per conéixer el seu entorn a Mèxic i el Canadà, per a saber quina informació va poder passar a la Unió Soviètica abans que caiguera el 1990 darrere del mur de Berlín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada