“Tot el que diem està documentat, aquest home no sap de què parla”. Teresa Armengot, professora jubilada de geografia i història i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló qüestiona de pla la decisió de l’edil de Cultura de Vox de l’Ajuntament de Borriana, Jesús Albiol, de retirar unilateralment la placa d’homenatge a les víctimes del franquisme de la presó de La Mercé de la localitat castellonenca.
El PSPV-PSOE va anunciar accions legals contra la decisió d’Albiol, titlada de “covarda” per part de la portaveu socialista de Borriana, Maria Josep Safont. D’altra banda, la Plataforma per la Tolerància, que integra entitats i col·lectius de Borriana, ha convocat dimarts una concentració “contra els atacs a la llibertat i la memòria democràtica”.
El regidor d’extrema dreta, també diputat autonòmic, va sostindre que la placa contenia “errors històrics clars i dades falses”. Es tracta d’una placa discreta en memòria de les víctimes del franquisme de la localitat instal·lada a la Casa de la Cultura de la localitat, l’antic convent que va acollir durant la postguerra una presó.
L’historiador Juan Luis Porcar, investigador de referència sobre la repressió franquista a Castelló, recorda en la seua última monografia que l’espai va acollir, entre el 9 d’abril de 1939 i el 23 de setembre de 1942, un total de 3.506 presos (3.506 homes i 117 dones) “en unes condicions d’inhabitabilitat deplorables”.
Juan Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, és autor d’Un país en gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló, editat per la Universitat Jaume I. Porcar xifra en 99 els veïns de Borriana afusellats entre juny del 1938 i maig del 1948, entre ells l’alcalde, Vicente Moliner Merlos, el vicepresident de la Diputació de Castelló, José Hernández Merlos, i el diputat provincial Hilario Ferrer Cherta.
El regidor de Vox va revelar que ha encarregat a un tècnic municipal una investigació sobre les “dades reals històriques” dels fets esdevinguts a la presó de La Mercé. La historiadora Teresa Armengot desgrana les fonts documentals sobre l’experiència carcerària en l’edifici. “Vam trobar documentació en l’arxiu provincial i, a més dels expedients penitenciaris i dels consells de guerra, també vam trobar el llibre d’altes i baixes de la presó de La Mercé”, explica a elDiario.es.
Els especialistes en la repressió franquista a la província de Castelló també compten amb les fonts orals que al llarg dels últims anys han arreplegat, a més de la bibliografia especialitzada i dels testimoniatges memorialístics, entre els quals destaquen les memòries del diputat Vicente Marco Miranda.
El convent va ser una presó de la rereguarda republicana, amb uns 115 presos, entre acusats de formar part de la quinta columna i quatre militants de la CNT vinculats a l’assassinat d’un dirigent socialista. Amb l’entrada de les tropes franquistes, la presó de La Mercé es va usar per a alleugerir el confinament de la presó de Castelló, completament col·lapsada.
Armengot destaca les terribles condicions que van patir els 3.506 presos que van ser tancats en l’antic convent: “Males condicions higièniques, sarna, amuntegament, malalties i tortures sistemàtiques”. La historiadora destaca tres fotografies localitzades pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló que van immortalitzar els presos al pati.
“La presó era una caixa de ressonància per a tot el poble, se sentien els crits i els trets, la gent anava a portar menjar als seus familiars i els presos els portaven lligats amb una corda per a anar al consell de guerra”, afirma Teresa Armengot.
L’especialista en repressió franquista destaca la troballa del llibre d’altes i baixes de la presó de Borriana. “Per això tenim les dades exactes, hi figura el nom de la persona, la procedència, l’edat, la professió i la causa de la baixa, o per trasllat o per afusellament o mort”, diu Armengot. “Va haver-hi una mortalitat bastant alta, d’unes 24 persones, per tuberculosis, caquèxia o septicèmia”, afig.
Dones o filles de rojos
En La Mercé van ser empresonades 117 dones, “no per una militància política específica, sinó per ser dones o filles de rojos”, tal com han acreditat els estudis de gènere sobre la repressió franquista. En l’espai, “van nàixer xiquets”, postil·la Teresa Armengot. Els especialistes del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló també tenen documentada una fuga de set presos el 1941.
Reconvertit a la Casa de la Cultura, l’antic convent acollia una placa, no massa visible, instal·lada el 2016 per acord del PSPV-PSOE, Compromís i Podem. “En memòria de les dones i homes que van patir persecució franquista per buscar la llibertat”, deia la inscripció, que contenia les xifres de presos oriünds de Borriana que van passar per la presó.
Teresa Armengot, que va treballar fins a la seua jubilació de professora a Borriana, lamenta que els objectius prioritaris del polèmic regidor de Vox de la localitat siguen “el feminisme, el valencià i la memòria històrica”. “Se senten els amos”, conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada