https://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Angelina-Gatell-olvidate-de-las-firmitas-no-te-conviene
«Angelina Gatell, olvídate de las firmitas, no te conviene»
L’abril del 1962, la vaga dels miners asturians per aconseguir millores salarials i en les condicions de treball va ser un dels principals desafiaments a què es veia sotmès el règim franquista des del final de la Guerra Civil. No eren les primeres vagues que hi tenien lloc, però van representar un salt quantitatiu en el nivell de les protestes. El govern declarà l’estat d’excepció a Astúries i hi imposà una forta repressió, si bé al final hagué de cedir en algunes de les millores reclamades. La repercussió del moviment propicià el sorgiment de vagues de solidaritat en diversos punts de l’Estat i que sectors d’intel·lectuals i estudiants també es pronunciessin al seu favor. Ja en aquells moments surten manifestos a favor de la causa minera. Però serà la continuació de la repressió contra els miners, amb casos de tortures inclosos, la que conduirà, ja al setembre de 1963, a la carta de 102 intel·lectuals dirigida al ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, demanant-li explicacions sobre diversos casos d’abusos. Al costat de noms tant coneguts com els de Vicente Aleixandre, Pedro Laín Entralgo, José Bergamín, Josep Maria Castellet, Carlos Barral o Juan Goytisolo, entre molts d’altres, també hi estampà la seva signatura «Angelina Gatell (Poetisa)». Aquest fet, en la seva pròpia percepció, li estroncaria la carrera artística.
Angelina Gatell i Comas havia nascut a Barcelona el 8 de juny del 1926 en una família treballadora, amb pocs recursos econòmics; el seu pare, gran afeccionat al teatre, havia format part d’una companyia amateur. Tot just acabada la traumàtica Guerra Civil, els Gatell es traslladen primer a València i després a Burjassot. En l’adolescència, Angelina descobreix el plaer de la lectura, sobretot de textos teatrals i de poesia, i el verí del teatre la porta a integrar-se en el món del teatre d’afeccionats, on, durant uns anys, desenvoluparà una intensa activitat al costat d’Eduardo Sánchez Lázaro, que el 1954 es converteix en el seu marit.
Angelina Gatell, com a Fedra, en la interpretació de l’obra teatral “Hipólito”, al teatre romà de Sagunt (1958)
Per intentar prosperar, l’any 1959 el matrimoni s’instal·la a Madrid. En l’aspecte creatiu, Angelina Gatell pot conrear l’amistat amb altres escriptors del moment, sobretot en les tertúlies del Café Gijón. I, en l’apartat professional, intenta aprofitar l’experiència dramàtica dels escenaris valencians per fer-se un lloc en les emissions teatrals de la nova Televisión Española. Així, obté l’oportunitat de fer petits papers en diverses retransmissions –en aquella època s’havien de fer en directe– fins que, a finals del mateix any 1959, té l’oportunitat de cobrir, amb molt poca antelació, una baixa en un paper important. Segons la mateixa Gatell recordarà anys després, malgrat que tothom va reconèixer que se n’havia sortit molt bé, aquest fet no representà cap millora en la situació com a actriu. Sense deixar la interpretació, on trobarà un camp professional més expedit serà en el món del doblatge, àmbit en què comença una carrera laboral que la portarà des de les beceroles del gènere fins a dirigir una de les principals empreses del sector.
La relació amb TVE no es limitarà a les intervencions com a actriu de repartiment, també hi participarà com a guionista. I, si ja el fet de no prosperar en la interpretació fa entreveure problemes amb la seva actitud política –ni que aquesta s’hagués manifestat fins aleshores sense un gran compromís públic–, serà en l’etapa de guionista on les divergències amb els responsables de l’ens públic es manifestaran de manera més contundent.
Després d’haver-hi escrit alguns guions considerats per Gatell com a menors, TVE accepta produir una biografia de Marie Curie en cinc capítols a partir del guió que havia elaborat. El rodatge tira endavant i, fins i tot, s’anuncia l’inici de la seva emissió per al dilluns 10 d’agost del 1964, però a l’hora de la veritat no s’arriba a emetre.
«Boceto para caracterización y atuendo de Madame Curie». Dibuix
Gatell demana explicacions i li diuen que la raó era, precisament, perquè l’any anterior havia signat la carta a favor dels miners asturians. De fet, just després de fer-se públic aquest document, el setembre de 1963, l’aleshores director general d’Informació, Carlos Robles Piquer (a la vegada, cunyat de Manuel Fraga Iribarne), l’havia convocada per comminar-la a retractar-se de la signatura, tot assegurant-li un futur prometedor a TVE si així ho feia. Però Gatell no es feu enrere; és més, de la seva actitud resistent se’n feren ressò tant les emissions clandestines de Radio Pirenaica com l’edició en anglès de la revista Ibérica: for a free Spain, dirigida des de Nova York per Victoria Kent: en el número del 15 de novembre de 1963 es contraposa la seva actitud a la del pintor Mateos, que sí que es va retractar.
Després de la censura del 1964, els cinc capítols de Marie Curie s’emeten finalment a finals de juny i principis d’agost de 1966. Amb un canvi, però, sorprenent: el guió és el mateix però en els crèdits hi apareix un guionista diferent, Luis Calvo Teixeira. Davant d’aquesta situació, Gatell, aconsellada per la seva amiga l’escriptora Carmen Conde, posa els fets en mans d’un advocat de prestigi, el futur alcalde de Madrid Enrique Tierno Galván. El recorregut judicial donarà fruits i Angelina Gatell serà reconeguda com a guionista de la sèrie i indemnitzada –amb uns diners que, segons diu, inverteix en unes estanteries per als seus llibres–.
Informació sobre la sèrie “Marie Curie” en ser emesa l’any 1966, publicada a “Tele guia”; hi consta Luis Calvo Teixeira com a guionista
Com a anècdota, els intents previs perquè el litigi no tirés endavant portarien Gatell i el seu marit a una entrevista amb el cap de Programació de TVE, un encara desconegut Adolfo Suárez. Els anys següents, Gatell tornaria a presentar-hi propostes de guions, algunes fins i tot suggerides pel mateix Suárez, d’altres en col·laboració amb Carmen Conde (com la sèrie «Cada mujer en su vida»), però no n’hi hagué cap que acabés de reeixir. I encara hagué de sentir de llavis de Suárez: «Olvídate de las firmitas, no te conviene.»
Justificant de recepció dels guions de la sèrie “Marie Curie”, enviats per Angelina Gatell a la Sociedad General de Autores de España (1966)
Aquest episodi no és l’únic en què Angelina Gatell topà amb el règim. En una altra ocasió, de datació imprecisa en les seves memòries, va fer unes proves per ser locutora de Radio Nacional. Però la prova va acabar de manera abrupta en negar-se a acabar la prova de locució amb el preceptiu «Viva Franco, Arriba España».
Angelina Gatell fou una persona conseqüent amb els seus ideals republicans i democràtics; en una època de control ferri de l’opinió pública i privada, això li va ocasionar l’ostracisme professional en l’escena artística i li va impedir bolcar-se en la creació literària amb la plenitud que hauria volgut.
Jaume Clarà. Secció de Col·leccions Generals
Anna Gudayol. Secció de Manuscrits
______________________________________________
Bibliografia
Angelina Gatell. Memorias y desmemorias. Madrid: AISGE: AISGE Fundación: T&B Editores, 2012
Fausto Miguélez. La Lucha de los mineros asturianos bajo el franquismo. Barcelona: Laia, 1977
«Los intelectuales contra las represiones en Asturias».Ibérica: por la libertad = Ibérica: for a free Spain. New York. Volume 11, no. 10 (octubre 15, 1963).
«Sin permiso de la censura: información de nuestro corresponsal en España»., Ibérica: por la libertad = Ibérica: for a free Spain. New York. Volume 11, no. 11 (noviembre 15, 1963)
https://www.foroporlamemoria.info/documentos/2005/jordi_grau_jul2005.htm
| |||||||||||||||||||||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada