La Presó del Remei: la memòria d’una repressió que encara reclama veritat
Durant massa temps, quan parlem de la repressió franquista a Llíria, hem posat el focus sobretot en els 113 veïns i veïnes afusellats. Però la repressió va ser molt més àmplia, més profunda i més cruel. També va tindre murs, barrots, fam, malalties, tortures, humiliacions i vides trencades. I un dels seus principals escenaris va ser la Presó del Remei (hui Convent Trinitari).
En la documentació històrica apareix amb diverses denominacions: Presó Comarcal del Remei, Presó Habilitada del Remei i, en els segells oficials que apareixen en les fitxes dels presos, “Prisión Nueva del Remedio”. Noms diferents per a un mateix espai que va acabar convertint-se en un dels símbols més colpidors de la repressió franquista a Llíria.
La investigació que estic concloent ha permés identificar ja més de 1.500 persones empresonades en este centre. Més de 1.500 històries personals darrere d’un número. Homes i dones —famílies senceres colpejades per la repressió— que van patir empresonament, misèria, fam, malalties, por i, en molts casos, tortures i unes condicions absolutament inhumanes.
Una presó concebuda per a un nombre limitat de persones que va arribar a concentrar-ne moltes més. Un espai reduït convertit en instrument de càstig, humiliació i destrucció. Perquè la repressió no començava ni acabava davant un escamot d’afusellament. També es feia entre quatre parets, darrere d’uns barrots, deixant morir lentament les persones.
Llíria va ser, en este sentit, una expressió brutal de la repressió franquista: presons, afusellaments, eixiliats, fosses i morts a l’Hospital Militar. Una geografia de la repressió que encara necessita ser investigada, documentada i explicada.
Este treball naix de moltes hores de recerca, de consultar documents, fitxes, arxius. Però, sobretot, naix d’una convicció: no podem permetre que aquelles persones desapareguen també de la nostra memòria.
Estic acabant una investigació que fa molt de temps que estic treballant i que prompte veurà la llum. Vull posar noms, dades i història allí on durant massa temps hi hagué silenci.
Perquè la memòria no és venjança. La memòria és veritat. La veritat és el primer pas cap a la justícia. I la justícia, juntament amb la reparació i el reconeixement, és el deute que encara tenim amb totes les persones que van patir la repressió franquista.
Més de 1.500 persones ja tenen un lloc en esta història. I encara en queden moltes per recuperar.
JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada