|
#45
|
Butlletí Memòria Democràtica |
 |
|
Divendres,
30 de novembre de 2012
|
||
|
Memorial Democràtic
Una institució de la
Generalitat de Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria
democràtica entre 1931 i 1980.
|
|
Sumari
|
|
·
·
·
·
·
 |
|
:: Destaquem
|
|
4 de desembre
Auditori del Departament de Governació i Relacions Institucionals Via Laietana, 26 Barcelona
11 de desembre
Auditori de la Biblioteca Francesca Bonnemaison Sant Pere Més Baix, 7 Barcelona
Des de l'inici de la Guerra Civil, amb l'intent de cop d'estat,
Catalunya va patir una allau de violència que afectà un sector important de
la societat. Per intentar protegir a les persones que van ser perseguides, la
Generalitat, conjuntament amb d'altres institucions republicanes i persones
anònimes, va tenir la voluntat ferma de salvar-les. Lluís Companys, Ventura
Gassol i Josep M. Espanya, entre d'altres, van destacar en aquesta tasca.
L'objectiu de les jornades, organitzades pel Memorial Democràtic, és
donar a conèixer, a través d'especialistes i testimonis, aquest episodi tan
important, i al mateix temps tan desconegut, de la Guerra Civil a Catalunya.
El 4 de desembre, hi participaran la historiadora Queralt Solé,
que parlarà del marc històric, i Mireia Vives Puig, néta d'Ignasi Puig Elias,
explicarà com el seu avi va salvar la vida durant els primers mesos de
guerra. La introducció al context històric de l'11 de desembre anirà a càrrec
de la historiadora Teresa Abelló. Posteriorment, Jordi Vila-Abadal parlarà
del seu pare, Lluís Vila d'Abadal, que tingué una actitud destacada en el
salvament de moltes persones perseguides per motius religiosos. Les jornades
són gratuïtes. Els participants podran sol·licitar un certificat
d'assistència.
|
|
Fins al 25 de març
Inauguració: Dimarts, 11 de desembre, a les 11 h Castell de Montjuïc Pati d'armes (Sales 18 i 19) Ctra. de Montjuïc, 66 Barcelona L'exposició fotogràfica de Sergi Bernal tracta la repressió dels mestres de la República posant el focus en l'Antoni Benaiges, mestre de Mont-roig del Camp assassinat l'any 36 a Burgos i amagat a una fossa comuna durant 75 anys,
a una escola rural republicana de principis dels anys '30,
un mestre català innovador llança un experiment inèdit en aquelles terres de
premsa escolar. Els quaderns publicats per aquella impremta pels alumnes
d'aquell perdut llogarret viatjaran fins a França, Mèxic, Argentina i Cuba.
El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els
primers dies de la Guerra Civil.
Setanta cinc anys després d'aquell assassinat, el relat d'una
utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a
testimoni un fotògraf.
|
|
 |
|
:: Audiovisuals
|
|
Dilluns, 3 de desembre
Casa América Catalunya Còrsega, 299 Barcelona
Casa Amèrica Catalunya inaugura la II Mostra de Curtmetratges
per la Identitat - Catalunya amb la projecció fora de concurs del film
argentí Fotos de familia. La
historia de los Pujadas i una taula rodona sobre cinema i
identitat.
Fotos de familia. La historia de los
Pujadas (Argentina, 2011, 60'), d'Eugenia Izquierdo, és un documental
en el qual Víctor Pujadas reconstrueix la història de la seva família,
segrestada i assassinada a la ciutat argentina de Córdoba el mes d'agost de
1975.
A la posterior taula rodona sobre cinema, identitat i memòria intervindran Gabriel Jacovkis, membre de l'Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM), organitzadora de la mostra; Víctor Pujadas, protagonista del documental; Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Ugo Brusaporco, director del Sangiò Festival de Verona; Juan Ferrer, director de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, i Antoni Llorens, crític cinematogràfic.
La II Mostra de Curtmetratges per la Identitat - Catalunya,
organitzada per l'Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM) amb
la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i
Casa Amèrica Catalunya, presenta un conjunt de curtmetratges que reflexionen
sobre el que suposa el robatori de la identitat, el seu reconeixement i
recuperació, i les conseqüències personals i socials que comporta.
|
|
|
|
|
:: Conferències
|
|
Dijous 13 de desembre, a les 19 h
Can Riera. Espai de Memòria de l'Hospitalet Riera de l'Escorxador, 17 L'Hospitalet de Llobregat
La família Vargas Gómez, veïns de l'Hospitalet, explicarà la
seva experiència en la recerca, durant 60 anys, de les restes del seu pare, i
parlarà de les vicissituds del procés de recerca durant la dictadura i la
transició.
Posteriorment, Manuel Perona, president de l'Associació per a la
Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, presentarà l'entitat, els
objectius, les seves activitats i la situació actual de la recuperació de
cossos de víctimes a Catalunya i a l'Estat.
|
|
18 de desembre, a les 19 h
Museu d'Història de Catalunya Plaça de Pau Vila Barcelona
Amb motiu de la cloenda del programa d'activitats "La nit
tràgica" (50è aniversari de la riuada al Vallès), el Museu d'Història de
Catalunya acull una taula rodona sobre aquests fets. Hi participaran Agustí
Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya; els historiadors Jordi
Calvet, Martí Marin i Lluís Sales, coautor del llibre La riuada de Franco, i
Jaume Valls, periodista i autor del llibre La
riuada de 1962. La
catàstrofe que sacsejà la Terrassa invertebrada del franquisme.
Abans de la taula rodona es projectarà la pel·lícula La noche del martes,
obra del fotògraf i cineasta sabadellenc Joan Llobet. Va ser rodada entre
1962 i 1963, i és un testimoni excel·lent del dia després de la riuada de
1962, i dels dies de tot l'any següent.
|
|
|
|
|
:: Espectacles
|
|
Diumenge, 2 de desembre
Espais Memòries Museu Comarcal de Manresa Via Sant Ignasi, 36 Manresa
L'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa acull un recital
poètic i musical que, amb el títol "El temps. com un retaule trencat.
Del barroc a la guerra civil i l'exili", farà un repàs dels moments de
l'obra d'art des de la seva creació en l'època del Barroc fins a la seva
destrucció, durant la Guerra Civil. Amb aquest acte es posa punt final
a la segona temporada de l'Espai Memòries, que ha portat el títol de
"Destruccions i Reconstruccions: la violència contra el patrimoni
artístic a Manresa arran de la Guerra Civil.
La interpretació musical anirà a càrrec dels alumnes del
Conservatori Municipal de Música de Manresa i la interpretació dels textos
del Grup de Teatre 'Els Carlins'. La selecció de textos ha estat feta per
Jordi Estrada. L'acte és organitzat pel Conservatori Municipal de Música de
Manresa, el Museu Comarcal de Manresa, l'Ajuntament de Manresa i el Memorial
Democràtic, amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de
Manresa i de l'artista Jesús Galdón.
|
|
|
|
|
:: Exposicions
|
|
De l'11 al 27 de desembre
Inauguració: Dimarts, 11 de desembre a les 19 h Federació Obrera Jacinct Verdaguer, 48 Molins de Rei
De l'11 al 27 de desembre, es podrà visitar a Molins de Rei
l'exposició 'La maternitat d'Elna'. La mostra explica com en el context de
finals de la Guerra Civil, quan centenars de milers de republicans es van
veure obligats a exiliar-se, al sud de França, es van improvisar "camps
d'acolliment" deficitaris en condicions sanitàries i de supervivència.
En aquestes condicions les vides de les exiliades embarassades i els nadons
estaven en perill. La infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va llogar el Château
Bardou, un palauet abandonat als afores de la localitat rossellonesa d'Elna,
i hi va instal·lar una maternitat on acollir parteres procedents dels
diferents camps de la zona. Elisabeth Eidenbenz va morir a Zuric el 23 de
maig de 2011. L'any 2002 havia estat distingida per l'Institut Yad Vashem de
Jerusalem amb la Medalla dels Justos entre les Nacions; el 2006, amb la
medalla de l'Orde Civil de la Solidaritat, atorgada per la reina Sofia, i la
Creu de Sant Jordi, la més alta distinció concedida per la Generalitat de
Catalunya. El 2007 fou condecorada amb la Legió d'Honor per la República
Francesa.
|
|
Fins al 20 de gener de 2013
Sala polivalent del Centre d'Interpretació 115 dies de Corbera d'Ebre Carrer Freginals, 18-24 Corbera d'Ebre
L'exposició Catalunya
bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les
infraestructures catalanes, ha estat produïda pel Memorial
Democràtic amb motiu dels 75 anys dels bombardeigs sobre Catalunya.
La mostra consta de dos àmbits: Catalunya bombardejada i Bombardeigs a les centrals
hidroelèctriques. En el primer es tracten els bombardeigs sobre
tot Catalunya, amb especial atenció a les ciutats referents de la massacre i
s'incideix en la resistència ciutadana, materialitzada en la construcció de
centenars de refugis antiaeris per fer front als atacs indiscriminats de
l'aviació feixista. En el segon àmbit es recull un episodi poc conegut però
de gran transcendència: els bombardejos sobre les centrals hidroelèctriques
amb l'objectiu de paralitzar la indústria catalana.
|
|
Fins al 15 de desembre
Biblioteca de la Serra plaça de Cristóbal Ramos, 1 Sabadell
Les riuades del 1962 són a la memòria de molts sabadellencs. Es
tracta d'un episodi tràgic que deixà empremta en carrers, cases, indústries i
persones. El 25 de setembre del 1962, en menys d'una hora, els serveis
meteorològics municipals registraren 95,2 litres per metre quadrat caiguts
sobre Sabadell.
L'embat de l'aigua s'endugué el treball, les il·lusions i també la vida de 32 sabadellencs. La successió de riuades del 25 de setembre, del 4 i del 7 de novembre del 1962 afectà infraestructures bàsiques com ara les vies del tren, el pont de Castellar o el pont de la carretera de Mollet, així com a centenars d'empreses i habitatges. En el cinquantè aniversari dels fets, el municipi recorda la destrucció i els morts, així com la reacció política, social i econòmica que s'esdevingué a la ciutat després de les riuades.
L'exposició, produïda i coordinada pel Museu d'Història de
Sabadell, ha estat comissariada per l'historiador Lluís Sales i Favà i
pel fotògraf Sergi Fernàndez Moure.
|
|
Del 30 de novembre de 2012 al 6 de gener
de 2013
Centre d'interpretació de la Guerra Civil Ermengol Piró Major, 19 Alcoletge
La dècada dels anys trenta del segle XX va ser una època de
canvis que se succeïen a una velocitat de vertigen. Canvis que reconeixien
les voluntats de diversos col·lectius de dones i d'homes que exigien
transformar les relacions entre la ciutadania i les institucions públiques i
també les relacions entre els sexes. En la recerca exploratòria de noves
expectatives vitals que el nou marc polític i legislatiu obria, hi va haver
una aposta decidida per la cultura, especialment per part de les dones
convençudes de la seva capacitat emancipadora. Els plafons que conformen
aquesta mostra, organitzada per l'Institut Català de les Dones i el Memorial
Democràtic, permeten conèixer aquest període de la història tot oferint-nos
un recorregut per les quatre etapes més destacades del període 1931-1978 des
del punt de vista de les dones.
Jornades sobre guerra civil
Inscripcions: Ajuntament d'Alcoletge (tel. 973 196 011)
30 de novembre
08.15 h Lliurament de credencials
18.30 h Primera sessió. Presideix Jaume Barrull (Universitat de
Lleida)
1 de desembre
10.00 h Segona sessió. Presideix Carles Santacana (Universitat de Barcelona)
|
|
|
|
|
:: Homenatges
|
|
Exposició 'Catalunya bombardejada'
Fins al 8 de gener de 2012 Masia d'en Cabanyes Vilanova i la Geltrú
Ruta guiada de defensa de les costes
Dissabte, 1 de desembre de 2012, a les 9.30 h
Ruta els bombardeigs aeris a Vilanova i
la Geltrú
Diumenge, 2 de desembre de 2012, a les 11 h
Visites guiades al refugi antiaeri de
l'església Sant Antoni Abad de Vilanova i la Geltrú
Dissabte, 15 de desembre de 2012
Presentació del llibre 'El Penedès sota
les bombes (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf). Crònica d'un setge aeri,
1937-1939'
Dimecres, 19 de desembre de 2012, a les 19.30 h Foment Vilanoví Santa Madrona 1, Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú, Sitges i Cubelles se sumen al conjunt de
municipis catalans que al llarg d'aquest 2012 i 2013 duran a terme actes
d'homenatge per commemorar els bombardeigs indiscriminats de l'aviació
italiana i alemanya durant la Guerra Civil i acull 'Catalunya Bombardejada',
l'exposició que commemora els bombardeigs. La mostra és un homenatge a les
més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardeigs
indiscriminats de les aviacions italiana i alemanya durant la Guerra Civil.
Explica com afectaren els bombardeigs, quins danys comportaren, quina
resposta provocaren entre la població civil i què es pretenia amb aquests
atacs sistemàtics.
L'exposició es podrà visitar a Vilanova i la Geltrú fins al 8 de
gener. Continuant amb l'agenda d'activitats vinculades a la commemoració,
dissabte dia 1 de desembre hi haurà la ruta guiada de defensa de les costes,
diumenge dia 2, la ruta els bombardeigs aeris a Vilanova i la Geltrú. I
dissabte dia 15, visites guiades al refugi antiaeri de l'església Sant Antoni
Abad de Vilanova i la Geltrú. El dia 19 de desembre hi haurà la presentació
del llibre El Penedès
sota les bombes (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf). Crònica d'un setge
aeri, 1937-1939 de Ramon Arnabat i David Iñiguez (Coord.), Adrián
Cabezas i David Gesalí. La presentació anirà a càrrec de Jordi
Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, Albert Tubau, vicepresident
de l'Institut d'Estudis Penedesencs, i dels autors Ramon Arnabat, Adrián
Cabezas i David Íñiguez.
|
|
Diumenge 2 de desembre, a les 12 h
Castell de Falset Falset
Aquest acte d'homenatge als presoners i represaliats pel
franquisme que van estar reclosos a la presó del Castell de Falset, al qual
assistirà el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, ha estat
promogut per l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona
i ha rebut el suport de l'Ajuntament de Falset, la Diputació de Tarragona i
el Memorial Democràtic. A més del director del Memorial Democràtic, hi
participaran també l'alcalde de Falset, Jesús Torralba; Toni Oresanz, periodista,
i Pere Audi, testimoni.
Fins a 103 persones de Falset van ser detingudes i recloses a la
presó i, posteriorment, traslladades a presons de Tarragona. La majoria van
anar a parar a la presó de Pilats, van ser jutjades pel règim
franquista i 14 van ser afusellades (en total, durant el període 1939-1943 va
ser afusellades 52 persones de la comarca del Priorat). Durant l'acte
s'inaugurarà un plafó explicatiu dels fets i una placa commemorativa.
|
|
|
|
|
:: Premis
|
|
El jurat popular del Premi Romà Planas i Miró de Memorials
Populars ja ha triat les cinc obres finalistes d'aquest certamen, organitzat
anualment per l'Arxiu de la Memòria Popular. Aquesta iniciativa de
l'Ajuntament de la Roca del Vallès, que enguany ha arribat a la 15a edició,
premiarà una de les cinc obres finalistes. El lliurament del premi serà
diumenge, 1 de desembre, a l'Auditori del Centre Cultural la Roca del Vallès.
Les obres finalistes són Nosaltres, els Julians, d'Antònia
Cervai; Mi vida según yo,
d'Angel Infantes; Costumbres
y tradiciones, oficios y paisajes, de Fortunato Peña; Memorias de una niña de la guerra,
de Margarita Saborit, i Una
vida que se fue... 25 años de sindicalismo, de Joan Samper.
Durant l' acte de lliurament del Premi s'atorgarà, també, la menció especial
del jurat popular que enguany ha estat per a l'obra La meva vida, de Berta
Roqué.
|
|
|
|
|
:: Seminaris
|
|
Dijous i divendres 13 i 14 de desembre
Auditori Mercè Rodoreda Edifici Mercè Rodoreda Universitat Pompeu Fabra Ramon Trias Fargas, 25 Barcelona
L'arqueologia dels crims contra la humanitat i el genocidi ha
esdevingut un component essencial de la investigació de crims contra aquest
tipus de delictes. A més de proporcionar la documentació necessària per
provar-los, dóna suport als tribunals internacionals, a les famílies de les
víctimes perquè entenguin què va passar, i a la justícia transicional. És,
també, una eina important en la preservació de la memòria històrica.
Les jornades, organitzades per la Universitat Pompeu Fabra,
analitzaran els diferents vessants de la contribució de l'arqueologia en la
persecució dels crims contra la humanitat i el genocidi. El dia 14, en la
sessió "Arqueologia i polítiques de memòria", Jordi Palou-Loverdos,
director del Memorial Democràtic, intervindrà, a les 17.45 h, amb la
conferència "Polítiques memorials, patrimoni material i immaterial a
Catalunya, Espanya, Rwanda i RD Congo".
|
|
|
|
|
:: MUME
|
|
15 de desembre, a les 11 h
Museu Memorial de l'Exili (MUME) Major, 43 La Jonquera El llibre inclou textos dels ponents del I Seminari Transfronterer. Desplaçaments forçosos i exilis a l'Europa del segle XX. Les condicions de partença i d'acolliment.
El Seminari va tenir lloc a la Jonquera el 22 d'octubre de 2010:
hi van participar Michel Rubèn Doll-Petit, Julio Clavijo, Dolores Pla ,
Suzanne Aubrespy-Agullo, Grégory Tuban, Charles i Henry Farreny, Frédéric
Wies, Josep Calvet, Philippe Bouba, Abderhamen Moumen i Boban Minic.
Entre 2010 i 2012 han tingut lloc diversos seminaris
transfronterers sobre la temàtica de l'exili al segle XX, i han aprofundit en
les perspectives de la partença i l'acolliment de poblacions en situacions
d'exili i desplaçament, amb les conseqüències que aquests comporten, les
repercussions psicològiques dels exiliats individualment i col·lectivament
i l'evolució de l'imaginari col·lectiu i les representacions dels
exilis.
|
|
Del 8 de desembre de 2012 al 7 d'abril de
2013
Espai-hall del MUME Major, 43 La Jonquera
La Plataforma Mozaika proposa la instal·lació (parèntesi),
concebuda per un grup de joves artistes.
A mitjan segle XIX, Europa obre un parèntesi en la seva història
que afectà també el poble jueu. En el marc de la instal·lació, es projecta Beatle jew. Part 1, El darrer
guardià, curtmetratge dirigit per Federico Szarfer.
|
|
Diumenge, 30 de desembre, a les 11 h
Museu Memorial de l'Exili (MUME) Major, 43 La Jonquera
L'últim diumenge de cada mes, el Museu Memorial de l'Exili
ofereix als visitants una jornada de portes obertes de 10 a 14 h. A més, a
les 11 h organitza una visita guiada que permet als visitants endinsar-se en
el drama que suposà l'exili provocat per la Guerra civil.
Cal reservar plaça per correu electrònic (info@museuexili.cat) o per telèfon (972 55 65 33). En el cas que no hi hagi un mínim de 10 persones inscrites, la visita s'ajornarà al mes següent. |
|
Dissabte, 29 de desembre, a les 11h
Museu Memorial de l'Exili Major, 43 La Jonquera
Aquesta activitat familiar per a tots els públics proposa un
recorregut amb imatges i música interpretada pels alumnes de l'Escola de
Música de la Jonquera. Com a cloenda, mostrarà el procés de construcció d'un
violoncel.
L'acte es basa en el recorregut interactiu per la vida de Pau
Casals, acompanyat d'imatges i música, a partir de les quals coneixerem
millor la seva obra i la seva vida, marcada per la guerra i l'exili, però
també per la música, la creativitat i la pau.
|
|
|
|
D'acord
amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de
dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals han
estat recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat anomenat
Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la finalitat del qual és
trametre la publicació que el/la ciutadà/ana ha requerit. L'òrgan responsable
del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió i l'adreça on
la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació,
cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3 r, 08003 Barcelona.
ISSN 2013-2069
ISSN 2013-2069
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada