http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/736932-la-mort-de-cipriano-martos-a-reus-anira-a-la-querella-argentina-contra-el-franquisme.html?cca=1
|
Posted: 06 May 2014 02:37 AM
PDT
La família del sindicalista
Cipriano Martos està decidida a portar el seu cas davant la justícia
Argentina, que investiga els crims comesos pel franquisme entre el 17 de
juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977. Martos va ser torturat fins a la mort
a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus, després de ser detingut el 30
d’agost de 1973. Unes setmanes després, el 17 de setembre, moria a
l’hospital. El seu germà, Antonio Martos, ha visitat Reus aquest dilluns, per
reclamar justícia “si és que hi ha una mica d’humanitat”. La xarxa de
querellants del franquisme de Catalunya dóna suport judicial a la família.
“El meu germà va ser assassinat
a Reus. El 17 de setembre de 1973, la meva mare i un altre germà van arribar
a la ciutat des de Loja (Granada) i quan van arribar a l’hospital, la policia
no els van deixar veure el cos”. És el relat emocionat que feia Antonio
Martos, precisament davant l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, de Reus,
escenari en què es va tortuar Martos fins a la mort. El seu cos va ser
enterrat al cementiri de la ciutat i cap familiar el va poder veure.
Precisment, aquesta és una de
les queixes més repetides per Antonio Martos qui assegura “que la policia va
fer fora de l’hospital a puntades de peu la meva mare i el meu germà, i els
van dir que marxessin si no volien acabar com ell”. La policia li hauria
obligat a beure un còctel molotov fins a dues vegades, causant-li la mort.
Cipriano va ser militant del
Partit Comunista Marxista-Leninista i de el Front Revolucionari Antifeixista
i Patriota (FRAP) i va ser l’única víctima a Reus durant els darrers anys del
franquisme. El seu cos es troba avui dia a la fossa 11, 67 nord del Cementiri
General de Reus.
Suport de la xarxa de
querellants de Catalunya i les Illes Balears
La reivindicació de la família
Martos rep el suport de la xarxa de querellants contra el franquisme de
Catalunya i les Illes Balears, que s’encarrega de fer els tràmits perquè la
justícia argentina actüi. Un dels seus representants és Felipe Moreno, qui ha
detallat que per presentar la querella hi ha d’haver un familiar directe que
l’avali, una documentació contrastada i original i una sèrie de persones a
les quals se’ls acusa del delicte.
En el cas del sindicalista
resident a Reus, ara s’està en la fase de recopilar el màxim d’informació
possible, a través d’arxius de la pròpia Guàrdia Civil o de l’hospital de
l’època. Un grup d’historiadors voluntaris, amb l’ajuda de la Candidatura
d’Unitat Popular (CUP), treballen en el cas. De moment, Felipe Moreno ha
preferit no avançar a qui es podria acusar de la mort de Cipriano Martos, si
als agents que el van torturar o als responsables polítics del moment
històric.
“Estem treballant perquè els
casos arribin a Argentina i els responsables siguin jutjats”, ha indicat
Moreno. A hores d’ara, ja s’han acceptat unes cent-cinquanta querelles,
malgrat que el número de les que s’estan preparant supera les 700.
La CUP presentarà una moció
perquè l’Ajuntament de Reus doni suport a la querella
El portaveu de la CUP, David
Vidal, ha anunciat que en el proper ple municipal presentarà una moció per
tal que l’Ajuntament de Reus doni suport a la querella que presentaran els
familiars de Martos i li faci un homenatge. Vidal ha lamentat que “dos anys
després de presentar un text a la Junta de Portaveus sobre aquest cas, encara
no s’hagi fet res”.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada