dimarts, 6 de maig del 2014

De cómo y por qué Gallardón ha impedido juzgar los nazis


http://www.foroporlamemoria.info/2014/05/de-como-y-por-que-gallardon-ha-impedido-juzgar-los-nazis/


Joan Tardà. Directe.cat, 4.5.2014 - 6 mayo 2014
Tardá_05bEl Estado español se ha convertido en refugio de torturadores y ha consagrado el llamado modelo español de impunidad

Desde que el ministro Gallardón, gracias a la mayoría absoluta de su partido, hizo aprobar en el Congreso la última modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial (en cuanto al á mbito de la justicia universal, bueno y enterrándola ), los casos abiertos a raíz de hechos considerados Crímenes Contra la Humanidad o Crímenes de Guerra han permanecido sobresseguts. El gobierno de Rajoy y su ministro Gallardón no sólo pretendían evitar el enfrentamiento con el gobierno chino para la causa abierta contra dirigentes del Partido Comunista por la represión en el Tíbet y ahorrarse dolores de cabeza con el gobierno estadounidense por la muerte del cámara Couso, necesitaba enterrar otro problema de gran magnitud para las consecuencias que se podían derivar. Me refiero al proceso abierto en la Audiencia Nacional, conocido con el nombre de Caso Mauthausen, situado ya en un estadio procesal que permitía poner el procesado a disposición de la justicia. Es decir, llevar ante los tribunales, en la Audiencia Nacional, el nazi Theodor Szehinskyj, residente en los EEUU, a quien la administración de los EEUU le ha revocado la ciudadanía estadounidense, que había sido guardia de las SS Totenkopf en el campo de concentración de Sachsenhausen donde fueron a parar tantos republicanos, de entre los cuales el dirigente socialista Largo Caballero.
Efectivamente, en el año 2011, el juez Ismael Moreno dictó auto de imputación contra esta persona a raíz de unas acusaciones hechas por sobrevivientes y familiares de personas asesinadas en los campos de exterminio y sólo había (tal como explicitó la embajada americana) que emitiera un título válido de viaje a través de Exteriores. No obstante, desde la Fiscalía de la Audiencia Nacional y desde el mismo juzgado todo se fue demorando. Demorar, dilatar, por una parte, a la espera de la muerte de Szehinskyj y, por otro, hacer uso de la correlación de fuerzas en el Congreso que permitía modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial sólo con los votos del PP.
El Estado español se ha convertido en refugio de torturadores (la negativa a extraditar al guardia civil Muñecas y el policía Conesa-Billy el Niño-son prueba) y ha consagrado el llamado modelo español de impunidad (conocido así por todo el mundo) a partir de la injusta y reaccionaria ley de punto final (Ley de Aministía de 1977), a través de la cual los verdugos perdonaron las víctimas y, en 2014, ha legislado para impedir el inminente juicio que debía reparar miles de víctimas republicanas exterminadas por los nazis, sobre todo en Mauthausen, perseguidas con el visto bueno de la dictadura fascista española alineada en la Alemania nazi y en la Italia mussoliniana, tal como resolvió condenar Naciones Unidas en 1946.
He aquí la realidad: los hijos de los franquistas en el poder actuando de manera contundente porque son conscientes de que una condena de este tipo significaría el derrumbe del modelo de impunidad, el fascismo reviviendo en toda Europa y las víctimas republicanas olvidadas.
Una realidad que sólo podremos revertir con la proclamación de la República Catalana.

De com i per què Gallardón ha impedit jutjar els nazis
D’ençà que el ministre Gallardón, gràcies a la majoria absoluta del seu partit, va fer aprovar en el Congrés la darrera modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial (quant a l’àmbit de la justícia universal, bo i enterrant-la), els casos oberts arran de fets considerats Crims Contra la Humanitat o Crims de Guerra han restat sobresseguts. El govern de Rajoy i el seu ministre Gallardón no solament pretenien evitar l’enfrontament amb el govern xinès per la causa oberta contra dirigents del Partit Comunista per la repressió al Tibet i estalviar-se maldecaps amb el govern americà per la mort del càmera Couso, li calia enterrar un altre problema de gran magnitud per les conseqüències que se’n podien derivar. Em refereixo al procés obert a l’Audiència Nacional, conegut amb el nom de Cas Mauthausen, situat ja en un estadi processal que permetia posar el processat a disposició de la justícia. Es a dir, dur davant dels tribunals, a l’Audiència Nacional, el nazi Theodor Szehinskyj, resident als EEUU, a qui l’administració dels EEUU li ha revocat la ciutadania americana, que havia estat guàrdia de les SS Totenkopf al camp de concentració de Sachsenhausen on anaren a parar tants republicans, d’entre els quals el dirigent socialista Largo Caballero.
Efectivament, l’any 2011, el jutge Ismael Moreno va dictar auto d’imputació contra aquesta persona arran d’unes acusacions fetes per supervivents i familiars de persones assassinades als camps d’extermini i només calia (tal com explicità l’ambaixada americana) que s’emetés un títol vàlid de viatge a través d’Exteriors. No obstant, des de la Fiscalia de l’Audiència Nacional i des del mateix jutjat tot es va anar demorant. Demorar, dilatar, d’una banda, a l’espera de la mort de Szehinskyj i, d’altra, fer ús de la correlació de forces al Congrés que permetia modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial només amb els vots del PP.
L’Estat espanyol s’ha convertit en refugi de torturadors (la negativa a extradir el guàrdia civil Muñecas i el policia Conesa –Billy el Niño- en són prova) i ha consagrat l’anomenat model espanyol d’impunitat (conegut així arreu del món) a partir de la injusta i reaccionària llei de punt i final (Llei d’Aministia de 1977), a través de la qual els botxins perdonaren les víctimes i, en 2014, ha legislat per impedir l’imminent judici que havia de reparar milers de víctimes republicanes exterminades pels nazis, sobretot a Mauthausen, perseguides amb el vist-i-plau de la dictadura feixista espanyola arrenglerada a l’Alemanya nazi i a la Itàlia mussoliniana, tal com va resoldre condemnar Nacions Unides en 1946.
Vet aquí la realitat: els fills dels franquistes en el poder actuant de manera contundent perquè són conscients que una condemna d’aquesta mena significaria l’ensorrament del model d’impunitat, el feixisme reviscolant a tota Europa i les víctimes republicanes oblidades.
Una realitat que només podrem revertir amb la proclamació de la República Catalana.