Una desena d'entitats presenten la primera querella a l'Estat i reclamen el tancament de l'edifici
'Via Laietana 43. Fem Justícia, fem memòria'. Amb aquest lema s'ha posat en marxa una campanya per posar fi a la impunitat franquista en què s'ha vist envoltada la Prefectura Superior de Policia localitzada al centre de Barcelona. Un espai llargament denunciat per haver estat l'escenari de tortures i abusos policials durant la dictadura franquista però que, malgrat les veus crítiques, ha aconseguit sobreviure fins als nostres dies. Ara, però, ho podria tenir més difícil. I és que una desena d'organitzacions socials pels drets humans han decidit interposar una querella criminal per crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista per les seves tortures durant la dictadura, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant de l'ofensiva. "No sabem res d'ells, dos estarien morts però els altres podrien seguir vius", ha reconegut Laura Medina, d'Irídia.
Ella mateixa ha recordat que les tortures denunciades ja han estat "summament acreditades" per les desenes de víctimes, i emmarcades en un sistema de "repressió i tortura sistemàtica" del franquisme. Així, ha recordat que l'obligació de l'Estat espanyol, acollint-se a la legislació internacional, és investigar aquests crims de lesa humanitat, jutjar els responsables, i escoltar i reparar les víctimes. És la primera querella criminal interposada a l'Estat espanyol, després que fins ara l'ofensiva s'hagi hagut d'originar des d'Argentina per les dificultats que imposa la justícia espanyola.
La querella arriba justament després que s'hagi aprovat la nova llei de memòria democràtica (la primera querella després d'aquest fet) que conté avenços en matèria de justícia antifranquista però alhora deficiències. Laura Medina ha lamentat que s'hagi "perdut l'oportunitat" de protegir les víctimes, si bé reconeix també que el text "obre una escletxa" per exigir als jutges investigar els fets. I és que, malgrat l'existència de la llei d'amnistia que dificulta l'esclariment dels fets, recorda que per damunt de la normativa estatal existeix la legislació internacional, que és "molt clara" a nivell europeu: "Els jutges espanyols tenen el deure d'investigar les tortures del franquisme".
Acte per commemorar el 20N
Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha remarcat que aquest pròxim diumenge, 20 de novembre, es commemora l'aniversari de la mort de Francisco Franco, una data per la qual se celebrarà un acte a les 12 del migdia davant l'edifici per recordar que "els crims no prescriuen, per molt que passi el temps". Una acció que tan sols serà un punt més en el camí cap a l'objectiu final, que és el tancament de la Prefectura. Una mesura que el Congrés dels Diputats ja va aprovar fa anys i que encara no s'ha complert, motiu pel qual es cronifica "una anomalia democràtica" que no passa enlloc més a Europa.
Això sí, tancar-la amb totes les garanties. "No és una transformació qualsevol, no és només buidar l'edifici de la policia, sinó també resignificar-lo perquè és un espai de proves fonamentals", ha assenyalat Antich. D'aquesta manera, un dels propòsits bàsics de la campanya és que no es destrueixin totes aquestes evidències que reflecteixen la violència viscuda i els crims que hi van tenir lloc, i transformar l'edifici en un espai de memòria per evitar que sigui "d'impunitat policial". "La resignificació és urgentíssima, cada dia que passa el risc que es destrueixin les proves és més gran", ha conclòs.
L'acte d'avui també ha comptat amb la participació de Carlos Vallejo, víctima de tortures i detingut a la Prefectura durant vint dies, que ha explicat que aixeca ara la veu en nom de totes aquells "milers de persones anònimes" que van patir la violència de la dictadura. "Molts amics i amigues no han pogut fer el pas. Pensant en ells i en elles he decidit fer-lo jo, malgrat el dolor". Vallejo ha estat acompanyat per una desena d'entitats pels drets humans, com ara l'Amical de Mathausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, EUROM - European Observatory on Memories, Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada