Gran oratori pels morts valencians de la postguerra. Del gran poeta valenciano, ya fallecido hace años, Vicent Andrés Estellés

Del gran poeta valenciano Vicent Andrés Estellés


Gran oratori pels morts valencians de la postguerra.

Vora el barranc del Carraixet
hi ha un taronger d’amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d’una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet, 
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada
i les rebentades pupil•les.

Vora el barranc del Carraixet
alena un poble, persevera
i confia en la llibertat
dels dies i de les banderes.
Vora el barranc del Carraixet
s’aixeca una barricada
coronada de falçs invictes,
segellada amb la sang d’un poble.

Vora el barranc del Carraixet
vinclarem les postres banderes
en un silenci reverent
davant les tongades de morts;
davant tongades successives
d’assassinats, de morts inermes
afirmarem plor I paraula
vora el barranc del Carraixet

Vora el barranc del Carraixet
sempre hi ha una falç que ens espera,
una bandera, una energia,
unes mans que proclamen pau,
el sacrifici i l’esperança.
Per ells durem l’ànima plena,
vent endins, terra endavant,
vora el barranc del Carraixet

Vora el barranc del Carraixet
traïdors de casaca alterna
han emplenat les dolces tombes
de successius assassinats.
Botxins de foli i estampeta
han dictaminat bosques morts
amb les ungles negres de terra
vora el barranc del Carraixet

Vora el barranc del Carraixet
vora els difunts del nostre poble,
les flassades de pobra terra
i, de postres, el tir de gràcia,
direm per sempre el nostre amor
gran com la mar que ara clareja
sobre els murs dels afusellats
vora el barranc del Carraixet

Vora el barranc del Carraixet
dintre el matí d’oratge gris,
afirmen la nostra promesa,
la nostra esperança en el poble,
la seua sang que continua
i alimenta la nostra còlera,
i farem el nostre camí
Vora el barranc del Carraixet.

Vora el barranc del Carraixet
per una mort, una mort sola,
aixequem la nostra senyera
de combativa llibertat.
Per un mort, només, un de sol,
només per un pètal de sang,
la sang universal del poble,
vora el barranc del Carraixet.

Vora el barranc del Carraixet
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits tenebroses,
els assassinats de la terra.
La llum puja com la bandera,
puja la bandera del sol,
puja com un puny, com una sang,
Vora el barranc del Carraixet

Vicent Andrés Estellés, 1.941