Un home intenta encadenar-se a la creu del Ribalta per a impedir-ne la retirada AGÈNCIA ATLAS / FOTO: EFE
Després de 79 anys en l’actual emplaçament i després de cinc anys de polèmics tràmits, l’Ajuntament retira aquest dimecres el làbar en compliment de la llei | Aquest dimarts van començar els treballs entre disparitat d’opinions
Castelló de la Plana posa, aquest dimecres, fi a 79 anys de la presència de la creu (dels caiguts, com és coneguda popularment a la ciutat) al parc Ribalta, en compliment de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, que obliga els ajuntaments a retirar els “vestigis franquistes”. Després de cinc anys de tràmits no exempts de polèmica, el consistori inicia l’últim tràmit que conclourà aquest dimecres.
L’inici
La primera gestió data de l’any 1939
Segons conta l’historiador Joan Miquel Palomar, la Direcció Provincial de Propaganda inicia en 1939 les primeres gestions per a alçar una creu pels caiguts i és l’abril de 1940 quan el consistori costeja el monument Caiguts per Déu i per Espanya. Va haver de remetre una carta al Departament de Plàstica del Ministeri de la Governació per a tindre el seu consentiment i també el de la Direcció General d’Arquitectura. Es recomana, per a instal·lar-lo, un lloc apartat del bullici i no allunyat del centre, i es decideix, després d’eliminar una altra opció, el passeig Ribalta.
Inauguració
La creu, de formigó, és obra de Maristany
El conjunt arquitectònic, obra de Maristany, es va inaugurar, finalment, el 29 d’octubre de 1944, amb les fletxes de Falange i la inscripció “Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!”. En el Ple municipal del 31 de maig de 1979, la corporació municipal va resignificar la creu, de formigó, i es va dedicar a les víctimes de la violència. Hui, no hi consta cap llegenda.
Legalitat
Un procés polèmic i emparat per la llei
L’aprovació, en 2007, de la Llei de memòria història per part del Govern, i, en 2017, la de memòria democràtica de la Generalitat Valenciana, donava llum verda a la retirada de vestigis franquistes. A Castelló de la Plana destaca la creu que es llevarà hui de sòl públic i el canvi de denominació de sis carrers —aquest procés ja ha conclòs—, complint, d’aquesta manera, la llei tant estatal com autonòmica. Una decisió que ha causat un gran malestar en part de la ciutadania.
Reaccions
PSOE, Compromís, PP, Vox i Fundación Franco
Les reaccions a la retirada de la creu prevista per a hui no es van fer esperar ahir. El regidor d’Obres i Projectes Urbans, el socialista José Luis López, remarcava que l’actuació obeeix al compliment de les lleis, i la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz (Compromís), destacava que es tracta d’“un monument d’exaltació al franquisme”.
D’altra banda, el portaveu adjunt del PP, Sergio Toledo, afirmava que es tracta d’una acció de “sectarisme polític”; des de Vox van comentar, en xarxes socials, que “no són demòcrates, són talibans”, i el president de la Fundación Francisco Franco, Juan Chicharro, va mostrar la seua preocupació pel “silenci de la jerarquia eclesiàstica”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada