La retirada de les restes del general franquista Gonzalo Queipo de Pla de la basílica de la Macarena ha marcat una fita en l'aplicació de la nova Llei de Memòria Democràtica, però a Espanya encara n'hi ha més de mil fosses comunes amb víctimes de la guerra i el franquisme pendents d'exhumació. La Llei de Memòria Democràtica, que acaba d'entrar en vigor, preveu el trasllat de restes mortals de dirigents del cop militar del 1936 que ocupin un lloc "preeminent d'accés públic diferent d'un cementiri", per evitar actes d'enaltiment.

La normativa apel·la a casos com el de Queipo de Llano, les restes del qual s'acaben d'exhumar de la basílica de la Macarena; del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, els familiars del qual ja han iniciat els tràmits per retirar les seves restes de la Vall dels Caiguts, així com del general José Moscardó i el tinent coronel Jaime Milans del Bosch, que romanen enterrats a l'Alcázar de Toledo. Però més enllà de totes aquestes exhumacions, amb un marcat caràcter simbòlic, la nova Llei de Memòria Democràtica pretén donar un impuls a la recerca de prop de 114.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, en encomanar aquesta tasca expressament a l'Estat.

Una de les claus per aconseguir-ho és l'exhumació dels cadàvers enterrats a les fosses comunes que hi ha repartides per tot Espanya, una tasca en què els familiars de les víctimes demanen més implicació al govern espanyol. "Ha de posar els recursos per investigar bé les identitats de les persones que són a les fosses perquè fins ara ha primat el nombre de fosses que se sumen sobre les investigacions per saber qui hi són. I, sobretot, el govern espanyol ha d'atendre les famílies perquè no tenen un lloc on assistir per demanar ajuda", denuncia a Efe el president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva.

Més de 1.000 fosses

Actualment, el govern espanyol té constància de l'existència d'un total de 2.615 fosses, segons el cercador publicat a la pàgina web del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica. La majoria estan ubicades a Aragó (598), Andalusia (546) i Astúries (381).

La xifra, que procedeix de les dades que proporcionen fonamentalment les comunitats autònomes al govern espanyol, està en actualització contínua, segons expliquen a Efe fonts del Ministeri. En concret, 531 d'aquestes 2.615 fosses han estat ja exhumades totalment o parcialment, mentre que 259 més s'han donat per desaparegudes en no aconseguir trobar la seva ubicació, malgrat comptar amb documentació o testimonis fefaents que proven la seva existència.

A més, diverses desenes de fosses estan localitzades i ja han estat reconegudes i "dignificades" amb elements com panells explicatius o plaques, però no està previst fer cap tasca d'exhumació en no haver-hi una petició expressa dels familiars. "Hi ha fosses a molts llocs, a gairebé tots els pobles d'Espanya, però hi ha casos que no estan reclamats", expliquen aquestes fonts del Ministeri, que citen com a exemple les fosses ubicades als cementiris de la Barranca (Lardero, La Rioja) i San Salvador (Oviedo, Astúries). On el govern espanyol té previst emprendre tasques d'exhumació sens dubte és a les fosses definides com a "no intervingudes", que actualment són 1.049.

Per emprendre aquests treballs d'exhumació i continuar amb els que ja estan en marxa, el govern espanyol compta amb 6,3 milions d'euros del total de 14 milions previstos als pressupostos del 2023 per desenvolupar la Llei de Memòria Democràtica. L'objectiu és localitzar al voltant de 1.200 cossos i exhumar-ne 1.000 al llarg de l'any vinent, segons consta en la descripció del programa dels pressupostos del 2023 dedicat a Memòria Democràtica.