|
|
Memorial Democràtic
Una institució de la Generalitat de
Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria democràtica
entre 1931 i 1980.
|
|
|
|
:: Destaquem
|
|
Dijous, 19 de setembre, a
les 19h
Palau Robert
Passeig de Gràcia,
107
Barcelona
Després de l'èxit d'acollida que ha tingut l'exposició
"Catalunya en Transició 1971-1980" al castell de Montjuïc, un
nova versió més reduïda es podrà visitar al Palau Robert des del dijous 19
de setembre. Aquesta exposició pretén oferir una mirada catalana sobre la
transició en base a dues singularitats. La primera és el procés que
condueix a les eleccions generals de l'any 1977 basat en la unitat
d'oposició a la dictadura franquista dels moviments socials, entitats,
personalitats i les incipients forces polítiques, entorn a l'Assemblea de
Catalunya. El segon tret diferenciador és el procés polític des de les
eleccions del 15 de juny de 1977 a les eleccions al Parlament de Catalunya
de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat al que es constitueix a
la resta de l'Estat.
L'obertura d'aquesta exposició comptarà amb la celebració
d'una taula rodona amb diversos representants de l'Assemblea de Catalunya,
que explicaran la seva experiència i testimoni, tot debatent el paper
d'aquest organisme durant la transició al nostre país.
|
|
|
|
:: Audiovisuals
|
|
Dimecres 18 de setembre, a
les 19 h
Museu d'Història
de Catalunya
Plaça de Pau Vila,
3
Barcelona
"Transmissions" recupera el testimoni de Lluís Sala,
de 97 anys, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil. Veterà de la
27a Divisió de l'Exèrcit Republicà, a partir dels anys setanta es comença a
interessar per la Guerra i n'acaba fent un dels principals leimotivs de la
seva vida, fins al dia d'avui.
El documental és una reflexió històrica sobre els processos de
memòria històrica realitzats al nostre país i un homenatge als pioners de
la seva recuperació a partir dels anys setanta i vuitanta. Compta amb la
participació de Joan Villarroya, Martí Marín, David Tormo i Pol Galitó,
entre d'altres, i revisita els principals espais del conflicte, com ara el
Merengue, l'Ebre i diversos camps de concentració francesos, com el de
Septfonds, ara conservats com a lloc de memòria, que foren escenaris de la
vida del protagonista.
L'acte comptarà amb la presentació del documental per part de
Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, i de Jordi Algué
Sala, director del documental i nét del protagonista.
|
|
|
|
:: Col·loquis
|
|
13, 14 i 15 de novembre de
2013
Museu d'Història
de Catalunya
Barcelona
Les sessions es duran a terme al Museu d'Història de Catalunya i entre els
seus objectius hi ha el debat i la reflexió, a partir de diversos punts de
vista i aproximacions (social, cultural, política, jurídica, etc.) i des
d'una perspectiva internacional i nacional, sobre els anys de la transició
tant a Catalunya com a la resta de l'Estat.
Paral·lelament, es podrà visitar al Museu d'Història de Catalunya una
versió itinerant de l'exposició "Catalunya en transició",
inaugurada al juliol, que restarà oberta al públic al Castell de Montjuïc
de Barcelona fins al febrer de 2014.
|
|
Dijous, 26 de setembre, de
les 09.30h a les 19.30h
Sala Agustí Duran
i Sanpere
Arxiu Històric de
Barcelona
Santa Llúcia, 1
Barcelona
El col·loqui l'organitzen conjuntament la Fundació Cipriano
García de CCOO de Catalunya i el Memorial Democràtic de la Generalitat de
Catalunya. També hi col·laboren el Grup de Recerca sobre l'Època Franquista
- Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, el Centre
d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra i l'Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona.
El col·loqui vol donar a conèixer la història de tres dècades
que han estat crucials pels canvis en el món del treball, dins de la segona
meitat del segle XX. Vol contribuir al debat de la història social,
política i cultural, intercanviar coneixements i models de recerca sobre la
història del món del treball i dels moviments sindicals des d'una
perspectiva europea i divulgar, entre els especialistes i la ciutadania
interessada, el resultat de les recerques més actuals.
La presentació anirà a càrrec de Xavier Tarraubella, director de l'Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona, Jordi Palou-Loverdos, director del
Memorial Democràtic, i Laura Pinyol, secretària de Formació Sindical,
Estudis i Cultura de CCOO de Catalunya.
Places limitades. Inscripció gratuïta. S'ha d'enviar un correu electrònic
indicant nom, cognoms, DNI i adreça electrònica a arxiu@ccoo.cat
o bé trucar al 93 481 28 52.
|
|
|
|
:: Exposicions
|
|
Del 3 de setembre al 14
d'octubre
Centre
d'Interpretació Patrimoni de la Guerra Civil - front del Segre Armengol
Piró
Major, 19
Alcoletge
Horaris de l'exposició:
De dimecres a dissabte, de 10 a 13 h. Diumenge, de 10 a 13 h
Alcoletge acull l'exposició "Catalunya bombardejada. 75è aniversari
dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures
catalanes". Aquesta exposició itinerant, produïda pel Memorial
Democràtic, recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de
ferits a conseqüència dels bombardejos durant la Guerra Civil.
L'exposició destaca la resistència ciutadana davant l'atac
indiscriminat i sistemàtic de nombrosos municipis catalans allunyats en
aquell moment del front de guerra.
El segon apartat de l'exposició està dedicat a un episodi poc conegut, però
de gran transcendència: els bombardejos sobre les centrals hidroelèctriques
amb l'objectiu de paralitzar la indústria catalana. Aquests atacs es van
succeir durant tot l'any 37 i els primers mesos del 38 i van fer arribar de
sobte els horrors de la guerra a unes poblacions que fins a aquell moment
se n'havien mantingut allunyades.
|
|
Del 9 al 30 de setembre
Seu de l'Institut
d'Estudis Ilerdencs
Pl. de la
Catedral, s/n
Lleida
Inauguració: dilluns, 9 de setembre, a les 19 h
Horaris de l'exposició:
De dilluns a divendres, de 8 a 14 h i de 17 a 21 h
Dissabte: d'11 a 14 h i de 17 a 21 h
Diumenge: d'11 a 14 h
La mostra,
produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament de Barcelona, és un homenatge a la figura del polític i
advocat afusellat pels franquistes.
Xerrada
Dimarts, 24 de setembre, a les 19.30 h
Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, pl. Catedral, s/n
Lleida
A càrrec de Josep Maria Soler i Sabater, i amb la
presència del fill de Carrasco i Formiguera, Raimon Carrasco i Azemar, i
del director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos.
|
|
Del 10 al 30 de setembre
Inauguració: 10 de
setembre, a les 19 h
Molí, 25
Sant Joan de
Mediona
Mediona
Horaris d'exposició:
De dilluns a divendres, de 16.30 a 20 h
Divendres al matí, de 10 a 12 h
Mediona acull l'exposició "Catalunya bombardejada. 75è
aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures
catalanes". Aquesta exposició itinerant, produïda pel Memorial
Democràtic, recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de
ferits a conseqüència dels bombardeigs durant la Guerra Civil. L'exposició
destaca la resistència ciutadana davant l'atac indiscriminat i sistemàtic
de nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del front de
guerra.
|
|
Del 15 de setembre de 2013
al 6 de gener de 2014
Museu d'Història
de Catalunya
Plaça de Pau Vila,
3
Barcelona
Horaris de l'exposició:
De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h
Dimecres, de 10 a 20 h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h
Dilluns no festius, de 10 a 14.30 h
Tancada 25 i 26 desembre i 1 i 6 de gener
Des del diumenge 15 de setembre ja es pot visitar al Museu
d'Història de Catalunya la mostra "Joaquim Amat-Piniella: escriure
contra el silenci". L'exposició -que constitueix un dels plats forts
del centenari del seu naixement- ofereix una visió de conjunt sobre la
figura i l'obra de l'escriptor manresà a través d'un recorregut per les
quatre grans etapes històriques de la seva vida: la República, la Guerra
Civil, l'exili i la deportació, i l'exili interior i el franquisme.
La mostra ofereix per primer cop una perspectiva completa
d'Amat-Piniella, que va més enllà de l'obra K.L. Reich, ja que aprofundeix aspectes
com el seu activisme cultural i polític i l'exercici del periodisme. El
recorregut per la proposta vincula la seva figura amb l'anomenada
"generació sacrificada", formada per escriptors com Salvador
Espriu, Mercè Rodoreda o Pere Calders, als quals l'esclat de la Guerra
Civil va estroncar les carreres literàries respectives.
La mostra incorpora documents fins ara inèdits, entre
els quals destaquen diferents cartes escrites des del front de guerra, o un
exemplar de la novel·la El
casino dels senyors dedicat i signat per Amat-Piniella el 2 de
gener de 1960, moments abans de ser expulsat de Manresa per un dirigent
falangista.
Concebuda per reivindicar la memòria de l'escriptor manresà,
l'exposició no tan sols pretén informar per mitjà de textos, imatges i
objectes, sinó que també vol emocionar a través dels sentits, per mitjà de
recursos escenogràfics amb una alta càrrega simbòlica. És el cas dels
llibres oberts i suspesos en l'aire -símbol de l'esclat cultural de l'etapa
republicana- o les filferrades amb fragments adherits de K.L. Reich, que
volen ser una metàfora de l'experiència concentracionària al camp de
Mauthausen.
|
|
Del 27 de setembre al 23
d'octubre
Biblioteca Cal
Gallifa,
Passeig Gallifa, 1
Sant Joan de
Vilatorrada
Horaris
Dijous i dissabtes al matí, de 10 a 13 h
De dilluns a divendres a la tarda, de 15.30 a 20.30 h
En l'any de la commemoració del centenari del naixement de
Joaquim Amat-Piniella, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Manresa han
produït una exposició itinerant sobre la seva obra.
L'exposició "KL Reich: la veu de l'infern nazi",
pretén contribuir, per mitjà de la combinació d'imatges i textos -entre els
quals hi ha una selecció de fragments de la mateixa novel·la de Joaquim
Amat-Piniella-, a promoure l'interès per la lectura a l'entorn de l'obra
més representativa de l'autor manresà.
La mostra itinerant ha estat produïda de manera conjunta entre
l'Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic, amb motiu del centenari
de Joaquim Amat-Piniella, i ha estat inclosa dins la programació del
Consorci de Biblioteques de Barcelona.
|
|
|
|
:: Premis
|
|
Termini de presentació de
curts fins al 30 de setembre
L'Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM) organitza la III
Mostra de Curtmetratges per la Identitat - Catalunya i convida els autors a
presentar-hi les seves produccions. La Mostra tindrà lloc a Barcelona el
mes de desembre de 2013, a la seu de la Casa Amèrica Catalunya, i reunirà
curtmetratges que abordin tot el que comporta el robatori de la identitat:
reconeixement, recuperació i conseqüències personals i socials.
La Mostra té l'objectiu de promoure, mitjançant el cinema, un
espai que analitzi i debati el tema del robatori de la identitat en les
dimensions cultural, psicològica, social i biològica.
|
|
|
|
:: Teatre
|
|
Del 26 de setembre al 27
d'octubre
Teatre del Raval
Sant Antoni Abat,
12
Barcelona
Dijous, divendres i dissabte, a les 21.30 h, i diumenge a les
18.30 h
Durada: 2 h (sense entreacte). Preu: 22 euros. Espectacle musical en
català.
Estrenat al Teatre Arcola de Londres l'any 2011 amb gran èxit de
crítica i públic, arriba finalment a Catalunya el cèlebre musical 'Goodbye
Barcelona'. Obra de Judith Johnson i KS Lewkowicz, el musical
narra la història d'en Sam, un jove anglès de 18 anys que marxarà de
Londres l'any 1936 per unir-se a les Brigades Internacionals, i de la seva
mare, Rebecca, que el seguirà.
Si el 28 d'octubre de 1938, més de 250.000 persones van poder
acomiadar-se dels brigadistes quan desfilaven pels carrers de Barcelona,
enguany, 75 anys després, al Teatre del Raval es pot gaudir d'aquest
musical que els ret homenatge. L'obra està inspirada en la vida
d'aquelles persones que, provinents de més de cinquanta països diferents,
no es van quedar de braços creuats i decidiren venir a Espanya per combatre
l'amenaça del feixisme.
|
|
|
|
:: MUME
|
|
26-29 de setembre a Girona
- la Jonquera - Portbou
Del 26 al 29 de setembre tindrà lloc el Simposi Walter
Benjamin, organitzat pel MUME, la Universitat de Girona, el Zentrum für
Literatur und Kulturforschung Berlin (Zfl Berlin) i l'Ajuntament de
Portbou, i amb la col·laboració de la Diputació de Girona i la Nau Côclea.
Aquest any el Simposi està centrat en molts temes compartits
pels escrits de Walter Benjamin i la literatura de W.G. Sebald, com ara
l'exili, l'experiència i la crítica de la violència, el trauma i el xoc, la
relació del testimoniatge i la literatura, la memòria i la història, el
"temps-ara" d'allò perceptible, el pensament en imatges, la figurativitat
de l'escriptura, la fotografia... Les conferències versaran sobre el
tractament que Benjamin hi donà i la manera com els textos i les imatges de
Sebald s'hi refereixen.
En el cicle de conferències hi participaran, entre d'altres,
Sigrid Weigel (Zfl Berlin);
Peter Fenves (Northwestern University); Carol Jacobs (Yale University);
Claudia Öhlschläger (Padeborn University); Anna Soler Horta, guanyadora del
Premi Internacional Walter Benjamin 2012; José M. González García (Consell
Superior d'Investigacions Científiques), i Anna Montané Forasté (UB).
Dins del actes programats hi ha la inauguració del projecte i
la presentació de la traducció catalana de Berliner Kindherit um 1900 (lectura a
càrrec de Sílvia Bel), la lectura de fragments d'Els emigrats de W.G.
Sebald, el veredicte Premi Internacions Walter Benjamin 2013 - assaig,
i un acte d'homenatge a Walter Benjamin al cementiri de Portbou, amb
ofrena floral i parlaments diversos.
|
|
Fins al 15 de setembre
Mume
Major, 43-47
La Jonquera
En aquesta mostra es proposa una visió global de la Shoah a
Europa des del naixement i creixement del nazisme fins al procés de
Nuremberg. Amb un remarcat component pedagògic, a l'exposició s'hi pot fer
un recorregut per les diferents etapes de la persecució dels jueus. També
ofereix una visió general de les reaccions polítiques i militars dels
estats i nacions en relació amb aquesta tragèdia.
Aquesta exposició proposa una visió global de la Shoah a
Europa des del naixement i creixement del nazisme fins al procés de
Nuremberg. S'hi pot fer un recorregut per les diferents etapes de la
persecució dels jueus. També s'ofereix una visió general de les reaccions
polítiques i militars dels estats i nacions en relació amb aquesta
tragèdia. L'exposició consta de 28 panells informatius sobre
l'Holocaust a Europa, l'ascens dels nazis, la persecució i la matança de
persones i les condicions infrahumanes de les víctimes. Ha estat
organitzada pel Memorial de la Shoa i comissariada per Georges
Bensoussan.
|
|
|
|
:: 75è Aniversari de la Batalla de l'Ebre
|
|
Dissabte 14 de setembre, a
les 10 h
Carretera de la
Sénia a Sant Rafael de Maestrat (CV-100)
La Sénia
Al 1937, un any després que esclatés la Guerra Civil, les
autoritats republicanes decidiren construir un aeròdrom militar al terme
municipal de la Sénia, atenent la seva situació estratègica (equidistant
entre Barcelona i València i ben comunicada amb les estacions ferroviàries
de Tortosa, Ulldecona i Vinaròs). El mes de setembre d'aquell any, sense
estar acabat del tot, van fer-hi estada els primers pilots espanyols i
soviètics. Tanmateix, a l'abril de 1938 el camp d'aviació seria ocupat per
les tropes franquistes i passaria a ser utilitzat per la Legió Còndor
alemanya. Els alemanys hi experimentaren noves tàctiques de combat,
aparells i material, i van convertir la base de la Sénia en un dels
aeròdroms franquistes més importants destinats als constants serveis del
front de l'Ebre.
El camp d'aviació és un espai històric i patrimonial parcialment conservat,
forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya i continua vinculat
a la memòria recent de la població amb nombroses referències orals,
documentals i gràfiques que es podran veure durant les III Jornades
commemoratives.
|
|
Del 28 setembre al desembre
Inauguració:
dissabte 28 de setembre, a les 18 h
Sala d'exposicions
temporal Antoni Garcia
Museu de Tortosa,
Rambla Felip
Pedrell, 3
Tortosa
Horaris de visita:
De dimarts a dissabte: de 10 a 13:30 h i de 16 a 19 h
Diumenges i festius: d'11 a 13.30 h
Fent servir com a títol l'expressió de l'escriptor i
corresponsal de guerra americà Ernest Hemingway, "sota un núvol de
pols groga", l'exposició vol recordar i explicar els bombardejos que
patí la ciutat de Tortosa i els efectes sobre la població. En el marc del
75è aniversari d'aquells tràgics esdeveniments, l'exposició és el resultat
d'un procés de recerca, investigació i recollida de testimonis orals que ha
comptat amb la participació dels veïns i veïnes de la ciutat.
La mostra s'articula, principalment, a partir d'una selecció
acurada de prop de 25 fotografies que provenen de la Biblioteca Nacional
d'Espanya (BNE), però que es complementen també amb altres documents
originals i reproduccions tant procedents de l'Arxiu Històric Comarcal de
les Terres de l'Ebre com de l'Ajuntament de Tortosa, així com amb imatges
en mans de particulars.
|
|
Dimarts 24 de setembre, a
les 11 h
Plaça de
l'Església del poble vell de Corbera d'Ebre
Corbera d'Ebre
En el marc dels actes commemoratius del 75è aniversari de la Batalla de
l'Ebre (1938-2013), es farà aquest homenatge al brigadistes britànics que
lluitaren en la Guerra Civil espanyola.
Promogut per l'Ajuntament de Corbera d'Ebre, l'Associació del
Poble Vell i l'International Brigades Memorial Trust (IBMT), l'acte
també compta amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat
de Catalunya. En el seu transcurs s'homenatjarà la memòria dels prop de
2.300 voluntaris britànics que van abandonar el seu país per plantar cara
al feixisme enfrontant-s'hi en terres espanyoles i, en especial , a aquells
que sacrificaren la seva vida per la llibertat en la darrera gran batalla
de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre.
|
|
|
|
