Cap representant del govern alemany contesta les invitacions per a retre homenatge a les víctimes, ningú ha demanat disculpes ni s'ha oferit una compensació econòmica
No va ser Pearl Harbor ni tampoc el desembarcament de Normandia, però, en els últims mesos, el denominat Experiment Stuka ha aconseguit materialitzar-se en un film de 72 minuts que va aconseguir la menció especial en la categoria Mirades de la darrera edició de DocsValència. Un guardó que ha servit d'aval perquè el documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés (SuicaFilms) es projecte en DocsBarcelona. La cinta sobre els avions Junkers Ju 87 del govern de Hitler que van llançar 36 bombes sobre quatre pobles del Maestrat ha jugat un paper crucial perquè es coneguen els fets més enllà d'Ares del Maestrat, Vilar de Canes, Albocàsser i Benassal.
"S'ha escampat la història", reconeix Òscar Vives, professor de la Universitat de València i membre del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal. Aquest moment concret d'un temps bel·licós "ens va tocar a nosaltres, però segur que no vam ser l'únic poble a què li van passar coses per l'estil", explica Vives.
A les quatre localitats de l'Alt Maestrat van caure 36 bombes. El dia més destructiu, però, va ser el 25 de maig de 1938, ara fa justament 80 anys. Vives està convençut que els alemanys, per motivació pròpia, van llançar des de tres Stuka els projectils de 500 quilos per a fer proves d'artilleria aèria i testar si els avions que normalment llançaven bombes de 250 kg eren efectius amb projectils amb el doble de pes. Tot i això, el professor tampoc no descarta que s'hagueren fet altres bombardeigs per a afavorir l'avanç de la guerra, una contesa on el bàndol revoltat assetjava València.
Els soldats alemanys nazis "tenien una certa autonomia i la utilitzaven per a provar les seues bombes i millorar-les", sosté. La diferència entre Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser és que "nosaltres tenim l'informe que ho prova", mentre que molts altres documents es van cremar.
Benassal ha commemorat aquesta setmana el 80é aniversari del bombardeig de la Legió Cóndor, un experiment que a la població on va fer classes Carles Salvador va provocar víctimes mortals –entre els quatre municipis haurien mort prop de 40 persones– i va destruir seixanta cases, l'església i la casa de la Vila, és a dir, que les bombes van reduir a runes el carrer Major porticat i la placeta, un espai, aquest últim, que mai va tornar a ser el mateix.
Per a recordar els fets, a Benassal s'han organitzat unes jornades amb experts sobre la Guerra Civil espanyola com a camp de proves en què s'analitzen els atacs al País Basc, el País Valencià i Catalunya. En aquesta ocasió, de la mateixa manera que en 2013, des del grup memorialista que representa Òscar Vives es va invitar l'ambaixador alemany a Espanya i els periodistes teutons residents a l'Estat. L'oferiment no ha tingut resposta, com tampoc la va tindre en el 75é aniversari d'aquell dia en què els avions de Hitler van soltar 36 bombes sobre el Maestrat.
Com en tota contesa armada, els fets al voltant dels bombardeigs sobre les quatre poblacions del Maestrat té diverses visions dels esdeveniments històrics, fins i tot detractors. El professor de la Universitat de Valladolid, Lucas Molina Franco, i el membre del Consell Assessor de l'Exèrcit de l'Aire, Rafael A. Permuy López, van publicar en la revista Aportes, en 2016, un estudi on neguen que els atacs dels Stuka sobre les quatre poblacions de l'Alt Maestrat i tota la comarca històrica (on s'inclou Terol) foren experiments nazis. Ambdós s'hi oposen i afirmen en l'article que els bombardeigs van ser constants durant els anys de la Guerra Civil com a conseqüència que la zona formava part de l'Ofensiva de Llevant, autoritzats i coordinats amb els franquistes.
Tots dos escriptors expliquen en Mitos y falacias de los bombardeos del Maestrazgo por aviones "Stuka" (mayo de 1938) que els quatre municipis valencians eren "objectius de primer ordre". Poc menys que nius de soldats republicans als quals els "nacionals" assetjaven amb diverses divisions militars de l'exèrcit revoltat.
La investigació d'ambdós experts militars carrega contra la teoria de l'experimentació nazi al Maestrat, qüestiona l'argument del documental produït per Suica Films i es lamenta, entre altres qüestions, que haguera rebut subvencions públiques. El treball, que no respecta la toponímia oficial i única de les poblacions valencianes, sosté que l'exèrcit franquista –l'estudi l'anomena nacional– i els càrrecs militars nazis –el text anomena els responsables de camp de Hitler alemanys o militars alemanys– compartien informació diàriament, sobretot, perquè els revoltats comptaven amb comunicats d'operacions. Les conclusions, exemptes d'humanitat davant la mort de civils a les poblacions bombardejades pels Junkers Ju 87 Stuka, apunten al fet que les poblacions eren objectius clars per a aconseguir arribar a València i, per tant, les víctimes civils, danys col·laterals.
Molina Franco i Permuy López adjunten, això sí, una taula amb xifres de bombardeigs sobre la comarca històrica del Maestrat, Aragó i Catalunya. Afirmen, doncs, que entre el 18 de febrer i el 2 de juny de 1938 els Stuka van deixar caure 116 bombes de 500 quilos i 32 projectils de 250 kg. D'aquestes 116 bombes, 46 van caure arreu de la zona abans de produir-se, el 25 de maig de 1938, el bombardeig simultani de les quatre poblacions. Els dos investigadors indiquen que, a banda d'Ares del Maestrat, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal, altres poblacions valencianes van rebre l'impacte de les bombes, com ara Benlloc, les Coves de Vinromà i la Serratella.
36 bombes, 40 morts
Les quatre poblacions de l'Alt Maestrat van patir diversos bombardeigs dels Stuka, com va recollir Antony Beevor en La Guerra Civil espanyola –publicat per Penguin Books en 1982 i revisat i traduït al castellà en 2005 per Editorial Crítica–. Òscar Vives va adquirir en 2011 el llibre del britànic, qui en les conclusions explicava que la Legió Cóndor alemanya va utilitzar la Guerra Civil per a "experimentar i provar els seus avions i tàctiques de bombardeig", recorda el professor universitari. La tesi del camp de proves sobre els pobles valencians se sosté pel fet que "només venien els de la Legió Cóndor, no venien tropes de terra, sols la Luftwaffe", explica Vives.
El Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benessal va fer diverses publicacions on recollien a través de fonts orals els fets d'aquell 25 de maig de 1938. Pels testimonis, recorda el professor, es tenia coneixement dels atacs aeris, tot i que restaven llacunes, com ara, per què havien bombardejat Benassal.
Vives manté que la població no estava lluny del front, ubicada entre 20 i 30 quilòmetres de la línia de foc; de fet, explica que tres soldats republicans dels aproximadament vint que hi havia al poble, segons els records dels testimonis, van morir pels projectils caiguts des del cel. Les tres bombes que impactaren al centre del municipi van matar entre 14 i 15 persones. Malgrat tot, els atacs "no tenien cap objectiu clar".
Aquells veïns mai van saber per què se'ls havia bombardejat i Vives es qüestiona, donades les xifres de soldats morts –tres milicians que estaven a l'hostal i que comptaven amb dos mules com a transport– per què, si aquestos eren l'objectiu, l'aviació nazi havia enviat tres Stuka. "Per això no tires tres bombes així", afegeix.
Vives retorna a Beevor, qui explica que durant l'avançament des de l'Aragó cap al mar la Legió Cóndor va bombardejar pobles i ciutats, incloses Albocàsser, Ares del Maestre, Benassal i Vilar de Canes, per a provar la precisió del bombardeig en picat dels Stuka i els efectes de les bombes de 500 quilos. L'anglés apuntava que Benassal, que tenia una església de considerables dimensions, va ser atacada amb nou bombes de 500 quilos que la van convertir en runes. "A partir d'ahí, hi havia una referència a un arxiu alemany que vam trobar i ens va donar la pista", raona el professor.
Vilar de Canes es va bombardejar dues vegades, el 26 i el 31 de maig, amb un total de sis bombes que van destruir l'església i part del centre del poble, incloent l'Ajuntament i 30 cases. A Ares del Maestrat, els projectils van derruir prop de 60 cases, i a Albocàsser es van ensorrar 70 llars entre les quals hi havia la casa de la Vila. A Benassal, les bombes van afectar prop de 60 cases, l'església, la casa la Vila i el carrer Major porticat. Les víctimes mortals es van situar aproximadament al voltant de les 40 persones.
Franco "no va donar permís"
El Grup de Recuperació de la Memòria Històriaca de Benassal va aconseguir el document "Imágenes de los efectos de la bombas de 500 quilos sobre los pueblos de Benasal, Albocácer, Ares y Villar de Canes lanzados desdel Junkers Ju 87" (Bundesarchiv-Militárarchiv, Freiburg im Breisgau, RL35/34), un informe redactat per Leopold Graf Fugger per a la Lufwaffe sobre els bombardeigs dels Stuka a l'Alt Maestrat.
El document, explica Òscar Vives, té poc més de 50 pàgines i 65 fotografies d'abans i després del bombardeig i, en el cas d'Ares, fins i tot simultànies al bombardeig. "Quan els pobles van caure, van fer fotografies, no de tots però de quasi tots els impactes, per a veure la destrucció de les bombes".
Però, de nou, apareix una llacuna en la història. El grup memorialista ha buscat alguna publicació que explique l'anàlisi de les fotos, que aporte conclusions, un text que Vives no descarta que puga existir, encara que fins ara no "hem sigut capaços de trobar". Per això, apunta, no se sap si després es va decidir canviar l'explosiu i la manera de fer esclatar les bombes de 500 quilos. "Ho hem buscat en els arxius, però els documents de la Luftwaffe es van cremar en un 90%". Algunes de les fotografies que contenen la data van estar recollides posteriorment, segons indiquen Permuy López i Molina Franco en Legión Cóndor. 1936-1939. Eine illustrierte Dokumentation, de Karl Ries i Hans Ring (Verlag Dieter Hoffmann, 1980).
I Franco era aliè a l'experiment? "Sí, relativament", respon Vives. "Totes les accions de la Legió Cóndor, una vegada fetes, eren informades al comandament de l'aire de l'exercit franquista, si no el mateix dia, el dia després". Tanmateix, el professor es pregunta: "Qui va demanar bombardejar Benassal?", la resposta "no està per cap lloc".
"Tenim proves que entre el 18 d'abril –que és quan va començar l'Ofensiva de Llevant per a tractar d'arribar a València– i el 8 de maig, el general Aranda, que estava encarregat del cos de Galícia, quan aquest està entrant entre les Coves de Vinromà i Albocàsser cap a baix, es va queixar a Franco que els alemanys no li feien ni cas", recorda. "Els alemanys es dedicaven a bombardejar els objectius que ells consideraven, sense fer-li cas a allò que ell demanava", afegeix.
El professor de Física de la Universitat de València apel·la als telegrames que es conserven a l'arxiu de Salamanca i arriba a la conclusió que els militars alemanys "eren prou autònoms i l'exèrcit de terra de Franco no va demanar aquestos bombardeigs". "Ho van fer per a experimentar amb les seues bombes i després van informar Franco. Segur que no van demanar permís ni Franco en va donar", remarca.
Sense disculpes
Ni el govern espanyol ni les autoritats alemanyes mai no han demanat perdó pels morts civils dels bombardeigs de la Legió Cóndor als quatre municipis de l'Alt Maestrat en 1938.
En 2013, davant el 75é aniversari del bombardeig, Benassal va retre homenatge a les víctimes, es va col·locar una placa a la placeta on s'inclou un vers d'El Benassal antic, de Cants i encants de Benassal, del poeta i gramàtic Carles Salvador, qui alhora es podria considerar un precursor en la recuperació de la memòria històrica a través d'aquest poema.
"Vam invitar l'ambaixador alemany, però no va vindre i ara hem tornat a convidar els ambaixadors i de moment no s'han donat per assabentats. Tampoc no crec que vinguen, però hem enviat tota la informació als corresponsals alemanys a Espanya a veure si ve algú i se n'assabenten", recorda Òscar Vives.
De moment, la cinta Experiment Stuka exerceix d'ambaixador d'un esdeveniment que va canviar la vida d'un poble regat per les bombes de Hitler, un municipi que, en 1945, Carles Salvador recordava així:
"Benassal dels meus amors,
Qui t’ha vist i qui te veu!
Has perdut antigues gràcies
Que no tornaran mai més.
On està el porxe del Mestre
travessat d’ombra i de vent?
I el portalet de Sant Roc,
blanc de calç,
blau de blavet.
Amb l’altar sobre l’arcada
guarnit amb flors de paper?"
https://www.abc.es/historia/abci-experimento-stuka-nazis-bombardearon-castellon-201805100913_video.html#
Qui t’ha vist i qui te veu!
Has perdut antigues gràcies
Que no tornaran mai més.
On està el porxe del Mestre
travessat d’ombra i de vent?
I el portalet de Sant Roc,
blanc de calç,
blau de blavet.
Amb l’altar sobre l’arcada
guarnit amb flors de paper?"
https://www.abc.es/historia/abci-experimento-stuka-nazis-bombardearon-castellon-201805100913_video.html#
Experimento Stuka: el día que los nazis bombardearon Castellón
Cuatro pequeños pueblos de esta provincia sufrieron las bombas más pesadas y con mayor precisión de la Legión Cóndor y, todo, por un experimento
Actualizado:
Sinopsis de «Experimento Stuka»:
En plena Guerra Civil, y con el frente aún lejos, los habitantes de cuatro diminutos pueblos de Castellón ven aparecer tres aviones en el horizonte. Algunos niños salen a saludar, los adultos los miran con inocencia y curiosidad. Pero los aviones maniobran, caen en picado y bombardean casas e iglesias. Matan a 38 vecinos. Nunca se supo quién fue el responsable. Hasta ahora.
Casi 80 años después descubrimos una carpeta en el archivo militar de Friburgo, Alemania, con 66 fotografías aéreas. Los alemanes se tomaron muchas molestias en documentar aquel bombardeo del que no informaron a nadie. Las fotos son la clave del misterio. Los habitantes de Benassal, Ares, Albocàsser y Vilar de Canes sabrán por fin que fueron víctimas de un experimento nazi.
Los pilotos pertenecían a la Legión Cóndor, enviada por Hitler para ayudar a Franco. Fijaron su base en la Sènia. Bombardeaban por la mañana y pasaban la tarde bebiendo cerveza en la playa de Peñíscola. Era mayo del 38 y acababan de recibir los tres primeros modelos del Junkers 87A, conocido como Stuka. Los prototipos entraron en España en secreto y debían calibrar si aguantarían una nueva bomba de 500 kilos, el doble de las lanzadas hasta entonces.
El mortífero éxito del experimento fue determinante en la decisión alemana de construir en masa el Stuka para arrasar con él Europa en la todavía insospechada II Guerra Mundial.
