dissabte, 29 de setembre de 2018

El dia que els avions de Hitler van soltar 36 bombes sobre el Maestrat.

https://www.diarilaveu.com/noticia/81966/experiment-stuka-benassal-vives






Cap representant del govern alemany contesta les invitacions per a retre homenatge a les víctimes, ningú ha demanat disculpes ni s'ha oferit una compensació econòmica






No va ser Pearl Harbor ni tampoc el desembarcament de Normandia, però, en els últims mesos, el denominat Experiment Stuka ha aconseguit materialitzar-se en un film de 72 minuts que va aconseguir la menció especial en la categoria Mirades de la darrera edició de DocsValència. Un guardó que ha servit d'aval perquè el documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés (SuicaFilms) es projecte en DocsBarcelona. La cinta sobre els avions Junkers Ju 87 del govern de Hitler que van llançar 36 bombes sobre quatre pobles del Maestrat ha jugat un paper crucial perquè es coneguen els fets més enllà d'Ares del Maestrat, Vilar de Canes, Albocàsser i Benassal.
"S'ha escampat la història", reconeix Òscar Vives, professor de la Universitat de València i membre del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal. Aquest moment concret d'un temps bel·licós "ens va tocar a nosaltres, però segur que no vam ser l'únic poble a què li van passar coses per l'estil", explica Vives.
A les quatre localitats de l'Alt Maestrat van caure 36 bombes. El dia més destructiu, però, va ser el 25 de maig de 1938, ara fa justament 80 anys. Vives està convençut que els alemanys, per motivació pròpia, van llançar des de tres Stuka els projectils de 500 quilos per a fer proves d'artilleria aèria i testar si els avions que normalment llançaven bombes de 250 kg eren efectius amb projectils amb el doble de pes. Tot i això, el professor tampoc no descarta que s'hagueren fet altres bombardeigs per a afavorir l'avanç de la guerra, una contesa on el bàndol revoltat assetjava València.




Un Junkers Ju 87 Stuka en ple vol. / EXPERIMENT STUKA (SUICA FILMS)
Els soldats alemanys nazis "tenien una certa autonomia i la utilitzaven per a provar les seues bombes i millorar-les", sosté. La diferència entre Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser és que "nosaltres tenim l'informe que ho prova", mentre que molts altres documents es van cremar.
Benassal ha commemorat aquesta setmana el 80é aniversari del bombardeig de la Legió Cóndor, un experiment que a la població on va fer classes Carles Salvador va provocar víctimes mortals –entre els quatre municipis haurien mort prop de 40 persones– i va destruir seixanta cases, l'església i la casa de la Vila, és a dir, que les bombes van reduir a runes el carrer Major porticat i la placeta, un espai, aquest últim, que mai va tornar a ser el mateix.
Per a recordar els fets, a Benassal s'han organitzat unes jornades amb experts sobre la Guerra Civil espanyola com a camp de proves en què s'analitzen els atacs al País Basc, el País Valencià i Catalunya. En aquesta ocasió, de la mateixa manera que en 2013, des del grup memorialista que representa Òscar Vives es va invitar l'ambaixador alemany a Espanya i els periodistes teutons residents a l'Estat. L'oferiment no ha tingut resposta, com tampoc la va tindre en el 75é aniversari d'aquell dia en què els avions de Hitler van soltar 36 bombes sobre el Maestrat.




Stuka era el diminutiu amb què es coneixien els Junkers Ju-87. "Bombarder en picat". / EXPERIMENT STUKA (SUICA FILMS)
Com en tota contesa armada, els fets al voltant dels bombardeigs sobre les quatre poblacions del Maestrat té diverses visions dels esdeveniments històrics, fins i tot detractors. El professor de la Universitat de Valladolid, Lucas Molina Franco, i el membre del Consell Assessor de l'Exèrcit de l'Aire, Rafael A. Permuy López, van publicar en la revista Aportes, en 2016, un estudi on neguen que els atacs dels Stuka sobre les quatre poblacions de l'Alt Maestrat i tota la comarca històrica (on s'inclou Terol) foren experiments nazis. Ambdós s'hi oposen i afirmen en l'article que els bombardeigs van ser constants durant els anys de la Guerra Civil com a conseqüència que la zona formava part de l'Ofensiva de Llevant, autoritzats i coordinats amb els franquistes.
Tots dos escriptors expliquen en Mitos y falacias de los bombardeos del Maestrazgo por aviones "Stuka" (mayo de 1938) que els quatre municipis valencians eren "objectius de primer ordre". Poc menys que nius de soldats republicans als quals els "nacionals" assetjaven amb diverses divisions militars de l'exèrcit revoltat.
La investigació d'ambdós experts militars carrega contra la teoria de l'experimentació nazi al Maestrat, qüestiona l'argument del documental produït per Suica Films i es lamenta, entre altres qüestions, que haguera rebut subvencions públiques. El treball, que no respecta la toponímia oficial i única de les poblacions valencianes, sosté que l'exèrcit franquista –l'estudi l'anomena nacional– i els càrrecs militars nazis –el text anomena els responsables de camp de Hitler alemanys o militars alemanys– compartien informació diàriament, sobretot, perquè els revoltats comptaven amb comunicats d'operacions. Les conclusions, exemptes d'humanitat davant la mort de civils a les poblacions bombardejades pels Junkers Ju 87 Stuka, apunten al fet que les poblacions eren objectius clars per a aconseguir arribar a València i, per tant, les víctimes civils, danys col·laterals.
Molina Franco i Permuy López adjunten, això sí, una taula amb xifres de bombardeigs sobre la comarca històrica del Maestrat, Aragó i Catalunya. Afirmen, doncs, que entre el 18 de febrer i el 2 de juny de 1938 els Stuka van deixar caure 116 bombes de 500 quilos i 32 projectils de 250 kg. D'aquestes 116 bombes, 46 van caure arreu de la zona abans de produir-se, el 25 de maig de 1938, el bombardeig simultani de les quatre poblacions. Els dos investigadors indiquen que, a banda d'Ares del Maestrat, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal, altres poblacions valencianes van rebre l'impacte de les bombes, com ara Benlloc, les Coves de Vinromà i la Serratella.
36 bombes, 40 morts
Les quatre poblacions de l'Alt Maestrat van patir diversos bombardeigs dels Stuka, com va recollir Antony Beevor en La Guerra Civil espanyola –publicat per Penguin Books en 1982 i revisat i traduït al castellà en 2005 per Editorial Crítica–. Òscar Vives va adquirir en 2011 el llibre del britànic, qui en les conclusions explicava que la Legió Cóndor alemanya va utilitzar la Guerra Civil per a "experimentar i provar els seus avions i tàctiques de bombardeig", recorda el professor universitari. La tesi del camp de proves sobre els pobles valencians se sosté pel fet que "només venien els de la Legió Cóndor, no venien tropes de terra, sols la Luftwaffe", explica Vives.
El Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benessal va fer diverses publicacions on recollien a través de fonts orals els fets d'aquell 25 de maig de 1938. Pels testimonis, recorda el professor, es tenia coneixement dels atacs aeris, tot i que restaven llacunes, com ara, per què havien bombardejat Benassal.




Benassal, després del bombardeig del 25 de maig de 1938. / EXPERIMENT STUKA (SUICA FILMS)
Vives manté que la població no estava lluny del front, ubicada entre 20 i 30 quilòmetres de la línia de foc; de fet, explica que tres soldats republicans dels aproximadament vint que hi havia al poble, segons els records dels testimonis, van morir pels projectils caiguts des del cel. Les tres bombes que impactaren al centre del municipi van matar entre 14 i 15 persones. Malgrat tot, els atacs "no tenien cap objectiu clar".
Aquells veïns mai van saber per què se'ls havia bombardejat i Vives es qüestiona, donades les xifres de soldats morts –tres milicians que estaven a l'hostal i que comptaven amb dos mules com a transport– per què, si aquestos eren l'objectiu, l'aviació nazi havia enviat tres Stuka. "Per això no tires tres bombes així", afegeix.




Soldats morts. / EXPERIMENT STUKA (SUICA FILMS)
Vives retorna a Beevor, qui explica que durant l'avançament des de l'Aragó cap al mar la Legió Cóndor va bombardejar pobles i ciutats, incloses Albocàsser, Ares del Maestre, Benassal i Vilar de Canes, per a provar la precisió del bombardeig en picat dels Stuka i els efectes de les bombes de 500 quilos. L'anglés apuntava que Benassal, que tenia una església de considerables dimensions, va ser atacada amb nou bombes de 500 quilos que la van convertir en runes. "A partir d'ahí, hi havia una referència a un arxiu alemany que vam trobar i ens va donar la pista", raona el professor.
Vilar de Canes es va bombardejar dues vegades, el 26 i el 31 de maig, amb un total de sis bombes que van destruir l'església i part del centre del poble, incloent l'Ajuntament i 30 cases. A Ares del Maestrat, els projectils van derruir prop de 60 cases, i a Albocàsser es van ensorrar 70 llars entre les quals hi havia la casa de la Vila. A Benassal, les bombes van afectar prop de 60 cases, l'església, la casa la Vila i el carrer Major porticat. Les víctimes mortals es van situar aproximadament al voltant de les 40 persones.
Franco "no va donar permís"
El Grup de Recuperació de la Memòria Històriaca de Benassal va aconseguir el document "Imágenes de los efectos de la bombas de 500 quilos sobre los pueblos de Benasal, Albocácer, Ares y Villar de Canes lanzados desdel Junkers Ju 87" (Bundesarchiv-Militárarchiv, Freiburg im Breisgau, RL35/34), un informe redactat per Leopold Graf Fugger per a la Lufwaffe sobre els bombardeigs dels Stuka a l'Alt Maestrat.
El document, explica Òscar Vives, té poc més de 50 pàgines i 65 fotografies d'abans i després del bombardeig i, en el cas d'Ares, fins i tot simultànies al bombardeig. "Quan els pobles van caure, van fer fotografies, no de tots però de quasi tots els impactes, per a veure la destrucció de les bombes".
Però, de nou, apareix una llacuna en la història. El grup memorialista ha buscat alguna publicació que explique l'anàlisi de les fotos, que aporte conclusions, un text que Vives no descarta que puga existir, encara que fins ara no "hem sigut capaços de trobar". Per això, apunta, no se sap si després es va decidir canviar l'explosiu i la manera de fer esclatar les bombes de 500 quilos. "Ho hem buscat en els arxius, però els documents de la Luftwaffe es van cremar en un 90%". Algunes de les fotografies que contenen la data van estar recollides posteriorment, segons indiquen Permuy López i Molina Franco en Legión Cóndor. 1936-1939. Eine illustrierte Dokumentation, de Karl Ries i Hans Ring (Verlag Dieter Hoffmann, 1980).




Franco i Hitler durant la reunió de Hendaya el 23 d'octubre de 1940. / NARDOWE ARCHIWUM CYFROWE
I Franco era aliè a l'experiment? "Sí, relativament", respon Vives. "Totes les accions de la Legió Cóndor, una vegada fetes, eren informades al comandament de l'aire de l'exercit franquista, si no el mateix dia, el dia després". Tanmateix, el professor es pregunta: "Qui va demanar bombardejar Benassal?", la resposta "no està per cap lloc".
"Tenim proves que entre el 18 d'abril –que és quan va començar l'Ofensiva de Llevant per a tractar d'arribar a València– i el 8 de maig, el general Aranda, que estava encarregat del cos de Galícia, quan aquest està entrant entre les Coves de Vinromà i Albocàsser cap a baix, es va queixar a Franco que els alemanys no li feien ni cas", recorda. "Els alemanys es dedicaven a bombardejar els objectius que ells consideraven, sense fer-li cas a allò que ell demanava", afegeix. 
El professor de Física de la Universitat de València apel·la als telegrames que es conserven a l'arxiu de Salamanca i arriba a la conclusió que els militars alemanys "eren prou autònoms i l'exèrcit de terra de Franco no va demanar aquestos bombardeigs". "Ho van fer per a experimentar amb les seues bombes i després van informar Franco. Segur que no van demanar permís ni Franco en va donar", remarca.
Sense disculpes
Ni el govern espanyol ni les autoritats alemanyes mai no han demanat perdó pels morts civils dels bombardeigs de la Legió Cóndor als quatre municipis de l'Alt Maestrat en 1938.
En 2013, davant el 75é aniversari del bombardeig, Benassal va retre homenatge a les víctimes, es va col·locar una placa a la placeta on s'inclou un vers d'El Benassal antic, de Cants i encants de Benassal, del poeta i gramàtic Carles Salvador, qui alhora es podria considerar un precursor en la recuperació de la memòria històrica a través d'aquest poema.
"Vam invitar l'ambaixador alemany, però no va vindre i ara hem tornat a convidar els ambaixadors i de moment no s'han donat per assabentats. Tampoc no crec que vinguen, però hem enviat tota la informació als corresponsals alemanys a Espanya a veure si ve algú i se n'assabenten", recorda Òscar Vives.




Placa commemorativa a la placeta de Benassal en record de les víctimes dels Stuka. / GRMH
De moment, la cinta Experiment Stuka exerceix d'ambaixador d'un esdeveniment que va canviar la vida d'un poble regat per les bombes de Hitler, un municipi que, en 1945, Carles Salvador recordava així:
"Benassal dels meus amors,
Qui t’ha vist i qui te veu!
Has perdut antigues gràcies
Que no tornaran mai més.
On està el porxe del Mestre
travessat d’ombra i de vent?
I el portalet de Sant Roc,
blanc de calç,
blau de blavet.
Amb l’altar sobre l’arcada
guarnit amb flors de paper?"


https://www.abc.es/historia/abci-experimento-stuka-nazis-bombardearon-castellon-201805100913_video.html#

Experimento Stuka: el día que los nazis bombardearon Castellón

Cuatro pequeños pueblos de esta provincia sufrieron las bombas más pesadas y con mayor precisión de la Legión Cóndor y, todo, por un experimento

Actualizado:


Sinopsis de «Experimento Stuka»:
En plena Guerra Civil, y con el frente aún lejos, los habitantes de cuatro diminutos pueblos de Castellón ven aparecer tres aviones en el horizonte. Algunos niños salen a saludar, los adultos los miran con inocencia y curiosidad. Pero los aviones maniobran, caen en picado y bombardean casas e iglesias. Matan a 38 vecinos. Nunca se supo quién fue el responsable. Hasta ahora.
Casi 80 años después descubrimos una carpeta en el archivo militar de Friburgo, Alemania, con 66 fotografías aéreas. Los alemanes se tomaron muchas molestias en documentar aquel bombardeo del que no informaron a nadie. Las fotos son la clave del misterio. Los habitantes de Benassal, Ares, Albocàsser y Vilar de Canes sabrán por fin que fueron víctimas de un experimento nazi.
Los pilotos pertenecían a la Legión Cóndor, enviada por Hitler para ayudar a Franco. Fijaron su base en la Sènia. Bombardeaban por la mañana y pasaban la tarde bebiendo cerveza en la playa de Peñíscola. Era mayo del 38 y acababan de recibir los tres primeros modelos del Junkers 87A, conocido como Stuka. Los prototipos entraron en España en secreto y debían calibrar si aguantarían una nueva bomba de 500 kilos, el doble de las lanzadas hasta entonces.



El mortífero éxito del experimento fue determinante en la decisión alemana de construir en masa el Stuka para arrasar con él Europa en la todavía insospechada II Guerra Mundial.


El ‘Paredón de España’ recupera la memoria.


http://www.elperiodicodeaqui.com/noticias/El-Paredon-de-Espana-recupera-la-memoria/166136


MEMORIA HISTÓRICA




Los arqueólogos trabajan en una de las fosas del cementerio de Paterna. / EPDA
Los arqueólogos trabajan en una de las fosas del cementerio de Paterna. / EPDA
Pulse en la imagen para ampliar

El historiador Vicent Gabarda pone nombre y apellidos a los 2.238 fusilados entre 1939 y 1956 en la ciudad de Paterna


“Si te dijera amor mio/ que temo a la madrugada/ no sé qué estrellas son estas/ que hieren como amenazas/ ni sé que sangra la luna, al filo de su guadaña...”. Este conocido tema de Luis Eduardo Aute no era una canción de amor, salvo para los censores de la época. Era el relato del horror que se vivió en todos los rincones de la geografía española en los años más oscuros de la historia. La entonces pequeña localidad de Paterna (poco más de 6.000 habitantes) fue uno de los escenarios de ese horror. 2.238 disparos, 2.238 vidas truncadas, 2.238 nombres, los nombres de la tragedia de ‘El Paredón de España’.

Ocurrían siempre de madrugada. Los condenados por el franquismo eran trasladados en camiones militares al paraje de Paterna conocido como El Terrer -actual ‘Paredón de España’-, ubicado a cierta distancia del cementerio. Procedían en su mayoría de las dos cárceles que en ese momento había en la ciudad de València (Modelo y San Miguel de los Reyes), aunque algunos venían de prisiones comarcales como la de Sueca, Gandia o El Remedio de Llíria. Colocados de espaldas al paredón, sobre el muro que permanece visible del mismo, y de cara al pelotón de ejecución -formado por soldados del acuartelamiento de Paterna- cada miembro del pelotón disparaba a un blanco prefijado, y luego era el oficial el encargado de dar el ‘tiro de gracia’. Más tarde, según las investigaciones basadas en las balas alojadas en los cadáveres exhumados, los soldados serían sustituidos por agentes de la Guardia Civil.

Los años más duros
La guerra había terminado, pero los vecinos de esta localidad de l’Horta Nord seguían oyendo el sonido de las balas con frecuencia. Era 1939. Los primero tiros del pelotón de ejecución empezaron a sonar el 2 de abril de ese año. “A continuación, y tras el paréntesis del mes de abril en que se estaba poniendo en marcha el engranaje de la maquinaria represiva, de los tribunales y de sus sentencias (...), comienzan las sacas continuas, a razón de tres o cuatro mensuales, y a razón de quince o treinta personas en casa una de ellas, aunque en ocasiones, como en noviembre de 1939 se realizaron siete de estas, con un total de 318 condenados, ejecutándose en ocasiones a 50 personas en un mismo día; y así durante todo lo que quedaba del primer año de la victoria y los cuatro años siguientes, hasta 1943”.

Lo cuenta el historiador Vicent Gabarda (Paterna, 1959), una de las personas que más ha investigado sobre la represión franquista en la Comunidad Valenciana. Fue este profesor universitario el que descubrió en 1984, con motivo de la elaboración de un trabajo de final de carrera, no solo el número de personas que habían sido fusiladas en Paterna, sino que les puso nombres y apellidos, en un exhaustivo trabajo que ha sido clave para la realización de los actuales trabajos de exhumación en el camposanto de esta población. “Aunque los años más duros fueron sin duda desde 1939 hasta 1943, las ejecuciones continuaron hasta noviembre de 1956, cuando fue pasado por las armas Doroteo Ibáñez Alconchel, maquis de la AGL, detenido unos meses antes”, explica.

De todas estas ejecuciones eran especialmente llamativas algunas sacas de vecinos de una localidad que fueron ejecutados en la misma jornada. “Sin duda son de destacar la saca del 14 de septiembre de 1940, en que fueron ejecutados 39 vecinos de Masamagrell, casi la totalidad de los que fueron ejecutados de este pueblo, y coincidiendo con la festividad de la patrona local, lo que conllevó además una serie de actos vejatorios para los condenados. Igualmente llamativos son los diez ejecutados de Benifaió el 27 de octubre de 1939, los once de Bocairent ejecutados el 15 de julio de 1939, los 19 de Cullera ejecutados el 30 de noviembre de 1939, los 17 de La Font de la Figuera ejecutados el 6 de noviembre de 1939, los 12 de Gandia ejecutados el 2 de noviembre de 1939, los 14 de Meliana ejecutados el 23 de octubre de 1940, los 11 de Museros o las múltiples sacas de vecinos de València, aunque en ellas se mezclarían los expedientes: 19 ejecutados el 3 de abril de 1939, 15 ejecutados el 4 de noviembre de 1939, 21 ejecutados el 27 de agosto de 1940, 14 ejecutados el 11 de septiembre del mismo año, por sólo citar unos pocos ejemplos”.

De jornaleros a ministros 
La mayoría de las personas asesinadas en ‘El Paredón de España’ eran “labradores, jornaleros y obreros industriales, como afiliados a partidos políticos y sindicatos de izquierdas, integrantes de las colectivizaciones de los años anteriores, pero también aparecen entre los mismos maestros, abogados, magistrados, militares de muy diversa graduación y responsabilidad, representantes de las reformas realizadas por la República y defensores de la misma, alcaldes, concejales, miembros de los comités revolucionarios, que habían logrado organizar la administración local en los años del caos producido por la guerra. Ex ministros, rectores de la Universidad de Valencia, periodistas, artistas, generales… todos igualados por la ráfaga que acabó con sus vidas”, relata el historiador Vicent Gabarda.

El olor a muerte impregnó durante muchos años este lugar. Su cementerio se convirtió en una de las fosas comunes más grandes de España, repleta de cadáveres enterrados entre arena y cal viva. “Los libros del registro de enterramientos del cementerio de Paterna están incompletos, por lo que no se puede saber a ciencia cierta cuantos de esos 2.238 ejecutados en Paterna fueron enterrados en su cementerio. Porque no todos están en las fosas; hay algunos casos de ejecutados que, previo pago, fueron enterrados en nichos individuales en el mismo cementerio; pero también hay constancia de traslados de cuerpos a otras localidades por deseo de los familiares, tanto en el momento de la ejecución como en años posteriores; y no hay constancia en los libros de estos traslados, por lo que no se sabe cuantos de los integrantes de cada saca reposan en las fosas. Pero sin duda, en las fosas deben haber al menos 1.500 ejecutados”.

En la actual legislatura, impulsadas por las asociaciones de familiares de las víctimas y con la ayuda de la Diputació de València, han comenzado los trabajos de exhumación de los cuerpos enterrados en las fosas comunes de Paterna. Gabarda admite que, en un primer momento, “no era partidario de este tipo de exhumaciones, en el interior de un cementerio”, pero al ver los primeros casos todo cambió. “Esos cuerpos -señala- están ahí no porque ellos o sus familiares lo decidiesen, como hoy se puede decidir la cremación o la inhumación, sino porque fueron sacados de la prisión, ejecutados y lanzados al fondo de una fosa, y, a diferencia de los muertos de la guerra civil, permanecieron en la misma hasta la actualidad”.

Concluye el historiador indicando que si esta recuperación de los restos no sirve para cerrar heridas, “al menos que sirva para poner en evidencia un horror que se desconocía, o que no se quería desconocer, y dar, en lo posible, descanso a unos familiares que, en la mayor parte de los casos, solo quieren que sus deudos reposen dignamente”. 

El Gobierno fía al cambio de la ley la recuperación del Pazo de Meirás

https://www.abc.es/espana/galicia/abci-gobierno-cambio-ley-recuperacion-pazo-meiras-201809262057_noticia.html


RESPUESTA A EN MAREA

La comisión de expertos de la Xunta consideró que hay vías sin cambiar las normas

SantiagoActualizado:
La posible recuperación del Pazo de Meirás a Galicia tendrá que esperar. Pese a que la comisión de expertos creada por la Xunta considera que el Estado está en su derecho de reclamar como propia la residencia veraniega de la familia Franco en Sada por entender que se trata de un bien de dominio público, el Ejecutivo de Pedro Sánchez parece que no usará esa vía. Interpelada por En Marea en el Congreso, la ministra de Justicia, Dolores Delgado, condicionó cualquier intevención en los privilegios de los descendientes del dictador a la reforma de la Ley de Memoria Histórica con la que tratará de sacar los restos de Franco del Valle de los Caídos.
«Abran una investigación sobre el patrimonio ilegal de la familia Franco, erradiquen privilegios y títulos y devuelvan el Pazo de Meirás al pueblo de Galicia», reclamó el diputado de En Marea, Antón Gómez Reino, en la Cámara tras detallar que «en democracia» se han «renovado y concedido títulos esperpénticos» y «recalificado» terrenos en «favor» de los herederos del dictador.
«En esa línea estamos, para la reforma de la Ley Memoria Histórica e incorporar medidas que nos permitan avanzar en la recuperación no solo material y de bienes sino de justicia y reparación de las víctimas», contestó la ministra, según informa Ep. Delgado incidió en que la Dirección General de Memoria Histórica creada en su departamento «está analizando todas las acciones que se pueden hacer y que tienen que contar con el apoyo legislativo» y precisó que es necesario «cambiar, derogar y avanzar en estas normas».
El pasado martes fracasaba también en el Parlamento gallego el intento de exigir al Gobierno de Pedro Sánchez una mayor implicación en el proceso de recuperación de la residencia veraniega de los Franco. Desde el día anterior los grupos trataban de acordar una declaración institucional al respecto, que no acabó de fructificar. PPdeG, En Marea y BNG culparon a los socialistas gallegos, a los que acusaron de estar más interesados en proteger al ejecutivo central que en recuperar el pazo para el patrimonio público. Los socialistas, a través de su portavoz, Xoaquín Fernández Leiceaga, acusaron a algunos grupos de «sumarse a la operación de desgaste contra el Gobierno de Pedro Sánchez».

Butlletí de Memòria Departament de Justícia Octubre 2018 #12


http://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/butlleti/butlleti_012/

Butlletí de Memòria
Departament de Justícia
Octubre 2018 #12
La Generalitat de Catalunya commemora el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals
Del 25 al 28 d’octubre tindran lloc diferents actes d’homenatge i commemoracions a l’Espluga de Francolí i Barcelona.
Llegiu-ne més

Actes culturals

 
‘Joan Vilalta. Sobreviure l’horror fent de ferrador (1937-1981)’
Monòleg teatral sobre les vivències a Mauthasuen i Gusen de Joan Vilalta. Al MUME, dissabte 13 d’octubre.
Llegiu-ne més
shadow bottom
El musical Peiró42 a Argentona i Barcelona
El 26 i el 28 d’octubre es podrà veure a Argentona i Barcelona aquest musical que relata la vida de Joan Peiró, anarcosindicalista afusellat pel franquisme l’any 1942.
Llegiu-ne més
 
shadow bottom

Activitats pedagògiques

 
Seminari ‘Cartografia històrica’
El Memorial Democràtic i el Departament d’Ensenyament, en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, organitzen el seminari “Cartografia històrica”, adreçat al professorat de secundària i al públic general.
Inscripcions fins a l'11 d'octubre de 2018.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Exposicions

 
‘Catalunya bombardejada’ a Les Borges Blanques
La mostra es podrà visitar a la Sala Maria Lois de la Biblioteca Marquès d’Olivart.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Visita guiada a l’exposició ‘Víctimes (1936-1945)’
Podeu visitar l'exposició del Memorial Democràtic de la mà del seu comissari, Jordi Barra, dissabte 20 d’octubre, a les 12 h.
Llegiu-ne més
 
shadow bottom
 
‘Víctimes (1936-1945)’
L’exposició del Memorial Democràtic mostra les víctimes de la Guerra Civil i la postguerra a partir de mapes i objectes.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Art i memòria: “Per sempre més, ànimes marcades”
Pintura i instal·lació al MUME a càrrec de Pep Camps.
Llegiu-ne més
 
shadow bottom
 
‘Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’
Exposició al Museu Marítim de Barcelona sobre el mestre de Mont-roig del Camp assassinat i enterrat en una fossa comuna de Burgos.
Llegiu-ne més
shadow bottom
‘Cinema en temps de guerra, exili i repressió 1936-1975’
L'exposició es pot visitar Ca n’Amat, Museu de Viladecans, del 6 de setembre al 4 de desembre. 
Llegiu-ne més
 
shadow bottom
 
shadow bottom

Col·loquis

 
Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2018
Tindrà lloc entre el 4 i el 6 d’octubre a Girona i Portbou.
Inscripcions obertes fins al 30 de setembre a info@museuexili.cat, o bé per telèfon al +34 972 556 533 (activitat gratuïta).
Llegiu-ne més
shadow bottom

Commemoracions i homenatges

 
Homenatge als Immolats pel franquisme
L’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i el Memorial Democràtic organitzen el 14 d’octubre un homenatge als republicans executats o represaliats pel règim franquista al Fossar de la Pedrera. Cementiris de Barcelona ofereix també una visita guiada.
Llegiu-ne més
shadow bottom
'Amparo Poch y Gascón, el compromís d’una dona lliure'
El 17 d’octubre tindrà lloc l’acte central de l’Any Poch, organitzat pel Memorial Democràtic i l’Institut Català de les Dones, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Llegiu-ne més
 
shadow bottom

Itineraris

 
Sortides familiars organitzades pel MUME
El record de l’exili. La Vajol i el Coll de la Manrella (diumenge, 14 d'octubre)
Llegiu-ne més
shadow bottom
‘Un poble ocupat’
El 21 d’octubre, una ruta per la Fatarella organitzada pel COMEBE ens apropa a la batalla de l’Ebre.
Llegiu-ne més
 
shadow bottom
 
shadow bottom

Premis

 
Premi Francesc Boix
S’ha publicat la Resolució definitiva de concessió del Premi Francesc Boix a les iniciatives de recuperació de la història local, del període 1931-1980, realitzades pels ens locals i entitats de Catalunya per a l’any 2017. Els guardonats han estat l’Ajuntament de Mataró i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Premi de Recerca en Memòria Democràtica
Fins al 3 d’octubre us podeu presentar a la convocatòria corresponent al curs 2017-2018.
Llegiu-ne més

Presentacions de llibres

 
‘3.669 biberons. Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41’
Presentació del llibre d'Andreu Caralt, dijous 4 d’octubre, a les 19 h, a la seu del Memorial Democràtic.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Presentació del llibre del Memorial Democràtic ‘Memòria i vinyetes’ a Viladecans
Dimecres 3 d’octubre, a les 19.00 h, al Museu de Viladecans – ca n’Amat.
Llegiu-ne més
 
shadow bottom
@Catmemoria@CatmemoriaImprimeix


Butlletí