|
|
Memorial Democràtic
Una institució de la Generalitat de
Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria democràtica
entre 1931 i 1980.
|
|
|
|
:: Destaquem
|
Divendres, 13 de juny
Museu d'Història
de Barcelona
Sala Martí l'Humà
Plaça del Rei, 1
Barcelona
Entrada lliure. Aforament limitat
Inscripció prèvia a memorialdemocratic@gencat.cat o bé al 93
634 73 74
Enguany es compleix el 75è aniversari de la confiscació per
part de les tropes franquistes dels fons documentals, biblioteques, diners
i altres béns personals de molts ciutadans. Aquests fons són coneguts com
els "papers de Salamanca". Amb motiu d'aquests fets, el Memorial
Democràtic ha organitzat la jornada "75è aniversari de la confiscació
dels arxius catalans, 'els papers de Salamanca': una reparació
pendent".
Els objectius són explicar quan i com es va produir aquesta
espoliació, a qui va afectar, quina finalitat va tenir i com va acabar
derivant en el major arxiu documental de la Guerra Civil. També es tractarà
la reivindicació del retorn a Catalunya de la documentació i el reclam de
reparació i restitució.
|
|
Del 9 al 12 de juliol
Facultat de
Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Montalegre, 6
Barcelona
Preu: 180 euros (inclou accés, coffee break i sopar del
Congrés)
El Congrés
Internacional d'Història Oral és una de les trobades
internacionals més importants d'investigadors que utilitzen les fonts orals
com a mitjà de recerca. Enguany ve precedit de 405 comunicacions acceptades
d'especialistes de 45 països.
El congrés es realitzarà sota l'empara de l'Associació
Internacional d'Història Oral (IOHA). Està organitzat per la Universitat de
Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
l'Ajuntament de Barcelona, la revista Historia, Antropología y Fuentes
Orales i el Memorial Democràtic. Els temes que es tractaran seran, entre
d'altres, el paper dels arxius en el tractament i la difusió de les fonts
orals, les noves maneres d'apropar les entrevistes a públics amplis o els
punts de confluència entre les fonts orals i el patrimoni cultural. El
Memorial Democràtic hi presentarà el Banc Memorial, el seu arxiu de
testimonis. Ha estat creat amb l'objectiu d'esdevenir l'arxiu de fonts
orals de referència sobre la història contemporània a Catalunya. Recull 20
projectes de recerca amb 377 testimonis sobre la Guerra Civil, l'exili, la
repressió franquista o les lluites per les llibertats democràtiques.
El Congrés acollirà també la reunió bianual dels membres de la
IOHA, que ofereix un seguit de master classes el 8 de juliol. Hi
participaran, entre d'altres, Alexander Von Platto, director de l'Institut
for History and Biography (FernUniversität de Hagen, Alemanya), i Indira
Chowdhury, del Center for Public History (Srishti School of Art, Design and
Technology de Bangalore, Índia).
|
|
|
|
:: Audiovisuals
|
|
L'Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM) ha
obert el termini per participar a la IV Mostra de Curtmetratges per la
Identitat.
La convocatòria admet documentals i obres de ficció i de
creació de fins a 30 minuts. El tema prioritari és el robatori de la
identitat, sigui sexual, nacional, religiosa, lingüística, ideològica o
relacionada amb la memòria històrica. La mostra projectarà els documentals
seleccionats i tindrà lloc a Barcelona el mes de desembre de 2014.
L'ACIM promou activitats de denúncia del robatori de la
identitat, especialment la dels infants, i té una estreta relació amb
l'Asociación Abuelas de Plaza de Mayo.
|
|
Del 10 al 15 de juny
Institut Francès
de Barcelona
Moià, 8
Barcelona
La 16a edició del Festival
de Cinema Jueu de Barcelona té com a fil conductor
l'aprenentatge de la supervivència i com fer-ho des de la tendresa. Els
films que es mostren aborden el fet de sobreviure des de molts punts de
vista: l'extermini, la mort d'una persona estimada, els credos estrictes...
I aprendre també des de diferents perspectives.
El festival obrirà amb l'estrena documental Molho, A Bookstore in Six Chapters,
de Wolfgang Els. Es projectarà el 10 de juny a les 19 hores. La presentació
comptarà amb la participació de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial
Democràtic. Altres projeccions destacades són In Darkness, d'Agieszka Holland; Fill the Void, de
Rama Burshein, i Nono,
the Zigzag Kid, de Vincent Bal.
|
|
Del 13 al 15 juny
Sala Congesta
Méndez Núñez, 20
Portbou
En paraules de la directora del festival, la historiadora de l'art Pilar
Parcerisas, "aquest certamen té com a objectius fomentar la
creativitat entre els joves, afavorir la iniciativa d'estudiants de cinema
i creadors audiovisuals a partir de temàtiques contemporànies relacionades
amb Walter Benjamin, la seva obra i amb una idea àmplia de frontera, així
com promoure, d'acord amb la seva contribució filosòfica, la reflexió ètica
i els valors humans a través de la creació audiovisual".
El Festival ha estat organitzat per l'associació Passatges
Cultura Contemporània amb el suport d'Arts Santa Mònica i l'Institut
Francès.
|
|
3, 4 i 5 de setembre
Facultat de
Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Montalegre, 6
Barcelona
El Centre d'Investigacions Film-Història del Departament
d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona ha organitzat el IV
Congrés Internacional d'Història i Cinema: Memòria històrica i cinema
documental. Tindrà lloc a Barcelona els dies 3, 4 i 5 de setembre, i
proposa una reflexió sobre com els documentals i la ficció aviven i
recuperen la memòria. Alguns dels temes que es tractaran són la
representació visual de la memòria històrica, els documentals de la Guerra
Civil vistos des de la postmodernitat o el paper dels documentals en la
reconstitució de la memòria històrica a Catalunya.
El Congrés està dirigit per J. M. Caparrós, catedràtic
d'Història Contemporània i Cinema (Universitat de Barcelona), i Magí
Crusells, vicerector del Centre d'Investigacions Film-Història (Departament
d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona). Hi participaran els
experts Jean-Claude Seguin, José Carlos Suárez, Esteve Riambau, Sasa
Markus, Isona Passola i Maria Dolors Genovés, entre d'altres. El termini d'inscripció
finalitza l'1 de setembre.
|
|
|
|
:: Espais de Memòria
|
|
Diumenge, 15 de juny a les
12 h
Sortida: Can Riera
Riera de
l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de
Llobregat
Activitat gratuïta (places limitades)
Els participants coneixeran els espais més emblemàtics i
significatius de la dictadura franquista.
La ruta proposa un recorregut a peu de dues hores. La
inscripció és gratuïta i es pot fer a través de la Biblioteca Can
Sumarro (tel. 933 372 082) i a Can
Riera-Espai de memòria de l'Hospitalet (tel.
934 032 997).
|
|
|
|
:: Exposicions
|
|
Del 23 juny al 31 de juliol
Inauguració: 27 de
juny a les 19.30 h
Centre Cívic de
l'Escorxador
Pl. de
l'Escorxador s/n
Gelida
Horari: feiners de 18 a 20 h
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una mirada catalana
sobre la Transició partint de dues singularitats. Una és el procés que
condueix a les eleccions generals de l'any 1977, basat en la unitat
d'oposició a la dictadura franquista dels moviments socials, entitats,
personalitats i les forces polítiques entorn de l'Assemblea de Catalunya.
El segon tret diferenciador és el procés polític des de les eleccions del
15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980,
que comporta un mapa polític diferenciat del que es constitueix a la resta
de l'Estat. L'exposició vol retre homenatge a totes aquelles persones i
organitzacions inspiradores de drets i llibertats.
En el marc de l'exposició, el 26 de juny, a les 19.30 h, es
presentarà el llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert', de Jordi Panyella i
es projectarà el vídeo institucional del Memorial Democràtic 'Temps de
memòria'. Serà a la Sala d'Actes del Centre Cultural (Major, 55).
|
|
Fins al 15 de juny
Museu del Ter
Passeig del Ter, 2
Manlleu
Horari: de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h
Activitats paral·leles:
Dissabte, 7 de
juny, a les 18 h i a les 20 h
Obra de teatre 'Subterrànies. Sobreviure entre bombes'.
Preu: 5 €. info@museudelter.cat
Dijous, 12 de juny, a les
20 h
Conferència 'El final de la Guerra Civil i la repressió
franquista a Manlleu", per Imma Domènech i Assumpta Tort,
historiadores i acte de cloenda de l'exposició.
Manlleu acull l'exposició "Catalunya bombardejada. 75è
aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures
catalanes". Aquesta exposició itinerant, produïda pel Memorial
Democràtic, recorda les més de cinc mil víctimes mortals i els milers de
ferits a conseqüència dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil.
L'exposició destaca la resistència ciutadana davant l'atac indiscriminat i
sistemàtic a nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del
front de guerra. Ha estat ampliada per tal de contextualitzar i explicar el
bombardeig de Manlleu.
|
|
Del 13 de juny al 14 de
setembre
Inauguració:
Divendres, 13 de juny, a les 19.30 h
Centre
d'Interpretació del Patrimoni Històric la Caserna
Passeig el
Quarter, 9
Martorell
Horari: caps de setmana i festius, de 12 a 14 h
La mostra explica com al final de la Guerra Civil, quan
centenars de milers de republicans es van veure obligats a exiliar-se al
sud de França, van improvisar-se "camps d'acolliment" deficitaris
en condicions sanitàries i de supervivència. En aquestes condicions, les
vides de les exiliades embarassades i dels nadons estaven en perill. La
infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va llogar el Castell d'en Bardou, un
palauet abandonat als afores de la localitat rossellonesa d'Elna, i hi va
instal·lar una maternitat on acollir parteres procedents dels diferents
camps de la zona. Uns sis-cents infants van néixer a la maternitat, que va
tancar les portes el 1944.
|
|
Fins al 8 de juny
Museu d'Història
de Sabadell
Sant Antoni, 13
Sabadell
Horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h; diumenges i
festius d'11 a 14 h
Activitats paral·leles:
Diumenge, 1 de juny: Visita guiada a l'exposició.
La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una
mirada catalana sobre la Transició partint de dues singularitats. Una és el
procés que condueix a les eleccions generals de l'any 1977, basat en la
unitat d'oposició a la dictadura franquista dels moviments socials,
entitats, personalitats i les forces polítiques entorn de l'Assemblea de
Catalunya. El segon tret diferenciador és el procés polític des de les
eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de
Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat del que es
constitueix a la resta de l'Estat. L'exposició vol retre homenatge a totes
aquelles persones i organitzacions inspiradores de drets i llibertats.
|
|
Fins al 8 de juny
Centre cívic Mas
Lluí
Estelí, 10
Sant Feliu del
Llobregat
Horari: de dilluns a divendres 16 a 20 h; dissabtes, de 18 a
20 h. Diumenges i festius, d'11 a 14 h
La mostra explica com al final de la Guerra Civil, quan centenars de milers
de republicans es van veure obligats a exiliar-se al sud de França, van
improvisar-se "camps d'acolliment" deficitaris en condicions
sanitàries i de supervivència. En aquestes condicions, les vides de les
exiliades embarassades i dels nadons estaven en perill. La infermera suïssa
Elisabeth Eidenbenz va llogar el Castell d'en Bardou, un palauet abandonat
als afores de la localitat rossellonesa d'Elna, i hi va instal·lar una
maternitat on acollir parteres procedents dels diferents camps de la zona.
Uns sis-cents infants van néixer a la maternitat, que va tancar les portes
el 1944.
|
|
Fins al 14 de setembre
Museu de l'Empordà
Rambla, 2
Figueres
Amb el títol de 'Jo hi vaig ser', el 16 de juny de 2013
l'Ajuntament de Figueres va convocar una trobada de testimonis dels
bombardeigs a Figueres i l'Alt Empordà. El fotògraf Jordi Puig els va
fotografiar. L'exposició 'Silencis', amb els retrats dels testimonis, és un
reconeixement a persones que ens envolten i que han viscut el drama d'una
guerra en el mateix escenari del nostre dia a dia.
Una part de la mostra es pot visitar en el Museu Memorial de
l'Exili. A més, durant el mes de juny es faran diverses activitats
paral·leles a la mostra.
|
|
Fins al 13 de juny
Vestíbul de
l'Hospital General de Granollers
Av. Francesc Ribas
s/n
Granollers
L'exposició mostra el llarg procés d'emancipació femení, de la
Segona República a la transició. Ofereix una visió panoràmica des dels
avenços que va comportar la Segona República quant a la legislació civil i
la incorporació de les dones a la vida pública, fins a l'aparició del
moviment feminista com un dels grans actors de la transició a la
democràcia.
Està dividida en cinc àmbits: 'La Segona República, una
oportunitat'; 'Quan la vida perd valor. La Guerra Civil'; 'De quan viure és
sobreviure: franquisme' i 'Construïnt la democràcia'.
|
|
|
|
:: Homenatges
|
|
7, 8 i 9 de juny
Oradour-sur-Glane
El 10 de juny de 1944, Oradour-sur-Glane, una petita població
del departament francès de l'Alta Viena, de la regió de Llemosí, va ser
arrasada per la 3a Companyia del 1er Batalló del Regiment 'Der Führer'.
Aquell dia, 642 persones que hi vivien van ser assassinades, 21 d'elles de
nacionalitat espanyola. Només hi van haver sis supervivents. Les 328 cases
van ser destruïdes. El poble s'ha preservat intacte des de llavors, com a
exemple d'allò que no es pot tornar a repetir ni oblidar.
El 10 de juny de 2014 es complirà el 70è aniversari d'aquella
barbàrie. Per aquest motiu, des de l'Associació per la Recuperació de la
Memòria Històrica de l'Exili Republicà (ARMHER) estan organitzant un viatge
els dies: 7, 8 i 9 de juny, amb la voluntat de fer un acte commemoratiu en
record de les víctimes. Hi participaran Philippe Lacroix, alcalde
d'Oradour-sur-Glane; Isabel Milor, adjunta a l'Alcalde d'Oradour-sur-Glane;
Michel Pailler, conseller delegat d'antics combatents de l'Ajuntament
d'Oradour-sur-Glane; Claude Milord, president de l'Associació nacional de
les famílies dels màrtirs; Enric Urraca, president d'ARMHER i Jordi
Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.
|
|
Del 5 al 8 d'agost
L'Associació Triangle Blau ha organitzat, del 5 al 8 d'agost,
un viatge a Polònia. Els participants realitzaran visites guiades a
Cracòvia, Majdanek-Lublin, Auschwitz I i Auschwitz II-Birkenau. L'objectiu
del viatge és recordar i homenatjar els deportats i morts durant
l'Holocaust.
|
|
|
|
:: Jornades
|
Del 3 al 5 de juliol
Museu Memorial de
l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Inscripcions obertes fins al 22 de juny a info@museuexili.cat
Preu d'inscripció: 25 € i 15 € (estudiants). Inclou esmorzars, dinars i un
sopar.
El Primer Seminari Internacional d'Estiu 'Memòria i
testimoniatge del s. XXI' proposa una reflexió sobre la frontera, entesa de
manera literal i figurada, tenint com a teló de fons les representacions
memorials i testimonials.
Una vintena d'especialistes internacionals intercanviaran
coneixement i punts de vista al llarg d'un seguit de sessions plenàries,
taules rodones i tallers oberts a investigadors, artistes, gestors
culturals, mestres, estudiants i públic general. Intervindran, entre altres
ponents, Alessandro Portelli, de la Università di Roma La Sapienza; Marta
Marín-Domine, directora del Centre for Memoryand Testimony Studies de la
Wilfrid Laurier University; Òscar Jané, de la Universitat de Barcelona, i
Georges Bensoussan, del Memorial de la Shoah de París.
El seminari ha estat concebut i organitzat per la Wilfrid
Laurier University, i coorganitzat pel MUME i el Memorial du Camp de
Rivesaltes, amb la col·laboració del Memorial Democràtic i el suport de
diferents institucions.
|
|
Divendres, 13 de juny a les
19.30 h
Museu de
Granollers
Anselm Clavé, 40
Granollers
Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO i
president de la Fundació Cultura de Pau, participarà en el diàleg sobre
"Memòria, reconciliació i cultura" el 13 de juny, a les 19.30
hores, al Museu de Granollers. Hi participaran també Jordi Armadans,
director de Fundipau, i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial
Democràtic. La presentació anirà a càrrec de Montserrat Ponsa, periodista.
|
|
|
|
:: Publicacions
|
|
La Generalitat de Catalunya ha publicat, en edició facsímil,
la documentació del consell de guerra a Jordi Pujol. L'obra recull tota la
documentació oficial de la causa.
El llibre compta amb el pròleg de l'historiador Josep M. Solé
i Sabaté i una introducció dels fets del periodista Enric Canals. Canals és
autor de la investigació periodística que va culminar amb la localització
del sumari.
Per a Solé i Sabaté, "posar a l'abast de tothom el
consell de guerra de Jordi Pujol és un acte de justícia i de reconeixement
a la seva persona i figura que ens permet endinsar-nos en el període que va
viure a partir dels paràmetres de justícia de l'època. Una justícia sense
cap garantia i amb total impunitat".
El llibre ha estat editat per l'Entitat Autònoma del Diari
Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
|
|
Divendres, 5 de juny a les
19 h
Museu de
L'Hospitalet - Can Riera. Espai de memòria de L'Hospitalet
Riera de
l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de
Llobregat
El marqués y la esvàstica. César
González-Ruano y los judíos en el París ocupado
(Anagrama, 2014) reconstrueix la vida del periodista i escriptor César
González-Ruano. La seva història s'explica com un puzle on no totes les
peces acaben d'encaixar, especialment durant el període comprès entre el
final de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial.
L'Hospitalet apareix lligat a una trama d'espionatge alemany, la Gestapo i
la llegenda negra d'Andorra sobre el pas de jueus, soldats aliats i
opositors al règim alemany.
La presentació anirà a càrrec dels autors, l'escriptora Rosa
Sala Rose i el periodista Plàcid Garcia-Planas, i de Josep Calvet,
historiador.
|
|
El Memorial Democràtic ha fet pública la seva memòria
d'activitats de 2013. Recull, entre d'altres, la programació completa
d'activitats, actes d'homenatge, publicacions, exposicions, serveis
pedagògics i projectes que s'han portat a terme des de la institució.
|
|
|
|
:: Mume
|
|
Fins al 6 de juliol
Museu Memorial de
l'Exili (MUME)
Major, 43
la Jonquera
L'exposició, produïda pel Memorial Democràtic, mostra com la Guerra Civil
va establir un nou model de conflicte bèl·lic en el qual la rereguarda
esdevingué front de guerra i la població civil, blanc enemic.
Els bombardeigs sobre la població civil van ser constants i
terribles durant tot el conflicte. Especialment terribles van ser els que
es van fer durant els darrers dies. En un moment en què els enfrontaments
es trobaven a les acaballes i no tenia sentit atacar la població civil, els
bombardeigs van continuar amb la mateixa intensitat. En aquest sentit, cal
recordar que els dies 6, 7 i 8 de febrer de 1939, en plena retirada, van
ser bombardejades, entre d'altres, les poblacions fronteres de Figueres,
Roses, el Port de la Selva, Vilajuïga, Puigcerdà, Avinyonet de Puigventós i
Cabanelles. Hi van morir centenars d'homes, dones i infants que fugien cap
a França per salvar les seves vides.
El primer espai expositiu, 'Catalunya bombardejada', aborda
els bombardeigs sobre tot Catalunya i els valors ciutadans, posats en
evidència, per exemple, en la construcció de refugis. El segon espai
expositiu, 'Bombardeigs de les centrals hidroelèctriques', explica
l'estratègia de l'aviació franquista de bombardejar les centrals
hidroelèctriques amb l'objectiu de paralitzar la indústria catalana, i les
seves conseqüències.
L'exposició es complementa amb una mostra de dues fotografies i el making
off de l'exposició "(Silencis) Figueres sota les bombes
1938-1939". Aquesta mostra del fotògraf Jordi Puig recull retrats de
testimonis dels bombardejos i un documental amb testimonis de supervivents.
Es pot veure completa al Museu de l'Empordà de Figueres fins al 14 de
setembre.
|
|
Fins al 15 de juny
Museu Memorial de
l'Exili (MUME) i altres museus
Major, 43
La Jonquera
"De museu a museu" és una iniciativa que va sorgir
amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Proposa un intercanvi de peces
entre els museus altempordanesos de la xarxa "Una comarca de
museu".
El MUME exposa una peça del Museu Ciutadella de Roses, mentre
que el Museu Ciutadella de Roses exhibeix una peça del MUME. S'han
intercanviat peces també el Museu de l'Empordà amb l'Ecomuseu-Farinera de
Castelló d'Empúries, el Museu de la Tècnica i el Museu de l'Anxova i de la
Sal, així com el Museu del Joguet i el Museu Arqueològic de
Catalunya-Empúries.
|
|
Fins al 28 de setembre de
2014
Espai-hall del
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Bep Marquès (Girona, 1943-2013) va ser un artista i militant
antifranquista. Juntament amb Lluís Bosch Martí, va fundar el col·lectiu
Grup Praxis 75 (1975-1990), que es va distingir per una ingent producció
artística de caire crític i polític en què el muntatge i el collage eren
els seus principals instruments d'expressió artística.
Amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de l'exili
republicà, l'associació cultural POPULART va proposar a diversos artistes
que fessin un llibre que tingués com a tema central els exilis.
Bep Marquès formava part d'aquest grup i va deixar, abans de
morir, el llibre d'artista que el Museu Memorial de l'Exili exposa fins al
28 de setembre. Els dibuixos, delicats i de càlida sensibilitat, són en
bona mesura el testament artístic de Bep Marquès.
|
|
Dimarts, 10 de juny
El Casal de la Gent Gran de Figueres ha organitzat una sortida cultural
d'un dia per commemorar el 75è aniversari de l'exili republicà.
Es tracta d'una activitat complementària de la mostra
"(Silencis) Figueres sota les bombes 1938-1939", que es podrà visitar
al Museu de l'Empordà (mE) del 27 d'abril al 14 de setembre de 2014. Ha
estat organitzada amb la col·laboració del MUME i el mE.
Programa:
10.00 h Visita Museu de l'Empordà
11.20 h Sortida cap a la Jonquera
12.00 h Visita al MUME
13.30 h: Dinar al restaurant Font del Pla (La Jonquera)
15.00 h: Sortida cap a la Maternitat d'Elna (arribada estimada
a les 16 h)
Preu de la sortida: 27 € (socis) / 24 € (socis del Casal de la
Gent Gran de Figueres). Inclou visites guiades, dinar i autobús.
|
|
Diumenge, 29 de juny
Museu Memorial de
l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Visita guiada: 11 h
Jornada de portes obertes: de 10 a 14 h
El darrer diumenge de cada mes el Museu Memorial de l'Exili
(MUME) obre les portes gratuïtament al públic de 10 a 14 h. El mateix dia,
a les 11 h, ofereix una visita guiada de franc per a particulars. Cal
confirmació prèvia al telèfon 972 556 533.
|
|
|
|
