dissabte, 31 de maig de 2014

ASAMBLEA GENERAL de la Plataforma Andaluza de apoyo a la querella argentina


Hola a todos y todas!

Se convoca a la ASAMBLEA GENERAL de la Plataforma Andaluza de apoyo a la querella argentina, el sábado 7 de junio a las 10.30h de la mañana en el mismo sitio de siempre, centro social de Pino Montano, calle Delineantes s/nº, con el siguiente orden del día:

1. Balance de la visita de la jueza argentina María Servini de Cubría a Andalucía.
2. Propuestas de la Ceaqua para planificar el trabajo a nivel estatal.
3. Revisión del trabajo interno PAz.

Esperamos vuestra asistencia!

Salú y memoria.






--


Plataforma Andaluza de Apoyo a la Querella Argentina

CINE | Las Maestras de la República. Jueves 5 de junio de 2014 - 20h. Teatro del Institut français.



CINE | Las Maestras de la República
de Pilar Pérez Solano. Jueves 5 de junio de 2014 - 20h. Teatro del Institut français.
Las Maestras Republicanas fueron unas mujeres valientes y comprometidas que participaron en la conquista de los derechos de las mujeres y en la modernización de la educación, basada en los principios de la escuela pública y democrática.
Este documental a través de la recreación de una maestra de la época, e imágenes de archivo inéditas, nos descubre el maravilloso legado que nos han dejado las maestras republicanas y que ha llegado hasta nuestros días.
Articulado en base a testimonios de investigadores y familiares, vamos a conocer el momento histórico que vivieron estas docentes y su participación en la transformación social de nuestro país a través de la educación.
Esa película, recompensada por el premio del mejor documentario 2014 en la ceremonia de los Goya, fue concebida por Pilar Perez Solano, conocida también para las películas La rosa de piedra (1999) y Crebinsky (2011).
Formada en la universidad Complutense de Madrid en ciencias de la información y después en la escuela de cine TAI, empezó su carrera como Directora de producción del Departamento de programas especiales y documentales de Canal+.
Me gusta ·  · 

Testigos de la memoria. Rafael Guerrero Moreno




Testigos de la memoria. Rafael Guerrero Moreno
> 256 páginas 24 x 21 cms.
> 24,00 euros
> Aconcagua

Testimonios del horror franquista que ha escuchado la juez Servini: “Le clavaron varillas de paraguas en los oídos”


http://iniciativadebate.org/2014/05/30/testimonios-del-horror-franquista-que-ha-escuchado-la-juez-servini-le-clavaron-varillas-de-paraguas-en-los-oidos/#.U4hoY3Zviqs.facebook


José Alvarez Alonso, segundo por la izquierda, detenido y torturado tras la Guerra Civil, en el Batallón de Trabajadores con otros compañeros.
José Alvarez Alonso, segundo por la izquierda, detenido y torturado tras la Guerra Civil, en el Batallón de Trabajadores con otros compañeros.
Manuel Ángel Menéndez | Cuarto Poder | 29/05/2014
Sancho Álvarez Alonso nunca pudo recibir la manta que su hermana Teresa le llevó en 1940 a “El Chalet”, la casa de indianos de Grado (Asturias) reconvertida en prisión de odio y de muerte: “A Sancho se lo han llevado de ‘paseo’”, pudieron oír de labios de otros condenados. Todos sabían que de esos ‘paseos’ ya no se volvía: los ‘paseíllos’ falangistas acababan siempre frente a una tapia, y los ‘paseados’, en una fosa sin identificar en los caminos. Es uno de los horrorosos testimonios que la juez argentina María Servini ha escuchado de sus protagonistas, o de sus familiares.
A sus 93 años Teresa Álvarez Alonso mantiene la entereza y el recuerdo vivo del pasado más ominoso que se ha vivido en la historia de España: su abuelo paterno, su padre y dos hermanos mayores de Teresa fueron represaliados por el régimen franquista en la pequeña localidad asturiana de Bayo (Concejo de Grado). El abuelo, Evaristo Álvarez Iglesias, con 77 años, fue juzgado en consejo de guerra el 4 de noviembre de 1938 (inmediatamente tras la toma de Asturias por las tropas traidoras de Franco) y condenado a la isla de San Simón, en Redondela (Pontevedra), de donde nunca volvería. Algunos dijeron que murió famélico en prisión y que sus restos los tiraron al mar. Otros dicen que sí, que murió de hambre, pero que está enterrado de forma anónima en Vigo.
Nadie conoce la historia con exactitud, pero conocimiento y justicia poética -ya no cabe otra, al menos en este caso- es lo que busca Teresa, y eso, justamente, es lo que esta asturiana con coraje le ha pedido a la juez María Servini de Cubría, que instruye en Argentina la causa de los crímenes del franquismo y que desde el 18 de mayo está recorriendo el País Vasco, Andalucía y ahora Madrid para recoger testimonios de víctimas que por su avanzada edad no pueden desplazarse a Argentina para declarar.
María Servini, con la colaboración inestimable del juez de la Audiencia Nacional Fernando Andreu, ha tomado declaración a Teresa y a Faustina Romeral, de 90 años, también represaliada, también víctima. Sus testimonios son desgarradores.
Hambre, frío y muerte
Francisco Álvarez Miranda, represaliado por el franquismo tras la Guerra Civil, en la boda de una sobrina.
Francisco Álvarez Miranda, represaliado por el franquismo tras la Guerra Civil, en la boda de una sobrina.
Teresa Álvarez Alonso nació en Asturias en 1921, el año del desastre de Annual. En 1934, siendo una zagala de apenas 13 años vio pasar la sombra sangrienta de la revolución de Asturias; dos años después, con 15, el levantamiento de los perjuros y el inicio de la Guerra Civil; en 1938, con la toma de Asturias por las tropas rebeldes, la prisión y luego muerte de su abuelo, Evaristo, en tierras pontevedresas, y finalmente en 1940, con 19 años, la tortura y prisión de su padre, Francisco Álvarez Miranda, los trabajos en un batallón disciplinario franquista de su hermano José Álvarez Alonso y la desaparición de su otro hermano, Sancho, al que los falangistas le dieron el ‘paseíllo’.
“Ninguno había militado en ningún partido. Creemos que hubo una delación, no sé si por maldad o por qué, de unos vecinos. Pero nunca supimos por qué se los llevaron”, dice Teresa a cuartopoder.es. Vivían en una casa familiar y las tierras que labraban estaban arrendadas a un marqués. La delación, por lo tanto, no pudo ser para quedarse con sus bienes. Tuvo que ser, más bien, por odios miserables, por miserables rencillas.
“Primero se llevaron al abuelo Evaristo, con 77 años, pero luego, el mismo día que terminó la guerra (1 de abril de 1939), el coronel Antonio Uría, de la fábrica de armas de La Vega, en Oviedo, vino con una columna gallega a por mi padre y a por mi hermano José. Querían llevarse también a mi otro hermano, Sancho, pero no lo encontraron porque no había regresado aún del trabajo. Se lo llevaron al día siguiente, el 2 de abril”.
¿Qué ocurrió luego? Los hechos fueron dramáticos: “A mi padre, Francisco, le torturaron en el hórreo: le metieron varillas de paraguas en los oídos y le dejaron sordo. Luego, a él, y a mi hermano José, les llevaron primero a Grado para interrogarles; después, a la cárcel de Algodonera, en Gijón, y finalmente, a la prisión de San Marcos, en León, donde les torturaron a ambos. Como mi padre no les servía para trabajos forzados, lo dejaron libre, porque no había hecho nada; pero mi hermano José, aunque tampoco hizo nada, se lo llevaron a un Batallón de Trabajadores en Barcelona. Fueron 28 meses de trabajos forzados y luego a hacer la mili. Cuando se licenció, mi hermano José se fue a Argentina, donde murió muchos años después”.
Dramática historia la de Francisco y José, pero salvaron la vida. No pudo decir lo mismo el otro hermano, Sancho, a quien se lo llevaron el 2 de abril de 1939. “A mi hermano Sancho se lo llevaron a Grado y lo encerraron en la casa de un indiano que habían convertido en prisión. Un día fuimos a llevarle una manta, porque hacía mucho frío, pero desde unos ventanucos que daban al sótano escuchamos a otros prisioneros que decían: ‘A Sancho le han dado el paseo’. Nunca le volvimos a ver”.
Las otras víctimas cuya historia investiga la justicia argentina
Puede que la historia de Teresa sea arquetípica de lo que pasó en los años más ominosos de la historia de España, pero la juez María Servini ha recibido también de labios de otros protagonistas todo un muestrario del horror del que fue capaz el régimen franquista.
No menos lamentable es la historia de Faustina Romeral Cervantes, de 90 años: fueron represaliados su padre, su madre y ella misma, que fue detenida junto con sus padres cuando tenía 15 años. Mataron a su padre, y a su madre la condenaron a prisión. Faustina fue liberada, pero quedó sola y despojada de su casa. Luego, ella misma sufrió prisión entre 1947 y 1953.
Estos han sido los últimos testimonios escuchados en vivo por la juez Servini en la Audiencia Nacional, junto con el juez Jerónimo Andréu, pero desde el 18 de mayo, esta juez argentina -a la que no afecta la eliminación de la ‘justicia universal’ que ha declarado el aún ministro de Justicia,Alberto Ruiz-Gallardón- ha oído otras historias igual de espeluznantes en Andalucía y País Vasco.
Por ejemplo, las de Julen Kalzada Ugarte y su hermana Luisa, en Euskadi. O la de Félix Padín, de 97 años, miliciano anarcosindicalista internado en campos de concentración de Miranda de Ebro. O la de la andaluza Antonia Parra, nacida dos meses después del asesinato de su padre, Antonio Parra Ortega, cuyos restos se encuentran supuestamente en la fosa del cementerio de Marchena. O la del sevillano F. M. C., de 90 años, que tenía 14 en septiembre de 1936, cuando asesinaron a su padre, Manuel Marín Rodríguez, en las tapias del cementerio de Sevilla: dejó viuda y seis hijos, y su esposa estaba embarazada del séptimo.
O, en fin, del también andaluz F. R. N., de 87 años, que tenía 10 cuando asesinaron a su abueloFrancisco de Paula Nodal Avala, de 63 años, y a su tío materno Antonio Nodal Pulido, en Carmona, por aplicación de bando de guerra. Sus cuerpos se encuentran en distintas fosas comunes en Carmona y el Viso del Alcor, en Sevilla.
 es del batallón de trabajo donde tuvieron a uno de los represaliados.
Documento cedido a cuartopoder.es por la familia de José Álvarez Alonso, que acredita su presencia de José Álvarez Alonso en el batallón de trabajadores.

Jornada Commemorativa sobre la confiscació dels “Papers de Salamanca” en el seu 75è aniversari.


Javier Díaz Soro ha compartido su publicación.
Jornada Commemorativa sobre la confiscació dels “Papers de Salamanca” en el seu 75è aniversari.
Dia : divendres 13 de juny de 9 a 14 h.
Museu d’Història de Barcelona,
Plaça del Rei, 1
A la Sala Marti l’Humà.

divendres, 30 de maig de 2014

62 Butlletí Memòria Democràtica



 Generalitat de Catalunya - gencat.cat
Si no veieu correctament aquest butlletí, cliqueu aquí
#62

Butlletí
Memòria Democràtica
Memorial Democràtic
Divendres, 30 de maig de 2014


Memorial Democràtic
Una institució de la Generalitat de Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria democràtica entre 1931 i 1980.

Sumari
·        :: Destaquem
·        :: Audiovisuals
·        :: Espais de Memòria
·        :: Exposicions
·        :: Homenatges
·        :: Jornades
·        :: Publicacions
·        :: Mume

·        Memorial Democràtic
·        Museu Memorial de l'Exili
·        Espais de la Batalla de l'Ebre
·        El Memorial al Facebook
·        El Memorial al Twitter
·        Temps i espais de memòria

:: Destaquem

Jornada incautació papers de Salamanca
Divendres, 13 de juny
Museu d'Història de Barcelona
Sala Martí l'Humà
Plaça del Rei, 1
Barcelona
Entrada lliure. Aforament limitat
Inscripció prèvia a memorialdemocratic@gencat.cat o bé al 93 634 73 74

Enguany es compleix el 75è aniversari de la confiscació per part de les tropes franquistes dels fons documentals, biblioteques, diners i altres béns personals de molts ciutadans. Aquests fons són coneguts com els "papers de Salamanca". Amb motiu d'aquests fets, el Memorial Democràtic ha organitzat la jornada "75è aniversari de la confiscació dels arxius catalans, 'els papers de Salamanca': una reparació pendent".

Els objectius són explicar quan i com es va produir aquesta espoliació, a qui va afectar, quina finalitat va tenir i com va acabar derivant en el major arxiu documental de la Guerra Civil. També es tractarà la reivindicació del retorn a Catalunya de la documentació i el reclam de reparació i restitució.
Congrés IOHA imatge butlleti
Del 9 al 12 de juliol
Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Montalegre, 6
Barcelona
Preu: 180 euros (inclou accés, coffee break i sopar del Congrés)

El Congrés Internacional d'Història Oral és una de les trobades internacionals més importants d'investigadors que utilitzen les fonts orals com a mitjà de recerca. Enguany ve precedit de 405 comunicacions acceptades d'especialistes de 45 països.

El congrés es realitzarà sota l'empara de l'Associació Internacional d'Història Oral (IOHA). Està organitzat per la Universitat de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales i el Memorial Democràtic. Els temes que es tractaran seran, entre d'altres, el paper dels arxius en el tractament i la difusió de les fonts orals, les noves maneres d'apropar les entrevistes a públics amplis o els punts de confluència entre les fonts orals i el patrimoni cultural. El Memorial Democràtic hi presentarà el Banc Memorial, el seu arxiu de testimonis. Ha estat creat amb l'objectiu d'esdevenir l'arxiu de fonts orals de referència sobre la història contemporània a Catalunya. Recull 20 projectes de recerca amb 377 testimonis sobre la Guerra Civil, l'exili, la repressió franquista o les lluites per les llibertats democràtiques.

El Congrés acollirà també la reunió bianual dels membres de la IOHA, que ofereix un seguit de master classes el 8 de juliol. Hi participaran, entre d'altres, Alexander Von Platto, director de l'Institut for History and Biography (FernUniversität de Hagen, Alemanya), i Indira Chowdhury, del Center for Public History (Srishti School of Art, Design and Technology de Bangalore, Índia).
Amunt

:: Audiovisuals

Mostra curtmetratges per a la identitat
L'Associació Crear per la Identitat i la Memòria (ACIM) ha obert el termini per participar a la IV Mostra de Curtmetratges per la Identitat.

La convocatòria admet documentals i obres de ficció i de creació de fins a 30 minuts. El tema prioritari és el robatori de la identitat, sigui sexual, nacional, religiosa, lingüística, ideològica o relacionada amb la memòria històrica. La mostra projectarà els documentals seleccionats i tindrà lloc a Barcelona el mes de desembre de 2014.

L'ACIM promou activitats de denúncia del robatori de la identitat, especialment la dels infants, i té una estreta relació amb l'Asociación Abuelas de Plaza de Mayo.
Festival de Cinema Jueu
Del 10 al 15 de juny
Institut Francès de Barcelona
Moià, 8
Barcelona

La 16a edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona té com a fil conductor l'aprenentatge de la supervivència i com fer-ho des de la tendresa. Els films que es mostren aborden el fet de sobreviure des de molts punts de vista: l'extermini, la mort d'una persona estimada, els credos estrictes... I aprendre també des de diferents perspectives.

El festival obrirà amb l'estrena documental Molho, A Bookstore in Six Chapters, de Wolfgang Els. Es projectarà el 10 de juny a les 19 hores. La presentació comptarà amb la participació de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic. Altres projeccions destacades són In Darkness, d'Agieszka Holland; Fill the Void, de Rama Burshein, i Nono, the Zigzag Kid, de Vincent Bal.
Festival de Cinema de Frontera
Del 13 al 15 juny
Sala Congesta
Méndez Núñez, 20
Portbou

En paraules de la directora del festival, la historiadora de l'art Pilar Parcerisas, "aquest certamen té com a objectius fomentar la creativitat entre els joves, afavorir la iniciativa d'estudiants de cinema i creadors audiovisuals a partir de temàtiques contemporànies relacionades amb Walter Benjamin, la seva obra i amb una idea àmplia de frontera, així com promoure, d'acord amb la seva contribució filosòfica, la reflexió ètica i els valors humans a través de la creació audiovisual".

El Festival ha estat organitzat per l'associació Passatges Cultura Contemporània amb el suport d'Arts Santa Mònica i l'Institut Francès.
IV Congrés Internacional d'Història i Cinema: Memòria històrica i cinema documental
3, 4 i 5 de setembre
Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
Montalegre, 6
Barcelona

El Centre d'Investigacions Film-Història del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona ha organitzat el IV Congrés Internacional d'Història i Cinema: Memòria històrica i cinema documental. Tindrà lloc a Barcelona els dies 3, 4 i 5 de setembre, i proposa una reflexió sobre com els documentals i la  ficció aviven i recuperen la memòria. Alguns dels temes que es tractaran són la representació visual de la memòria històrica, els documentals de la Guerra Civil vistos des de la postmodernitat o el paper dels documentals en la reconstitució de la memòria històrica a Catalunya.

El Congrés està dirigit per J. M. Caparrós, catedràtic d'Història Contemporània i Cinema (Universitat de Barcelona), i Magí Crusells, vicerector del Centre d'Investigacions Film-Història (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona). Hi participaran els experts Jean-Claude Seguin, José Carlos Suárez, Esteve Riambau, Sasa Markus, Isona Passola i Maria Dolors Genovés, entre d'altres. El termini d'inscripció finalitza l'1 de setembre.
Amunt

:: Espais de Memòria

Ruta antifranquista LH
Diumenge, 15 de juny a les 12 h
Sortida: Can Riera
Riera de l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de Llobregat
Activitat gratuïta (places limitades)

Els participants coneixeran els espais més emblemàtics i significatius de la dictadura franquista.

La ruta proposa un recorregut a peu de dues hores. La inscripció és gratuïta i es pot fer a través de la Biblioteca Can Sumarro  (tel. 933 372 082) i a Can Riera-Espai de memòria de l'Hospitalet  (tel. 934 032 997).
Amunt

:: Exposicions

Catalunya en transició
Del 23 juny al 31 de juliol
Inauguració: 27 de juny a les 19.30 h
Centre Cívic de l'Escorxador
Pl. de l'Escorxador s/n
Gelida
Horari: feiners de 18 a 20 h

La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una mirada catalana sobre la Transició partint de dues singularitats. Una és el procés que condueix a les eleccions generals de l'any 1977, basat en la unitat d'oposició a la dictadura franquista dels moviments socials, entitats, personalitats i les forces polítiques entorn de l'Assemblea de Catalunya. El segon tret diferenciador és el procés polític des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat del que es constitueix a la resta de l'Estat. L'exposició vol retre homenatge a totes aquelles persones i organitzacions inspiradores de drets i llibertats.

En el marc de l'exposició, el 26 de juny, a les 19.30 h, es presentarà el llibre 'Salvador Puig Antich, cas obert', de Jordi Panyella i es projectarà el vídeo institucional del Memorial Democràtic 'Temps de memòria'. Serà a la Sala d'Actes del Centre Cultural (Major, 55).
Catalunya Bombardejada
Fins al 15 de juny
Museu del Ter
Passeig del Ter, 2
Manlleu
Horari: de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h

Activitats paral·leles:
Dissabte, 7 de juny, a les 18 h i a les 20 h
Obra de teatre 'Subterrànies. Sobreviure entre bombes'.
Preu: 5 €. info@museudelter.cat

Dijous, 12 de juny, a les 20 h
Conferència  'El final de la Guerra Civil i la repressió franquista a Manlleu", per Imma Domènech i Assumpta Tort, historiadores i acte de cloenda de l'exposició.

Manlleu acull l'exposició "Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes". Aquesta exposició itinerant, produïda pel Memorial Democràtic, recorda les més de cinc mil víctimes mortals i els milers de ferits a conseqüència dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. L'exposició destaca la resistència ciutadana davant l'atac indiscriminat i sistemàtic a nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del front de guerra. Ha estat ampliada per tal de contextualitzar i explicar el bombardeig de Manlleu.
La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili.
Del 13 de juny al 14 de setembre
Inauguració: Divendres, 13 de juny, a les 19.30 h
Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric la Caserna
Passeig el Quarter, 9
Martorell
Horari: caps de setmana i festius, de 12 a 14 h

La mostra explica com al final de la Guerra Civil, quan centenars de milers de republicans es van veure obligats a exiliar-se al sud de França, van improvisar-se "camps d'acolliment" deficitaris en condicions sanitàries i de supervivència. En aquestes condicions, les vides de les exiliades embarassades i dels nadons estaven en perill. La infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va llogar el Castell d'en Bardou, un palauet abandonat als afores de la localitat rossellonesa d'Elna, i hi va instal·lar una maternitat on acollir parteres procedents dels diferents camps de la zona. Uns sis-cents infants van néixer a la maternitat, que va tancar les portes el 1944.
Catalunya en transició
Fins al 8 de juny
Museu d'Història de Sabadell
Sant Antoni, 13
Sabadell
Horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h; diumenges i festius d'11 a 14 h

Activitats paral·leles:
Diumenge, 1 de juny: Visita guiada a l'exposició.

La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, ofereix una mirada catalana sobre la Transició partint de dues singularitats. Una és el procés que condueix a les eleccions generals de l'any 1977, basat en la unitat d'oposició a la dictadura franquista dels moviments socials, entitats, personalitats i les forces polítiques entorn de l'Assemblea de Catalunya. El segon tret diferenciador és el procés polític des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat del que es constitueix a la resta de l'Estat. L'exposició vol retre homenatge a totes aquelles persones i organitzacions inspiradores de drets i llibertats.
Maternitat Elna a Palau de Plegamans
Fins al 8 de juny
Centre cívic Mas Lluí
Estelí, 10
Sant Feliu del Llobregat
Horari: de dilluns a divendres 16 a 20 h; dissabtes, de 18 a 20 h. Diumenges i festius, d'11 a 14 h

La mostra explica com al final de la Guerra Civil, quan centenars de milers de republicans es van veure obligats a exiliar-se al sud de França, van improvisar-se "camps d'acolliment" deficitaris en condicions sanitàries i de supervivència. En aquestes condicions, les vides de les exiliades embarassades i dels nadons estaven en perill. La infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va llogar el Castell d'en Bardou, un palauet abandonat als afores de la localitat rossellonesa d'Elna, i hi va instal·lar una maternitat on acollir parteres procedents dels diferents camps de la zona. Uns sis-cents infants van néixer a la maternitat, que va tancar les portes el 1944.
'Silencis'
Fins al 14 de setembre
Museu de l'Empordà
Rambla, 2
Figueres

Amb el títol de 'Jo hi vaig ser', el 16 de juny de 2013 l'Ajuntament de Figueres va convocar una trobada de testimonis dels bombardeigs a Figueres i l'Alt Empordà. El fotògraf Jordi Puig els va fotografiar. L'exposició 'Silencis', amb els retrats dels testimonis, és un reconeixement a persones que ens envolten i que han viscut el drama d'una guerra en el mateix escenari del nostre dia a dia.

Una part de la mostra es pot visitar en el Museu Memorial de l'Exili. A més, durant  el mes de juny es faran diverses activitats paral·leles a la mostra.
La lluita per la oportunitat de viure
Fins al 13 de juny
Vestíbul de l'Hospital General de Granollers
Av. Francesc Ribas s/n
Granollers

L'exposició mostra el llarg procés d'emancipació femení, de la Segona República a la transició. Ofereix una visió panoràmica des dels avenços que va comportar la Segona República quant a la legislació civil i la incorporació de les dones a la vida pública, fins a l'aparició del moviment feminista com un dels grans actors de la transició a la democràcia.

Està dividida en cinc àmbits: 'La Segona República, una oportunitat'; 'Quan la vida perd valor. La Guerra Civil'; 'De quan viure és sobreviure: franquisme' i 'Construïnt la democràcia'.
Amunt

:: Homenatges

Acte homenatge Oradour sur Glane
7, 8 i 9 de juny
Oradour-sur-Glane

El 10 de juny de 1944, Oradour-sur-Glane, una petita població del departament francès de l'Alta Viena, de la regió de Llemosí, va ser arrasada per la 3a Companyia del 1er Batalló del Regiment 'Der Führer'. Aquell dia, 642 persones que hi vivien van ser assassinades, 21 d'elles de nacionalitat espanyola. Només hi van haver sis supervivents. Les 328 cases van ser destruïdes. El poble s'ha preservat intacte des de llavors, com a exemple d'allò que no es pot tornar a repetir ni oblidar.

El 10 de juny de 2014 es complirà el 70è aniversari d'aquella barbàrie. Per aquest motiu, des de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l'Exili Republicà (ARMHER) estan organitzant un viatge els dies: 7, 8 i 9 de juny, amb la voluntat de fer un acte commemoratiu en record de les víctimes. Hi participaran Philippe Lacroix, alcalde d'Oradour-sur-Glane; Isabel Milor, adjunta a l'Alcalde d'Oradour-sur-Glane; Michel Pailler, conseller delegat d'antics combatents de l'Ajuntament d'Oradour-sur-Glane; Claude Milord, president de l'Associació nacional de les famílies dels màrtirs; Enric Urraca, president d'ARMHER i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.

Inscripcions: armher.exili@gmail.com | Tel. 659 567 360.
Viatge a Polònia
Del 5 al 8 d'agost

L'Associació Triangle Blau ha organitzat, del 5 al 8 d'agost, un viatge a Polònia. Els participants realitzaran visites guiades a Cracòvia, Majdanek-Lublin, Auschwitz I i Auschwitz II-Birkenau. L'objectiu del viatge és recordar i homenatjar els deportats i morts durant l'Holocaust.
Amunt

:: Jornades

La frontera de la memòria. La memòria a la frontera
Del 3 al 5 de juliol
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Inscripcions obertes fins al 22 de juny a info@museuexili.cat
Preu d'inscripció: 25 € i 15 € (estudiants). Inclou esmorzars, dinars i un sopar.

El Primer Seminari Internacional d'Estiu 'Memòria i testimoniatge del s. XXI' proposa una reflexió sobre la frontera, entesa de manera literal i figurada, tenint com a teló de fons les representacions memorials i testimonials.

Una vintena d'especialistes internacionals intercanviaran coneixement i punts de vista al llarg d'un seguit de sessions plenàries, taules rodones i tallers oberts a investigadors, artistes, gestors culturals, mestres, estudiants i públic general. Intervindran, entre altres ponents, Alessandro Portelli, de la Università di Roma La Sapienza; Marta Marín-Domine, directora del Centre for Memoryand Testimony Studies de la Wilfrid Laurier University; Òscar Jané, de la Universitat de Barcelona, i Georges Bensoussan, del Memorial de la Shoah de París.

El seminari ha estat concebut i organitzat per la Wilfrid Laurier University, i coorganitzat pel MUME i el Memorial du Camp de Rivesaltes, amb la col·laboració del Memorial Democràtic i el suport de diferents institucions.
Conferència Diàleg sobre memòria, reconciliació i cultura de pau a Granollers
Divendres, 13 de juny a les 19.30 h
Museu de Granollers
Anselm Clavé, 40
Granollers

Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau, participarà en el diàleg sobre "Memòria, reconciliació i cultura" el 13 de juny, a les 19.30 hores, al Museu de Granollers. Hi participaran també Jordi Armadans, director de Fundipau, i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic. La presentació anirà a càrrec de Montserrat Ponsa, periodista.
Amunt

:: Publicacions

Publicació Facsímil Consell Guerra Pujol
La Generalitat de Catalunya ha publicat, en edició facsímil, la documentació del consell de guerra a Jordi Pujol. L'obra recull tota la documentació oficial de la causa.

El llibre compta amb el pròleg de l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i una introducció dels fets del periodista Enric Canals. Canals és autor de la investigació periodística que va culminar amb la localització del sumari.

Per a Solé i Sabaté, "posar a l'abast de tothom el consell de guerra de Jordi Pujol és un acte de justícia i de reconeixement a la seva persona i figura que ens permet endinsar-nos en el període que va viure a partir dels paràmetres de justícia de l'època. Una justícia sense cap garantia i amb total impunitat".

El llibre ha estat editat per l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
'El marqués i la esvàstica'
Divendres, 5 de juny a les 19 h
Museu de L'Hospitalet - Can Riera. Espai de memòria de L'Hospitalet
Riera de l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de Llobregat

El marqués y la esvàstica. César González-Ruano y los judíos en el París ocupado (Anagrama, 2014) reconstrueix la vida del periodista i escriptor César González-Ruano. La seva història s'explica com un puzle on no totes les peces acaben d'encaixar, especialment durant el període comprès entre el final de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial. L'Hospitalet apareix lligat a una trama d'espionatge alemany, la Gestapo i la llegenda negra d'Andorra sobre el pas de jueus, soldats aliats i opositors al règim alemany.

La presentació anirà a càrrec dels autors, l'escriptora Rosa Sala Rose i el periodista Plàcid Garcia-Planas, i de Josep Calvet, historiador.
Memoria Memorial Democràtic 2013
El Memorial Democràtic ha fet pública la seva memòria d'activitats de 2013. Recull, entre d'altres, la programació completa d'activitats, actes d'homenatge, publicacions, exposicions, serveis pedagògics i projectes que s'han portat a terme des de la institució.
Amunt

:: Mume

Catalunya Bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes.
Fins al 6 de juliol
Museu Memorial de l'Exili (MUME)
Major, 43
la Jonquera

L'exposició, produïda pel Memorial Democràtic, mostra com la Guerra Civil va establir un nou model de conflicte bèl·lic en el qual la rereguarda esdevingué front de guerra i la població civil, blanc enemic.

Els bombardeigs sobre la població civil van ser constants i terribles durant tot el conflicte. Especialment terribles van ser els que es van fer durant els darrers dies. En un moment en què els enfrontaments es trobaven a les acaballes i no tenia sentit atacar la població civil, els bombardeigs van continuar amb la mateixa intensitat. En aquest sentit, cal recordar que els dies 6, 7 i 8 de febrer de 1939, en plena retirada, van ser bombardejades, entre d'altres, les poblacions fronteres de Figueres, Roses, el Port de la Selva, Vilajuïga, Puigcerdà, Avinyonet de Puigventós i Cabanelles. Hi van morir centenars d'homes, dones i infants que fugien cap a França per salvar les seves vides.

El primer espai expositiu, 'Catalunya bombardejada', aborda els bombardeigs sobre tot Catalunya i els valors ciutadans, posats en evidència, per exemple, en la construcció de refugis. El segon espai expositiu, 'Bombardeigs de les centrals hidroelèctriques', explica l'estratègia de l'aviació franquista de bombardejar les centrals hidroelèctriques amb l'objectiu de paralitzar la indústria catalana, i les seves conseqüències.

L'exposició es complementa amb una mostra de dues fotografies i el making off de l'exposició "(Silencis) Figueres sota les bombes 1938-1939". Aquesta mostra del fotògraf Jordi Puig recull retrats de testimonis dels bombardejos i un documental amb testimonis de supervivents. Es pot veure completa al Museu de l'Empordà de Figueres fins al 14 de setembre.
De museu a museu
Fins al 15 de juny
Museu Memorial de l'Exili (MUME) i altres museus
Major, 43
La Jonquera

"De museu a museu" és una iniciativa que va sorgir amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Proposa un intercanvi de peces entre els museus altempordanesos de la xarxa "Una comarca de museu".

El MUME exposa una peça del Museu Ciutadella de Roses, mentre que el Museu Ciutadella de Roses exhibeix una peça del MUME. S'han intercanviat peces també el Museu de l'Empordà amb l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, el Museu de la Tècnica i el Museu de l'Anxova i de la Sal, així com el Museu del Joguet i el Museu Arqueològic de Catalunya-Empúries.
Exilis Bep Marquès
Fins al 28 de setembre de 2014
Espai-hall del Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera

Bep Marquès (Girona, 1943-2013) va ser un artista i militant antifranquista. Juntament amb Lluís Bosch Martí, va fundar el col·lectiu Grup Praxis 75 (1975-1990), que es va distingir per una ingent producció artística de caire crític i polític en què el muntatge i el collage eren els seus principals instruments d'expressió artística.

Amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de l'exili republicà, l'associació cultural POPULART va proposar a diversos artistes que fessin un llibre que tingués com a tema central els exilis.

Bep Marquès formava part d'aquest grup i va deixar, abans de morir, el llibre d'artista que el Museu Memorial de l'Exili exposa fins al 28 de setembre. Els dibuixos, delicats i de càlida sensibilitat, són en bona mesura el testament artístic de Bep Marquès.

La resta de llibres d'artista del projecte "Exilis" s'exposen a la seu de l'associació cultural POPULART de Capmany tots els caps de setmana fins al 10 d'agost.
Sortida Cultural 'Commemoració dels 75 anys de l'exili'
Dimarts, 10 de juny

El Casal de la Gent Gran de Figueres ha organitzat una sortida cultural d'un dia per commemorar el 75è aniversari de l'exili republicà.

Es tracta d'una activitat complementària de la mostra "(Silencis) Figueres sota les bombes 1938-1939", que es podrà visitar al Museu de l'Empordà (mE) del 27 d'abril al 14 de setembre de 2014. Ha estat organitzada amb la col·laboració del MUME i el mE.

Programa:
10.00 h Visita Museu de l'Empordà
11.20 h Sortida cap a la Jonquera
12.00 h Visita al MUME
13.30 h: Dinar al restaurant Font del Pla (La Jonquera)
15.00 h: Sortida cap a la Maternitat d'Elna (arribada estimada a les 16 h)

Preu de la sortida: 27 € (socis) / 24 € (socis del Casal de la Gent Gran de Figueres). Inclou visites guiades, dinar i autobús.
Mume
Diumenge, 29 de juny
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera
Visita guiada: 11 h
Jornada de portes obertes: de 10 a 14 h

El darrer diumenge de cada mes el Museu Memorial de l'Exili (MUME) obre les portes gratuïtament al públic de 10 a 14 h. El mateix dia, a les 11 h, ofereix una visita guiada de franc per a particulars. Cal confirmació prèvia al telèfon 972 556 533.
Amunt