dissabte, 2 de març de 2013

EXILIO FEMENINO EN GRAN BRETAÑA. Emakumes y andereños.


http://www.deia.com/2013/03/02/sociedad/historias-de-los-vascos/emakumes-y-anderenos

HISTORIAS DE LOS VASCOS
Más de 200 mujeres acompañaron a los niños que partieron hacia el exilio en Gran Bretaña en 1937 y desarrollaron su labor en unas difíciles condiciones
GREGORIO ARRIEN - Sábado, 2 de Marzo de 2013 - Actualizado a las 05:35h
(4 votos)
 ¡comenta!
(?)
 
  • Mail
  •  
  • Meneame
  •  
  • Tuenti
  •  
  •  
Vista:
  • Niños, personal auxiliar y andereños, en una colonia de refugiados vascos.
  • Llegada de niños vascos a Stoneham.
  • Personal y niños refugiados en una colonia de Southampton.
  • Vista del campamento de Stoneham.
  • Flecha Ver anterior
  •  
  • Flecha Ver siguiente
EUBA-AMOREBIETA
TODO comenzó cuando el 21 de mayo de 1937 salió de Santurtzi, en elHabana, rumbo a Southampton, una nutrida expedición vasca, en la que los niños era el grupo más numeroso, cerca de 4.000 en total, con edades comprendidas entre los 7 y 15 años. Les acompañaban más de 200 emakumes, entre jóvenes maestras y auxiliares, amén de quince sacerdotes y varias enfermeras y médicos vascos. Este personal adulto salió con la promesa de un pequeño sueldo mensual por parte del Gobierno vasco, promesa que después no se cumplió con la debida regularidad.
Ya en el destino, y después de pasar un tiempo en un campamento establecido en Stoneham, Eastleigh, sur de Inglaterra, todos fueron trasladados gradualmente y en grupos a las diferentes colonias y casas de acogida que las organizaciones británicas les habían preparado por toda la geografía del país, en más de cien colonias. Todo se hizo bajo la supervisión del Comité central inglés, en el que destacaban dos grandes figuras, Leah Manning (socialista) y la duquesa de Atholl (conservadora).
Los alojamientos que les prepararon se pueden calificar de excelentes, en ocasiones en buenos colegios, grandes edificios y mansiones. Eran también buenas las condiciones sanitarias y alimentarias, en términos generales.
Pero no sucedió lo mismo en el aspecto educativo, que dependía en gran manera del Departamento de Cultura del Gobierno vasco y, en su caso, de los adultos destacados en el extranjero. Los niños estaban en edad escolar, pero el tema educativo no funcionó en la medida de lo esperado, por diferentes motivos. Para empezar, a algunos grupos de niños les costó acostumbrarse a la nueva vida, les costó acostumbrarse a la rutina diaria y a la exigente disciplina de los internados (las colonias eran unos internados), seguramente por haber vivido en la etapa anterior sin apenas una escolaridad regular durante los meses que duró la guerra en Euskadi. Las andereños, por su parte, ocupadas en mil quehaceres docentes y no docentes todo el santo día de Dios, hacían lo que podían en materia de enseñanza. Estaban señaladas cinco horas de clase diarias (tres por la mañana y dos por la tarde), pero al decir de las propias protagonistas, unas veces por falta de medios didácticos y libros de texto, y otras por otros motivos, era bastante poco lo que podían hacer sobre todo con los chicos de más edad (de 15 y 16 años para arriba); a lo sumo, repasar lo ya aprendido antes de la salida de Bilbao. Aisladas en sus colonias, las maestras estaban desconectadas del Departamento de Cultura del Gobierno vasco, cuyas máximas figuras educativas residían mayormente entre París y Barcelona. Tampoco se había previsto el establecimiento de algún tipo de coordinación o inspección educativa en Inglaterra, a pesar de existir allí una población infantil tan numerosa. Al final, muy al final, algo se enmendó la situación, con el nombramiento de un representante de Cultura.
Vicente de Amezaga, director general de Primera Enseñanza, reconoce en sus informes el mal funcionamiento de la educación y subraya el desigual rendimiento de las maestras, por diversas causas: la mala distribución del personal adulto al servicio de los niños; la extrema juventud de las maestras y su falta de experiencia para tratar a los chicos y chicas mayores, con los que no sabían qué hacer; su casi total desconocimiento del inglés les impedía comunicarse directamente con las direcciones y comités respectivos, y por último -a juicio de Amezaga-, había que tener en cuenta el excesivo trabajo del personal femenino y la natural depresión causada por el destierro, que hacían que, a pesar de su capacidad y buena voluntad, no rindieran "lo que en un estado normal habría derecho a esperar de ellas". Ya nos imaginamos lo que puede suponer el exilio en la vida de las personas. La realidad del exilio ha sido definida a menudo como un espacio dominado por el dolor, la impotencia y el desvalimiento; en ocasiones, equivalía a tener que comenzar de nuevo, sobre todo en tierras de lengua ajena y desconocida.
Pero en el balance final de su estancia en el extranjero no todo fue negativo, ni mucho menos. Había también aspectos muy positivos, sobre todo en actividades como el desarrollo del folklore vasco, a través de cantos y danzas; e incluso se atrevieron con algunas pequeñas piezas teatrales. Sus actuaciones en público eran muy del agrado de la gente inglesa; y de paso servían para recaudar unos fondos extra para el mantenimiento de los residentes. Lo mismo ocurrió en otros países de acogida.
En esta mención de aspectos más gratificantes, no se puede olvidar que, excepcionalmente, algunos grupos de niños tuvieron la oportunidad de estudiar en las escuelas públicas de la correspondiente localidad (al lado de alumnos ingleses), progresando mucho en el conocimiento del inglés. También son dignos de mención el ejemplar comportamiento y las atenciones de las familias inglesas del entorno, que, deseosas de hacer más felices a los niños, no dudaban en sacarlos fuera de los internados, llevarlos a menudo a sus casas a tomar el té o lo que fuera, haciéndoles igualmente regalos de todo tipo. Bien que lo recuerdan los que estuvieron en Inglaterra.
Entre los años 1937 y 1940 regresó la mayor parte de los menores, quedando en Inglaterra solo unos 500 chicos y chicas (unos años después bajarían a la mitad aproximadamente); estos últimos tenían muy fundadas razones para quedarse: porque eran huérfanos y porque sus padres y familiares estaban en prisión o en paradero desconocido.
Con la vuelta de los niños, se cerraron la mayor parte de las colonias y casas de acogida, por lo que las andereños quedaron sin colocación, prácticamente en la calle. Lo mismo sucedió con algunos sacerdotes. Muchas maestras y auxiliares regresaron entonces a su tierra, otras reemigraron a los países americanos, y un cierto número de ellas (cerca de 50) quedaron en Inglaterra por el momento, empleadas en ocupaciones diferentes, en oficios bastante humildes, como empleadas de hogar, en hospitales y algunas fábricas. A pesar de su formación pedagógica, esto era lo que les ofrecieron, no había más. Fue el momento también de algunos enlaces matrimoniales, con jóvenes vascos o ingleses.
LA ASOCIACIÓN 'EUZKO EMAKUMIAK' Pasando ahora al otro punto (que hemos dicho puede ser algo distinto), nos preguntamos cómo y por qué surgió entre las que quedaron (maestras y auxiliares en su mayoría) la idea de unirse con otras mujeres y trabajar conjuntamente en tareas de asistencia y solidaridad. La respuesta es que, con la llegada de la Guerra Mundial, cambiaron mucho las circunstancias, cambiaron mucho las exigencias y necesidades de los refugiados.
En la primera mitad de los años 40 (en plena Guerra Mundial), se constituyeron en Inglaterra varias organizaciones de tipo social, cultural y político, creadas por los propios exiliados; eran unas entidades de muy diferente tendencia ideológica -incluso dentro de una misma organización-, pero todas ellas tenían en principio el mismo objetivo: servir a los emigrados (jóvenes y adultos) en todos los aspectos de la vida: en lo humano, social y cultural, e incluso en materia de alojamiento. Juan Negrín y los refugiados españoles que se hallaban en Londres -y disponían de medios económicos-, crearon muy pronto el llamado Hogar Español primero y después el Instituto Español Republicano y la Fundación Juan Luis Vives, ésta para otorgar becas para hacer los estudios. Los catalanes crearon el Casal Catalá de Londres. Y los vascos se lanzaron a constituir las dos entidades deEuzko Etxea y la asociación Euzko Emakumiak, inauguradas ambas en la capital inglesa en torno al año 1942.
Por estos años de que hablamos (principios de los 40), muchos de los niños vascos se convirtieron en unos verdaderos jóvenes, y las anteriores organizaciones españolas y vascas trabajaban para lograr su adhesión, a toda costa. Se consideraba necesaria la presencia de gente joven en las organizaciones, porque tras la dispersión los adultos vascos propiamente dichos eran relativamente pocos en Inglaterra, andarían en torno a unas 200 personas en total, la mayoría de ellos en Londres.
Euzko Etxea, creada sin distinción de matices políticos, sociales o religiosos, era una casa que debía servir de lugar de reunión y solaz para la emigración vasca, además de impulsar el conocimiento de la cultura, costumbres y características fundamentales del País, ante la opinión inglesa.
La asociación Euzko Emakumiak, por su parte, algunas de cuyas componentes figuraban también como socias de Euzko Etxea, retomó de alguna manera el espíritu y la tradición de la primera Emakume-Abertzale-Batza, a pesar de que ahora había dentro de la organización mujeres vascas de todas las tendencias ideológicas, especialmente emakumes de filiación nacionalista, republicana y socialista. Después de pasar un tiempo en la Delegación de Euzkadi, establecieron su domicilio en uno de los pisos de Euzko Etxea.
No eran muchas las mujeres asociadas, unas 50 en total (la mayoría, antiguas maestras y auxiliares), pero se esperaba mucho de ellas, especialmente en lo que respecta a la situación educativa de los niños y jóvenes, la situación de los soldados, los enfermos y los refugiados en general.
LAS AYUDAS A LOS REFUGIADOS No es fácil contar en unas palabras todo lo que fueron capaces de hacer estas emakumes en el tiempo en que estuvo activa la asociación, es decir, entre 1942 y 1947.
Una de sus primeras actuaciones fue ponerse en contacto con la Delegación vasca y el Comité central inglés para mejorar la asistencia a los niños vascos, que en ese momento se encontraban distribuidos en familias, el hogar y la escuela. Las emakumes se preocuparon de visitarlos y establecer relaciones con sus padres o parientes. Existe, al respecto, una amplia correspondencia entre estos niños y las mujeres vascas. Se preocuparon igualmente de buscar alojamiento y colocación a las chicas en edad de trabajar, y fueron al hospital donde había vascos que sufrían. Las emakumes organizaron las celebraciones de las fiestas de Navidad y de Reyes, porque era una de las formas más satisfactorias y efectivas para relacionarse con los chicos, sobre todo con los menores de 16 años.
La asociación femenina creó en 1944 la llamada Institución de asistencia a los vascos, con miras no solo a los vascos de Inglaterra, sino también a los refugiados que vivían en Francia en muy difíciles circunstancias. En los años siguientes se hizo un gran esfuerzo, y se enviaron a Francia muchas cajas de ropa y comida, todo según sus posibilidades económicas existentes que no eran muy grandes. En el destino, las emakumes de San Juan de Luz y Biarritz, presididas por Concha Azaola, se encargaron de la recogida y distribución del cargamento recibido.
Fue en este proyecto común de asistencia a los refugiados vascos de Francia, donde se unieron las emakumes de Inglaterra y de América. Como se amplía más y mejor en el mencionado libro sobre los vascos en Inglaterra, desde Venezuela, Argentina y otros países americanos se enviaron grandes cantidades de dinero, ropas y medicinas, con destino a los refugiados y enfermos de Francia. En los informes de las emakumes de América se habla de cantidades valoradas en muchos miles de francos. Aparte estaban, naturalmente, las ayudas enviadas directamente al Gobierno vasco.

Fosa en Zarza la Mayor (Cáceres)


http://marginadoshistoria.blogspot.com.es/2013/03/fosa-en-zarza-la-mayor-caceres.html

sábado, 2 de marzo de 2013



LUGAR: Mina “La Paloma”-Nº FOSAS: 1-VÍCTIMAS: 20 aproximadamente.-ACTUACIÓN: Excavación prevista para 2012.-ENTREGA DE RESTOS A FAMILIARES: NO.-HOMENAJES: NO.-PUBLICACIONES: NO.-OTROS DATOS DE INTERÉS: la búsqueda se realiza a través de testimonios orales que nos muestran la existencia de alrededor de 20 cuerpos fusilados y arrojados a la “Mina La Paloma” sita en el término municipal de la citada localidad a partir de agosto de 1936 hasta aproximadamente el mes de septiembre de 1936. Según se recoge en Chaves Palacios, J., La Represión en la provincia de Cáceres durante la Guerra Civil (1936-1939), Cáceres, Servicios de Publicaciones de la Uex, 1995, este municipio fue controlado por falangistas tras el golpe de estado de julio de 1936. Estos miembros de Falange emprendieron con prontitud la tarea de detener a aquellos que consideraban afines al Frente Popular, poco después fusilaron a varios. A los 4 primeros se los llevaron del pueblo a finales del mes de agosto, fusilándolos en la “Mina de la Paloma”. Un segundo grupo, bastante más numeroso que el anterior, compuesto por 12 personas, fueron también sacados juntos del pueblo, aunque fueron ejecutados en distintos puntos, unos en la mencionada mina y otros en el puente de Alcántara.
Ver:
http://www.memoriahistoricaextremadura.es/fosas-comunes/zarza-la-mayor

El pleno aprueba la moción de EUPV para homenajear a los republicanos represaliados por el franquismo

http://www.elperiodic.com/mislata/noticias/223522_pleno-aprueba-mocion-eupv-para-homenajear-republicanos-represaliados-franquismo.html



01/03/2013 | elperiodic.com
recomendar
imprimir
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar
ver en PDF
Ayer el Pleno del Ayuntamiento de Mislata aprobó la Moción presentada por EUPV para rendir homenaje a los republicanos de Mislata fusilados por el franquismo en la brutal represión que siguió a la Guerra Civil española.
Tras más de 10 años de reivindicaciones por parte de EUPV y de ser la cuarta vez que presenta al Pleno mociones similares, siempre rechazadas por el PP, la Moción para la recuperación de la Memoria Histórica de Mislata fue aprobada por unanimidad.
Esta Moción pretende cerrar viejas heridas rindiendo homenaje a los 29 mislateros fusilados en la tapia del cementerio de Paterna (también llamada paredón de España) por los sediciosos tras el fin de la guerra. Para ello se realizará un monolito con una placa –a modo de memorial- con los nombres de todos ellos y se instalará en l’Hort de Sendra. Allí el próximo día 14 de abril se realizará un acto institucional de homenaje a los represaliados por defender la legalidad republicana.
Además los nombres de los 29 fusilados –según datos históricos contrastados, aunque no se descarta que hubieran sido más personas- aparecerán en un artículo de la revista municipal “Ciutat de Mislata”.
Igualmente la Moción de EUPV pide que se realicen las gestiones necesarias para recabar datos sobre estas personas (fotos, actas, sentencias…) para la elaboración de un libro histórico y contactar con los familiares que aún vivan en Mislata para honrar la memoria de todos ellos.
El concejal de EUPV, Salvador García de la Mota, argumentó que “según nuestra opinión lo realmente triste es que la losa del olvido haya caído durante tanto tiempo, negando así el reconocimiento explícito de los republicanos de Mislata fusilados y enterrados en una fosa común en el cementerio de Paterna, después de los abominables simulacros de juicios militares”. También añadió que “en este contexto resulta preocupante, por injustificado, que todavía hoy se mantengan en Mislata símbolos del franquismo” y el Pleno acordó la revisión y eliminación de estos símbolos franquistas que aún hoy perviven en nuestra población, con especial atención al callejero de Mislata.

divendres, 1 de març de 2013

48 Butlletí Memòria Democràtica.


 Generalitat de Catalunya - gencat.cat
Si no veieu correctament aquest butlletí, cliqueu aquí
#48

Butlletí
Memòria Democràtica
Memorial Democràtic
Divendres, 01 de març de 2013

Memorial Democràtic
Una institució de la Generalitat de Catalunya que treballa per a recuperar i fomentar la memòria democràtica entre 1931 i 1980.

Sumari
·        :: Destaquem
·        :: Espais de Memòria
·        :: Exposicions
·        :: Homenatges
·        :: Jornades
·        :: Publicacions
·        :: Serveis educatius
·        :: MUME

·        Memorial Democràtic
·        Museu Memorial de l'Exili
·        Espais de la Batalla de l'Ebre
·        El Memorial al Facebook
·        El Memorial al Twitter

:: Destaquem

Commemoriació del 75 aniversari dels bombardeigs a Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i el Memorial Democràtic han programat conjuntament un seguit d'actes, rutes i activitats pedagògiques amb motiu de la commemoració del 75è aniversari dels bombardeigs a Barcelona. L'acte central tindrà lloc dimarts, 12 de març, amb una conferència a càrrec de l'historiador Xavier Domènech i la presentació de la Guia d'història urbana: Defensa 1936-39/BCN

Programa d'activitats:

La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del Turó de la Rovira.
Diumenge, 3 de març, de 12 a 13 h. (2,55 €).
MUHBA Turó de la Rovira. Marià Labèrnia s/n, Barcelona.

La defensa de la ciutat moderna
Diumenge, 10 de març, d'11 a 13 h. (3,67 €).
MUHBA Turó de la Rovira. Marià Labèrnia s/n, Barcelona.

Impactes! Art i vida quotidiana en temps de guerra. Joan Miró i el Refugi 307. La influència de la guerra en l'obra de J. Miró i l'organització de la ciutadania per sobreviure. (Activitat en col·laboració amb la Fundació Miró).
Dissabte 9 i diumenge 10 de març, de 10.30 a 13 h (5 €).
Punt d'inici: Fundació Miró, Barcelona.

Commemoració del 75è aniversari dels bombardejos de Barcelona.
Conferència a càrrec de l'historiador Xavier Domènech; presentació de la Guia d'història urbana: Defensa 1936-39/BCN; intervenció de Pilar Llopart, testimoni dels bombardeigs a Barcelona, i lectura dramatitzada d'un fragment de l'obra Barcelona, de Pere Riera, que s'estrenarà al maig al Teatre Nacional de Catalunya, a càrrec d'Emma Vilarasau i Míriam Iscla.
MUHBA Plaça del Rei. Sala Martí l'Humà, dimarts 12 de març, a les 18.30 h (gratuït).

La Guerra Civil a Barcelona. Revolució i bombardeigs (itinerari).
Dissabte, 16 de març, de 10.15 a 13.45 h (4,22 €).
Punt d'inici MUHBA Plaça del Rei, Barcelona.

Solidaritat per sobreviure. El Refugi 307 (visites comentades).
Dissabte 16 i diumenge 17 de març, a les 17 i 19 h (1,70 €).
MUHBA Refugi 307. Nou de la Rambla, 169, Barcelona.

Música en temps de guerra. Un concert que evoca el ric panorama musical de la Barcelona dels anys de la República. A càrrec d'Oriol Romaní, clarinet i comentaris, i Federicco Mazzanti, teclat.
Diumenge, 17 de març, 18 h h (gratuït). Inclou la visita al Refugi 307 a les 17 h i 19 h
MUHBA Refugi 307. Nou de la Rambla, 169, Barcelona. (acte pendent de confirmació)

La defensa activa i passiva de la ciutat. El Refugi 307 i les bateries del Turó de la Rovira. Visita comentada als dos centres. Trasllat amb autocar.
Diumenge, 24, de 10 a 13 h (4,22 €). 
Punt d'inici: MUHBA Refugi 307. Nou de la Rambla, 169, Barcelona.
Salvament de vides durant la guerra civil
Dijous, 7 de març, a les 19 h
Sala Petita
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Sant Pere Més Baix, 7
Barcelona

L'inici de la Guerra Civil va donar pas a una revolució social que desencadenaria una severa violència en contra dels sectors socials més poderosos i conservadors, alhora que envers persones vinculades a l'Església catòlica. Molts catalans i estrangers demanaren als cossos consulars destacats a Barcelona que els ajudessin a fugir de la ciutat. Aquesta circumstància mobilitzà el gruix dels governs europeus i les respectives marines de guerra. Tot i així, si algú destacà per la seva humanitat, van ser el cònsol italià Carlo Bossi i diversos representants diplomàtics francesos, com ara Jean Tremoulet o Jacques Pingaud, que van facilitar la sortida de milers de persones sense demanar res a canvi. Diverses representacions diplomàtiques van mantenir la seva activitat d'ajuda a les persones que ho van demanar durant la Guerra i fins que va acabar.

La jornada comptarà amb la participació d'Arnau Gonzàlez i Vilalta, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, que oferirà la ponència "La tasca humanitària de la diplomàcia europea a la Catalunya en guerra (1936-1939)", i d'Alessandro Benuzzi, testimoni i fill d'un dirigent de la fàbrica de Pirelli a Vilanova i la Geltrú. Ell i la seva família van ser evacuats pel Consolat italià de Barcelona pocs dies després de l'esclat de la Guerra Civil. També hi intervindran Francesc de Paula Gambús i Millet, director general de Relacions Exteriors, i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
IV jornada Salvament de Vides a Catalunya durant la Guerra Civil: el Xalet de Puigcerdà
Dijous, 14 de març, a les 19 h
Sala petita
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Sant Pere més baix, 7
Barcelona

L'any 1937, el periodista britànic John Langdon-Davies, va endegar un projecte solidari internacional - que es va conèixer amb el nom de PLAN - per salvar centenars de nens i nenes víctimes de la Guerra Civil. Langdon-Davies va involucrar  ciutadans britànics, nord-americans i australians per apadrinar infants en una acció sense precedents. La seva tasca se centrà en l'organització d'unes colònies amb nens i nenes procedents de totes les regions espanyoles en guerra. Cada infant  tenia el seu padrí que aportava un xíling al dia. D'aquesta manera nasqueren les colònies infantils de Puigcerdà, Caldetes, Torrentbó, Sitges i Barcelona. Les colònies acolliren centenars d'infants durant la Guerra Civil.

A la jornada, hi participaran Magdalena Julian, que fou una de les nenes que visqué a la colònia infantil de Sitges, i Patricia Langdon-Davies, vídua de John Langdon-Davies. També hi intervindran:  Jordi Finestres, autor del llibre El xalet de Puigcerdà; Miquel Puig, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Amunt

:: Espais de Memòria

Quico Sabaté
Dijous, 14 de març, a les 18 h
Punt de sortida: Can Riera - espai de memòria de l'Hospitalet
Riera de l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de Llobregat

Can Riera - espai de memòria de l'Hospitalet proposa un itinerari a peu pels barris del centre i de Sant Josep, que recorre els principals escenaris de la vida i les accions del cèlebre guerriller antifranquista, l'anarquista hospitalenc Quico Sabaté.
Activitat gratuïta amb places limitades. Cal fer inscripció prèvia (tel. 934 032 997, a/e cultura.memoria@l-h.cat).
Amunt

:: Exposicions

La maternitat d'Elna
Fins al 20 de març
Inauguració: dimarts 5 de març, a les 18 h
Oficina de turisme
Can Rovira (plaça del Dr. Robert, s/n)
Sant Hilari Sacalm

De l'1 al 20 de març, es podrà visitar a Sant Hilari Sacalm l'exposició "La Maternitat d'Elna". La Maternitat va ser fundada per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz l'any 1939 al castell d'en Bardou, un palauet abandonat als afores de la localitat rossellonesa d'Elna. Eidenbenz, voluntària del Servei Civil Internacional, va fixar-se com a objectiu acollir les exiliades embarassades que vivien en condicions sanitàries molt deficients als camps improvisats per les autoritats franceses. Uns 600 nens van néixer a la Maternitat, que va tancar les portes el 1944.

Elisabeth Eidenbenz va morir a Zuric el 23 de maig de 2011. L'any 2002 havia estat distingida per l'Institut Yad Vashem de Jerusalem amb la Medalla dels Justos entre les Nacions; el 2006, amb la medalla de l'Orde Civil de la Solidaritat, atorgada per la reina Sofia, i amb la Creu de Sant Jordi. El 2007 fou condecorada amb la Legió d'Honor per la República Francesa.
Els símbols de Franco
Exposició 'Símbols de Franco'
Fins a l'1 d'abril de 2013
Inauguració: 7 de març  de 2013, a les 19.30 h
Museu de l'Hospitalet. Casa Espanya
Joan Pallarés, 38
L'Hospitalet de Llobregat

Taula rodona: 'L'Estat i la simbologia feixista: l'Espanya de Franco i l'Alemanya de Hitler'
21 de març  de 2013, a les 19 h
Can Riera - Espai de memòria de l'Hospitalet
Riera de l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de Llobregat

'Símbols de Franco' té per objecte reflexionar sobre el paper dels símbols que el règim franquista va emprar per vehicular la seva ideologia i propiciar una identificació més estreta del poble espanyol amb els conceptes 'España' i 'caudillo'. En bona part, l'exposició neix de la voluntat de presentar al públic el Cens de simbologia franquista de Catalunya, que té com a objectiu  localitzar, identificar i catalogar els vestigis simbòlics del franquisme que encara es conserven a l'espai públic de Catalunya.

El 21 de març tindrà lloc la taula rodona 'L'Estat i la simbologia feixista: l'Espanya de Franco i l'Alemanya de Hitler'. Hi Intervindran Rosa Sala Rose, llicenciada en Filologia Alemanya i doctora en Filologia Romànica, i Jordi Guixé i Corominas i Ricard Conesa, historiadors i tècnics del Memorial Democràtic.
Catalunya Bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes.
Exposició 'Catalunya Bombardejada'
La Cate
Ronda Rector Aroles, 4
Figueres

Els bombardeigs sobre la població civil: passat i present
Diàleg entre l'historiador Joan Villarroya i Alejandro Pozo, especialista en pau
Dijous, 7 de març, a les 19 h
La Cate
Figueres

'Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes' recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits a conseqüència dels bombardeigs durant la Guerra Civil. La mostra destaca la resistència ciutadana davant l'atac indiscriminat i sistemàtic de nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del front de guerra. Aquesta exposició itinerant és una producció del Memorial Democràtic.

El 7 de març tindrà lloc, a La Cate, l'activitat 'Els bombardeigs sobre la població civil: passat i present'. Es tracta d'un diàleg obert entre Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i especialista en història militar, guerra civil i franquisme, i Alejandro Pozo, especialista en pau, conflictes armats i desarmament.
Vivimos en Bellvitge
Fins al 18 de març
Museu de l'Hospitalet - L'Harmonia-espai d'art
Pl. Josep Bordonau i Balaguer, 6
L'Hospitalet de Llobregat

Aquesta exposició es presenta com un diàleg obert amb la ciutat i  algunes experiències del barri de Bellvitge. La mostra es vertebra en dos eixos: "¡Vivimos en Bellvitge!" i "¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!"
"Vivimos en Bellvitge" mostra un arxiu d'imatges serigràfiques. El procés de treball ha volgut revisar l'imaginari consensuat al voltant de la memòria històrica del barri de Bellvitge. L'Institut d'Ensenyament Secundari  Bellvitge va fer unes cartografies que representen les diferents manifestacions culturals que han arrelat, s'han insinuat,  s'han frustrat o que s'han negat dins el territori.

'¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!' és una iniciativa de Sitesize que itinera per diversos espais expositius de de Barcelona. Tracta de connectar el fons fotogràfic i documental del projecte amb realitats i comunitats locals. Aquest projecte neix el 2011 amb el propòsit de revisitar alguns dels llocs de la regió metropolitana en diferents èpoques i circumstàncies, on es manifesten formes d'autoaprenentatge popular que van fer de la cultura un mitjà d'emancipació.
Desenterrant el silenci
Fins al 25 de març de 2013
Castell de Montjuïc
Pati d'armes (Sales 18 i 19)
Ctra. de Montjuïc, 66
Barcelona

L'exposició fotogràfica de Sergi Bernal tracta la repressió dels mestres de la República posant el focus en l'Antoni Benaiges, mestre de Mont-roig del Camp assassinat l'any 36 a Burgos i amagat a una fossa comuna durant 75 anys.

A una escola rural republicana de principis dels anys '30, un mestre català innovador llança un experiment inèdit en aquelles terres de premsa escolar. Els quaderns publicats per aquella impremta pels alumnes d'aquell perdut llogarret viatjaran fins a França, Mèxic, Argentina i Cuba. El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els primers dies de la Guerra Civil.

Setanta cinc anys després d'aquell assassinat, el relat d'una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf.
Catalunya Bombardejada
Fins a l'1 d'abril
Centre Cultural de Cortazar
Avinguda Ingeniero Antonio Madrazo, 602
Cortazar (Guanajato)
Mèxic

L'exposició "Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i a les infraestructures catalanes" del Memorial Democràtic, itinera a Mèxic, amb la col·laboració de l'Associació Mexcat. Fins a l'1 d'abril es podrà visitar a Cortazar, en el marc de la XVI Feria del Libro del municipi. Durant la Fira, s'han programat diverses activitats relacionades amb Catalunya.

La mostra "Catalunya bombardejada" recorda les més de 5.000 víctimes mortals i els milers de ferits a conseqüència dels bombardeigs durant la Guerra Civil. La mostra destaca la resistència ciutadana davant l'atac indiscriminat i sistemàtic de nombrosos municipis catalans allunyats en aquell moment del front de guerra. Aquesta exposició itinerant és una producció del Memorial Democràtic.
'El CEC. De la Segona República al franquisme', a Bòssost
Fins al 21 de març
Centre Sociau de Jubilats de Bossòst
Grauèr d'Eduard Aunós, 36
Bòssost

La mostra 'El Centre Excursionista de Catalunya. De la Segona República al  franquisme. Esplendor, lluita i supervivència' fa present el període de 1931 a 1955, durant el qual el Centre Excursionista de Catalunya (CEC  visqué moments d'esplendor, de compromís amb el país durant els anys de guerra i de lluita i de supervivència per superar les dificultats.

La mostra recull una seixantena de reproduccions fotogràfiques que permeten conèixer de prop el dia a dia de l'entitat durant aquells anys, així com documentació original del fons del CEC, entre la qual destaquen diversos mapes de la divisió comarcal proposada per Pau Vila, president de l'entitat i vicepresident de la Comissió d'Estudi d'Estructura Comarcal de Catalunya l'any 1931.

L'exposició ha estat produïda pel Memorial Democràtic i pel CEC, i comissariada per Josep Calvet, historiador i tècnic del Memorial Democràtic, i Rosa Anna Felip, geògrafa i responsable de la cartoteca del CEC.
Amunt

:: Homenatges

Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar
Dijous, 21 de març, a les 19 h
Escola Jacint Verdaguer
Lleida, 32
Barcelona

El Memorial Democràtic i l'Associació de veïns i veïnes Peremàs-Esmandies han organitzat un homenatge al mestre republicà Antoni Benaiges.

'Antoni Benaiges, un mestre de Mont-roig del Camp a una fossa comuna de Burgos' és un treball del fotògraf Sergi Bernal, que ha volgut recuperar la memòria d'aquest mestre afusellat i enterrat a la fossa comuna de La Pedraja (Burgos). El projecte que es presenta amb motiu de l'homenatge és triple. L'editorial Blume, Ventall Edicions i la Associació Mirmanda han coeditat  [Desenterrant el silenci]. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Aquesta obra és fruit d'una investigació en profunditat i hi han col·laborat el periodista Francesc Escribano, amb el relat de la biografia del mestre; el fotògraf Sergi Bernal, amb la documentació gràfica i la recollida de testimonis; l'antropòleg Francisco Ferrándiz, amb la narració de la seva experiència a peu de fossa, i la historiadora Queralt Solé, amb la contextualització del moment històric i amb la direcció de l'obra. També es donarà a conèixer el documental que el fotògraf ha realitzat amb el director Alberto Borgleaux, i l'exposició 'Desenterrant el Silenci', que es pot visitar, fins al 25 de març, al Castell de Montjuïc. L'homenatge comptarà amb la participació de Sergi Bernal, Queralt Solé, Francesc Escribano, Alberto Borgleaux i del director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos, així com familiars d'Antoni Benaiges.

D'altra banda, el 6 de març, a les 19 h, tindrà lloc al Pati Manning (Montalegre, 6, Barcelona) la primera presentació del llibre sobre el mestre Benaiges. Hi participaran Francesc Escribano, Sergi Bernal, Queralt Solé, Núria Egido (Ventall Edicions) i Leopoldo Blume (Editorial Blume).
Amunt

:: Jornades

Els símbols de Franco
Exposició 'Símbols de Franco'
Fins a l'1 d'abril de 2013
Inauguració: 7 de març  de 2013, a les 19.30 h
Museu de l'Hospitalet. Casa Espanya
Joan Pallarés, 38
L'Hospitalet de Llobregat

Taula rodona: 'L'Estat i la simbologia feixista: l'Espanya de Franco i l'Alemanya de Hitler'
21 de març  de 2013, a les 19 h
Can Riera - Espai de memòria de l'Hospitalet
Riera de l'Escorxador, 17
L'Hospitalet de Llobregat

'Símbols de Franco' té per objecte reflexionar sobre el paper dels símbols que el règim franquista va emprar per vehicular la seva ideologia i propiciar una identificació més estreta del poble espanyol amb els conceptes 'España' i 'caudillo'. En bona part, l'exposició neix de la voluntat de presentar al públic el Cens de simbologia franquista de Catalunya, que té com a objectiu  localitzar, identificar i catalogar els vestigis simbòlics del franquisme que encara es conserven a l'espai públic de Catalunya.

El 21 de març tindrà lloc la taula rodona 'L'Estat i la simbologia feixista: l'Espanya de Franco i l'Alemanya de Hitler'. Hi Intervindran Rosa Sala Rose, llicenciada en Filologia Alemanya i doctora en Filologia Romànica, i Jordi Guixé i Corominas i Ricard Conesa, historiadors i tècnics del Memorial Democràtic.
Jornada Tècnica Dédalo
El 12 de febrer va tenir lloc a Sevilla la jornada tècnica Gestión de patrimonio cultural inmaterial e historia  oral, organitzada  per l'Instituto Andaluz del Patrimonio Cultural.

L'objectiu de la jornada era apropar als professionals del sector del patrimoni cultural bones pràctiques en la gestió d'aquest tipus de patrimoni. Es van fer tres presentacions: Enrique Pérez Cañamare, exdirector del Museu Valencià d'Etnologia (MuVE), va parlar del projecte Museu de la Paraula del (MuVE). Gerard Corbella, historiador i tècnic del Memorial Democràtic, va presentar el projecte Banc audiovisual del Memorial Democràtic, i Alex Peña, de l'empresa Render, va donar a conèixer l'aplicació Dédalo,  feta en codi lliure i que permet la gestió específica d'aquest tipus de patrimoni. La jornada va comptar amb l'assistència de prop de 80 professionals.

El Banc audiovisual és un projecte de recerca a través de la història oral i un arxiu de testimonis sobre el període de referència del Memorial Democràtic (1931-1980). La gestió d'aquest projecte ha estat considerada  pel Ministeri de Cultura com una bona pràctica en el marc del Plan nacional de salvaguarda del patrimonio cultural inmaterial.
Amunt

:: Publicacions

Guerra Aèria a Catalunya - David Gesalí i David Íñiguez
Dimecres, 6 de març, a les 19 h
Museu d'Història de Sabadell
Sant Antoni, 13
Sabadell

Dimecres, 13 de març, a les 19 h
Departament de Governació i Relacions Institucionals
Via Laietana, 26
Barcelona

Durant la Guerra Civil, Catalunya fou l'escenari d'una guerra sense treva, on s'experimentaren noves tàctiques i estratègies. La guerra aèria a Catalunya (1936-1939) constitueix una crònica visual que proporciona una acurada selecció d'imatges inèdites, representatives i de qualitat.  Aquesta investigació històrica recupera episodis i fets relacionats amb l'aviació a la guerra d'Espanya rescatats de l'oblit. Emmarca la guerra antiaèria en una perspectiva global i presenta les estratègies existents en el rerefons dels bombardeigs, la defensa del territori, la fabricació i adquisició d'armes, etc.

La presentació del llibre al Museu d'Història de Sabadell serà a càrrec de David Gesalí i David Íñiguez, autors, i de l'editor, Rafael Dalmau. Amb motiu d'aquesta presentació, s'instal·larà al vestíbul del Museu una mostra de llibres sobre els atacs i les defenses aèries durant la Guerra Civil procedents de l'Arxiu Històric de Sabadell. Els volums formen part del fons de la biblioteca particular de l'historiador i arxiver Andreu Castells i Peig. La presentació a Barcelona serà al Departament de Governació i Relacions Institucionals. Hi participaran els autors; Eulàlia Barrasetas, editora, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos.
El passat ens empaita, de Gentil Puig Moreno
Dijous, 14 de març, a les 19.30 h
Ateneu Barcelonès. Sala Verdaguer
Canuda, 6
Barcelona

L'autor narra uns records que el van marcar durant la infància i adolescència a Tolosa de Llenguadoc primer, i després a París. Descobreix la militància molt jove dins la Joventut Socialista Unificada i reforça la seva catalanitat als casals catalans de Tolosa i París. El 1962 descobreix la seva terra d'origen, Catalunya, en ocasió d'uns viatges carregats de perills, però trigarà 6 anys a instal·lar-s'hi. En viure-hi va descobrir la Catalunya de la transició democràtica, que el dugué a desmitificar la idealització que havia cultivat durant el llarg exili; en compensació, descobreix un país i una gent que l'entusiasma i que el fa renéixer, sempre dins d'una esquerra exigent, democràtica i humanista.

La presentació del llibre a l'Ateneu Barcelonès anirà a càrrec de Gentil Puig, autor del llibre; Enric Larreula, escriptor, i Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans.
Catalunya i itàlia. Memòries creuades, experiències comunes
Dimecres, 20 de març, a les 19 h
Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
Mallorca, 283
Barcelona

La col·lecció "Documents del Memorial Democràtic" ha publicat el segon volum amb el títol Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes / Catalogna e Italia. Memorie incrociate, esperienze comuni. El llibre es presentarà el dimecres 20 de març a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.

La publicació recull les ponències de les jornades Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes. Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil fins a la transició (1936-1977), que van tenir lloc al Museu d'Història de Catalunya el novembre de 2011. Les jornades, organitzades pel Memorial Democràtic i AltraItalia, tenien com a objectiu contribuir a la construcció de les memòries democràtiques de Catalunya i Itàlia i enfortir-les des de l'articulació de totes dues.

Hi participaren Joan Villarroya, Marco Puppini, Claudio Venza, Andy Durgan, Lucia Ceci, Saverio Ferrari, Andrea Tappi, Alberto Tridente, Paola Lo Cascio, Josep Cruanyes, Jaume Asens, Filippo Focardi, Laura Zenobi, Xavier Domènech i Giuseppe Aragno.

El llibre estarà a la venda a partir del mes de març, al preu de 10 €.
Amunt

:: Serveis educatius

Efectes dels bombardejos a la Barceloneta
Dimecres, 6 de març, a les 18.30 h
Departament d'Ensenyament
Sala d'actes del Departament d'Ensenyament
Via Augusta, 202
Barcelona

Dimecres 6 de març, la seu del Departament d'Ensenyament acollirà la presentació de vuit propostes educatives sobre els bombardeigs de Barcelona. L'activitat s'ha programat amb motiu del 75è aniversari dels bombardeigs sobre la ciutat. La presentació, en format breu Petxa-kutxa, anirà a càrrec de professors de diferents escoles de Catalunya.

Les propostes que es presentaran són: 'Donar veu a la memòria' (Institut Lluís Vives), 'La Guerra Civil a Barcelona. Revolució i bombardeigs. Itinerari en anglès'(MUHBA), 'Treball de recerca sobre el refugi 307' (Escola Jacint Verdaguer), 'El turó de la Rovira' (Institut Sentmenat), 'Barcelona sota les bombes. La defensa activa i passiva de la ciutat'(MUHBA), 'Impactes! L'exili de Miró i el refugi 307 del Poble-sec' (Fundació Miró), 'Els bombardeigs de Sant Felip Neri' (Escola Solc), i 'Anem al refugi 307 de Poble-Sec' (Institut municipal Bosc de  Montjuïc).

L'activitat ha estat organitzada pel Memorial Democràtic, el MUHBA, i Cesire-Ceres (Departament d'Ensenyament).
Cicle cinefòrum 'El documental històric a l'aula'
Dimecres, 20 de març
Sala d'actes del Departament d'Ensenyament
Via Augusta, 202
Barcelona

Transició. La transició democràtica.
Les propostes didàctiques que es presentaran en aquestes sessions aniran a càrrec de Ramon Breu. El curs ha estat organitzat pel Memorial Democràtic i CESIRE CERES (Departament d'Ensenyament), amb el suport de Cinescola.

'El documental històric a l'aula' s'adreça al professorat de secundària interessat en l'ús didàctic dels documentals històrics i té com a objectiu donar a conèixer aquests documentals com una eina per treballar a l'aula.

El curs, que va començar a l'octubre, posa a l'abast del professorat cinc documentals històrics explicats pels seus directors. Se'ls lliurarà també una proposta didàctica per treballar-los a l'aula. Els documentals es presenten per ordre cronològic: la Guerra Civil, la repressió, l'exili i la deportació, el franquisme i la transició. A més dels continguts històrics, els docents treballen altres qüestions, com ara el vessant investigador del professional en ciències socials (la recerca històrica, les entrevistes i la memòria oral). En paral·lel, es tracten aspectes relacionats amb el llenguatge audiovisual.
Amunt

:: MUME

'Memorial Retirada' InstalIlació fotogràfica de Philippe Domergue
Fins al 9 de juny
Museu Memorial de l'Exili
Major, 43
La Jonquera

'Memorial retirada' és una reapropiació que Philippe Domergue ha fet de les fotografies de  Manuel Moros. Aquest pintor i fotògraf francocolombià instal·lat a Cotlliure als anys trenta va retratar la Retirada de 1939.

En una primera fase, Philippe Domergue va escanejar les fotografies, les va tractar digitalment i les va imprimir. Posteriorment, les va encolar sobre taulons de fusta sense polir que recorden els que es feien servir per als barracons dels camps de concentració.

Per a cadascuna de les obres, l'alternança dels retalls de dues imatges diferents remetem al caràcter sovint fragmentari i confús de la memòria. Domergue ha volgut plasmar la dimensió psíquica del drama de la Retirada i el patiment físic a què van ser sotmeses les persones.
Mume
Diumenge, 31 de març, a les 11 h
Museu Memorial de l'Exili (MUME)
Major, 43
La Jonquera

L'últim diumenge de cada mes, el Museu Memorial de l'Exili ofereix als visitants una jornada de portes obertes de 10 a 14 h. A més, a les 11 h organitza una visita guiada que permet als visitants endinsar-se en el drama que suposà l'exili provocat per la Guerra civil.

Cal reservar plaça per correu electrònic (info@museuexili.cat) o per telèfon (972 55 65 33). En el cas que no hi hagi un mínim de 10 persones inscrites, la visita s'ajornarà al mes següent.
Amunt